La Bíblia, i també la Torà, diu que Déu va enviar deu grans plagues a Egipte perquè el faraó alliberés el poble hebreu de l’esclavitud. La vuitena va ser de llagostes. Des de fa mesos l’Àfrica oriental està sent víctima d’una invasió gegant d’aquests insectes, que recorda a l'episodi que expliquen les pàgines de les escriptures hebrees. No és el primer cop que passa, però sí que és la més greu de les últimes dècades. Núvols immensos de milers de milions de llagostes que creuen fronteres sense gaire dificultat han arribat a Etiòpia, Somàlia, Kènia, Eritrea, Djibouti, Uganda, Tanzània, el Sudan, Egipte i el Sudan del Sud, i també a l’Aràbia Saudita i al Iemen, on es va originar el brot.

Tot va començar el 1936 amb un telèfon llagosta, un impactant objecte eròtico-surrealista que portava la signatura de Salvador Dalí. La dissenyadora Elsa Schiaparelli va quedar tan impressionada que va demanar-li a l'artista empordanès un dibuix de gran format d'aquest crustaci per estampar-lo en un vestit de la seva col·lecció d'alta costura. Un disseny que, un any més tard, va immortalitzar el fotògraf Cecil Beaton a les pàgines del 'Vogue' britànic. Qui portava aquell inquietant vestit d'organdí blanc no era una model anònima sinó Wallis Simpson, la dona per la qual el rei Eduard va d'abdicar i, de retruc, va protagonitzar un dels escàndols de l'època. I és així com la llagosta va entrar a formar part de la història de la moda i de la memòria col·lectiva.

La troica és, per a ICV-EUiA, el gran enemic a combatre en aquestes eleccions. Ho ha deixat ben clar el candidat ecosocialista, Ernest Urtasun, en la presentació de l'espot de campanya: "La troica és com una plaga de llagostes, per on passa tot ho arrasa", ha etzibat.