Què passa quan una empresa emergent es ven? Pot seguir creixent, una marca coneguda, encara que canvïi de mans i passi a formar part d'un grup més gran? Exemples catalans com Glovo, comprada per sorpresa pel gegant alemany Delivery Hero el gener del 2022 per quasi 1.000 milions d'euros, o Wallapop, que a l'agost va anunciar que es venia al gegant sud-coreà Naver –que ja ostentava un 30% del capital– per 377 milions d'euros, posen les bases d'una transició suau i insisteixen en la importància de mantenir cert grau d'autonomia.

La popular plataforma de compravenda d'articles de segona mà ha tancat el 2024 reduint les pèrdues fins als 25 milions d'euros, un 18% menys que l'exercici anterior, quan van ser de 30 milions, però des de la seva fundació el 2013 ja acumula més de 120 milions d'euros en pèrdues. Amb tot, la companyia ha millorat els seus ingressos, i ha tancat l'any amb una facturació de 101 milions d'euros, un 13% més respecte dels 89 milions facturats el 2023. Segons explica l'empresa, Wallapop "ha assolit el breakeven –punt d'equilibri entre ingressos i despeses– en les seves operacions al mercat espanyol", cosa que, assegura, "és un pas més en la consolidació d'un model de consum recolzat per més de 19 milions d'usuaris mensuals al sud d'Europa".

Naver, el principal portal d'internet de Corea del Sud, ha arribat a un acord per comprar la plataforma catalana de compravenda d'objectes Wallapop per 377 milions d'euros. L'operació valora l'aplicació en 600 milions d'euros, una xifra que s'ampliaria a 650 milions després de rebre aquesta injecció. Segons han explicat totes dues companyies en un comunicat, l'acord compta amb el suport de "la gran majoria" dels accionistes i s'espera que es completi en els pròxims mesos, un cop s'obtinguin les autoritzacions regulatòries pertinents. Naver ja controlava prop del 30% del capital de Wallapop, després d'entrar-hi el 2021, i ara passarà a tenir-ne el 100%.

Més pèrdues per a Wallapop. La popular plataforma de compravenda d'articles de segona mà ha complert aquest 2023 els deu anys de vida i, des de la seva fundació, el 2013, ja acumula més de 100 milions d'euros de pèrdues. Tot i tancar el 2022 amb un augment del 39% de la facturació, fins als 71,6 milions d'euros, també ha ampliat les pèrdues fins als 50 milions. L'empresa va registrar 10 milions de pèrdues el 2021, tot i que al·lega que els resultats no són comparables amb els del 2022 perquè durant aquest exercici "totes les societats de Wallapop existents fins ara s'han fusionat sota una única societat, Wallapop SL".

Si l'èxit d'una aplicació es mesura en el pòsit que deixa en la cultura popular més que en els números, ningú dubta de l'enorme repercussió que ha tingut Wallapop. L'aplicació catalana de compravenda entre particulars acaba de celebrar la primera dècada de vida. "Si t'ho vols treure de sobre, ho pots vendre a Wallapop" és una frase que ja forma part del nostre dia a dia. Tant és que siguem més o menys usuaris de l'aplicació, el coneixement de l'empresa que van fundar Agustín Gómez i David Muñoz, llavors dos estudiants molt allunyats dels tòpics que avui marquen cert tipus d'emprenedors, és gran. Aquest parell, per cert, no estudiaven a Esade ni tenien cognoms amb pes econòmic, com tampoc no tenien cap coixí en forma de padrí milionari. Només eren dos nois amb una bona idea i una gran dosi de sort. La seva pensada va entrar de ple en l'economia col·laborativa, que avui ja és un terme assimilat però que fa deu anys era emergent i s'havia posat de moda gràcies a l'èxit d'algunes aplicacions com Airbnb i Blablacar, que apostaven per oferir allotjaments i cotxes per compartir, respectivament.

"Venc una taula de jardí" té una única entrada a Wallapop, l’aplicació per comprar i vendre productes de segona mà, una empresa emergent amb seu a Barcelona que ja té 10 anys. "Vendo una mesa de jardín" té 70 entrades a 200 quilòmetres a la rodona de la capital. ¿Com és que hi ha tan pocs catalans amb ganes de vendre taules en català? "A Twitter et dirigeixes a la teva comunitat, la teva bombolla. A Wallapop el venedor vol vendre i escriu en castellà per arribar a més gent. Com que el comprador ho sap, cerca en castellà", explica el director de l’agència digital Mortensen i expert en tecnologia, Josep Maria Ganyet. Així que no és només una qüestió d'ambició comercial, sinó que té relació amb el disseny de la plataforma i com s’hi mostra l’usuari. "A Wallapop estem sols i Twitter és una aplicació social comunitària", apunta Albert Lloreta, expert en comunicació digital i director de La Fera. "I hi ha un tema d'identitat: a Twitter hi ets tu, la teva identitat, la teva opinió, mentre que Wallapop és més transaccional", diu el director de la Fundació puntCAT, Roger Serra.

Wallapop, la plataforma per excel·lència de compavenda d'articles de segona mà, ha estat polèmica aquest cap de setmana per la seva campanya de màrqueting per al Dia de la Mare. La companyia va enviar una notificació simulant una trucada de la mare, i un missatge que indicava "trucada perduda de la mare, que et vol recordar que venguis el que no fas servir".

No havia fet servir mai Wallapop fins fa poc, perquè estem canviant de casa i a la nova no ens hi cap tot. Com que la mudança és cara, i amb la voluntat ecològica de no omplir deixalleries amb coses que funcionen, vaig pensar que alguns objectes els podria vendre per aquesta coneguda aplicació. No em calia vendre gaires coses, però eren grans: una màquina de gimnàs per aixecar pes, una màquina escurabutxaques vintage que decorava el bar de casa, una cinta de córrer i un aparell autònom d’aire condicionat dels anys 90.

És una de les empreses d'internet catalanes amb més trajectòria i qui més qui menys l'ha utilitzada alguna vegada per decorar un pis amb poc pressupost o desfer-se d'un regal poc encertat. Wallapop encara no ha aconseguit l'estatus d'unicorn (una companyia tecnològica valorada en més de 1.000 milions de dòlars) que han aconseguit algunes start-ups, però hi és una mica més a prop. La plataforma de compravenda d'objectes ha tancat una nova ronda de finançament de 81 milions d'euros, cosa que situa la seva valoració en 771 milions, la més elevada fins a la data, segons ha explicat la mateixa empresa aquest dimecres en un comunicat.

La plataforma de venda de productes de segona mà entre particulars Wallapop ha arrancat la primera gran operació lligada a la ronda de 157 milions d'euros que va tancar el febrer passat: reprendre la seva expansió internacional. Aquest cop, l'aplicació comença el periple per Itàlia, després que la incursió als Estats Units acabés fa cinc anys amb l'empresa fusionant les seves operacions en aquest mercat amb Letgo. 

Agustín Gómez amb prou feines havia aconseguit reunir 30.000 euros quan va començar a passejar-se pels encants de Catalunya i Madrid per fer un gran inventari sobre tots els productes de segona mà que s'hi podien trobar. Aquesta idea de negoci era l'embrió de Wallapop, l'aplicació de compravenda que Gómez va acabar cofundant amb David Muñoz i de la qual ja s'ha desvinculat de manera definitiva. Segons ha pogut saber l'ARA, a l'abril el consell d'administració de la companyia va votar a favor del desig de l'emprenedor de l'Hospitalet de Llobregat de deixar el càrrec de president, el qual ocupava des que el 2018 va cedir el rol de conseller delegat al nord-americà Rob Cassedy.

Després d’anys de rumors i preguntes al sector, en només tres mesos Wallapop ha revelat la incògnita dels seus últims dos anys de resultats econòmics. La plataforma de compravenda d’objectes de segona mà ha presentat finalment al Registre Mercantil els seus comptes del 2017, any en què va tornar a perdre gairebé 36 milions d’euros, segons ha pogut comprovar l’ARA.

Els resultats econòmics de Wallapop són un dels misteris més ben guardats de l’univers de les start-ups catalanes. L’aplicació de compravenda de segona mà presenta els seus comptes al Registre Mercantil a l’últim moment i fins ahir no estava disponible el balanç de fa dos anys. Segons el document al qual ha tingut accés l’ARA, Wallapop va perdre prop de 54 milions d’euros durant el 2016. Sumat a les pèrdues que ja havia arrossegat l’any anterior, de 62 milions, significa que la companyia catalana va acumular un resultat negatiu de més de 115 milions en tan sols dos anys.

Últim episodi en la batalla legal que enfronta les empreses catalanes Wallapop i Unipreus (propietària de Wala, una cadena de roba i calçat esportiu) per l’ús de la seva marca. El Tribunal General de la Unió Europea ha sentenciat que les dues empreses responen a una “necessitat similar” i, per tant, el fet que tinguin un nom semblant pot generar “confusió” entre els consumidors. Així doncs, Wallapop no podrà comercialitzar roba o productes esportius com els que ven Wala a través de la seva plataforma, però això és inviable amb el seu model actual, en què els usuaris hi compren i venen qualsevol mena d’objectes.

La medicina és l’últim negoci on els fundadors del venture builder Antai i dos dels creadors de la plataforma de compravenda de segona mà Wallapop, Miguel Vicente i Gerard Olivé, han posat l’ull. L’assistent mèdic al mòbil Elma Care ha aconseguit un milió d’euros per engegar operacions, segons ha pogut saber l’ARA. El finançament ha arribat a través d’Antai i els socis fundadors de la companyia. L’aplicació, disponible per a iOS i Android, funciona a través d’un xat amb intel·ligència artificial que fa un primer diagnòstic del pacient mitjançant una sèrie de preguntes bàsiques sobre els símptomes. A continuació, la plataforma dona la possibilitat de xatejar o fer una videotrucada amb un dels seus metges especialistes, sense la necessitat de fer-ho de manera presencial.

Pràcticament al mateix temps que ho anunciava, Facebook va desplegar a mitjans d’agost la seva plataforma Facebook Marketplace en disset països de la Unió Europea, entre els quals Espanya. La seva arribada, encara que discreta -en període de vacances i segurament tapada per l’impacte dels atemptats de Barcelona-, no ha passat desapercebuda a molts usuaris, que han començat a penjar anuncis de venda de productes de segona mà, especialment cotxes, però també electrònica i fins i tot roba.

Facebook ha llançat aquest dimecres a Espanya la plataforma Marketplace, un espai dins la xarxa social que permet als usuaris comprar i vendre productes a altres membres de la comunitat, amb una idea semblant a la de Wallapop.

És un dels misteris més ben guardats de l’ecosistema digital barceloní. Quan generarà ingressos Wallapop? La companyia fundada per Miguel Vicente i Gerard Olivé ha aconseguit inversions per valor de més de 150 milions després de tres anys sense revelar els seus plans per començar a omplir la caixa. El setembre passat, però, Wallapop va engegar un format d’anuncis destacats de pagament per començar a facturar. A aquest primer pas n’ha seguit altre: aquesta setmana la start-up barcelonina ha estrenat Wallapay, una plataforma de pagaments mòbils integrada a l’aplicació perquè els seus usuaris puguin fer i rebre transaccions de manera segura. Darrere d’aquesta aposta, l’empresa també hi veu una oportunitat per explotar una nova font d’ingressos. No és un servei gratuït, sinó que Wallapop es queda una comissió que varia en funció del preu del producte. Des de 0,90 euros per transaccions de 40 euros fins a 5,99 per les que arribin als 500.

Els regals de Nadal que no agraden tenen un destí cada vegada més comú: les aplicacions per vendre objectes de segona mà. Aquesta vegada, però, desfer-se del llibre que no llegiràs mai també té un vessant solidari. L’empresa Wongowin és un mercat digital on els usuaris poden vendre i comprar els objectes que ja no fan servir. Què el diferencia de Wallapop o SegundaMano.es? Aquesta aplicació permet que el venedor triï quin percentatge del que guanyarà -a partir d’un 10%- vol destinar a projectes socials d’ONGs i fundacions. El comprador paga aquest import a través de Paypal amb la mateixa aplicació i la resta dels diners pactats es paguen quan totes dues parts es troben. Aquesta aportació pot desgravar fins a un 75% -per a persones físiques- amb un màxim de 150 euros, i un 40% per a les empreses. Després, les ONG fan arribar als usuaris l’informe que justifica la donació. De moment, l’empresa col·labora amb unes 40 organitzacions, com ara Proactiva Open Arms o Sonrisas de Bombay, i treballa per ampliar aquesta xarxa constantment. Per a elles, rebre les donacions no té cap cost, però al final de l’any Wongowin es queda una comissió inferior a un 11% per poder costejar el manteniment de la plataforma i la inversió en màrqueting.