L'obsessió que hi ha avui en dia per aconseguir cossos perfectes no s'entén sense les xarxes socials, que s'han omplert d'entrenaments i de dietes miraculoses per perdre pes i millorar la salut. Un dels mètodes que s'ha popularitzat més en els darrers anys és el dejuni intermitent, que el promocionen famosos i influenciadors com una solució gairebé màgica per a una vida més saludable. Tot i que moltes persones que la segueixen asseguren que té beneficis, la realitat és que les evidències científiques sobre aquest mètode són "limitades i incertes", segons explica la nutricionista Mercè Gonzalo. Per tant, encara que hi hagi gent que obtingui resultats positius amb aquest mètode, restringir la ingesta calòrica pot comportar riscos en funció de la situació fisiológica de cadascú, diu Gonzalo.

El 1990 Valter Longo era un estudiant de doctorat italià obsessionat amb la nutrició que lluitava contra una addicció que li ha durat tota la vida: estudiar la longevitat. Ara, Longo, de 56 anys, es dedica a la bioquímica i a buscar el nexe d’unió de dues obsessions italianes: l’alimentació i l’envelliment. “Per a això, Itàlia és increïble”, afirma des del laboratori que dirigeix a l’institut d’oncologia molecular de Milà (IFOM). De fet, Itàlia té una de les poblacions més envellides del món, amb múltiples regions amb persones d’edats centenàries que estimulen els investigadors a la recerca de la font de la joventut. “És el nirvana”, assegura Longo, que també és catedràtic de gerontologia i director de l’Institut de Longevitat de la Universitat de Califòrnia del Sud. 

La nutricionista Carla Zaplana acaba de publicar el llibre Dejuni intermitent saludable (Cossetània), en què proposa fer horaris europeus amb els àpats per una raó fonamental: al vespre el sistema digestiu ha de fer neteja. Si té prou espai d’hores entre el final del dia i el principi de l’endemà, ho podrà fer.

"Jo només esmorzo un cafè o una infusió i aguanto fins a l'hora de dinar". És una frase que últimament hem pogut sentir de familiars, amics o companys de feina. És probable que aquesta persona, que no menja res en tot el matí, estigui fent un dejuni intermitent, la tendència nutricional més de moda avui dia. Encara que ara el coneguem amb aquest nom tècnic, el dejuni, l'acció de deixar de menjar voluntàriament durant hores, és una pràctica que l'home ha fet des de sempre, ja sigui de manera natural, perquè pel motiu que sigui s'ha habituat a saltar-se un àpat o per motius religiosos. El dejuni més conegut universalment és el Ramadà, que es fa durant el novè mes del calendari musulmà i que s'allarga diàriament des de la sortida fins a la posta de sol. Comptant que els seguidors de l'islam representen 1.900 milions de persones, un 25% de la població mundial fa, com a mínim, trenta dies de dejuni intermitent un cop l'any. Però si aquesta pràctica s'ha aconseguit consagrar fora del culte espiritual és perquè s'està utilitzant com un mètode per millorar el nostre benestar. Només cal fer una cerca ràpida a internet per comprovar que és una opció que creix, tot i que la gran majoria d'entrades relacionades amb el dejuni intermitent a la xarxa estiguin associades a la pèrdua de pes.

Diversos consellers i diputats participen aquest dijous en una tancada als Caputxins de Sarrià en suport als presos polítics i exiliats i, en concret, als que estan empresonats i fan vaga de fam: Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. La tancada ha començat a les nou del matí i està previst que duri fins demà a la mateixa hora.

Una setantena de persones ja han fet el dejuni col·lectiu organitzat per l'ANC per exigir la llibertat del presos polítics i demanar que es faci possible la tornada dels exiliats. L'acció es duu a terme en centres cívics i locals d'entitats o institucions, i els participants només prenen aigua durant un mínim de dos dies i un màxim d'una setmana, segons les seves possibilitats. Els dejunadors i els espais es van rellevant per tal que l'acció tingui difusió i teixeixi "lligams solidaris en cada població", segons explica l'ANC a la web de la iniciativa.

Una sala esgrogueïda, una setantena de cadires negres i motxilles recolzades a les parets. Una vintena de persones voltegen per la sala d'actes de l'escola Pia Nostra Senyora, al carrer Diputació de Barcelona. Són les 12 del migdia del primer dissabte de l'any i l'han començat sense menjar. Tenen previst ser al mateix lloc demà, el dia que es reuneix el consell polític per desfer l'empat de l'assemblea, sense haver pres res més que aigua. Protagonitzen un dejuni per reclamar l'acord entre Junts pel Sí i l'esquerra anticapitalista per tal de desencallar la investidura i formar un govern que piloti el país cap a la independència. La protesta està promoguda per membres del secretariat nacional de l'ANC i compta amb unes 75 persones inscrites, tot i que no tenen el beneplàcit de l'entitat –que se n'ha desmarcat.

Dissabte 2 de gener, 12 del migdia, a l'Escola Pia del carrer Diputació de Barcelona. Aquestes són les coordenades de la tancada per fer 24 hores de dejuni que promouen membres del secretariat nacional de l'ANC –no en nom de l'entitat, a banda d'altres persones a títol individual. Per quin motiu? Per reclamar l'acord entre Junts pel Sí i la CUP que "desbloquegi" la situació d'impàs que consideren que viu el procés sobiranista.