D’un temps ençà, la pràctica del collit –quan el nadó comparteix llit amb els progenitors o dorm en un bressol de collit– s’ha estès força entre els pares recents. El cert és que té força beneficis per al nadó i per als progenitors. Al primer, apunta la neuropediatra de l’Hospital de Sant Pau Laia Turón, li permet fer el pell amb pell amb els pares, així com reiniciar el son més ràpidament durant la nit, mentre que a la família els proporciona un millor descans nocturn, ja que “evita haver de desplaçar-se a una altra habitació quan el nadó es desvetlla, al marge dels beneficis psicològics que comporta el fet d’estar prop del nadó”. Finalment, subratlla Turón, el collit també promou el manteniment de la lactància materna durant la nit. Entre els inconvenients, el fet que el nadó es mogui pot impedir el descans als progenitors i disminueix la intimitat de la parella.

Salut treballa per fer 9.000 hospitalitzacions més a domicili en els tres anys vinents. L'hospitalització a domicili és una modalitat alternativa a l'ingrés convencional en què el pacient pot rebre el tractament a casa amb els mateixos criteris de qualitat i seguretat que a l'hospital i que el 2019 va representar unes 17.000 altes. Consensuar un model organitzatiu d'aquest recurs era un treball de fons que la pandèmia ha accelerat. "Ens pot ajudar molt davant el covid-19 i en altres situacions", destaca la directora de l'àrea assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Xènia Acebes. A principis d'abril, de fet, els llits a domicili es van triplicar, amb uns 1.600, entre pacients amb covid-19 i amb altres patologies.

El dia comença a l’Hospital de la Vall d’Hebron amb olor de caldo vegetal. El Pablo de la Hera, cuiner veterà amb més de trenta anys d’experiència, és dels primers a arribar, i cada dia, a les sis del matí, posa a bullir porros, apis, pastanagues, cebes, naps i xirivies dins d’una olla gegant amb capacitat per a 300 litres i que alimentarà unes 600 persones. L’olor de caldo impregna la cuina i dota l’escena d’una atmosfera d’estranya familiaritat. El caldo fa llar. El Pablo remena l’olla amb una pala gegant. No és el mateix que cuinar a casa però ja hi té la mà trencada. A fora encara és fosc i a l’hospital pràcticament no hi ha moviment. Els pacients, amb una mica de sort si no els han despertat per fer proves o donar-los la medicació, encara dormen. Els passadissos estan buits, les habitacions, a les fosques, i els quiròfans encara no han començat a operar a tot gas. Al soterrani de l’hospital, en canvi, són les hores de més activitat. A les set entren els treballadors de manteniment, després els de neteja i a poc a poc arriba la resta. Els treballadors invisibles -400 persones entre personal de manteniment, neteja, llenceria i cuina- posen la maquinària en marxa perquè quan els pacients es llevin i el torn de matí entri a treballar tot estigui a punt. El seu èxit és que ningú sàpiga que existeixen. “Mentre no passa res, nosaltres no existim. La nostra gran victòria és que ningú s’adoni que hi som. Tot ha d’estar al seu lloc però el pacient no se n’ha d’adonar. Hem de ser invisibles”, sosté la Luisa Sàrrias, directora d’infraestructures i serveis generals. Per l’hospital hi passen cada dia 40.000 persones. “Hi ha pobles de Catalunya que són més petits que la Vall Hebron”, afegeix. Amb 1.200 llits, és l’hospital més gran del país i el segon d’Espanya després del La Paz.

Barcelona instal·larà punts d'informació en forma de llits als principals carrers de la ciutat per combatre els allotjaments turístics il·legals. L'acció s'emmarca en una campanya de comunicació per conscienciar els ciutadans i els visitants, després que el primer semestre de 2017 s'hagin dictat 1.068 ordres de cessament d'activitats d'ús turístic, una xifra que iguala el nombre d'ordres emeses durant tot el 2016 i que dobla les del 2015.

L'Hospital de la Vall d'Hebron ha decidit habilitar 10 llits de l'àrea de Traumatologia per atendre pacients d'Urgències i així descongestionar aquest servei, que fa dies que està saturat amb usuaris atesos als passadissos. Dimecres l'Hospital Parc Taulí de Sabadell (Vallès Occidental) ja va habilitar una dotzena de llits després de la situació "insostenible" denunciada pel comitè d'empresa.

Un grup de treballadors i usuaris de l'Hospital de Bellvitge ha ocupat l'àrea de gerència del centre per denunciar les retallades a la sanitat pública, especialment el tancament de llits previst per a l'estiu. L'ocupació s'ha produït poc abans de les quatre de la tarda, quan la direcció es disposava a explicar en roda de premsa els detalls de la planificació estival. La Junta de Personal assegura que es mantindrà amatent i adverteix que no permetrà el tancament de cap llit. Des de la direcció acusen els treballadors d'implicar pacients en un "conflicte que té origen laboral i salarial" i adverteixen que la reducció d'unitats durant els mesos de juliol i agost és "imprescindible".