Una pastura que es perd és un bosc que es guanya. Es vulgui o no, aquest precepte forma part d’allò que se’n diu gestió del territori i es pot aplicar també a conreus i, en general, a tota mena d’aprofitaments agrícoles i ramaders extensius. De fet, la pèrdua d’activitat econòmica a la pagesia i la muntanya és una de les principals causes del creixement de masses boscoses i un factor de risc en l’origen d’incendis forestals. Per pal·liar aquests impactes negatius, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Unió de Pagesos van posar en marxa fa dos anys un projecte pilot per a la geolocalització de ramats als Pirineus. A banda de la seva ubicació, el sistema permet monitoritzar estats fisiològics dels animals, com ara la gestació i el part, o identificar l’atac de predadors com l’os i “molt previsiblement” el llop. Els resultats del projecte pilot s’han presentat recentment al port de la Bonaigua.

Són gairebé les sis de la tarda quan remuntem una vall del Pirineu especialment tancada amb un totterreny automàtic. Primer per uns quilòmetres de pista asfaltada i, quan s’obren les muntanyes, per un camí pedregós i boterut. Quan estem a punt de deixar enrere el bosc i entrar a la zona de prats, un cabirol travessa el camí i desapareix entre els matolls.

Aquest cap de setmana s'han confirmat dos nous atacs d'os a bestiar de l'Aran. El primer atac es va produir la nit del dissabte al diumenge prop de la població de Betlan, on va aparèixer una ovella morta. El segon va ser notificat el diumenge a Les, on es van trobar els cadàvers de dues cabres que haurien estat atacades uns dies enrere. Tot plegat se suma als atacs notificats la setmana passada prop de Gessa.

Aquest dijous els Agents de Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran han estat alertats per un ramader del Naut Aran al qual li faltava un cap d'oví del seu ramat. Després d'unes hores de recerca els agents han trobat el marrà desaparegut depredat per l'os. En aquest cas els indicis de depredació i consumició per part de l'os són inequívocs, segons han explicat des del Conselh Generau d'Aran.

El Conselh Generau d'Aran ha denunciat un possible atac d'os a un mascle d'ovella a la zona de Sant Martí de Corilha, al nucli aranès de Gessa. La denúncia es va fer el cap de setmana passat quan els Agents de Medi Ambient del govern aranès es van desplaçar fins a la zona i van evidenciar que l'animal havia estat consumit per un os. Els agents, però, no van poder confirmar que la causa de la mort hagués estat l'atac del plantígrad en no disposar de les suficients evidències per determinar que va ser provocada per un atac directe. El Conselh Generau d'Aran ha informat que indemnitzarà la mort de l'animal al ramader afectat per cobrir la pèrdua del cap de bestiar, ja que els indicis de presència de l'ós eren evidents.

El Departament de Territori i Sostenibilitat conjuntament amb Forestal Catalana ha impulsat en marc del projecte Poctefa LOUPO el mapa d'indicis d'os a Catalunya. Es tracta d'un mapa interactiu que posa a disposició de la ciutadania totes les dades d'indici de presència d'os al territori. Tal com han donat a conèixer des de la Generalitat, fins ara les dades disponibles que es podien consultar a través de la web del Departament i del Conselh Generau d'Aran s'introduïen de forma manual. Amb la digitalització de tot el procés, ara a través d'una aplicació mòbil els tècnics de camp poden introduir de forma àgil i ràpida les dades al moment.

La població d'óssos a Catalunya no para d'augmentar i de batre rècords. L'any passat 16 noves cries –de 9 femelles diferents– van néixer al nostre país, la xifra més alta fins ara. La comunitat ha arribat als 64 exemplars als Pirineus, segons el balanç del 2020 del Grup de Seguiment Transfronterer de l'Ós Bru als Pirineus (GSTOP). Aquesta xifra correspon al nombre mínim d'óssos detectats en un any determinat i es revisa anualment. En total, s'han comptabilitzat 25 adults, 13 subadults i 16 cadells.

La població d'ossos als Pirineus ja arriba als 64 exemplars. Així ho ha donat a conèixer el Grup de Seguiment Transfronterer de l'Os bru als Pirineus (GSTOP), que ha fet el balanç anual de la població d'os bru del 2020, i de les actuacions de seguiment i conservació dutes a terme durant el passat exercici. El grup de seguiment està format per representants de la Generalitat, el Conselh Generau d'Aran, els Governs d'Andorra, Aragó, Navarra i França, i la Fundación Oso Pardo.

Els candidats a la circumscripció de Lleida de vuit dels partits que es presenten al 14-F es mostren majoritàriament favorables a la reintroducció de l'os al Pirineu. Només el PPC l'aturaria i el PSC en limitaria la presència. Entrevistats per l'ACN, coincideixen que cal consens amb el sector ramader per desenvolupar el programa sense que ells siguin sempre els grans perjudicats pels atacs dels plantígrads al bestiar. Els partits són conscients que les indemnitzacions arriben tard i que són insuficients, per la qual cosa també aposten per millorar la gestió i trobar un equilibri que permeti l'encaix dels ossos al medi en connivència amb la societat. La mort de Cachou per un suposat enverinament l'any passat també preocupa als polítics, que demanen que la justícia ho aclareixi.

La Comissió Europea (CE) ha indicat a les autoritats franceses que la substitució dels tres ossos morts al Pirineu en els darrers mesos "sembla almenys necessària", tenint en compte l'estat de conservació "desfavorable" de l'os a França, les recomanacions formulades en l'informe científic del Museu Nacional d'Història Natural de França sobre les reintroduccions i les disposicions del pla d'acció de l'os bru 2018-2028. El cap d'Unitat de la Direcció General de Medi Ambient de la CE, Nicola Notaro, ho ha explicat així per carta a les entitats animalistes que havien reclamat per la mateixa via que l'administració europea intervingués en l'afer davant les autoritats franceses i espanyoles.

Prop d'una trentena d'associacions conservacionistes de Catalunya, l'Aragó, Navarra, la resta de l'Estat i França s'han unit per "donar la veu d'alarma" sobre la situació de l'os al Pirineu. Així, demanen "canvis radicals" en la gestió de l'espècie, després de la mort de Sarousse, Cachou i un altre plantígrad a l'Arieja. Segons han expressat en un comunicat, volen que s'investigui "amb rigor i independència" qualsevol defunció d'os i que les administracions es personin com a acusació particular en aquests casos. També demanen incorporar nous exemplars en substitució dels que hagin mort per causa humana. Així, les organitzacions han afirmat que estan "decidides" a utilitzar tots els mitjans legals als tribunals competents i a la Unió Europea.

L'ossa Sarousse ha mort aquest diumenge a conseqüència d'un tret d'un caçador, que ha al·legat que ha disparat en defensa pròpia. Els fets han passat a la Vall de Bardaixí, a la comarca de la Ribagorça aragonesa. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat agents de Protecció de la Naturalesa, membres de la Patrulla Os del Govern d'Aragó i el Seprona de la Guàrdia Civil, que han certificat la mort de l'ossa. Tècnics del govern aragonès realitzaran la necròpsia del plantígrad aquest mateix dilluns. El Seprona s'ha fet càrrec de la investigació.

Les entitats ecologistes, Ipcena i Fapas, personades com acusació particular en el cas de la mort de l'os Cachou, han demanat al govern aranès que aparti al funcionari de Medi Ambient del Conselh Generau detingut la setmana passada per la seva presumpta relació amb el cas. Els ecologistes han demanat per carta a la síndica, Maria Vergés, i al conseller de Territori, Paisatge i Gestió ambiental, Francés Bruna, que l'apartin del seu lloc de feina, almenys mentre no s'aclareixin els fets de la mort de Cachou que investiga el jutjat de Vielha. A l'agent se l'acusa de delictes contra la fauna, de revelació de secrets i de prevaricació.

L'os Cachou hauria estat enverinat amb anticongelant, concretament amb etilenglicol, l'ingredient primari dels anticongelants per a cotxes, segons asseguren fonts coneixedores del cas a l'ACN. L'agent de Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran detingut dimecres en relació amb la mort del plantígrad va quedar en llibertat dijous després de comparèixer al jutjat de Vielha, on es va negar a declarar davant del jutge. La mort de Cachou, que va ser trobat sense vida el 9 d'abril, es va associar inicialment i oficialment a una baralla amb un altre os. Entitats ecologistes van considerar poc creïbles les causes oficials de la mort i van demanar saber el resultat de la necròpsia perquè ja sospitaven que hauria pogut ser enverinat.

L'agent de Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran detingut dimecres per la mort de l'os Cachou va quedar en llibertat en càrrecs aquest dijous després de declarar al jutjat de Vielha, segons ha avançat 'Segre' i confirmat l'ACN de fonts judicials. Se l'acusa de delictes contra la fauna, de revelació de secrets i de prevaricació. L'animal es va trobar sense vida el 9 d'abril, una mort que oficialment es va associar a una baralla amb un altre os. La jutgessa va decretar el secret d'actuacions del cas al maig. Entitats ecologistes van considerar poc creïbles les causes oficials de la mort d'aquest plantígrad i van demanar saber el resultat de la necròpsia perquè sospiten que hauria pogut ser enverinat.

Endesa i la Fundació Oso Pardo (FOP) duran a terme entre el 2021 i el 2022 la plantació de 7.000 arbres fruiters per tal de crear unes 10 hectàrees de nous bosquets entre el Pallars Sobirà i la Val d'Aran per abastir als ossos que hi ha a la zona. Tal com ha donat a conèixer la companyia en un comunicat de premsa, l'objectiu és preservar aquests plantígrads i millorar la seva convivència amb les activitats humanes. "Els arbres fruiters silvestres suposen una font d'alimentació fonamental per als óssos, per la qual cosa disposar d'un hàbitat ric en aquest recurs contribueix tant a millorar les expectatives de l'espècie com a conciliar la seva presència amb les activitats humanes en assegurar-los les fonts d'alimentació en el seu medi natural", han indicat.

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres a la tarda una persona per estar, suposadament implicada amb la mort de Cachou, segons ha pogut confirmar l'ACN. Es tractaria d'un funcionari de Medi Ambient del Conselh Generau d'Aran, segons ha avançat TV3. La jutgessa de Vielha va decretar el secret d'actuacions del cas al mes de maig. Entitats ecologistes van considerar poc creïbles les causes oficials de la mort d'aquest plantígrad que va ser trobat sense vida el 9 d'abril i van demanar saber el resultat de la necròpsia perquè sospiten que hauria pogut ser enverinat.

El collar GPS que geolocalitzava l'os Goiat via satèl·lit es va localitzar dimarts a la Ribagorça aragonesa. Després de quinze dies sense captar cap moviment, personal tècnic es va desplaçar fins a la zona del registre de l'últim senyal i va recuperar el dispositiu. Es creu que Goiat va perdre el collar el 15 d'octubre. El dispositiu, que es troba en bones condicions, permetrà recuperar localitzacions no enviades i dades d'activitat de l'exemplar dels darrers dos anys, segons Territori i Sostenibilitat. Goiat serà identificable per les marques auriculars que porta. Ara, no hi ha cap os al Pirineu amb seguiment per GPS, després que el govern francès confirmés que la transmissió dels dispositius de les femelles Sorita i Claverina no funciona.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tancat la temporada de vigilància dels ramats que té agrupats durant els mesos de més bon temps en la zona de presència permanent d'os, en el marc de les mesures del programa de prevenció de danys causats per aquesta espècie.

L'equip de seguiment de l'os bru al Pirineu ha confirmat la primera dada de reproducció de la temporada d'un exemplar al Pallars Sobirà, dins l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Així, una càmera de fototrampeig va captar a mitjans d'agost una imatge d'una cria d'aquest any a la Vall de Cardós. La fotografia mostra el cadell acompanyat de la seva mare, pujant un dels arbres que estan marcats per atraure els animals i facilitar el seguiment de la població. Es tracta d'una zona on acostumen a reproduir-se les femelles Caramellita i Boavi. Mentre, a la Val d'Aran, entre finals de juny i el mes de juliol, es va observar en diverses ocasions una femella amb dues cries a les valls de Varradòs i Toran.