La democràcia és la sensació que hi ha un contracte. Vull dir que la democràcia agonitza als Parlaments i a les xarxes socials, però potser continua viva en el respecte mutu que sento quan pregunto alguna cosa a un desconegut en una plaça i el desconegut em respon amablement. No era la meva intenció rebaixar la duresa d’aquest quadern electoral a l’última de les cròniques, però he anat a una sessió de formació per a vocals i presidents de mesa que no és obligatòria de cap de les maneres i estava tan plena que hi havia gent dreta.

Malgrat que cada cop estem més avesats a anar a votar –ho hem pogut fer tretze vegades en l’última dècada, sense comptar el 9-N ni l’1-O–, un dels dubtes més habituals és en quin col·legi electoral s’ha d’exercir el dret a vot. La resposta la trobem a la targeta censal, un document plegat que ha d’arribar a les bústies dels electors pocs dies abans de les eleccions. Dins s’hi facilita informació del lloc on cadascú ha d'anar a votar, i també conté les dades personals de cada ciutadà. Tot i que no cal tenir-la per votar –per fer-ho només has de presentar el DNI, el passaport o el carnet de conduir–, si no l'has vista, no t'ha arribat o l'has perduda t'expliquem com pots saber on has d'anar a votar a les eleccions del 12 de maig.

Gairebé 75.000 persones seran cridades a omplir o suplir les més de 8.000 meses electorals que hi haurà a Catalunya per les eleccions del 12 de maig. Els sorteigs es fan entre el 13 i el 17 d'abril, i en un període màxim de tres dies els ajuntaments ho han de comunicar als seleccionats per correu postal. Si t'ha tocat, hi ha alguna manera d’evitar anar-hi i recórrer contra la decisió? Quines excepcions preveu la llei electoral? I quines conseqüències té no complir amb el requisit?

Urnes, paperetes i... ventiladors. Aquest és l'escenari que es viurà aquest diumenge en molts col·legis electorals. I és que seran les primeres eleccions espanyoles que se celebraran en plenes vacances d'estiu. Fins ara s'havien convocat diverses vegades al juny i fins i tot al desembre, a les portes de Nadal, concretament el 20 de desembre del 2015, però en aquest cas perquè Mariano Rajoy, que aspirava a revalidar el seu mandat, es va veure obligat a repetir els comicis sis mesos després davant la impossibilitat de forjar un acord de govern. Mai, però, unes eleccions generals han tingut lloc al juliol o a l'agost. Al País Basc i a Galícia, en canvi, els ciutadans sí que van anar a les urnes el 12 de juliol del 2020 un cop es va superar el confinament per la pandèmia, però encara amb mascaretes. Unes eleccions en què van ser escollits altre cop Iñigo Urkullu i l'ara candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo.

"La cua dona la volta a l'illa! No sé pas quan arribaré a la feina". És la Noelia, que s'exclama al telèfon fora del seu col·legi electoral, el Centre Dotacional d'Arganzuela, però podria ser la reacció en la majoria de centres de votació avui a la Comunitat de Madrid. Fos a la urbanització de Galapagar, on el líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, tenia 55 persones davant; a Chamberí, on la presidenta madrilenya i candidata del PP a la reelecció, Isabel Díaz Ayuso, també ha hagut d'esperar, o al barri humil de Carabanchel, feu de l'esquerra. Llargues files, de més d'una hora de cua en alguns casos, des de primera hora del matí que contrasten amb les de Catalunya el 14 de febrer, on la participació es va desplomar fins a un 54%. Les acompanya un dia de sol radiant després de setmanes de pluges i cels grisos.

La pandèmia està afectant de ple la campanya electoral del 14-F i també ho farà el mateix dia de les eleccions. Les autoritats sanitàries han recomanat que, sempre que es pugui, s'habilitin espais de votació alternatius als col·legis electorals habituals on es garanteixin unes majors condicions de seguretat i distanciament. En municipis i pobles petits, on sovint l'únic espai públic és l'edifici consistorial o l'escola, probablement no es podrà canviar el lloc de votació, però les capitals pirinenques sí que han habilitat espais alternatius.

El 14-F a Barcelona es votarà, per primera vegada, en col·legis electorals situats en mercats i poliesportius municipals. La necessitat d'adaptar els locals als criteris sanitaris i evitar aglomeracions, han portat l'Ajuntament a habilitar 126 nous punts de votació i a prescindir de 35 col·legis electorals on no es podien assegurar les distàncies. En total, la ciutat sumarà 91 nous espais de votació respecte als comicis anteriors per reduir la ràtio de votants per mesa. S'utilitzaran set mercats (Sant Antoni, Hostafrancs, Ninot, Sants, Abaceria, Sagrada Família i Concepció) i 23 poliesportius. També s'afegeixen a la llista de punts de votació una vintena d'equipaments municipals i una quinzena de centres educatius.

L'ANC i Òmnium estan donant les darreres recomanacions de mobilització de la ciutadania per "garantir" l'obertura dels col·legis electorals. Aquest dissabte, a les 17.00, les dues entitats han enviat missatges oficials per cridar la ciutadania a anar a fer activitats i dormir aquesta nit als punts de votació, i en cas de no poder-hi anar, concentrar-s'hi a partir de les 05.00 d'aquest diumenge.

El pols entre el Govern i l’Estat té un instant clau: l’1 d’octubre a les nou del matí. Si aquella hora hi ha una majoria de col·legis electorals oberts, el Govern veurà a prop el seu objectiu. Si, en canvi, els centres estan tancats i el referèndum no es pot celebrar, l’executiu espanyol podrà cantar victòria. Conscients d’això, i que fins ara la repressió no ha aconseguit aturar la logística de l’1-O, les institucions de l’Estat van moure ahir peça: la Fiscalia Superior de Catalunya va ordenar als Mossos que precintin els col·legis electorals abans de dissabte. El Govern, per la seva banda, es va mantenir inalterable: res frenarà l’1-O.

El Govern ha cessat el president del Consorci d'Educació de Barcelona, Lluís Baulenas, i ha nomenat en el seu lloc la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, segons consta al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) d'aquest dimecres. Quan falten menys de tres setmanes per a l'1-O, la Generalitat situa la consellera al capdavant de l'organisme que podria donar l'ordre d'obertura de col·legis electorals per al referèndum a la capital catalana.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Clara Ponsatí, ha augurat aquest divendres que el seu departament "no haurà de fer res especial" en el referèndum previst per a l'1 d'octubre. Preguntada sobre la votació en roda de premsa de presentació del curs escolar, ha dit: "La meva sensació és que el departament no farà res especial. Anar a locals, que alguns són escoles i instituts, però no és part de l'acció del departament".

El dia ha arribat. Catalunya decideix en unes eleccions excepcionals per a la seva sobirania. El 27-S ha arrencat a les 9 del matí amb l'obertura dels col·legis electorals, als quals estan cridats a votar més de 5,5 milions de catalans. En alguns col·legis s'hi han fet cues abans de l'obertura per votar.

Col·legis electorals tancats des de les 20 h d'aquest diumenge 25 de maig, i amb una participació clarament a l'alça almenys amb les dades de les 18 h de la tarda. Així, el 35,4% dels electors catalans ja havien votat a mitja tarda, nou punts per sobre que ara fa cinc anys, a les eleccions europees del 2009. Si es confirma que la participació definitiva s'ha disparat a Catalunya, tindrà una clara lectura en clau interna: el procés sobiranista, lluny d'espantar, ha actuat d'estímul per a la participació electoral.