Les grans multinacionals del planeta ja han de pagar més impostos, com a mínim a la Unió Europea: l'1 de gener era la data límit marcada per Brussel·les perquè els 27 estats membres adaptessin la seva legislació a l'acord internacional que situa al 15% el mínim que han de pagar les corporacions d'abast global en impost de societats. No obstant això, Espanya no ha complert el termini marcat per la UE i encara no ha modificat la llei, tot i que el ministeri d'Hisenda ha publicat un primer esborrany de la norma.

Després d'anys de negociacions, 136 països del món —entre ells Irlanda, els Estats Units, la Xina i l'Índia— han acordat aquest divendres posar en marxa una taxa Google que s'aplicarà a totes les multinacionals. Encara queden serrells per tancar, però el principi d'acord és ferm: s'impulsa un impost mínim de societats global del 15%. Quan s'apliqui el nou marc impositiu mundial, totes les empreses amb una facturació superior als 750 milions d’euros anuals —no només els gegants tecnològics com Google, Amazon Facebook— hauran de pagar aquest 15% als països on generen els ingressos. La mesura busca posar fi als esquemes que utilitzen les multinacionals per pagar menys impostos traslladant els beneficis a països amb una fiscalitat molt baixa.

Les empreses digitals no se n'amagaven i Amazon ja ha complert l'amenaça. El gegant del comerç electrònic començarà a repercutir la 'taxa Google' a les empreses que venen a través de la seva plataforma a partir de l'1 d'abril. Així ho ha comunicat als venedors en un correu electrònic, segons ha avançat aquest divendres El Confidencial. D'aquesta manera, la comissió que cobra Amazon a aquestes companyies pujarà un 3%, el mateix percentatge que aplica des del 16 de gener el govern espanyol amb el nou impost sobre la facturació de les grans tecnològiques.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha ajornat fins a mitjans del 2021 el final de les negociacions sobre el nou marc internacional que sustentarà la nova fiscalitat sobre gegants digitals i altres grans multinacionals. L'organisme, que coordina les converses entre 135 països, ha presentat la seva proposta aquest dilluns, que no ha trobat el consens necessari per tirar endavant, segons ha informat en un comunicat.

En el seu moment, les conegudes com taxes Google i Tobin van ser dues idees d'impostos recollides pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al programa electoral. Des d'aquest dijous han fet el salt a projecte de llei, i s'han convertit en un instrument fiscal recaptatori d'aplicació imminent. La comissió d'hisenda ha donat llum verda, després d'un debat de més de dues hores, a l'impost sobre determinats serveis digitals, conegut popularment com a taxa Google, així com a l'impost sobre les transaccions financeres, o taxa Tobin. "Obren el camí a la nova fiscalitat", ha defensat la diputada del PSOE, Montse Mínguez, que ha fet referència a l'àmbit en què aquestes taxes tindran un impacte, el digital i tecnològic, així com el de les transaccions financeres. Ara, la qüestió és saber qui pagarà aquests nous impostos, quan i com.

L’anomenada taxa Google s’està convertint en un nou focus de tensions geopolítiques. El govern nord-americà ha abandonat la taula de negociació fiscal en el context de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i ha amenaçat els països europeus amb represàlies. La Comissió Europea va lamentar dijous públicament la decisió del govern de Trump i va demanar-li que torni a parlar-ne. Tot i així, també li va deixar clar que, si no ho fa, no l’esperarà. “La fiscalitat justa de l’economia digital és una prioritat i, per tant, ens mantenim compromesos en garantir que tots els negocis i també els digitals paguin els impostos corresponents quan és el seu deure”, va assegurar l’executiu comunitari.

Un pas més perquè l'anomenada taxa Google vegi finalment la llum a Espanya. El Congrés de Diputats ha rebutjat aquest dijous les esmenes a la totalitat presentades per Vox, el PP i Ciutadans contra l'impost a les grans tecnològiques, de manera que el projecte de llei es podrà començar a tramitar. La taxa gravarà amb un 3% de la facturació anual "els serveis de publicitat, intermediació en línia i venda d'informació a partir de dades generades pels usuaris" a companyies amb més de 750 milions d'ingressos (i almenys 3 milions en territori espanyol).

El Regne Unit començarà a cobrar l'anomenada popularment taxa Google als cercadors d'internet, xarxes socials i plataformes de venda en línia a partir de l'1 d'abril, segons queda recollit al projecte de pressupostos presentat aquest dimecres al Parlament. L'impost, que serà del 2% sobre les vendes de publicitat i els serveis digitals, ha estat contestat en repetides ocasions per Washington. Fins ara els grans gegants tecnològics argumentaven que han de pagar la majoria dels impostos sobre els beneficis que obtenen per les seves activitats als països on han establert els seus quarters generals, com Irlanda i Luxemburg, amb una pressió fiscal –l'impost de societats– molt més baix que al Regne Unit.

Dos dies després que el govern espanyol aprovés l'anomenada taxa Google, l'impost digital a les grans multinacionals tecnològiques, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha carregat contra aquesta aprovació i ha assegurat que s'ha fet "des de la improvisació". El conseller, que ha participat en un esmorzar informatiu aquest dijous a la seu de Foment del Treball, ha afegit que ell s'hauria esperat a rebre directrius europees abans de fer una regulació que creu que respon a les "pressions" de l'acord entre PSOE i Podem. L'impost afectarà algunes de les operacions que ara duen a terme aquestes multinacionals sense tributar. En concret, grava el 3% dels ingressos generats per serveis de publicitat dirigida a internet.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts dos decrets llei per impulsar un impost digital a les grans multinacionals tecnològiques –la taxa Google– i un altre impost per gravar algunes transaccions financeres –la taxa Tobin–. Però tal com aquest dilluns va avançar l'executiu espanyol, encara que la taxa Google passi tots els tràmits parlamentaris en uns mesos, el seu cobrament s'ajornarà fins al desembre a l'espera que es tanqui un acord internacional al novembre, a la cimera del G-20.

Les grans tecnològiques van esquivant de moment la voluntat dels estats d'aconseguir que paguin més impostos. El president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, han pactat aquest dimarts una treva aranzelària per via telefònica prèviament a la reunió que han de mantenir aquest dimecres a Davos. Macron i Trump estaven immersos en un intercanvi d'amenaces fiscals després que Macron anunciés la intenció d'aplicar en territori francès un impost a les grans tecnològiques (principalment nord-americanes). Trump va respondre ràpidament amenaçant en augmentar els aranzels a la importació de productes francesos per valor de 2.400 milions de dòlars i el líder liberal gal ha hagut de recular. Tot plegat, refreda encara més les possibilitats reals que a curt o mitjà termini s'apliqui una taxa global a empreses com Google, Facebook o Amazon.

“Les normes actuals són dels anys 20 i no són suficients per garantir una distribució justa dels drets fiscals en una economia cada cop més globalitzada”. Aquesta vegada l’OCDE s’ha posat seriosa, o almenys és el que va assegurar ahir, per aconseguir que les multinacionals paguin impostos allà on generen ingressos. L’organització que representa les principals economies del món va exposar les línies principals de la seva proposta “unificada” per a una futura taxa Google. Tot i així, el document presentat per l’OCDE no limita les seves fronteres a les empreses purament tecnològiques sinó que obre el ventall a més indústries de consum massiu. Per exemple, una marca de cotxes o de luxe no podria explotar els seus productes en un país sense pagar impostos, per molt que no hi tingui presència física. Entre altres pistes, l’organització suggereix que serien companyies multinacionals amb una facturació superior als 750 milions d’euros anuals.

La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units ha començat a evidenciar els seus efectes més enllà de les fronteres dels països activament enfrontats. A Alemanya -primera economia europea- ja s’ensuma la recessió, terme que s’empra quan el país encadena dos trimestres consecutius de contracció econòmica. Els motius indicats són la caiguda de les exportacions i de la producció industrial. Els culpables assenyalats, les friccions entre els gegants asiàtic i americà, i el Brexit.

La ministra d’Economia i Empresa en funcions, Nadia Calviño, va reobrir ahir la porta a l’aprovació d’un impost a les multinacionals tecnològiques, l’anomenada taxa Google. Segons la ministra, l’executiu de Pedro Sánchez no descarta impulsar-la a Espanya en solitari si els països de la UE o d’altres organitzacions (com l’OCDE) no són capaços d’arribar a un acord per crear una taxa transfronterera.

Qui dia passa, any empeny. Les grans tecnològiques poden estar tranquil·les, com a mínim un any més. Després de gairebé dos anys de converses, els ministres de Finances de la Unió Europea no han aconseguit consensuar ni una proposta de mínims que serveixi per gravar l'activitat digital d'empreses com Google, Facebook i Amazon. La primera proposta de la Comissió Europea, del 2017, ja havia quedat diluïda fins a convertir-se només en un impost a les activitats publicitàries. Però ni així n'hi ha hagut prou per fixar una posició comuna.

Que els gegants tecnològics paguin més impostos a Europa és un objectiu cada vegada més llunyà. Les institucions europees i els diferents estats membres fa temps que intenten posar-se d'acord per articular un impost conjunt, però la decisió s'ajorna cada vegada. Fonts comunitàries expliquen que en la reunió de ministres de finances europeus de la setmana que ve es treballarà ja amb la proposta de no aplicar aquest impost en l'àmbit comunitari fins al gener del 2022. L'objectiu inicial era crear aquest tribut sobre les activitats digitals el 2019, però a principis de novembre ja es va posar sobre la taula la proposta de deixar-ho per a principis del 2021, una data que ara s'allunya encara més.

La comissària europea de Competència, Margrethe Vestager, no veu amb bons ulls que els estats membres impulsin individualment -com farà el govern espanyol- un impost a determinats serveis digitals, la coneguda com a taxa Google. Vestager va advertir ahir d’una fragmentació del mercat si la mesura no es posa en marxa a escala global. “És una molt mala idea” que no es faci conjuntament, va assegurar en un acte a Madrid. Tot i això, Vestager es va mostrar comprensiva amb els països que l’han posat en marxa sense esperar un pacte mundial. “Entenc per què els països ho estan fent pel seu compte i no m’hi oposo”, va subratllar.

Europa tampoc és capaç d'acordar com aconseguir que els gegants tecnològics paguin més impostos. Les discrepàncies entre països ajornen una vegada més el que s'havia presentat com una de les grans apostes de la presidència austríaca de la UE: l'impost digital a les tecnològiques, conegut com a 'taxa Google'. La reunió dels ministres de Finances de la UE d'aquest dimarts a Brussel·les s'havia presentat com una de les últimes oportunitats per desencallar la discussió i mirar d'aconseguir un acord per començar a aplicar-la en l'àmbit comunitari el 2019. Però els ministres han tornat a sortir de la reunió sense cap fita. De fet, fins i tot França i Itàlia han fet la proposta de deixar-ho per a finals del 2020. Així, l'impost s'aprovaria aquest desembre però no s'aplicaria fins al 2020.

Hisenda va fent passos per concretar les seves intencions i intentar augmentar els ingressos de la caixa pública per complir amb els compromisos pressupostaris. Ahir la ministra María Jesús Montero concretava al Senat que la taxa Google que prepara l’executiu suposarà un recàrrec del 3% per als ingressos de publicitat, ús de dades o transaccions entre particulars de grans tecnològiques com Facebook, Uber i Airbnb. I, després de setmanes de negociar-ho amb Podem, el govern de Sánchez vol demostrar que pot fer alguna cosa més que anuncis i té previst presentar el projecte de llei que inclogui aquest nou tribut i l’impost a les transaccions financeres abans del novembre.

El govern de Mariano Rajoy preveu ingressar aquest any 600 milions d'euros i 1.500 milions d'euros més l'any que ve amb la nova taxa a les companyies tecnològiques com Google, Amazon, Facebook i Apple. L'executiu preveu utilitzar aquests nous recursos per compensar part del dèficit de les pensions, que ofeguen la caixa de la Seguretat Social.