Per a una persona negra, assistir a la cavalcada de Reis, a segons quin municipi de Catalunya, és sinònim de viure una deshumanització que neix d’una violència normalitzada i d’un racisme patent. Aquest és el cas de Girona, Ripoll o Igualada, on malgrat que fa dècades que va quedar enrere aquell temps en què faltaven veïns negres per omplir la comitiva de Baltasar, les famílies negres han de veure com els seus impostos es destinen cada any a convertir la negritud en una disfressa que desfila pels carrers en una data tan assenyalada en la ment de la mainada com és la de la nit de Reis.

El rei dels Països Baixos ha fet un gest històric aquest dissabte i ha demanat perdó pel passat esclavista del país. És la primera vegada que la Corona neerlandesa reconeix el seu paper en el tràfic d'esclaus entre els segles XVII i XIX, quan el país era una de les principals potències comercials del món. Guillem Alexandre s'ha disculpat en una cerimònia a Amsterdam amb descendents d'esclaus coincidint amb el 150 aniversari de l'emancipació de les antigues colònies de Surinam i les Antilles Neerlandeses al Carib, on els assistents l'han rebut amb aplaudiments i aclamacions.

"Pots passar més d'un any en alta mar, i quan tornes a port t'assabentes que el teu salari no li ha estat arribant a la teva família. Alguns companys es troben llavors que la dona els ha deixat i els fills estan abandonats". Ho diu en Hadi, pescador indonesi que treballa des de fa 17 anys en vaixells de pesca a Taiwan, i que va ser a Barcelona per explicar la seva experiència. El 95% dels pescadors que treballen a Taiwan són migrants, i d'aquests migrants el 70% són indonesis. Ara, aquests treballadors s'han organitzat per reclamar una cosa tan bàsica com poder comunicar-se amb terra ferma quan són al mar. Reclamen al govern de Taiwan que obligui els vaixells de pesca a tenir wifi disponible per als seus treballadors sempre que siguin a alta mar.

Un escàndol d'esclavatge i humiliacions racistes ha commocionat el Brasil. Treballadors pobres, majoritàriament afrobrasilers, que provenien de Bahia (al nord-est del país), un dels bastions de Lula i l’esquerra brasilera, eren explotats a Serra Gaúcha, a l’extrem sud del país, en una regió de descendents d’immigrants alemanys i italians, que va votar massissament Jair Bolsonaro a les presidencials de l’octubre.

Darrere de la façana de luxe del Londres més exclusiu, una vida de misèria i esclavatge. Al 30 de Charles Street, al barri de Marylebone, al centre de la capital britànica, hi ha l'ambaixada de l'Aràbia Saudita al Regne Unit. L'edifici, del segle XVIII, és una de les més esplendoroses mansions en una zona que n'està plena, d'aquesta mena de palauets.

El primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha demanat perdó de manera oficial pel passat esclavista del país, que ha reconegut que continua tenint conseqüències. "Avui, en nom del govern neerlandès, demano perdó per les accions del passat dels Països Baixos –ha dit–; a la gent esclavitzada en el passat, a tot el món, que van patir a conseqüència d'aquelles accions, i també a les seves filles i fills i a tots els seus descendents fins al dia d'avui".

En plena guerra civil nord-americana, els partidaris de l'abolició de l'esclavitud van fer circular la fotografia ja històrica d'en Gordon, un home escapat de la plantació on estava captiu, que mostrava l'esquena nua i solcada per una teranyina de cicatrius queloides fruit dels cops de fuet. Prova vivent de la brutalitat esclavista, en Gordon inspira Hacia la libertad, una producció al servei de Will Smith que s'estrena just per entrar en la cursa per als Oscars. L'actor encara pot ser nominat, tot i el veto a participar en la gala. Com a El mètode Williams, encarna de nou una figura masculina de pedra picada, un esclau fugitiu aquí anomenat Peter que l'actor converteix en un heroi sense fissures i gairebé sobrenatural.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) defineix el treball forçat com a "tota feina o servei que s'extreu de qualsevol persona sota l'amenaça d'un càstig i pel qual la persona en qüestió no s'ha ofert voluntàriament". Segons el seu últim informe, Global estimates of modern slavery, el 2021 hi havia 27,6 milions de persones al món vivint aquesta realitat. Es tracta de 2,7 milions de persones més que el 2016, cinc anys enrere, fet que suposa un increment del 10,8%. Dins d'aquesta xifra, apunta l'organització, hi ha més de 3,3 milions d'infants i 11,8 milions de dones i noies a les quals s'obliga a treballar contra la seva voluntat. A més, el 14% dels treballadors forçosos ho són per la imposició d'un estat, per exemple, a través dels sistemes penitenciaris. Segons l'OIT, però, l'increment que s'ha registrat globalment en aquest tipus d'esclavitud moderna ve sobretot del sector privat.

Iqbal Masih, el jove activista pakistanès víctima d'explotació infantil i assassinat tràgicament l'any 1995 per denunciar la precarietat, l’abús i la insalubritat que centenars de milers de menors d'aquell país estaven patint, va ser el testimoni que va permetre visibilitzar l'horror que s'amaga en l'esclavitud contemporània i que es manifesta en les més diverses formes d'execrables delictes que atempten contra la dignitat dels nens, les nenes i les adolescents i frustren per sempre la seva innocència i les seves il·lusions de futur.

Antoni Vidal (1806-1868) era un home influent. Fins i tot coneixia Napoleó III, que li deia “le riche Catalan de Marseille”. Invertia en el sector navilier, en el financer i l’immobiliari, però també en el tràfic d’esclaus. Aquest últim negoci no va ser ocasional, perquè va arribar crear una factoria –eren grans complexos, sovint fortificats i aïllats, on hi havia barracons per als esclaus– a Lamu (Zanzíbar). Des del 1889 i fins fa un parell d’anys una de les principals artèries de Sant Feliu de Guíxols portava el seu nom: la rambla d’Antoni Vidal.

Les pantalles o càmeres de mòbils i ordinadors d’empreses com Apple, Samsung, Sony o Lenovo poden estar fabricades per desenes de milers de treballadors de la minoria uigur obligats a produir en règim de semiesclavitud a la Xina.

Era un d’aquells dies d’estiu de calor asfixiant a Washington, en què la humitat esprem cada porus del cos. L’Elizabeth i la Mélisande caminaven juntes pel cementiri llegint un a un els noms dels més de tres-cents jesuïtes enterrats al campus. Buscaven una sepultura en concret. “L’he trobada! És aquí!”, va exclamar de sobte la Mélisande. Esculpit a la pedra hi havia el nom del reverend Thomas F. Mulledy i la data de la mort: el 20 de juliol del 1860. “Probablement es deu estar regirant a la tomba”.

Tan antic com la humanitat, l'esclavatge de persones compleix ara cinc segles com a gran indústria, amb el primer vaixell que va salpar d'un port africà cap a Amèrica, autoritzat pel rei espanyol Carles I. La pràctica s'ha transformat i continua viva al món

El tràfic d’africans cap al Nou Món suposa l’episodi migratori forçat més gran de la història, amb més de 12,5 milions de persones que van haver de deixar casa, llengua, cultura i família –tot i que la gran base de dades només n’ha documentat 10,5 milions, el 80%–. Els esclaus van fer de les plantacions de sucre, cotó o cafè a l’altra banda de l’Atlàntic pròsperes economies i van facilitar que els mercats de la vella Europa s’abastissin de menjar i matèries noves. Sense oblidar que va ser un crim contra la Humanitat i sinònim de desarrelament personal i social, el tràfic transatlàntic ha deixat un ric llegat cultural gràcies a la diàspora escampada per l’Àmèrica del Nord, del Sud i el Carib, a més del Regne Unit i França, dues de les grans potències esclavistes. Es calcula que al món hi ha 140 milions d’afrodescendents, que junts serien el segon país més gran del continent africà després de Nigèria. Actualment, el Brasil és el país amb més negres fora de l’Àfrica, per davant dels Estats Units. L’esclavitud ha alimentat també el panafricanisme, encara somniat pels africans i perdura fins ara pel supremacisme, les ànsies d’enriquiment i les desigualtats.

]]>

El cantant Kanye West, parella de Kim Kardashian, s’ha vist immers en una polèmica després de qualificar l’esclavitud d’“elecció” durant una entrevista amb la publicació 'TMZ'. “Se'ns ha dit que l’esclavitud va durar 400 anys. 400 anys? Sembla una elecció”, va assegurar West durant la trobada amb el mitjà. Les nombroses crítiques que ha rebut des que es va emetre l’entrevista han obligat West ha justificar-se a Twitter. “Sé que els esclaus no van ser encadenats i embarcats perquè ells ho volguessin. El que vull dir és que ens hem mantingut en aquesta posició tot i que els números estaven a favor nostre, i això vol dir que estàvem mentalment esclavitzats”, ha explicat el raper.

]]>

L’emprenedor i negrer Antonio López (Comillas, 1817 - Barcelona, 1883) ja no té cap monument a la capital catalana que en lloï les proeses. El primer marquès de Comillas va baixar ahir del seu polèmic pedestal, enmig d’una gran festa organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i amenitzada per Comediants. Ara queda pendent canviar el nom de la plaça, que encara es diu Antonio López, i decidir què es fa amb l’espai. De moment, en comptes de l’estàtua, l’Ajuntament hi ha posat dos modestos faristols que expliquen la història de les Bullangues -les revoltes obreres antiabsolutistes i anticlericals que en aquesta plaça van reduir a cendres el Convent de Sant Sebastià- i la del Círculo Hispano Ultramarino de Barcelona, una mena de lobi que es va crear el 1871 a Barcelona per contrarestar la pressió abolicionista. L’organització anava clarament a contracorrent perquè ja feia 64 anys que altres països, com el Regne Unit, havien abolit l’esclavitud. El lobi proesclavista estava dirigit per Joan Güell -que encara té una estàtua a la ciutat- i Antonio López.

]]>

Des d'aquest migdia, la ciutat de Barcelona ja no ret cap homenatge al negrer Antonio López. Amb una festa ciutadana amenitzada per Comediants i amb xocolatada inclosa, l'Ajuntament ha aconseguit congregar centenars de persones per retirar el monument del polèmic esclavista.

]]>

La subhasta comença amb 800 dinars i acaba amb 1.100, poc més de 84 euros al canvi al mercat negre libi: aquest és el preu per un jove subsaharià venut en algun lloc del país magribí. Les imatges difoses la setmana passada per la cadena nord-americana CNN sobre la suposada subhasta de persones a Líbia han desencadenat una successió de sobreactuades reaccions de condemna de governs africans i protestes de tot tipus en senyal de rebuig. Lluny de descobrir res de nou, l’efecte CNN no ha fet més que tornar a posar en el radar mediàtic un drama que ONGs i un reduït grup de periodistes porten denunciant des de fa temps. Ni uns ni altres són ja benvinguts a Líbia.

]]>

El pakistanès Eshan Ullah Kahn fa 20 anys que està asilat a Suècia i molts més que denuncia un greu problema del seu país i del món sencer: l’esclavitud infantil. De visita a Barcelona, explica la seva història amb un somriure, tot i que el seu activisme en favor de la infància l’hagi portat a patir presó, tortura i exili.

]]> Una de cada tres víctimes de tràfic de persones al món és menor d'edat -un augment del 5% en comparació amb les dades anteriors- i les dones suposen el 70% dels que pateixen aquesta "forma d'esclavitud moderna", ha denunciat aquest dilluns Nacions Unides en un informe publicat a Viena.

]]>