"Get out, America (Fora, Amèrica)" cridaven aquest migdia centenars de milers de persones a Bagdad, en una manifestació per exigir la retirada de les tropes nord-americanes que queden a l'Iraq, després de l'atac amb drons que va assassinar el general iranià Qasem Soleimani el 3 de gener a l'aeroport de la capital iraquiana. Sota un mar de banderes iraquianes, la protesta ha estat convocada pel clergue xiïta Moqtada al-Sadr per mostrar l'oposició a la presència nord-americana al país, capitalitzant el malestar per l'assassinat del comandant i del líder de la milícia iraquiana patrocinada per l'Iran, Abu Mahdi al-Muhandis.

L’assassinat del general Qassem Soleimani en un atac nord-americà amb drons a l’aeroport de Bagdad divendres és una declaració de guerra contra l’Iran de conseqüències imprevisibles. Soleimani, cap de la Guàrdia Revolucionària –la força d’elit iraniana formada per mig milió de soldats–, era tota una icona. Feia seixanta anys, durant la Guerra de Corea, que els EUA no atacaven un exèrcit tan poderós. Si l’atac forma part d’un pla de Washington és una cosa que només saben Trump i els seus assessors més pròxims, però el que queda clar és que ha agafat tothom per sorpresa.

Un oficial dels serveis d’intel·ligència iraquians va informar ahir al diari oficial 'As-Sabah' que Abu Bakr al-Baghdadi, líder de l’Estat Islàmic, és viu i s’amaga en unes instal·lacions mèdiques del nord-est de Síria, on s’estaria tractant d’unes ferides greus a les cames ocasionades per un atac aeri. “Tenim informació i documents irrefutables procedents de fonts de l’organització terrorista que Al-Baghdadi segueix viu i amagat amb l’ajuda dels seus col·laboradors”, va dir el funcionari, que va afegir que l’autoproclamat 'califa' té “lesions, diabetis i fractures al cos i les cames que li impedeixen caminar sense assistència”.

Almenys 36 persones han mort i 91 han resultat ferides en un doble atemptat registrat aquest dilluns a Bagdad, la capital de l'Iraq, segons han informat les autoritats del país.

"Les nostres forces han aconseguit controlar totalment la frontera de Síria". Amb aquestes paraules el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va anunciar ahir la fi de la guerra internacional contra l'Estat Islàmic (EI), la més costosa i mortífera a l'Iraq des de la caiguda de Saddam Hussein.

El líder kurd, Masoud Barzani, ha informat aquest diumenge al Parlament de la regió que abandonarà la presidència del Kurdistan iraquià aquest 1 de novembre. Barzani pren aquesta decisió després de la victòria del 'sí' al referèndum d'independència del 25 de setembre, que va provocar una crisi dins el país.

Dos militars nord-americans han resultat morts aquest diumenge durant unes operacions de combat al nord de l'Iraq en què també han quedat ferits cinc soldats més, segons han informat fonts del Pentàgon.

El genocidi contra els yazidites, perpetrat per l’Estat Islàmic (EI), constitueix una de les matances més greus de la història moderna. Ara, tres anys després de la tragèdia, pocs recorden aquell 3 d’agost del 2014 al matí a la muntanya de Sinjar, al nord de l’Iraq, on centenars de yazidites van ser assassinats o capturats com a esclaus en mans de l’EI, que els considera infidels. El Raed -nom fictici-, d’uns 25 anys, ha pogut escapar-se unes hores del camp de refugiats on viu a Midyat -al territori kurd de Mardin, a Turquia, prop de la frontera amb Síria- per desplaçar-se a la ciutat propera de Diyarbakir i gaudir d’unes hores de llibertat.

Lahur Talabany, director de l'Agència Zanyari, un dels serveis d'intel·ligència antiterrorista a la regió del Kurdistan iraquià, ha afirmat aquest dilluns que està al 99% segur que el líder de l'Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, és viu i es troba al sud de la ciutat siriana de Raqqa.

Les forces aèries i terrestres turques han llançat aquesta nit de divendres una operació contra objectius de l'Estat Islàmic (EI) al nord de Síria, al mateix temps que realitzaven un bombardeig aeri contra la guerrilla kurda a l'Iraq, segons informa aquest dissabte un comunicat del primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu.

Més d'un miler de francesos tenen vinculació amb els grups jihadistes que combaten a Síria i a l'Iraq, ja sigui perquè han lluitat amb ells, perquè hi estan actualment integrats o perquè ten planificat fer-ho, segons ha explicat aquest dilluns el ministre de l'Interior francès, Bernard Cazeneuve.

Els Estats Units han llançat aquesta nit el primer atac aeri contra l'Estat Islàmic al sud-est de Bagdad. Fins ara l'ofensiva es limitava a atacs contra posicions jihadistes al nord del país per protegir el personal nord-americà o per raons humanitàries.

Els Estats Units consideren l'opció de dur a terme atacs aeris per ajudar el govern iraquià a aixafar la revolta islamista, així com també la possibilitat de consultar prèviament el veí Iran, segons ha dit aquest dilluns el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry. Interrogat sobre la possibilitat d'atacs aeris, Kerry ha dit en una entrevista amb Yahoo News: "Això no respon del tot a la pregunta, però podria ser una de les opcions importants que hi ha sobre la taula".