Gairebé un any després del crim a la presó Mas d’Enric, la Sindicatura de Greuges ha reiterat el toc d’atenció al departament de Justícia per les mesures que va prendre com a resposta a l’assassinat d'una cuinera a mans d'un pres que també treballava a la cuina. La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, insisteix que la Generalitat ha de revisar "en profunditat" la circular que veta a les cuines i altres llocs de treball considerats de risc tots aquells interns presos per delictes violents. És més, reclama que readmeti tots els interns que van ser destituïts per aquesta norma amb caràcter retroactiu.

Fins a 8.500 famílies vulnerables han rebut ja una carta del departament de Drets Socials i Inclusió reclamant-los que retornin els diners de prestacions cobrades per errors de la Generalitat, principalment de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). L'import mitjà reclamat és de 7.500 euros, segons ha confirmat el número dos del departament, Raúl Moreno, que ha explicat que també hi ha altres prestacions socials afectades. I el problema no s'acaba aquí, ja que s'espera enviar la mateixa comunicació al voltant d'un miler més de famílies abans que acabi l'any. En total, s'espera que unes 9.500 famílies estiguin afectades per aquestes reclamacions.

La Síndica de Greuges ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona "una moratòria" per donar de baixa les persones empadronades a les adreces postals d'entitats del tercer sector fins que no es pugui garantir que no queden desprotegides i que no es vulneren els seus "drets fonamentals". En una carta enviada a aquestes ONG, avançada pel diari ARA, el responsable del registre general del consistori notificava que a partir del mes de juny s'elimina la via de l'empadronament col·lectiu sense pernoctació a les seus de les ONG. Amb aquesta decisió, es donaran de baixa les 1.700 persones empadronades per aquest canal.

Només 48 famílies vulnerables tenen instal·lat un comptador social de llum a Catalunya. Dos anys i mig després que s'anunciés la mesura en el marc d'un conveni entre la Generalitat i Endesa per evitar les punxades elèctriques i els riscos que això comporta, el que havia de ser una mesura estrella contra la pobresa no passa de dades d'un tímid pla pilot. Sobre aquesta poca implementació ha posat aquest dilluns el focus la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentació al Parlament del seu informe per analitzar les polítiques públiques contra la pobresa energètica. Per a la síndica, ja s'haurien d'haver instal·lat "milers" de comptadors per tot el país, tenint en compte que Catalunya està en el top 10 de països europeus amb més habitants empobrits i que en una dècada s'ha gairebé quadruplicat la població que no es pot permetre mantenir casa seva a una temperatura adequada. A Espanya la xifra s'ha doblat, fins a situar-se en el 17% el 2022. "Catalunya està en posició de fragilitat en pobresa energètica", ha deixat dit davant dels diputats.

"Les llistes d'espera en salut amb infants i l’existència d’incompliments dels temps màxims d’espera garantits representen una vulneració del dret de l’infant a gaudir del nivell de salut més alt possible". La reflexió la fa síndica de greuges, l'advocada Esther Giménez-Salinas, en el seu informe anual sobre la infància. I posa xifres a la problemàtica: el setembre de 2022, hi havia més de 50.000 infants i adolescents pendents de consultes externes (un 10,9% de les persones en aquesta situació), més de 4.000 pendents de proves diagnòstiques (2,6%) i més de 12.000 més pendents d’intervencions quirúrgiques (6,5%). Giménez-Salinas denuncia que aquestes dades són lleugerament pitjors que les del 2021 però en la línia dels anys precedents, de manera que no hi ha hagut "una millora substancial de les llistes d’espera en salut dels infants en els darrers cinc anys", conclou. Pel què fa al temps mitjà d’espera dels infants i adolescents per a les proves diagnòstiques (87 dies) i per a les intervencions quirúrgiques (147), les xifres tampoc han experimentat una "millora significativa" en els darrers anys.

Una quarta part dels centres educatius de Catalunya són d’elevada complexitat. Són 730 i hi estan matriculats 210.000 alumnes, el 21% del total. El gruix, 666, estan dins de la xarxa pública, pels 64 de la concertada. Uns i altres comparteixen gairebé les mateixes carències, sobretot pel que fa al professorat poc incentivat i poc format en la diversitat, i per la baixa presència de professionals especialistes. El diagnòstic respon a un estudi elaborat per la comissió sobre drets laborals, dotació de personal i segregació escolar, en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, en el qual participen des del departament d’Educació fins al Síndic de Greuges, passant per sindicats i patronals. 

Diuen que la constància és una de les virtuts d’un ciclista. Potser per això Esther Giménez-Salinas (Barcelona, 1949) puja sovint a la bicicleta. Durant la seva dilatada i constant trajectòria, la jurista, a qui el Parlament ha avalat com a nova Síndica de Greuges, no ha parat de trencar motlles: des de la seva formació, lluny dels cànons del moment; amb la contribució a un disseny pioner del model de justícia juvenil de la Generalitat, basat en la cultura de la justícia restaurativa i molt diferent del de la resta de l’Estat; amb la creació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE), per convertir-se en la primera rectora al capdavant d’una universitat i, ara, també en la primera Síndica.

La síndica municipal de greuges de la Seu d'Urgell, Anna Martí, ha dut a terme un total de 58 actuacions durant l'any 2020: 25 consultes i assessoraments i 33 queixes. Així ho ha explicat en roda de premsa aquest dilluns al matí la mateixa síndica on ha avançat el contingut de l'informe anual de les actuacions realitzades per aquesta sindicatura, i que presentarà aquesta tarda de manera telemàtica davant del plenari municipal de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell.

Gemma Calvet s'ha autodescartat com a candidata a síndica de greuges. La jurista, que va ser proposada per la CUP per ocupar el càrrec, no ha assistit aquest dilluns a la comissió al Parlament encarregada de valorar la seva candidatura –l'única que s'havia presentat– per la manca d'acord que genera entre els partits, segons explica ella mateixa en una carta al president del Parlament, Roger Torrent, a la qual ha tingut accés l'ARA.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha alertat de la "manca de transparència" en la gestió dels serveis funeraris a la ciutat, així com d'"irregularitats" en la prestació de Cementiris de Barcelona, SA. En la presentació de l'informe anual corresponent al 2018, Vilà ha denunciat que no s'informi prou els ciutadans sobre quins serveis són obligatoris i quins voluntaris i que no s'especifiqui què implica cadascun.

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, s'ha reunit aquest dijous amb la síndica de greuges per presentar una queixa formal sobre la presència del 'top manta' a les estacions de metro i ferrocarrils i abordar els riscos que suposa per a la seguretat dels viatgers. Collboni ha assegurat que el govern d'Ada Colau està actuant de manera "negligent" negant-se a sol·licitar dos informes a Bombers i Protecció Civil sobre els possibles riscos que els venedors ambulants suposarien en situacions d'emergència o en la interferència que poden tenir en l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda a les instal·lacions. "L'Ajuntament no vol demanar-los perquè arribarien a la conclusió que no es pot tolerar de cap manera la presència del 'top manta' en espais tancats, com ara les estacions de metro o de ferrocarrils", ha asseverat el socialista.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, està investigant cinc residències públiques per a gent gran de la capital catalana després d'haver rebut les queixes d'una coordinadora de famílies afectades i de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Segons critiquen els denunciants, les persones ingressades no reben una atenció adequada, es produeixen problemes de gestió i les condicions dels centres s'estan deteriorant.

La síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha retret a la Guàrdia Urbana que usi les videocàmeres dels seus cotxes patrulla per denunciar conductors mal aparcats i ha instat l'Ajuntament a usar-les només de forma "excepcional i en situacions de risc".