Andreu Dotti Boada (Vacarisses, 1994) és el cofundador d’Innovamat, una organització de didàctica de les matemàtiques que actualment dona servei a més de 21.500 docents de 2.300 escoles en 8 països.

Va anar a l’Escola Pau Casals, la pública del poble. “Odiava anar a l’escola. Tenia molta ansietat. Quan s’acostava el mes de setembre no podia dormir a la nit. No vaig aprendre a llegir fins a segon de primària, quan em van diagnosticar dislèxia i TDAH. De petit costa molt entendre què vol dir això. I jo automàticament vaig pensar que era tonto”.

]]>

La qualitat d'una democràcia es mesura pel respecte a les minories. La majoria mana, però no ho pot fer passant per damunt de les minories. Doncs bé, en l'educació, el respecte a la minoria, és a dir, als alumnes que no s'ajusten als estàndards, també és crucial. I l'abordatge d'això inclou tota la comunitat escolar, començant per la relació entre els mateixos nois i noies i seguint per l'actuació dels educadors i els professionals de suport, a més de les famílies. De la mateixa manera que la pluralitat de les societats modernes ha complicat la governança en les democràcies liberals, també avui és més difícil la tasca educativa atesa la gran diversitat d'alumnat: d'origen, de cultura, de llengua, de nivell socioeconòmic, de referents i de salut física o psicològica, incloses discapacitats.

]]>

Investigador i escriptor francès, especialista de les ciències de l’educació i de la pedagogia, va ser gran amic de Marta Mata i és un dels grans referents dels Moviments de Renovació Pedagògica a Catalunya. Philippe Meirieu (Alès, Gard, 1949) va visitar aquesta setmana Salt per celebrar els 40 anys d’independència del municipi amb la conferència "Què pot fer l’educació per la democràcia?" L’entrevista va tenir lloc a l’Escola Pia, un centre concertat atípic que va néixer el 2012 davant de la necessitat de més places de primària i ara ofereix també ESO.

]]>

El doctor Enric Álvarez (Barcelona, 1951) ha estat tota una vida vinculat a l’Hospital de Sant Pau. Hi va fer la carrera de medicina i després hi va treballar durant 47 anys. Quan es va jubilar, poc després del confinament, duia més d’un quart de segle com a cap del servei de psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau. Álvarez, amb una tesi doctoral sobre la Predicció de resposta al tractament amb liti en depressió resistent, ha estat un admirat catedràtic de psiquiatria de la UAB durant moltes generacions d’alumnes. Amb la feina feta, ha publicat Morbo mentis, onze relats a partir d’experiències professionals sobre les diferents malalties mentals que han passat per la consulta pública. Ara gaudeix de les dues netes i del Barça, tot i que ha decidit no pujar a Montjuïc.

]]>

“Per què han de patir tant? ¿I si el sistema fos inclusiu i sabés entomar aquestes dificultats? Els infants amb trastorns d’aprenentatge tenen dret a viure la infantesa amb la màxima normalitat possible i també tenen dret a aprendre. I a jugar, i a riure. Que no els faci mal la panxa per culpa de les somatitzacions. Aquest serà un estudi que servirà perquè la gent sàpiga com patim les famílies al veure patir els nostres fills”. Neus Buisan, directora de l’Associació Catalana de Dislèxia, començava així la presentació –el novembre passat– de l’estudi El benestar emocional i la salut mental en infants amb trastorns de l’aprenentatge i les seves famílies: un abordatge integral, que començava a fer-se aquest mes de febrer.

]]>

Tinc la biblioteca endreçada per colors. Això, en el món del llibre, és una heretgia, però dins del meu cap té molt de sentit per dos motius. El primer és estètic: és com queda més maca i, per a mi, que en una altra dimensió soc arquitecta i/o interiorista, aquest és un argument de pes.

]]>

Quantes vegades hem sentit frases com: “Ai! aquest nin!, no atura ni un moment, segur que és hiperactiu!”. O “aquesta nina és un nervi , no sap estar aturada... hiperactiva deu ser”. I així ha quedat ben establert el mite que els infants moguts, inquiets o nerviosos han de tenir necessàriament un TDAH.

]]>

El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals DSM-5 (American Psychiatric Association 2014) defineix el TDAH com un trastorn del neurodesenvolupament, el qual presenta un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix negativament en el funcionament o desenvolupament de la persona en el camp social, acadèmic o professional. Weyandt i DuPaul (2013) comenten que aquest és el tercer desordre mental en l’àmbit mundial, després de la depressió i l’ansietat, ja que afecta un 3,4% de la població, encara que altres estudis parlen de prevalences majors, d’entre un 4% i un 7% (Bélanger, Gray i Korczak 2018). El TDAH està associat amb problemes a la infància i l’adolescència, principalment de tipus acadèmic-escolar, però també d’altres tipus (dificultats en les relacions, conductes de risc...). En la vida adulta, pot crear dificultats relacionades amb la impulsivitat i la falta de control de la conducta, així com altres desordres d’aquest tipus.

]]>

Un estudi amb més de 70.000 infants de sis països europeus ha trobat una possible relació entre els símptomes de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns de l'espectre autista (TEA) i el paracetamol que van prendre les seves mares durant l'embaràs. En total es van analitzar les dades de 73.881 infants dels quals es disposava d'informació sobre l'exposició prenatal i postnatal al paracetamol. Depenent de la cohort, entre el 14% i el 56% de les mares d'aquests infants van informar que havien pres paracetamol mentre estaven embarassades. Els resultats revelen que els nens i les nenes que havien sigut exposats al paracetamol en el ventre matern mostraven una probabilitat més alta de desenvolupar posteriorment símptomes de TDAH i de TEA. Concretament, un 21% més de probabilitats en el cas del TDAH i un 19% en el cas de TEA. L'estudi ha sigut liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. L’estudi, que és observacional, no indica causalitat sinó que parla de probabilitats i estableix una associació, com ja havien apuntat estudis anteriors. Es desconeix el mecanisme pel qual el medicament podria augmentar la probabilitat de tenir alteracions del neurodesenvolupament.

]]>

Mindfulness per combatre el TDAH? La resposta és un gran sí. Així ho demostra un estudi realitzat per professionals de la unitat del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, que revela que aquesta pràctica redueix els problemes d’atenció i millora la conducta dels infants amb un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Els autors del treball conclouen que, en vista dels resultats, el mindfulness pot esdevenir una nova estratègia d’intervenció eficaç per a aquests infants, complementària al tractament farmacològic.

]]>

L'alteració de les rutines, la falta d'activitat a l'aire lliure o el canvi de modalitat d'accés a les classes són algunes de les circumstàncies derivades del confinament a què s'han hagut d'enfrontar els menors en general i els nens amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en particular. No obstant això, i atès que encara no hi ha dades concloents sobre l'impacte a mitjà i llarg termini d'aquesta situació, les percepcions dels experts apunten que, en general, aquests nens han respost bé –de vegades molt millor fins i tot que els adults i del que es podria esperar a priori– a unes circumstàncies tan excepcionals i atípiques com les viscudes durant les últimes setmanes.

]]>

Investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Nottingham han avaluat amb èxit un tractament digital que redueix símptomes relacionats amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) a través d’un videojoc. Els resultats de l’estudi, publicat a 'The Primary Care Companionof CNS Disorders', han confirmat l’èxit d’utilitzar un joc controlat mitjançant un rastrejador ocular per tractar i reduir els símptomes d’infants afectats per TDAH.

]]>

"El TDAH és un trastorn greu que afecta un 5% dels nens i que persisteix al llarg de la vida. Tanmateix, amb el tractament adequat la meitat dels casos remeten a l'edat adulta". Així de contundent es mostra Marta Calderero, professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. Actualment hi ha molta controvèrsia al voltant del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), i per bé que la immensa majoria dels experts reconeixen que existeix, també n'hi ha molts que adverteixen d'una tendència al sobrediagnòstic.

]]>

Com podem ajudar els estudiants amb TDAH a mantenir-se organitzats

Les aplicacions digitals com Moodle, Google Classroom o Calendar ajuden a organitzar-nos a tots, però poden beneficiar especialment els estudiants que tenen dificultats amb l’organització i les funcions executives.

]]>

La pràctica del 'mindfulness' o atenció plena és eficaç per tractar els infants amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), segons un estudi realitzat per professionals de la unitat de TDAH de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. La investigació assegura que aquesta pràctica redueix la inatenció, la hiperactivitat, la impulsivitat i la desregulació emocional que presenten aquests nens. El treball s'ha fet amb 120 pacients i revela una millora de la seva conducta, cosa que demostraria que podria ser una nova estratègia d'intervenció complementària al tractament farmacològic.

]]>

La dieta de la mare durant l'embaràs influeix directament en el desenvolupament cerebral del fetus, i el consum d'àcids grassos essencials –aquells que el cos humà no sintetitza per si mateix i, per tant, necessita incorporar a través de determinats aliments– és clau perquè el cervell infantil es formi correctament. Ara bé, si aquests greixos s'ingereixen de manera excessiva i aquest abús arriba als nens i nenes a través del cordó umbilical, els fills poden presentar símptomes propis del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en el futur.

]]>

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) afecta aproximadament un 8% de nens al món i persisteix durant l'adolescència i la vida adulta en un percentatge de casos que s’acosta al 50% (Biederman i Faraone, 2005). El trastorn ha despertat un gran interès social en la darrera dècada a causa, entre altres raons, de la gran prevalença, de les implicacions negatives que es produeixen en l'àmbit familiar i escolar i de la freqüent associació que presenta amb altres psicopatologies (Brown, 2003). Un estudi recent estableix correlacions genètiques entre el TDAH i altres manifestacions patològiques com són els problemes de conducta i les conductes de risc per a la salut (Demontis et al., 2018). A més, a causa de la seva persistència al llarg de la vida i del seu impacte en diverses àrees d'adaptació social, el TDAH constitueix una gran càrrega econòmica per a la societat en termes de recursos necessaris per a la seva gestió (Swensen et al., 2003).

]]>

El risc genètic de patir Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) ja es manifesta en l'estructura del cervell durant la infància. Un estudi d'ISGlobal, impulsat per La Caixa, avalua 1.139 nens i nenes de 10 anys. Els participants amb variants genètiques relacionades amb un risc més alt de TDAH presentaven un volum més petit del nucli caudat, una de les estructures que integren el cervell. En el cas dels nois, però no en el de les noies, es va identificar que aquestes diferències morfològiques podrien explicar part de l'associació entre risc genètic de patir TDAH i problemes d'atenció. El TDAH és més prevalent entre els nois que entre les noies, però no se'n saben els motius.

]]>

Els joves amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen fins a vuit vegades més probabilitats de fumar cànnabis al llarg de la seva vida que la resta de la població. Si no es detecta precoçment, idealment durant la infància, poden desenvolupar una drogoaddicció quan arriben a adults. Així ho constata un estudi internacional liderat per l'equip de psiquiatria, salut mental i addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) de Barcelona, grup que investiga si hi ha persones genèticament més vulnerables al consum de marihuana i, per tant, si aquesta tendència podria estar escrita als gens.

]]>

Un estudi internacional amb la participació de científics catalans ha identificat dotze fragments concrets de l'ADN relacionats amb la susceptibilitat al trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). La recerca, publicada a la revista 'Nature Genetics', se centra en l'anàlisi del genoma humà per descobrir quines són les seves parts clau de cara a una síndrome d'origen fins ara força desconegut.

]]>