El tango és el ball nacional de l'Argentina, conegut per la seva precisió, cor i passió. En un hospital de Buenos Aires, però, té un altre propòsit: com a teràpia per a pacients amb la malaltia de Parkinson. Un cop per setmana, una dotzena de pacients venen a l'Hospital Ramos Mejía per ballar, una sessió que utilitza els moviments del tango per ajudar a abordar problemes d'equilibri, rigidesa i coordinació. L'objectiu és donar-los formes d'enfocar el moviment que puguin utilitzar en la seva vida diària, així com un impuls social i emocional pel fet de moure's al ritme de la música.

Qui més qui menys ha sentit a parlar dels programes de gossos de teràpia que acompanyen persones en hospitals, residències o escoles d'educació especial. La companyia dels gossos fa menys feixugues les situacions difícils i mostra beneficis en la salut mental i física dels participants. El que potser no és tan conegut és que aquests gossos també poden ajudar els infants a llegir.

"Amb els pits a l'aire", literalment i metafòricament, és com ha viscut l'escriptora Núria Esponellà el càncer de mama que li van diagnosticar l'octubre de 2023. Literalment perquè l'hi han exigit les mamografies, les exploracions tàctils, les sessions de radioteràpia, l'operació, els massatges, les cures... I metafòricament perquè, segons explica, amb la malaltia ha après a valorar les coses essencials i, com qui llença els sostenidors, a desprendre's de les cuirasses i dels pensaments limitants i inútils per sentir-se lliure i estimar-se a ella i al seu cos, inclosos els seus pits marcats per l'envelliment i les cicatrius de l'operació. Amb els pits a l'aire és també el títol del seu darrer llibre, on l'escriptora deixa testimoni del dolor patit, però també del coratge i la positivitat amb què ha encarat la malaltia.

Innombrables adolescents confien en xatbots d'intel·ligència artificial, comparteixen la seva soledat, ansietat i desesperació amb aquests companys digitals, que sempre hi són i no els jutgen mai.

Pot semblar una bajanada. És el tapping, una tècnica d'autoajuda que consisteix a utilitzar les puntes dels dits per fer acupressió mentre es contraresten emocions negatives amb exercicis de respiració i afirmacions positives. Una tècnica que ha generat escepticisme entre alguns professionals de la salut mental.

Les persones amb esquizofrènia ja poden enfrontar-se cara a cara amb les veus que senten dins del seu cap. Un 30% dels pacients amb aquesta malaltia que prenen antipsicòtics continuen sentint aquestes veus tot i la medicació, i si fins ara, bona part de les teràpies s'esforçaven a trobar mecanismes per distreure la ment i no pensar-hi, ara un nou tractament amb realitat virtual aposta per confrontar-les i constata resultats positius. La nova teràpia, assajada al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha millorat els símptomes de la malaltia en un 90% dels casos i dona esperança a totes les persones que viuen "amb angoixa constant", segons explica la líder europea en teràpia Avatar i directora del projecte, Susana Ochoa.

Després de gairebé mitja vida d'addiccions, el músic argentí Maximiliano Calvo va entrar en una clínica de desintoxicació. La música, el rock and roll, les gires, la vida de nit i les males companyies el van portar a les drogues. També una "autoestima baixa" que, explica, intentava tapar amb un "ego exacerbat" per amagar-se que se sentia "l'home més petit del món". De la primera ratlla als 17 anys fins ara que en té 32 es va fer un nom en el panorama musical fent de teloner d'Arcade Fire, Fito Páez o Roberto Carlos i, instal·lat a Madrid, acompanyant Jorge Drexter. "A fora cada cop vivia amb un volum més elevat, mentre que dintre meu hi havia una veueta, els meus monstres, i em veia com un fracassat", recorda a pocs minuts de començar segurament la gira més íntima i atípica que hagués imaginat en aquells anys de desmesura.

Anabel González és psiquiatra i doctora en medicina. Ha escrit diversos llibres analitzant com ens condiciona allò que ens passa, però en la seva última publicació fa exactament el contrari: abordar com ens marquen aquelles coses que no ens han passat. Ho deixa clar en el mateix títol, Lo que no pasó (Planeta).

A la seva primera sessió amb una nova terapeuta a San Diego, l'Elise, de trenta-set anys, es va sentir abandonada de seguida. No per alguna cosa que hagués dit la terapeuta, sinó pel fet que estava muntada en una bicicleta estàtica durant la conversa. La Maria Danna, de trenta-cinc anys, es va alarmar quan la seva psicòloga li va sacsejar vigorosament una maraca a la cara per "captar l'energia que emetia durant la sessió". El cas de Carson, que va buscar l'ajuda d'un psiquiatre d'Ohio per una depressió i una ansietat postpart severes, es va sentir aclaparada quan el metge li va enviar milers de missatges de text i li va revelar sentiments sexuals.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que ataca les neurones productores de dopamina, que són responsables de controlar el moviment. No té cura i afecta de forma diferent els pacients que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper. Ara un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Francisco obre la porta a poder millorar la qualitat de vida d'aquestes persones: els investigadors han desenvolupat un dispositiu intel·ligent implantat i regulat per l'activitat del cervell que podria proporcionar un tractament continu i personalitzat contra els problemes de mobilitat i insomni del Parkinson. Segons les conclusions del treball que publica la revista Nature Medicine, el nou tractament redueix aquests símptomes en un 50%.

L'Aina (nom fictici) va viure una situació de maltractament psicològic que la va aïllar del seu entorn i va afectar-li molt l'autoestima. A l'inici de la relació, la seva exparella era molt atenta i la feia sentir especial: "Tot era de color de rosa: hi havia mostres d'afecte contínues, molta atenció, em feia molts regals que em feien sentir especial i moltes promeses de futur. Em deia que jo era l'amor de la seva vida i tres mesos després de començar a sortir ja em va demanar de viure junts", explica. Però els experts alerten que moltes vegades aquest bombardeig d'amor no és fruit de l'enamorament, sinó que és una forma de manipulació coneguda com a love bombing.

L’Organització Mundial de la Salut explica que la teràpia ocupacional és el conjunt de tècniques, mètodes i accions que, mitjançant activitats aplicades terapèuticament, prevenen i mantenen la salut, afavoreixen el restabliment de les funcions i avaluen el ventall de comportaments. Així dona lloc a la importància real d’aconseguir una major independència i a la integració de totes les possibilitats de l’individu en tots els aspectes: laboral, mental, físic i social.

La companyia tecnològica terapèutica Cara Care ha tancat una nova ronda de finançament de 7 milions de dòlars –un 6,65 milions d'euros– per accelerar la potenciació de la seva solució per al tractament de la síndrome de l'intestí irritable a Alemanya i als Estats Units, i explorar també la seva expansió a altres països europeus, com França. La ronda l'ha liderat la companyia alemanya Dr. Schär, que d'aquesta manera entra en el capital de la catalana Cara Care, i també hi han participat Sabadell Asabys i Johnson & Johnson Innovation, que ja eren accionistes de la companyia.

Llegir la Història és dotar-la de present; més encara, és esborrar les fronteres, no sempre evidents, entre passat i present. Allò que interpel·la, viu. Llegir la Història, escoltar-la, potser no ens evitarà reproduir els mateixos errors, però ens obre a un futur més ric, on l’experiència és llavor de transformació. Fer aquest procés, poder caminar per les línies entre la història personal i la col·lectiva, on la majúscula “Història” i la plural “històries” es fonen en un mateix mapa, demana voluntat. La senzilla i sempre costosa voluntat.

Aquest dimarts han començat un seguit de set sessions de teràpia assistida amb cavalls adreçada a alumnes amb necessitats educatives especials de l'escola Alfons I, l'escola Llums del Nord i l'institut Pere Borrell de Puigcerdà. Tal com han explicat des de l'Ajuntament de la vila, la hipoteràpia és una tècnica de rehabilitació per a nens i adults amb discapacitat física, psíquica, sensorial o d'adaptació social on el cavall ajuda com a mediador per millorar la qualitat de vida de persones amb necessitat especials; buscant la seva rehabilitació, integració i desenvolupament físic, psíquic, emocional i social.

Ara que la publicitat en televisió ja no té la influència d'altres èpoques, recordem un anunci del qual tothom va parlar. L'any 2008 el parc Port Aventura va voler promocionar el Halloween amb un espot que s'acabaria convertint en una tradició. Sonava una antiga cobla a cappella popularitzada per Marifé de Triana i repetia la mateixa frase –"Por, tinc por, por"– mentre s'hi veia un primer pla de persones visiblement espantades. L'anunci es va fer molt popular per no ser especialment agradable, però la realitat és que tot i que la cultura popular, sobretot el cinema, s'ha acostumat a caracteritzar la por amb crits i espant, com diu el tòpic, la processó va per dins: la por està molt més relacionada amb l'angoixa i les fòbies que amb gestos espasmòdics.

L’Hospital de la Vall d'Hebron ha presentat la teràpia assistida per cavalls Cavalcant la Vida, una proposta de rehabilitació per a infants i adolescents que han patit un tumor cerebral. El projecte investiga si el contacte amb aquests animals pot ajudar a reduir les seqüeles del tractament oncològic i millorar, alhora, l'estat físic i psíquic dels infants que hi participen. La hipoteràpia ja ha mostrat beneficis en adults que han superat un càncer, i també en persones amb paràlisi cerebral o trastorns de l'espectre autista. 

Homeopatia, exorcismes, electroxocs... Són només algunes de les pràctiques descrites per dos informes encarregats pel ministeri de Sanitat alemany sobre les pseudoteràpies per curar l’homosexualitat que encara avui persisteixen. Després de molts anys d’inacció, l’actual ministre de Sanitat, el conservador Jens Spahn, ha decidit moure peça. L’objectiu és la prohibició de les anomenades teràpies de conversió, una realitat que Spahn, que és homosexual, considera un anacronisme. “L’homosexualitat no és cap malaltia. Hem d’enviar un senyal clar a totes les persones dels àmbits mèdics i religiosos: els intents de convertir les tendències sexuals han de ser castigats”, va dir Spahn en la presentació dels dos informes.

“Com una flor de nenúfar que, arrelada al fang, no es taca amb l’aigua del bassal. Els ioguis actuen sense comprometre’s amb el cos, la ment, la intel·ligència, ni tan sols els sentits. Sense interès pels actes en sí, duent-los a terme es purifiquen. El que desconeix aquesta pràctica i s’aferra al fruit dels seus actes es lliga a sí mateix i perd la pau suprema”. Aquest fragment del Bhagavadgita, text clau de la tradició hindú, suggereix el que transmet María Macaya quan hi parles. Ella, humil i somrient, ho negarà, conscient de les pròpies limitacions i del camí que encara té per recórrer i condicionada, també, per aquest anhel de perfeccionament que la motiva a seguir aprenent, escoltant, avançant. Després de tres dècades als Estats Units, l’Amèrica Central i Europa, fa cinc anys que viu a Barcelona, on ha creat la Fundació Radika per oferir un ioga específic per a persones que han patit un trauma.