L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

El govern espanyol ha aconseguit desencallar un acord per mantenir l'impost extraordinari a la banca, i també tirar endavant un seguit d'ajustos fiscals, però haurà de buscar un pla alternatiu si vol mantenir l'impost que afecta el sector energètic. Aquest és el resultat després de la negociació a contrarellotge entre el ministeri d'Hisenda (PSOE), Junts i el PNB per salvar els dos gravàmens especials i complir amb la reforma fiscal compromesa amb Brussel·les i inclosa al Pla de Recuperació.

Les 285 empreses espanyoles que més van facturar l'any 2022 (sense distinció de grups) van pagar per l'impost de societats un tipus del 7% sobre els seus beneficis. Es tracta de grans empreses amb una xifra de negoci superior als 1.000 milions i que plegades van anotar uns beneficis de 107.236 milions d'euros, tal com es desprèn de l'última estadística sobre l'impost de societats que l'Agència Tributària ha publicat aquesta setmana. Si s'observa el tipus impositiu en relació amb la base imposable, en el cas d'aquestes 285 empreses es dispara fins al 20,1%. D'aquesta manera s'aproxima al tipus general de l'impost de societats a Espanya (25%).

Un pas més, tot i que no definitiu, perquè Espanya apliqui a la seva normativa fiscal l'acord global –també anomenat Pilar 2– assolit fa més de dos anys en el si de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) perquè les grans multinacionals paguin, com a mínim, un 15% en l'impost de societats.

L'últim cop que es van veure uns nivells de recaptació similars a l'actual per l'impost de societats estàvem en plena bombolla immobiliària, l'any 2005. Ara, gairebé vint anys després, l'Estat recapta per aquest tribut una xifra que equival a les registrades durant aquella primavera econòmica que, temps més tard, s'acabaria convertint en un miratge. En concret, l'any 2022 es van recaptar fins a 32.176 milions d'euros a través de l'impost de societats, un 20,8% més en comparació amb el 2021, segons dades de l'Agència Tributària recollides a l'informe mensual de recaptació del mes de desembre.

Què paguen les empreses i, en particular, les grans empreses per l'impost de societats? Aquesta pregunta amaga més dubtes que certeses i una conclusió força compartida entre acadèmics i assessors: paguin el que paguin, l'impost és un laberint d'ajustos fiscals que sempre permet llimar la quantia sobre la qual es calcula l’import que s’ha de pagar com a impost.

L'impost sobre les elèctriques torna a marcar la pugna entre els dos socis de coalició del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. Dues setmanes abans que decaigui el decret de mesures per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra, les dues formacions estan negociant la seva pròrroga durant tres mesos més, és a dir, quines mesures continuen i quines altres es modifiquen o si se n'introdueixen de noves, com ara un impost sobre les elèctriques, com demana Unides Podem. De fet, és precisament en aquest últim punt on les posicions estan més allunyades.

Hi ha 23 empreses que acumulen el 17% del benefici a tot el món de les principals companyies espanyoles, però només paguen un 3% en impostos. Aquestes dades s'extreuen de l'informe País per país que l'Agència Tributària ha publicat aquest dimecres i que analitza quins tributs van pagar les grans companyies que tenen la seva matriu a Espanya l'any 2019. En termes generals, el document revela que l'any 2019 hi havia 124 multinacionals espanyoles amb una facturació mundial superior als 750 milions d'euros. Unes corporacions que globalment van pagar per l'impost de societats 14.965 milions, cosa que representa el 16,7% del total dels seus beneficis nets globals (89.701 milions d'euros). Ara bé, el tipus efectiu que declaren haver pagat a Espanya cau fins al 13%.

El govern polonès ha bloquejat l'acord dels països de la Unió Europea per implementar un impost de societats mínim del 15% que s'havia d'aprovar aquest dimarts al consell de ministres d'Economia comunitaris (Ecofin) celebrat a Luxemburg. Aquest mínim del 15% va ser acordat globalment per 130 països -entre els quals tots els de la UE- el juliol passat, en el marc de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), la institució internacional que agrupa les principals economies avançades del món.

Primer intent fallit. Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea no han aconseguit aquest dimarts ratificar l'acord de l'OCDE per fixar un impost mínim de societats del 15% a tot arreu. La presidència de torn de la UE, en mans de França, s'ho havia proposat com un dels grans objectius del seu mandat, però en el primer intent ha topat amb la reticència d'uns quants països i finalment el bloqueig de Polònia, Suècia i Malta. Com que es tracta d'una mesura fiscal, és necessària la unanimitat dels Vint-i-set per aprovar-la.

No seria comprensible que un acord global que Europa ha perseguit durant anys no s'adopti ràpidament en l'àmbit europeu. Són paraules del ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, encarregat de presidir la reunió d'aquest dimarts dels ministres de Finances de la Unió Europea i de liderar l'agenda política d'aquestes reunions durant els pròxims sis mesos. França s'ha marcat com una de les seves prioritats aconseguir que l'acord global de l'OCDE per aplicar un impost mínim de societats internacional del 15% es converteixi en una directiva europea abans de l'estiu, perquè pugui entrar en vigor el 2023. Però no serà un camí senzill. Per aprovar la directiva que la Comissió ja ha proposat cal unanimitat, i cinc països de la UE –Malta, Polònia, Hongria, Suècia i Estònia– s'hi mostren reticents.

La comunitat internacional es felicitava a principis d'octubre per l'acord marc de l'OCDE d'establir un impost global de societats del 15% que aturi la sagnia fiscal que pateixen les arques públiques dels principals països del món. Es tracta d'un acord inèdit, que implica les principals economies mundials i que ha costat anys de negociació i l'empenta de la crisi provocada per la pandèmia. Però, com la majoria de pactes d'aquesta magnitud, ve acompanyat de lletra petita: un període de transició de 10 anys per a l'aplicació d'aquest 15% que suposarà que, en el cas de la Unió Europea, es deixin d'ingressar fins a 20.000 milions d'euros anuals de tots els que es podrien recaptar si s'apliqués la taxa íntegrament.

El que semblava impossible ja és a tocar. El grup de les economies més desenvolupades del món, el G-7, ha anunciat aquest dissabte un acord "històric" sobre la reforma del sistema fiscal global, segons ha anunciat el ministre britànic d'Economia, Rishi Sunak. Els ministres del G-7 (els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, el Canadà, Itàlia i el Japó- han acordat comprometre's amb, almenys, un 15% de taxa mínima d'impost de societats. L'acord requerirà també que els gegants tecnològics multinacionals facin la seva contribució fiscal, segons va indicar en una declaració penjada a Twitter.

La crisi econòmica associada a la pandèmia del coronavirus ha accelerat el debat sobre la necessitat d'actualitzar la fiscalitat global a les noves pràctiques de grans multinacionals. Les arques públiques han fet front als costos d'aquesta crisi i, per apuntalar la recuperació, es considera indispensable tapar els forats pels quals s'escapen milers de milions d'impostos de grans empreses que no tributen on o com haurien de tributar. Un dels primers passos és l'acord al qual han arribat aquest dimarts l'Eurocambra i els governs, que obligarà les grans corporacions a publicar quant guanyen i quins impostos paguen país per país. Feia cinc anys que aquesta directiva estava enterrada als calaixos de Brussel·les, però finalment avui ha vist la llum. A partir d'ara, doncs, qualsevol persona podrà veure en línia el volum de negoci i els impostos d'Inditex als Països Baixos

Ressonen tambors d'acord perquè aquest estiu es faci realitat l'esperat compromís per tenir un impost de societats mínim global. L'empenta la va donar l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca i de Janet Yellen al capdavant del departament del Tresor dels Estats Units. L'expresidenta de la Reserva Federal va posar sobre la taula la xifra d'un 21% d'impost de societats globals per evitar l'elusió fiscal de les grans multinacionals, però la xifra quedava molt lluny del que governs com Irlanda, on la taxa és del 12,5%, podien acceptar. Per això, unes setmanes abans del primer viatge de Biden a Brussel·les i amb la reunió del G-20 del juliol a l'horitzó, Washington ha rebaixat l'ambició fins al 15%, cosa que ha sigut ben rebuda tant a París com a Berlín i a la Comissió Europea, que creu que més val això que res.

Hisenda continua fent grans anuncis pressupostaris. Aquest dimecres, la ministra María Jesús Montero ha avançat que la seva intenció és que la banca i les empreses petrolieres paguin un tipus mínim de l'impost de societats del 18%. Per a la resta de grans empreses Hisenda ja va avançar la seva intenció d'elevar el tipus mínim efectiu al 15%. Per tant, per a la banca i els negocis dedicats a l'exportació de jaciments d'hidrocarburs serà més elevat.

"Les grans empreses tributen al 7%, menys que qualsevol de nosaltres". Aquesta frase no és de Podem ni de la nova ministra socialista d'Hisenda, María Jesús Montero. És de l'exministre d'Hisenda del Partit Popular Cristóbal Montoro, que deia al mateix temps que "convenia" tributar més perquè si no la cohesió social no se sosté. Doncs en aquesta línia negocien el ministeri d'Hisenda i Podem. L'últim que ha transcendit de les converses entre els dos partits per tirar endavant els pressupostos és la intenció de rebaixar el tipus de l'impost de societats a les pimes, del 25% al 23%. Així ho ha confirmat aquest matí la mateixa ministra en una entrevista a RNE.

L'estat espanyol té més marge de dèficit durant els pròxims anys i, per tant, no haurà de retallar tant la despesa com havia de fer-ho seguint les previsions que l'anterior govern havia pactat amb Brussel·les. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha comparegut aquest divendres precisament per explicar els nous objectius de dèficit que la ministra d'Economia, Nadia Calviño, va aconseguir pactar ahir amb la Comissió Europea. Un dels riscos que feien improbable el compliment del dèficit és la factura que l'Estat ha de pagar pel rescat de les radials fallides i, tal com ha explicat aquest divendres el ministre de Foment, José Luis Ábalos, tenen sis mesos per fer front a aquest pagament.

El govern espanyol estudia eliminar algunes deduccions de l'impost de societats i retocar a l'alça altres impostos especials, com el del tabac, per complir amb Brussel·les, segons fonts d'Hisenda recollides per Europa Press. És part dels ajustos que ha de fer per complir amb l'estalvi de més de 5.000 milions d'euros que reclama la Comissió Europea per a l'any que ve.