L'Ana Hospital sempre s'havia imaginat dedicant-se a una altra especialitat. De fet, mentre estudiava medicina va treballar de metge de primària en un poble, i també en una consulta pediàtrica. Va ser en aquesta última on va conèixer el doctor Narcís Bardalet, que tenia la doble condició de pediatre i forense, i alguns dies, després de la consulta, l'acompanyava a algun aixecament de cadàver. Aquella feina li va agradar més del que s'havia imaginat, i avui és metge forense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, odontòloga i professora de la Universitat Internacional de Catalunya.

Des de l'inici de la catàstrofe al País Valencià s'han comptabilitzat 211 víctimes mortals i, segons les autoritats, hi ha almenys 89 persones desaparegudes. El president de la Comissió Espanyola de Medicina Forense, Josep Arimany, va liderar l'equip de forenses del dispositiu espanyol que va col·laborar en la crisi del tsunami a Tailàndia del 2004 i creu que el ritme d'identificacions i d'autòpsies al País Valencià és "força ràpid". Ara bé, reconeix que els obstacles de gestió i la falta d'informació dels desapareguts poden ser factors que estiguin alentint el procés. "Cal tenir en compte que estem en una situació de gran catàstrofe, de caos i d'un consegüent desbordament de les institucions", justifica Arimany.

El conductor d'un autobús de TMB va escridassar "fora de si" una família a qui no li va funcionar la validació del bitllet quan va pujar al vehicle. "Veniu aquí a viure gratis", va dir a la mare, a qui va proferir insults com "mora" o "puta" a l'hora que els escridassava a tots perquè baixessin. "Marxeu al vostre país" o "Sí, truca a la policia perquè t'enviïn al teu país", els va increpar davant dels altres usuaris i sense importar-li com d'atemorits estaven els menors. Un cop la família va decidir abandonar el vehicle, l'home els va perseguir pel carrer i va arrencar el vel islàmic que cobria el cap de la dona i, a més, va forcejar amb els fills, que superats per la situació, intentaven protegir la seva mare. Els fets van passar el maig del 2020 a Barcelona i ara l'Audiència Provincial ha condemnat el xofer, nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1974, a sis mesos de presó i a pagar una multa de 1.800 euros, així com una indemnització de 4.383 euros pels danys morals ocasionats a les víctimes.

El govern argentí ha enviat milers de kits de tests d'ADN als seus consolats arreu del món en un esforç per posar nom a les víctimes sense identificar assassinades durant la dictadura militar pel terrorisme d'estat dels anys setanta i finals dels vuitanta.

Per cada ciutadà amb nacionalitat espanyola identificat al carrer, la policia atura set persones estrangeres, segons dades dels Mossos d'Esquadra. Això vol dir que els agents només criden l'alto a tres de cada 100 espanyols, mentre que en el cas de la població estrangera la xifra d'identificats augmenta fins a 20. Ho ha revelat aquest dimecres SOS Racisme en la presentació de l'informe 'Identificacions policials per perfil ètnic a Catalunya', un document mitjançant el qual l'ONG vol denunciar les identificacions de persones racialitzades, motivades pel seu aspecte físic.

Ja fa més de cinc anys que Zeshan Muhammad, un noi de 26 anys d'origen pakistanès i veí de Santa Coloma de Gramenet, va de tribunal en tribunal. El 29 de maig del 2013, al passeig Joan de Borbó de Barcelona, va preguntar a un agent de la Policia Nacional per què l'havia aturat. "A un alemany segur que no l'identificaré" i "Sí, és per ser negre", van ser les respostes de l'agent. Després de denunciar aquesta identificació policial pel color de pell a l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional (TC) –que ho van desestimar–, el cas encara la recta final al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), situat a Estrasburg. El TEDH resoldrà en els pròxims mesos el cas. El govern espanyol –que havia de donar una resposta a instància d'Estrasburg– s'ha defensat amb una sentència del TC del 2001. L'Estat ha posat aquesta sentència com a exemple de la protecció contra el racisme, però es tracta d'una resolució que va ser qüestionada pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

"En Cheikh no té dret a arribar tard. Si surt corrents amb una motxilla i travessa la plaça Catalunya de Barcelona, segurament l'aturarà algun policia". Ho explica en Mohamed, d'origen marroquí, que reclama que els agents portin càmeres per poder avaluar la seva actuació. En Cheikh, d'origen senegalès, afegeix que si comença a córrer dins el metro, encara té més opcions que l'aturi un vigilant de seguretat. Tots dos es queixen de les identificacions policials per perfil ètnic i se sumen a la campanya 'Pareu de parar-me' de SOS Racisme. L'ONG ha activat una web i ha elaborat una guia amb recomanacions sobre com protegir-se, intervenir i denunciar una actuació policial que els afectats consideren racista.

Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació interna a l'agent identificat aquest diumenge mentre es manifestava davant del cordó policial establert a la Delegació del govern espanyol a Barcelona arran de les protestes per la detenció de Carles Puigdemont. El mosso, que estava fora de servei, s'estava manifestant davant dels efectius antidisturbis del cos, tot i que no consta que cometés cap aldarull.

Un noi d'origen pakistanès a qui la policia hauria identificat pel color de pell a Barcelona fa 3 anys portarà el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi desestimat el seu recurs. Aquest és el primer cas d'una suposada identificació policial racista a l'Estat en els últims 23 anys.

Tres persones, dues dones i un home, han estat detingudes aquest dijous al matí a Madrid per cridar consignes i lluir símbols republicans durant la desfilada del nou rei d'Espanya, però poques hores més tard els han deixat en llibertat amb càrrecs. Els acusen de delictes de desobediència i resistència a l'autoritat. Després de les primeres detencions la policia a detingut un quart home acusat d'agredir-ne un altre que defensava la monarquia.