Si hi ha una cosa que envejo és l’escena d’una mare o d’un pare en el moment de despertar el seu nadó. De fet, crec que podria centrar en aquest moment el gran canvi que vaig viure pel fet de ser mare: despertar-me (amb mal de cap o sense, amb ressaca o sense, havent dormit bé o malament, en un dia clar o en un dia rúfol) amb alegria. Mentre els meus fills van ser petits, tots els despertars eren magnífics. Anava –quasi corria– a la seva habitació, contemplava el seu son en silenci, gaudint d’aquella sensació de pau absoluta que no he trobat mai enlloc més, i després em lliurava a la meravellosa tasca de despertar-los: tocar la pell suau i tèbia, posar la mà damunt del pit per notar el puja i baixa de la respiració, repassar amb un dit el perfil dolcíssim i deixar anar un bon dia amb una veu que no sé d’on em naixia i que mai més he tornat a recuperar.

Aquests dies he hagut de fer repòs per un tema de salut. Això ha coincidit amb una època en què les xarxes socials m'avorreixen sobiranament i, a més, m'he distanciat d'algunes persones amb qui consumia moltes hores de WhatsApp. Aquest deslliurament virtual m'ha deixat temps per dedicar-me al que em fa xalar més del món: fer maratons de lectura, sèries i pel·lícules. Poques coses m'agraden més que llegir-me un llibre o mirar una temporada d'una sèrie en un sol dia, aturant-me tot just per dinar, o ni tan sols això.

En l'antiguitat es considerava que els somnis tenien una naturalesa profètica i s'orientaven al futur (el Talmud recull la cita que titula aquest text). En canvi, la principal teoria del somni de la primera meitat del segle XX, la psicoanalítica, els orientava al passat, cap als desitjos o pors no resolts de la infantesa. Avui, les darreres investigacions neurocientífiques ens mostren que somiar té una funció adaptativa relacionada amb la consolidació dels aprenentatges i de la memòria, així com de gestió emocional. Els somnis, doncs, ens ajuden a resoldre les principals preocupacions perquè ens ofereixen l'oportunitat de contextualitzar-les en forma de metàfora explicativa, i a millorar la nostra capacitat de resolució de problemes.

Un examen de fotografia per al qual no m’havia preparat. Una conversa amb un amic de l’escola. Un recorregut interminable per arribar a casa. En despertar-me, imatges inconnexes del somni que he tingut aquesta nit encara ballaven per la meva ment, i he intentat retenir-les uns segons més abans que, inevitablement, s’esvaïssin. M’estaran intentant dir alguna cosa? “A mi m’agrada entendre els somnis com un amic molt proper que t’acompanya, que s'adona del que t’està passant i t’assenyala quines són les coses que no acabes de veure amb claredat: «Hauries d’encarar aquesta qüestió», et diu. Per a mi, el somni que he tingut aquesta nit ja és el més important, perquè està tractant amb el que tinc ara entre mans”.  

¿Qui no ha somiat alguna vegada que vola com un ocell? ¿Qui no ha volgut, en algun moment de la vida, acomplir el deliciós somni de desplaçar-se per l’aire sense cap mena d’esforç? Volar lluny deixant enrere el teu poble o ciutat i, des de les alçades, sobrevolar boscos i oceans ha estat un dels somnis més antics de la humanitat.

Si somiar desperts té sempre una connotació positiva, quan veritablement somiem les possibilitats s’amplien. Què tenen els somnis per ocupar un lloc central en tantes cultures? ¿Podem somiar desperts mentre somiem, és a dir, controlar els somnis? ¿Podem fer-ne una valuosa font d’aprenentatge?

¿Qui no ha somiat en deixar-ho tot, en sortir del joc i desaparèixer?

El 9 d’abril del 1756, Jean-Jacques Rousseau se’n va anar de París i es va instal·lar per sempre als boscos de Montmorency. S’hi va trobar tan a gust que va experimentar la sensació de renéixer. Lluny de les obligacions socials, mirant-se la comèdia humana des de fora, va tenir temps per a la reflexió filosòfica i va trobar més que mai, més que enlloc, la connexió amb ell mateix i amb l’univers sencer. Fugir pot ser també la millor porta d’entrada.

]]>

Tots els éssers humans somiem, malgrat que la raó no és gens clara. En diversos moments de la nit, de manera involuntària, el cervell genera una sèrie d’històries, imatges i sensacions que sovint ni tan sols recordem quan ens despertem. Els somnis apareixen sobretot en el que es diu la fase REM (sigles angleses de moviments oculars ràpids ), durant la qual l’activitat d’algunes neurones s’assembla molt a la que tenen durant la vigília i els ulls es mouen espontàniament. Aquests períodes REM solen durar entre un quart i mitja hora, i tenen lloc unes quatre o cinc vegades cada nit, fins a ocupar més o menys el 25% del temps que passem dormint. S’han observat també en animals, sobretot en la gran majoria de mamífers, per la qual cosa podem assumir que somniar no és un fet específic dels humans.

]]> Feia dies que no escrivia i avui només he escrit això...

]]> Fa uns dies, que tinc sentiments ambigus, perquè l'Estupendo i jo marxem de missió humanitària a l'índia, i deixo els nens a càrrec de la germana més gran i dels avis.

]]> “Tinc un somni”. Quan Martin Luther King va pronunciar aquestes paraules ('I have a dream') en un discurs a l’escala del Memorial de Lincoln, poc es devia imaginar que esdevindria una icona del segle XX. King l’havia anat gestant de manera conscient durant temps. Sovint, però, els somnis es produeixen quan estem adormits. Un somni és, segons el diccionari, una “sèrie de pensaments, d’imatges, d’emocions, que ocorren durant el son”, i, també, una “esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se”. El somni de King tenia, i encara té, un significat concret, un futur que visualitzava de manera molt conscient. Tanmateix, els somnis que tenim mentre dormim ¿també tenen algun significat? Per abordar aquesta qüestió des de la neurociència, cal primer parlar de què és la son, i de per què dormim.

]]>

Roca Editorial publicarà en català la nova novel·la de John Verdon, 'Controlaré els teus somnis', que arribarà a les llibreries catalanes el 22 d'octubre del 2016. La novel·la de l'autor de 'Sé el que estàs pensant' és un 'thriller' amb un "ritme trepidant i enigmàtic", segons la directora de l'editorial, Carol Perís, que troba en la nova novel·la de Verdon "un punt similar a 'El resplendor' o 'Twin Peaks' per l'aïllament dels personatges i el joc psicològic".

]]>

A Duermevela, el llibre que recull una tria dels somnis de la cantautora Maria Rodés (1986), hi ha un dibuix que va fer quan era petita en què surt ella amb els pares i els germans. “A la mare li poso faldilles i al pare americana i corbata, perquè sempre el recordo així -diu en un bar de la plaça Universitat, esperant l’arribada de l’Andrea; és la primera vegada que un mitjà de comunicació els farà una foto juntes-. Al meu germà li vaig posar una samarreta verda. I l’Andrea surt al centre”.

]]> Sembla ciència-ficció però és, ja, una realitat. Un equip d'investigadors de diferents universitats alemanyes i dels Estats Units ha descobert un mecanisme que permet evitar els malsons. La clau està en l'electricitat. Un corrent elèctric aplicat mentre dormim ens manté en un estat de relativa consciència. Seguim dormint, però estem prou conscients per controlar què somiem. Segons els investigadors, gràcies al seu descobriment qualsevol persona pot adonar-se que està somiant i decidir què passa en el seu somni.

]]>