Fa unes quantes setmanes, en un esdeveniment institucional a Brussel·les, un expert en polítiques digitals celebrava que l'aposta europea per la defensa obria una finestra d'oportunitat per a la intel·ligència artificial europea. Però advertia: “Necessitarem moltes més dades de les que tenim ara”. Ningú a la sala va semblar trobar-hi cap problema. Ningú va esmentar que un dels principis més importants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és precisament el de limitar la recollida de dades al que és estrictament necessari.

Aquesta setmana, l’empresa de tecnologia social Meta ha començat a utilitzar les dades dels usuaris de Facebook, Instagram i WhatsApp per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial. Els usuaris, diuen, s’hi poden negar omplint un formulari. En el món de la suposada protecció de dades, per protegir-les, suposadament, has d’omplir formularis extres. Encara que també és una mica ingenu creure que en el món de les xarxes socials, dels smartphones i de totes les gestions que hem de fer tecnològicament, les nostres dades continuen protegides. Ara mateix, per estar lliure del grapeig dels usurpadors de dades hauries de viure en una apagada permanent o en una casa autosuficient tan aïllada com sigui possible. Parlo del nostre context, òbviament. I de la manca de credibilitat que generen aquestes empreses, amb uns principis estranyíssims que hem assumit com a normals, com ara que no es puguin ensenyar els mugrons de les dones però sí la violència explícita en les seves formes més desagradables. Esclar que fora de les xarxes socials també passa que si un home va sense samarreta pel carrer es considera normal i si ho fa una dona es titlla, com a mínim, de provocació. Els pits són un exemple clar de la manca d’evolució. I consti que jo soc partidària que tothom vagi vestit pel carrer. No em fico amb el gust de cadascú que no acabaríem. Però vestit. Ara, si un home ensenya una foto del seu tors a Instagram sense censura, una dona hauria de poder fer exactament el mateix. Fet aquest apunt discriminatori de mugrons, tornem allà on érem. Les dades. Protegides. A les xarxes socials. No em feu riure, que estic per tornar als mugrons.

L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha sancionat l'empresa Clece Seguridad amb 96.004 euros per no haver pres prou mesures per preservar la informació crítica sobre el sistema penitenciari que tracta per encàrrec del departament de Justícia. En concret, aquesta empresa s'ocupa del servei de monitoratge, seguiment i vigilància remota dels presos que estan en llibertat vigilada i que duen una polsera telemàtica que els geolocalitza. A l'empresa li van sostreure documents sobre la instal·lació d'aquestes polseres l'agost del 2022, quan els papers van passar tota una nit en una furgoneta en un pàrquing de sorra. L'empresa va denunciar el robatori l'endemà, però no va alertar el departament del robatori d'informació.

Una jutgessa investiga un presumpte delicte de revelació de secrets comès a l'Hospital Sant Bernabé de Berga arran de la denúncia d'una infermera del centre. Segons assegura la treballadora, diversos treballadors del centre sanitari van accedir 21 vegades al seu historial clínic sense motiu aparent mentre estava de baixa i quan ella ja no era pacient de l'hospital, segons ha pogut saber l'ARA. Després que s'arxivés inicialment, la seva defensa va presentar un recurs de reforma, al qual es va adherir la Fiscalia, que s'ha acabat resolent aquesta setmana: la jutgessa ha revocat l'arxivament i ha demanat que es comenci a investigar el cas. Consultat per l'ARA, el departament de Salut afirma que no farà declaracions mentre la investigació estigui en marxa.

Worldcoin es va fer molt popular arreu d'Espanya fa alguns mesos per la seva estratègia de màrqueting: criptomonedes gratis a canvi de deixar-se escanejar l'iris. La idea va atraure milers d'usuaris i durant setmanes es podien veure cues quilomètriques als seus estands, situats en uns quants punts –la majoria en centres comercials– de moltes ciutats. Però ara aquesta empresa s'ha compromès de manera jurídicament vinculant amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a aturar l'activitat a l'Estat, almenys fins a finals d'any.

Cada vegada més legisladors als Estats Units, Europa i el Canadà intensifiquen esforços per restringir l'accés a TikTok, la famosa xarxa social de l'empresa xinesa ByteDance, al·legant amenaces a la seguretat. Segons explica el New York Times, el febrer del 2023 la Casa Blanca va comunicar als organismes federals que disposaven de trenta dies per eliminar l'aplicació dels dispositius governamentals i diverses ciutats han prohibit als seus treballadors descarregar l'aplicació. 

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) mou fitxa davant del pagament de criptomonedes a canvi de l'escaneig de l'iris. Aquest organisme estatal ja havia alertat del risc de cedir dades tan sensibles i ara ha obligat l'empresa Worldcoin, que ja ha escanejat l'iris a milers de persones a Espanya, a aturar de manera cautelar la seva activitat a l'Estat.

Cada vegada ens sorprèn menys topar amb anuncis de productes que hem buscat prèviament quan naveguem per les xarxes socials. Col·loquialment, es comenta que ens escolten per després oferir-nos allò que ens interessa, però una de les claus està en la compartició de dades entre les xarxes socials i les empreses. Un nou estudi de Consumer Reports conclou que milers d'empreses envien a Facebook dades personals dels usuaris.

La directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), Meritxell Borràs, ha anunciat que s'ha obert un expedient informatiu al Clínic i a les seves entitats vinculades per determinar si cal sancionar-lo per incompliment de la normativa de protecció de dades després que es filtressin dades arran d’un ciberatac. Borràs ha apuntat que estan treballant per analitzar tota la informació i saber si aquestes entitats tenien implementades les mesures tècniques i organitzatives de prevenció apropiades per garantir un nivell de seguretat adequat al risc que comportava aquest tractament de dades. La directora ha recordat que les dades havien d’estar especialment protegides atenent la seva sensibilitat i el volum d’informació.

Espanya segueix els passos d'Itàlia i investigarà l'empresa nord-americana OpenAI, propietària del ChatGPT, davant del possible incompliment de la normativa espanyola i europea en matèria de privacitat. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ja ha iniciat d'ofici actuacions prèvies d'investigació, segons explica en un comunicat en què ha destacat que el desenvolupament de la intel·ligència artificial s'ha de fer des del "ple respecte" per la legislació vigent. "Només des d'aquest punt de partida es pot dur a terme un desenvolupament tecnològic compatible amb els drets i les llibertats de les persones".

Itàlia ha decidit aquest divendres bloquejar "amb efecte immediat" el ChatGPT, l'eina d'intel·ligència artificial desenvolupada el novembre passat amb la tecnologia nord-americana d'OpenAI, una empresa participada per Microsoft. L'autoritat italiana de protecció de dades ha argumentat que el programa planteja problemes de privacitat i viola la llei de protecció dels consumidors.

Si remenes una mica el teu telèfon mòbil segurament hi trobaràs moltes aplicacions que ni recordaves haver-te descarregat. Cadascuna ha arribat a aquesta pantalla després d'un procés sovint feixuc, en què la plataforma potser et demana contrasenyes, informació personal i fins i tot fotos per tal d'obrir-te la seva porta d'entrada. Abans de crear Silt, els seus fundadors es van fixar durant força temps en l'estona que ells mateixos destinaven a superar totes les barreres per registrar-se correctament en una aplicació.

La Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda (DPC, per les seves sigles en anglès), el regulador de referència en l’àmbit de la privacitat a la Unió Europea (UE), ha informat aquest dijous que ha multat WhatsApp Ireland amb 225 milions d’euros per infringir la normativa de protecció de dades. Es tracta de la multa més alta imposada per la comissió i la segona més alta expedida a la Unió Europea, després que la Comissió Nacional per a la Protecció de Dades (CNPD) de Luxemburg sancionés Amazon al juliol amb 746 milions d'euros.

El període de deferència s’ha esgotat. Amb tres aniversaris a la motxilla i més de cinc anys parlant-ne, s'ha endurit la campanya perquè les empreses respectin el reglament general de protecció de dades (RGPD). Les multes relacionades amb l’ús fraudulent de dades personals es van multiplicar per quatre l’any passat, i a hores d’ara ja s’han posat prop del 80% de les infraccions del 2020. Són en total més de 275 sancions, xifra que col·loca Espanya al capdavant de la Unió Europea.

La pàgina web habilitada per la Comunitat de Madrid per obtenir el certificat digital covid o demanar hora per vacunar-se ha exposat públicament dades personals de milers de ciutadans, entre els quals Felip VI, Pedro Sánchez o el mateix Pablo Casado, tots ells residents a Madrid. Així ho ha denunciat Telemadrid, la televisió pública autonòmica, aquest dimecres a la tarda quan ha rebut l'avís d'un ciutadà. Segons la informació de Telemadrid, que assegura que ha pogut comprovar l'error, només calia introduir el DNI de la persona per poder accedir a informació personal com el número de telèfon o de la Seguretat Social. Per accedir a la informació només calia instal·lar un programa proxy, un software que permet analitzar les pàgines i tot el que passa a l'ordinador. Aquest tipus de programa l'utilitzen normalment informàtics o ciberdelinqüents.

Mark Zuckerberg ha disparat: "Si Facebook topa amb una suspensió completa de les dades dels usuaris en direcció als Estats Units, com sembla que diu la proposta de la DPC [Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda], no és clar com podria continuar proporcionant els seus serveis i els d'Instagram a la Unió Europea". El míssil ha arribat a aquest organisme, la DPC, a través d'una carta signada per la màxima responsable de protecció de dades i privacitat de la companyia a Europa, Yvonne Cunnance, que ha deixat la porta oberta a anar-se'n de la Unió Europea si la companyia no pot continuar tractant les dades que hi obté com ha fet fins ara.

Si Facebook vol emmagatzemar dades de ciutadans europeus haurà de fer-ho sota les clàusules que estableix la llei de la UE. En la seva última sentència sobre aquest tema, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat el camí alternatiu que tenien les tecnològiques nord-americanes per accedir a aquestes dades: el Privacy Shield. Segons l'organisme, aquest conducte permet injerències en els drets fonamentals de les persones afectades per la transferència de dades a països de fora de la Unió Europea. Ara bé, en el mateix text, l'organisme avala la llei europea tal com està formulada i les clàusules que permeten que països internacionals tinguin accés a aquestes dades.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va obrir ahir una investigació d’ofici a Mercadona per la posada en marxa d’un sistema de reconeixement facial que detecta “únicament i exclusivament” les persones amb “una sentència ferma i amb mesures cautelars d’ordre d’allunyament” respecte a la cadena de supermercats valenciana o els seus treballadors per robatoris o altres conflictes. Així ho va confirmar a l’ARA l’organisme estatal, que explica que ha iniciat el procediment “arran de les informacions aparegudes en mitjans de comunicació”, en un expedient que “encara es troba en fase d’actuacions prèvies”.

El govern espanyol ha anunciat aquesta setmana una primera prova pilot per rastrejar els contactes dels contagiats del covid-19 a través d’una aplicació mòbil. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va situar les Canàries com el primer territori en què es posaria en pràctica l’apli per lluitar contra la pandèmia, amb uns protocols compartits per altres països europeus. La Generalitat també va anunciar una aplicació mòbil de rastreig de contactes en el seu pla de desconfinament per trobar els possibles infectats quan es detecta un cas. Ara bé, ¿és efectiu aquest sistema en la lluita contra la pandèmia? Com afecta la nostra privacitat? L’Agència de Protecció de Dades espanyola ha obert una investigació per obtenir informació del projecte anunciat pel ministeri d’Economia que pilota Calviño, ja que fa poc va emetre una anàlisi que concloïa que aquest tipus d’aplicacions no tindrien èxit a curt termini a Espanya.