El Mobile World Congress (MWC) no ha estat mai una fira de telèfons. Ho és de telecomunicacions: els congressistes que omplen els pavellons de la Fira de Gran Via venen a parlar de xarxes, d'espectre radioelèctric, de fusions i d'infraestructures, no de mòbils. Aquests són només la part fotografiable d'un congrés on la indústria de la connectivitat global intenta posar-se d'acord sobre qui paga, qui guanya i qui mana. Enguany, en el 20è aniversari del MWC a Barcelona, els grans temes es repeteixen: connectivitat via satèl·lit, intel·ligència artificial (IA) aplicada a les xarxes, desplegament del 5G Advanced i consolidació entre operadores europees: Orange, Deutsche Telekom, Telefónica i Vodafone presentaran conjuntament la primera infraestructura federada paneuropea de computació a la perifèria (edge) del núvol d’internet. Els n’aniré parlant en les meves cròniques diàries del MWC a l’ARA.

A la porta d'un supermercat de Pequín, una dona gran demana diners als clients que surten carregats amb les bosses. Porta penjada al coll una targeta plastificada amb un codi QR i l'ensenya mentre demana uns quants diners per menjar. Si escanejes el codi amb el mòbil pots donar-li els diners que vulguis i aniran directament al seu compte moneder del mòbil. Fa vuit anys la mateixa dona, que apareix especialment després de l'estiu, feia el mateix, però els diners que recollia eren en efectiu.

Quan obriu el mòbil cada matí o enceneu l'ordinador per treballar, quin idioma veieu a la pantalla? Si sou catalanoparlants i la resposta no és "el català", formeu part d'una majoria que, sense ser-ne conscient, està limitant la presència de la llengua en l'àmbit digital. Les dades ho indiquen: només un de cada cinc internautes dels territoris estatals de parla catalana navega amb el dispositiu configurat en la nostra llengua. Això té implicacions importants per al futur digital del català.

A partir de les 12:31 de dilluns, tan bon punt es va produir la gran apagada elèctrica a la península Ibèrica, les operadores espanyoles de telecomunicacions amb xarxa pròpia (MásOrange, Telefónica, Vodafone i Digi) van reunir els seus gabinets de crisi. En cadascuna d'aquelles reunions es va avaluar com afectava els serveis respectius la caiguda del subministrament elèctric i es van prendre mesures concretes per maximitzar-ne la continuïtat. En el cas dels mòbils, una companyia va desactivar el servei 3G, mentre una altra va apagar el 5G.

Ara que els Reis se’n tornen a Orient, voldria demanar a ses majestats que aprofitessin el viatge per passar altre cop a la nit, de casa en casa, a recollir els objectes retornats. Els adults també tenim les nostres il·lusions, i el millor regal ja no és que els Reis ens portin res, sinó que s’ho enduguin.

El Govern de la Generalitat, per mitjà de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball, ha donat el tret de sortida al programa Més Digitals, un programa de formació que té per objectiu la lluita contra la bretxa digital i que es farà a través de cursos que seran gratuïts, presencials i dirigits en gran mesura a homes i dones d'edat avançada i també altres col·lectius que es trobin en situació de vulnerabilitat.

Tradicionalment, triar un telèfon mòbil per a una persona gran consistia en escollir un aparell senzill, amb trucades de veu, botons de mida grossa i un altaveu capaç de sonar més fort. Però l’envelliment de la població ha canviat els requisits: la nova piràmide demogràfica reclama aparells més avançats però igualment adaptats a les limitacions pròpies de l’edat. En paral·lel, sorgeixen nous tipus de dispositius per a un segment de mercat a l’alça.

"Una proliferació escandalosa". Amb aquest adjectiu la Fiscalia defineix en la seva memòria anual el fenomen de les narcollanxes a l'Estret de Gibraltar, un conflicte enquistat que en bona part ha provocat que les narcollanxes pugin a Catalunya per la pressió policial que reben a Andalusia. El ministeri públic admet "la impotència de l'Estat davant d'unes xarxes criminals que han de ser immediatament desarticulades". La majoria de vegades venen del Marroc i gairebé sempre porten el mateix: haixix.

L'ús del telèfon mòbil no està relacionat amb l'augment del risc de càncer cerebral. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi a gran escala encarregat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i liderat per l'Agència Australiana de Protecció Radiològica i Seguretat Nuclear (Arpansa), que ha fet una revisió exhaustiva de l'evidència més rellevant publicada en els últims 30 anys. Així, l'estudi, publicat a la revista Environmental International, presenta la perspectiva més completa i actualitzada sobre la possible relació entre l'ús del mòbil i el risc de càncer fins al dia d'avui.

S'ha convertit en una escena habitual. El telèfon sona, però en lloc d'un missatge de text és un avís que algú ha gravat un pòdcast privat només per a tu, de qualsevol extensió imaginable i de tema desconegut fins que pitgis play. Pot ser una xafarderia, una anècdota plena de girs i sorpreses o un relat totalment rutinari d'algú que simplement no tenia les mans lliures per escriure. És un missatge de veu, una de les maneres modernes més controvertides de comunicar-se.

La meitat dels joves tenen la sensació de dedicar massa temps a navegar per internet. Gairebé el 50% fan servir diàriament entre quatre i sis dispositius per parlar per xat, mirar vídeos, consultar les seves xarxes socials, veure sèries i, fins i tot, seguir les notícies. Davant d'aquesta hiperconnexió, són cada cop més conscients dels riscos que assumeixen a la xarxa i, malgrat que la majoria en subratllen els efectes positius, també tenen experiències negatives. Així, dos de cada deu han hagut de bloquejar perfils per insults o assetjament i un percentatge similar ha rebut missatges de caràcter sexual sense consentiment. Malgrat això, més d'un terç dels adolescents (35%) gestionen en solitari aquests perills i no reben cap consell del seu entorn per protegir-se.

El cervell d'un infant triplica el seu pes entre el naixement i els tres anys, i multiplica per milions les connexions neuronals. Per això aquesta etapa de la vida és tan delicada i no podem deixar de protegir-la. El cas és que, massa sovint, els adults interpretem el que fa una criatura des de la nostra mirada i oblidem que el seu cervell és notablement diferent del nostre, perquè encara ha de desenvolupar-se.

Resulta si més no pintoresc que l'administració hagi decidit treure primer els mòbils de les aules que del Parlament. L'espectacle de representants polítics completament absents mentre un d'ells parla a la tribuna (sovint amb la intenció de dir alguna ocurrència que es pugui fer viral) diu molt de la magnitud del problema. No fa gaire, un polític va votar al Parlament espanyol en contra del que estava previst pel seu grup i va crear una situació potencialment catastròfica. A les imatges de la tele se'l veia uns instants abans grapejant frenèticament el telefonet (és hiperactiu a les xarxes) sense fer gaire cas del que estava passant al seu voltant. Ara mateix això és la norma en qualsevol àmbit professional: els entranyables dibuixets de reunió han estat substituïts per les efímeres facècies que van segregant les xarxes de manera ininterrompuda, nit i dia. El fet de considerar socialment normal que 350, o 135, càrrecs electes no facin la seva feina com cal hauria de preocupar-nos una mica, potser. Però passa més aviat el contrari: veure com els governants fan el mateix que el bon poble relaxa uns i altres.

Encara que sembli paradoxal hi ha pares i mares que em demanen ajuda per ajudar el seu fill o filla menor de tres anys a no ser tan dependent de les pantalles, quan el millor que podria passar seria que em preguntessin com introduir-les gradualment a partir d'aquesta edat.

Els instituts High Tech High (HTH), a Califòrnia, fa una dècada que van integrar l’ús dels smartphones en el seu model educatiu, orientat a projectes en comptes d’exàmens. Amb la idea que els telèfons intel·ligents, igual que els ordinadors, s’han convertit en una eina de treball imprescindible per a la majoria d’oficis i un fidel acompanyant per a milions de persones, van incorporar aquesta eina al sistema pedagògic dels centres. Però després de detectar casos d’assetjament, el centre ha decidit restringir els aparells tret que siguin imprescindibles per fer l’activitat de classe.

Probablement teniu als calaixos de casa més d’un telèfon mòbil que ja no feu servir, però us resistiu a portar-lo a la deixalleria perquè en el seu moment us va semblar bonic, innovador o senzillament us va acompanyar en una època que enyoreu. Creieu-me que sé de què parleu: jo en tinc una prestatgeria plena, la majoria amb els seus accessoris i embalatge originals. Però això no és res comparat amb els més de 5.000 aparells que el britànic Ben Wood, analista principal de la consultoria tecnològica CCS Insight, ha anat recollint en anys de contacte amb professionals i empreses del sector. Descartant els duplicats, a la seva col·lecció hi ha més de 2.700 models diferents, que té catalogats a l’exposició virtual Mobile Phone Museum (MPM).

Qualsevol pare amb cara i ulls i una mínima capacitat d’observació pot veure que vincular infància amb tecnologia és un negoci rodó per a les grans corporacions de la indústria digital i un autèntic desastre per a la protecció i benestar dels menors. Hem pecat de cofoistes i ingenus. Ens van dir que els nostres fills eren d’un nou món, fins i tot que pertanyien a una espècie diferent, i que nosaltres ja havíem quedat desfasats. La millor campanya de màrqueting de la història de la publicitat, que va fer que ciutadans i institucions ens empasséssim acríticament tota la propaganda que camuflava ben hàbilment els seus interessos mercantils amb destí a la humanitat sencera. Ara fa vergonya recordar l’Eduard Punset explicant que se’ns farien grossos els dits polzes de la mà perquè enviàvem molts missatges de text. Darwin no sabia si plorar o riure dins de la seva tomba escoltant la frivolitat amb què es divulgaven les seves teories, però Punset tenia cues quilomètriques el dia de Sant Jordi.

És un problema inherent al desenvolupament de la ciència i de la tècnica el fet que se suposi sempre que les novetats que aporten l’una i l’altra són intangibles, alienes a tot plantejament moral. Si el lector va veure la pel·lícula Oppenheimer, que presenta un científic gràcies al qual es va aconseguir fabricar la bomba atòmica, recordarà que aquest home es planteja, quan ja és tard, si els seus actes científics tenen a veure alguna cosa amb la moral, o no.

"L'any passat la situació era realment preocupant, veies els nanos al pati bloquejats perquè agafaven el mòbil i no sabien parar", recorda Roger Pérez, coordinador pedagògic de l'institut Intermunicipal del Penedès, a Sant Sadurní d'Anoia. El centre, que té al voltant de 1.100 alumnes entre secundària i formació professional, fa just un parell de setmanes que ha prohibit del tot que els alumnes facin servir el mòbil, perquè els mateixos adolescents havien reconegut que, de mitjana, s'hi passaven més de vuit hores al dia. "Estem sorpresos perquè la rebuda ha estat molt bona i en molt pocs dies hem vist un canvi important de dinàmiques", explica Pérez. I assegura que la resposta dels adolescents "en cap cas ha estat rebotar-se o enfrontar-se als professors".

Fa uns anys, la Xina va prendre mesures enèrgiques contra els videojocs. Després va imposar límits a les transmissions en viu fetes per nens. Ara el govern xinès vol que passin menys temps utilitzant els seus telèfons intel·ligents. A primers d’agost, l’ens regulador d’internet del país va proposar algunes mesures que, si s’implementen tal com estan escrites, requeririen que els telèfons intel·ligents, les aplicacions i les botigues d’aplicacions integrin un "mode per a menors" en els seus productes. L’objectiu és restringir el temps que poden passar els nens en els telèfons i quin contingut poden llegir o mirar.