L'economista Miquel Puig (Tarragona, 1954) és una de les veus que intervenen més sovint en els debats del país, també a l'ARA. Més enllà dels articles i les polèmiques sobre finançament autonòmic, immigració, turisme i salaris, Puig manté una relació antiga amb una altra part de l'economia catalana.

La directora de l’ARA, Esther Vera, havia promès una conversa "efervescent", i ho va ser. El barceloníssim duel de titans entre l’exalcaldessa Ada Colau i l’economista Miquel Puig sobre la crisi de l’habitatge no va decebre. Començarem pel final: quan, en l’últim minut, la periodista Eva Arderius els va demanar un motiu per a l’optimisme, Puig va esmentar la promesa d’eliminar les llicències turístiques i Colau la iniciativa per una llei que prohibeixi les compres especulatives. Però això va ser en la distensió prèvia al comiat. Enrere quedava un camp de batalla fet de topades dialèctiques, de passió argumental i, en resum, de joia per a un públic que no es va distreure ni un moment.

Miquel Puig va publicar un article a l’ARA el 19 de juliol on posava en qüestió la política d’habitatge públic de lloguer sostenint que encareix el conjunt. Puig plantejava que una ciutat model amb 8 habitatges i 10 famílies en foragitaria 2, les més pobres; però que, si es fes habitatge social per a aquestes dues famílies, les famílies excloses serien les de classe mitjana (famílies 3 i 4), de manera que podrien decantar-se políticament per posicions reaccionàries. El model sembla coherent, però és estàtic, quan la realitat és més complexa i dinàmica.

El Govern no està transmetent seguretat en les mesures per pal·liar la sequera. Ahir el president Aragonès va confirmar que, al final, no vindrà aigua en vaixell a Barcelona, sinó que ara ha decidit instal·lar una dessaladora flotant al port de Barcelona. Li ho va dir a Xavier Graset.

Per què s'ha de fer un congrés d'economia a Catalunya? "Perquè anem a les fosques i necessitem llum". Així explicava el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, la situació actual de l'economia catalana durant la presentació del 4t congrés d'economia i empresa organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya, en què també han participat l'exconseller d'economia Andreu Mas-Colell, la presidenta de Font Packaging i vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Martina Font, i el conseller delegat de Saba, Josep Martínez.

El secretari d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig (Tarragona, 1954), és un dels màxims responsables de la proposta de "finançament singular" que va presentar el Govern català el mes passat. Tot i l'avançament electoral, l'executiu de Pere Aragonès va publicar la proposta, que reclama una reforma de la llei de finançament autonòmic perquè la Generalitat recapti tots els impostos que es paguen a Catalunya i transfereixi a l'Estat el diners que gasta en benefici dels catalans a més d'una quota de solidaritat territorial.

Miquel Puig, economista i actualment regidor de l’Ajuntament de Barcelona, acaba de publicar Els salaris de la ira, un llibre on defensa tesis incòmodes i que s'escapen del que és políticament correcte. Entre elles, que hi ha massa immigració. Per a ell, aquest és un dels motius –no l’únic– que expliquen que els salaris reals, un cop descomptada la inflació, no han pujat des de la Transició. I que aquest fenomen, que no és exclusiu d'Espanya, posa en risc la democràcia.

"Aquí hi ha coses que com a demòcrata em fan sagnar". Miquel Puig comença la presentació del seu llibre al Cercle d’Economia avisant que dirà coses incòmodes. La primera: el tardofranquisme va instaurar "un salari mínim generós" per a l’època i una política d’habitatge que va aconseguir que la majoria de ciutadans fossin propietaris. En canvi, amb l’arribada de la democràcia els sous van baixar. L’estancament generalitzat dels sous durant dècades mentre la productivitat ha seguit pujant és la tesi del seu nou llibre (Els salaris de la ira, La Campana), però tant al llibre com a l’acte avisa que no és un problema local, sinó generalitzat i que amenaça la democràcia. "No és que els demagogs s’hagin tornat més eloqüents" i que per això ara creixin els populismes. El problema és que hi ha una part de la societat que "va quedant enrere", i aquest és el caldo de cultiu on floreixen aquests partits. "La gent –resumeix Puig– té la sensació que el país s’enriqueix però que ells no".

Antoni Bassas conversa amb Miquel Puig i Martí Boada sobre com la sostenibilitat es pot convertir en un eix clau per a la gestió i una oportunitat per a les empreses.

L’any passat, 8.303.649 turistes van fer 17.656.329 de pernoctacions a Barcelona. La xifra de turistes que la ciutat ha acollit des del 2009 ha crescut en gairebé 2 milions de persones i en gairebé 5 milions de pernoctacions més. Molts són els que manifesten el seu disgust perquè “la ciutat s’ha venut al turisme”. D’altra banda, l’impacte econòmic dels 52 milions de turistes i 110 milions de pernoctacions en els darrers 6 anys és innegable i s’ha convertit en el principal argument dels que defensen potenciar el volum de visitants. Cada any, la xifra de turistes s’incrementa en 300.000 més respecte de l’any anterior, fet que manté viu el debat entre els barcelonins.

Aquest divendres, Antoni Bassas va moderar el debat 'I ara què?' titulat "Capitalisme: reforma o substitució" entre el economista Miquel Puig i el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez al Auditori Axa.

Antoni Bassas comenta el debat d'economia que ahir l'ARA va organitzar: "Capitalisme. Reforma o -substitució- substitució?”. Miquel Puig i David Fernàndez van defensar les seves posicions davant 600 persones. Aquí podeu veure el debat sencer.

Carles Campuzano, número dos de Convergència al Congrés dels Diputats, ha assegurat aquest dilluns durant la presentació del llibre 'Per la bona política' elaborat per la Fundació CatDem, que el partit ha de "demanar perdó" en cas que es demostrin certs els casos de corrupció que investiga la justícia. "No ens ha de fer vergonya fer-ho", ha apuntat Campuzano, que ha assenyalat que la refundació del partit passa per "agafar la bandera de la regeneració".

Democràcia i Llibertat, la coalició que formen CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament a les eleccions espanyoles del 20-D, comptarà amb la presència en el número cinc per Barcelona de l'economista Miquel Puig, segons han explicat a l'ARA fonts nacionalistes. Puig, habitual en mitjans de comunicació –també a l'ARA– i ex director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) en l'última època de Jordi Pujol, anirà a la llista en qualitat d'independent. Míriam Nogueras, independent i regidora a Cardedeu, serà la número quatre. Les llistes han rebut un 92% de vots a favor en el consell nacional de CDC.