Alyssa Blackburn, científica de dades de la Universitat Rice i de l’Escola de Medicina Baylor de Houston, ha dedicat uns quants anys a fer tasques detectivesques en el món digital amb el seu ajudant de laboratori de confiança, el Hail Mary, un ordinador negre lluent amb acabats taronges. La investigadora ha passat aquest temps recopilant i analitzant fuites d’informació de la cadena de blocs del bitcoin, el registre públic immutable on figuren totes les transaccions d’ençà de la creació de la criptomoneda el gener del 2009.

Indoorclima, la companyia catalana que aplica el big data i la intel·ligència artificial en els sistemes de climatització i ventilació d’immobles, ha obert una ronda de finançament per captar un mínim de 4,5 milions d’euros que li permetin accelerar el creixement i la implantació, segons ha explicat a l’ARA la fundadora i directora general de l’empresa, Maria Romero. Una ronda de finançament que espera tancar en un parell de mesos i que està oberta a tot tipus d’inversors, malgrat que per a la companyia la millor opció serien socis industrials dels sectors de la tecnologia, la sostenibilitat, l'immobiliari o l'industrial.

L’agricultura i el sistema d’alimentació mundial es troben en una cruïlla crucial. La irrupció en els últims anys de grans corporacions com Amazon o Alibaba, que no tenen res a veure amb l’alimentació però que estan “assumint el control de la tecnologia alimentària i les dades agrícoles”, amenacen de deixar sense feina milions de petits agricultors i provocar, a més, un deteriorament mediambiental que podria posar en perill la seguretat alimentària de milions de persones. Aquesta és l’alerta que ha fet el Panel Internacional d’Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles (IPES-Food), una organització que busca solucions per fer sistemes alimentaris sostenibles arreu del món i que ha publicat el seu informe A long food movement: Transforming food systems for 2045.

Les màquines, tot i que pugui costar de creure, estan sotmeses a principis morals i ètics. I, com més sofisticades siguin, cosa que implica més graus de llibertat i més autonomia, més elevat és el component ètic. És el cas de robots i també de la intel·ligència artificial. En bona mesura, que es respectin aquests principis depèn de la seva programació, és a dir, dels algoritmes que es creen perquè les màquines facin la funció per a la qual estan dissenyades. Dit d’una altra manera, de la intervenció humana en la seva concepció. L’estudi d’aquestes normes i principis ètics, que va molt més enllà del que Isaac Asimov definia el 1950 com que de cap de les maneres un robot podia fer mal a un humà, rep el nom de roboètica. Una disciplina que creix cada dia que passa i que té en la programació de l’algoritme el seu punt central.

El terme algoritme es fa servir molt més ara que quan el matemàtic persa del segle IX del qual deriva, Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi, dissenyava mètodes per resoldre equacions de primer i segon grau. Les raons són clares: ara hi ha més dades i més capacitat de càlcul. Però d’algoritmes, que no són més que un conjunt d’instruccions que tenen per objectiu executar una tasca, n’hi ha hagut sempre. La recepta d’un pastís de xocolata o d’una paella valenciana són algoritmes. La manera d’encendre foc amb dos bastons és un algoritme. La tècnica de caça que fan servir alguns grups d’orques, quan expulsen aire mentre giren sota les seves preses per atrapar-les en un cilindre de bombolles, és un algoritme, en aquest cas generat i transmès d’una manera prelingüística. També ho són les danses nupcials de l’au del paradís o les cançons de bressol.

Les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC) estan modelant la nostra societat de manera substancial. Dins de les TIC hi ha dues tecnologies destacades pel seu impacte social i les implicacions ètiques que tenen: la intel·ligència artificial (IA) i la ciberseguretat. La IA es proposa nous horitzons i per això planteja nous dilemes ètics. Per la seva banda, la ciberseguretat pretén que el món virtual sigui almenys tan segur com el món físic.

Quan hi ha alerta d’huracà, pugen les vendes de llanternes a les botigues de la cadena de supermercats Walmart. Però també es venen més Pop-tarts, un tipus de galetes farcides. Quan els analistes de l’empresa ho van descobrir el 2004, cada cop que els meteoròlegs anunciaven tempesta, els encarregats situaven Pop-tarts a la part frontal de les botigues. Les vendes de Pop-tarts van esclatar.

La biomedicina a Catalunya, amb Barcelona al capdavant, s’ha guanyat una posició respectable en el concert internacional. Però si es vol no només consolidar-la sinó també potenciar-la, cal fer un esforç d’inversió en línies estratègiques concretes. La generació de grans plataformes tecnològiques basades en el coneixement dels gens, com serien la genòmica, la proteòmica o la metabolòmica, per citar-ne algunes, seria un primer pas. El segon, invertir més en big data, és a dir, en la gestió de dades massives. I més enllà, definir una estratègia solvent per a l’àmbit empresarial que faciliti la captació d’inversions i de talent, tant investigador com de gestió i directiu. Tot això es desprèn de l’informe de la BioRegió de Catalunya presentat ahir per Biotec i CataloniaBio amb la presència del fins aleshores encara president Quim Torra.

“Bendita cada onda, cada cable. Bendita radiación de las antenas ”. Per la lletra, la cançó Telefonía de l’últim àlbum de Jorge Drexler ja seria l’himne oficial perfecte per a la Unió Internacional de Telecomunicacions o per a la Fundació Mobile World Capital Barcelona (FMWCB), però que el cantautor d’origen uruguaià la interpretés precisament dissabte passat cap al final de la seva actuació al festival Cruïlla tenia més sentit que mai. A la zona del recinte dedicada a les activitats complementàries, emmarcada pels diversos escenaris musicals, un estand de la iniciativa 5G Barcelona de la FMWCB oferia als assistents la possibilitat de situar-se virtualment en el lloc d’alguns dels artistes durant les seves actuacions davant el públic, gràcies a les prestacions de la cinquena generació de telecomunicacions mòbils.

Definitivament, Barcelona entrarà a formar part de l’elit mundial de la supercomputació. Serà de la mà del MareNostrum 5, el nou giny tecnològic que entrarà en servei l’1 de gener del 2021 a la seu del Barcelona SuperComputing Center (BSC). La Comissió Europea va donar ahir el vistiplau a la construcció i posada en marxa de la nova generació de superordinadors amb què Europa vol competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó, els grans gegants de la supercomputació. Entre Barcelona, Bolonya i Kajaani (a Finlàndia) es repartiran tres equipaments que seran els més potents del continent.

Les dones protagonitzaran la 14a edició de The Influencers al CCCB, un festival d'art no convencional que tindrà lloc del 25 al 27 d'octubre i que explora "els fenòmens més creatius i menys usuals de la societat digital a través de projectes que es mouen entre l'art, la tecnologia i les noves cultures populars digitals", segons expliquen els seus organitzadors. Artistes no professionals, 'hacktivistes' i escriptores hi faran conferències, tallers i projeccions.

Solucionar el desencaix entre els cicles de formació professional i els perfils que demanen les empreses utilitzant el coneixement que aporta el big data. Aquest és l’objectiu que s’han marcat la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública i el Centre d’Excel·lència en Big Data de Barcelona (Big Data CoE), gestionat per l’Eurecat. Segons ha pogut saber l’ARA, aquestes dues institucions han engegat un projecte pioner d’ús d’aquesta tecnologia per extreure dels centres tota la informació possible sobre com es fa actualment la FP, i les necessitats que tenen les empreses, i facilitar la presa de decisions sobre aquest àmbit.

L'edició de l'any passat de la Maker Faire Barcelona em va deixar tan impressionat que vaig decidir visitar altres esdeveniment d'aquesta mena a d'altres llocs, amb la intenció de conèixer millor el fabulós món de les Maker Faire.

El big data és cada vegada menys abstracte i més estratègic per al sector tecnològic català. En els últims dos anys, el conjunt de companyies i institucions que es dediquen a l’economia de les dades gairebé s’ha duplicat i ja hi ha 113 empreses i entitats que treballen amb aquesta tecnologia a Catalunya. El 2016 la xifra se situava en 57, mentre que Madrid en tenia 42. Es tracta dels resultats de l’Enquesta Big Data Catalonia, elaborada pel Centre d’Excel·lència en Big Data (Big Data CoE) i el Clúster Digital amb el suport de la Generalitat a través de la secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital.

Té els seients d’avió vetats. No arriba a la nota exigida al sistema de rànquing social, en què els que són a prop del 5 poden viatjar en primera classe, accedir als recursos de la sanitat i llogar els apartaments més exclusius. Necessita més ‘likes’, més felicitat aparentada per pujar en l’ascensor de les xarxes socials. Aquesta escena, extreta de la sèrie ‘Black mirror’, podria passar a la Xina del 2020. La Lacie de la ficció distòpica d’aquesta sèrie es podria dir Lian o Wen i tenir els mateixos problemes: que se li barri el pas al tren o a l’educació perquè té una puntuació baixa al sistema de crèdit social que el Partit Comunista Xinès està testant i pretén generalitzar i fer obligatori d’aquí dos anys per als 1,3 bilions de persones que poblen el país. La realitat xinesa està a punt de superar la popular ficció britànica.

Catedràtic d’economia aplicada, degà de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de les Illes Balears, Andreu Sansó (Manacor, 1969) és expert en econometria, l’assignatura que imparteix i que alterna amb la d’eines de simulació i mostreig amb dades massives al màster d’especialització en aquesta temàtica aplicada a l’economia i l’empresa que ofereix la mateixa UIB. Es mou bé entre dades, fórmules matemàtiques i estadístiques, així que nega que l’econometria sigui un os a la carrera. Autor o coautor de nombrosos estudis de projecció de realitats econòmiques i socials, Andreu Sansó va ser, a més, director general d’Economia del Govern Balear entre el 2007 i el 2011 (durant el Pacte de Progrés) i director de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears. Per la seva experiència i situats en el marc del big data, parlem de com influeix l’allau de dades avui disponibles en una tasca que, com és la seva, les analitza i les interpreta per fer prediccions econòmiques i de reaccions socials.