És un dels espectacles més fascinants i elegants que podem observar a la natura: dos cignes movent el cos de manera sincronitzada en un ritual d’aparellament anomenat, popularment, “dansa de l’amor”. Hi ha espècies capaces, fins i tot, de sacsejar-se al ritme de la música, com els ximpanzés. Però, a diferència dels humans, els animals no poden interioritzar les pulsacions, que són la unitat bàsica de temps de les composicions musicals. Per entendre’ns, aquell pum-pum-pum que batega a dins nostre, com si fos el cor, i que ens fa aplaudir, donar copets amb el peu a terra o moure el cap d’una banda a l’altra de manera espontània al sentir una melodia. Fins i tot els nadons acabats de néixer ja tenen aquesta habilitat, com han demostrat diversos experiments.

“Des de ben petitet he escoltat música a casa, perquè als meus pares sempre els ha agradat molt. Tampoc faltava als viatges en cotxe. Quan tenia uns 15 anys, ells van començar a ballar al Centre Cívic Sant Martí, el meu barri de Barcelona de tota la vida. Els balls de saló els van unir encara més i van fer un grup d’amics molt maco. Vist ara com a adult, crec que el ball els va canviar la vida. I un dia em van preguntar si volia anar a ballar amb ells”, recorda Àlex Morales, que d'adolescent no podia imaginar que aquella invitació acabaria marcant també la seva vida. Dedicar-se llavors professionalment al ball no entrava, però, en els seus plans, perquè el que volia des de nen era ser futbolista. Tot i això, quan va arribar el moment de triar estudis universitaris, va optar pel món de l’educació, l’altra vocació seva. De naturalesa inquieta, no n'hi va haver prou amb una carrera. “A mi sempre m’havia agradat ensenyar. Amb 16 anys em vaig treure el títol de monitor de lleure i vaig treballar en menjadors i casals d’estiu. Llavors també feia d’entrenador de futbol. Quan vaig plantejar-me què volia estudiar, vaig triar magisteri, però vaig informar-me també de la carrera d’educació social i em va interessar molt. Per això vaig decidir tirar endavant amb les dues titulacions, tot i les dificultats”, explica el ballarí.

Al barri d'El Rodeo, a Cali, l’aire està impregnat de música. A totes hores. La gent escolta salsa per cuinar, per banyar-se, per treballar, per descansar, per estudiar i per festejar. Però d'entre totes les melodies, la que va cridar l'atenció de l'Andrés Cuero (Colòmbia, 1995) va ser la que venia de l'escola de dansa Estrellas Mundiales de la Salsa. Cada dia pujava l'escala que portava fins a l'aula de ball per mirar des del replà com els altres ballaven. Un dia el van deixar entrar i mentre observava assegut la classe, ell no podia evitar moure els peus adolescents.

En els primers dies després de l’esclat de la pandèmia, una coreografia triomfava a les xarxes: era el J.Lo challenge a TikTok, un ball de 30 segons imitant el que Jennifer Lopez havia fet a la final de la Super Bowl l’any passat. Era difícil mirar aquells balls i no voler intentar-ho. Un vídeo rere l’altre deixaven una energia contagiosa. Però com s’ho fa una persona inexperta per començar? Una cerca ràpida a internet si hi poses “aprendre a ballar el JLo Challenge” t’envia a un submon amb desenes de vídeos i tutorials online per aprendre a fer coreografies. 

Des que va esclatar la pandèmia del covid-19 el mes de març passat són molt els sectors afectats. Gimnasos, bars i restaurants, sales de concerts, teatres i un llarg etcètera que sembla no acabar. És el cas també de les escoles de ball social. Aquests centres de formació no reglada són el punt de trobada per a milers de persones que practiquen swing, salsa, bachata o rock'n'roll. Una activitat per desconnectar, fer esport i conèixer gent que s’ha vist truncada de manera intermitent en aquest temps. Davant d’una situació incerta i pèrdues econòmiques agudes, les escoles opten per oferir classes online i modalitats que no impliquin ballar en parella com a últim intent abans de plantejar-se un tancament definitiu.

Padrí del soul, pare del funk i artista llegendari, James Brown deia que qualsevol problema del món es podia resoldre ballant. Per tant, la discoteca seria l’àgora on s’acaben tots els problemes. Hi ha diverses teories sobre quin va ser el primer local pensat exclusivament per trobar-se i escoltar i ballar música enregistrada. Històricament sembla demostrat que va ser La Discothèque, obert a París el 1941, en plena Segona Guerra Mundial.

A la dansa se li poden atribuir els beneficis de qualsevol disciplina esportiva, tant a nivell físic com mental. Dota de més agilitat, millor coordinació i equilibri, ajuda a concebre el propi cos, evita el sedentarisme i l’obesitat, afavoreix una millor salut cardiovascular, etc., però també millora la memòria, la creativitat i la sensibilitat. La intel·ligència emocional, l’autoestima i les habilitats socials també en surten beneficiades. La música és la que guia l’expressió corporal i els moviments que es produeixen durant el ball i, alhora, “esdevé l’element que aconsegueix captivar els infants”. Així ho afirma la professora de dansa Judit Font, directora de l’Escola de Dansa Judit Font de l’Ametlla del Vallès. “El vincle d’un infant amb la dansa varia al llarg dels anys, tot i que la franja que va dels set als dotze és l’etapa en què veiem l’evolució més gran i en què en traiem més fruits”, afegeix Font.

“En un principi, Varium Kids estava adreçat a nois i noies de 12 a 16 anys, però vam haver d’abaixar l’edat fins als 10, perquè no et pots imaginar quina marxa tenen ja de tan petits!”, ens explica Nil Fruitós, que va ser el creador del projecte Varium Kids, juntament amb Marc Carrizo, ara fa sis anys. Som a l’escola Varium, a Sarrià, al mateix espai on, fa anys, hi havia el cine Bretón. Presenciem uns assajos d’aquest grup juvenil que balla hip-hop sense ànim de lucre i actua en actes benèfics, Carnavals i festes populars. “Es pot dir que fem això per amor a l’art”, afegeix.

Descobreix el ball de moda a Barcelona. Per què augmenta el nombre de balladors any rere any? Què té el swing que enganxa a la gent? Ara a l'estiu, la festa continua!