Quines espècies ens estan envaint i quins perills tenen? Aquesta era una de les principals preguntes que han intentat respondre dos experts en un acte organitzat aquest dimarts per l'ARA i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). I la resposta, com gairebé sempre, la trobem en els humans. Perquè és l'Homo sapiens qui va decidir construir, i ampliar, i tornar a ampliar el canal de Suez perquè les mercaderies de l'oceà índic arribessin fàcilment al Mediterrani, i això va provocar que moltes de les espècies d'orient també viatgessin, pel mar o enganxades a sota els vaixells, a occident. També han sigut els humans els que han decidit comprar, per qüestions merament estètiques, plantes ornamentals d'altres continents que ara s'han fet seu el nostre. I, de nou, és l'acció humana la que ha provocat una emergència climàtica que escalfa les aigües i trastoca els ecosistemes.

A la natura hi ha diversos exemples d'animals impostors que aconsegueixen enganyar els seus depredadors gràcies al seu aspecte físic. Com els seus noms indiquen, la mosca abella i l'aranya formiga aparenten ser el que no són per sobreviure: el primer es guanya el respecte amb els seus colors i la segona aparenta ser inofensiva. Una investigació, però, constata que una de les reines del mimetisme seria la mosca blava. Segons un estudi liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), les larves d'aquest insecte són capaces de desenvolupar una "màscara" i una olor característica per conviure amb els tèrmits.

L'investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Jaume Flexas fa deu anys que surt de manera ininterrompuda en el Highly Cited Researchers (HCR), el llistat de científics més citats del món. Aquest catedràtic de fisiologia vegetal i membre del Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies (Plantmed) i de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua (Inagea) arriba a l'entrevista astorat de la gentada que ha vist pel centre de Palma. Ens ofereix una conversa planera i didàctica que mostra, sobretot, com estima la seva feina i una certa visió pessimista de la nostra espècie.

Fa segles que els naturalistes miren de catalogar totes les espècies de la Terra, un objectiu que continua sent una de les grans tasques pendents de la ciència. Els investigadors n’han classificat fins ara uns 2.300 milions, però encara en queden milions per descobrir, potser fins i tot milers de milions.

Els placozous són possiblement els animals amb l'estructura més simple que existeix al nostre planeta. Habiten discretament en zones poc profundes i càlides del mar, i els seus cossos, transparents, plans i sense òrgans, estan formats per uns quants milers de cèl·lules de només quatre tipus –les mosques en tenen 90 tipus i els humans, uns 200, per poder-nos fer a la idea de la seva simplicitat–. Ara, però, investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han demostrat que a l'interior d'aquestes petites criatures existien alguns dels components que defineixen les neurones, com els gens que s'encarreguen parcialment de generar les connexions neuronals (sinapsis), que les fan semblants a una neurona molecularment parlant. Tot i que no són neurones com a tal, es poden interpretar com un pas intermedi en l'evolució de les neurones. "Si les neurones fossin cotxes, els placozous tenen motor i rodes, però els falta el xassís", simplifica a l'ARA l'investigador ICREA Arnau Sebé-Pedrós, autor de l'estudi.

Estem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

De pebres n'hi ha de molts tipus. Des de les piperàcies, d'on surten el pebre blanc i el negre, fins a les espècies més estranyes i addictives del món: com la Zanthoxylum simulans, més coneguda com a pebre de Sichuan.

La llúdriga ha tornat a fer acte de presència al tram baix del riu Llobregat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha captat imatges nocturnes d'aquest mamífer durant els treballs d’anàlisi de connectivitat ecològica que està fent a la vall baixa del riu Llobregat. Per part dels experts, el retorn d'aquest animal al riu es considera un indicatiu de "la seva salut i qualitat ambiental".

Polèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents. 

Un dels aspectes més importants en biologia de la conservació és anticipar fins a quin punt les espècies es podran adaptar amb prou rapidesa als canvis que s’estan produint en el clima, deguts, en bona part o en la seva totalitat, a l’activitat humana. Per ser consistents, aquestes adaptacions han de comportar canvis evolutius permanents que tinguin una base genètica. ¿Amb quina rapidesa estan evolucionant les poblacions naturals de mamífers i d’ocells? Aquesta és la pregunta que s’han plantejat el biòleg Timothée Bonnet i els seus col·laboradors, una quarantena de científiques i científics de més d’una vintena d’universitats i centres de recerca d’arreu del món. La conclusió a què han arribat, que s’acaba de publicar a la revista Science, és que la taxa d’evolució adaptativa de les espècies analitzades és gairebé el doble de la que fins ara s’havia pressuposat, però tanmateix pot no ser suficient per garantir la seva supervivència en els hàbitats que ocupen actualment.

Els coneixem com a Lucy i Senyoreta Ples, científicament 'Australopithecus afarensis' i 'Australopithecus africanus'. Són les dues espècies d’australopitecs més conegudes gràcies al nombrós registre fòssil que les acompanya. En termes clàssics, sempre s’ha considerat que formen part de la línia de temps que explica l’evolució, de manera que l’aparició d’una comporta la desaparició de l’altra. Fins ara, que s’han presentat en societat les restes fòssils de MRD-VP-1/1. Es tracta d’un crani gairebé complet d’'Australopithecus anamensis', una espècie poc coneguda i de difícil encaix a l’arbre genealògic. L’anàlisi de la troballa permet afirmar que Lucy i MRD van conviure almenys 100.000 anys. Les característiques morfològiques i les datacions de MRD fan pensar que també és un ancestre de Lucy i, per tant, un dels primers ancestres coneguts dels actuals humans. El descobriment es publica avui en dos articles a la revista 'Nature'.

Fa uns anys vaig tenir una epifania: vaig (re)descobrir el pebre negre. No recordo quin era el plat que em va descobrir nous matisos en condimentar-lo amb aquesta espècie -fruit immadur i sec d’una planta enfiladissa originària dels Ghats occidentals de Kerala, si bé més d’un terç del pebre mundial es cultiva avui al Vietnam-, però sí l’esglai que em va provocar aquella revelació organolèptica. Des d’aleshores, excessiu com soc, poso pebre a gairebé tot.

La vespa asiàtica continua la seva expansió a Catalunya. A finals de l'any passat aquesta espècie invasora, que no ataca els humans però que és especialment perjudicial per a les abelles i per la producció de mel, havia colonitzat ja 12 comarques i havia arribat fins al Maresme. Des de fa mesos s'han trobat nius al Baix Llobregat –la setmana passada, en concret, a l’interior d’un contenidor de reciclatge al terme municipal de Vallirana–. Ara els Agents Rurals han localitzat un altre niu al centre de Barcelona.

Un estudi publicat aquest dilluns a la revista 'Scientific Reports' per investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) revela que la competència entre espècies hauria sigut la causa dels ous de dinosaure patològics de fa 70 milions d'anys que s'han recuperat en diversos jaciments del sud-oest d'Europa, entre els quals el dels Nerets, a Coll de Nargó (Alt Urgell). L'estrès patit per la població de titanosaures hauria provocat que les femelles retinguessin els ous durant més temps del normal, fet que hauria provocat alteracions en el procés de formació de la closca. Els investigadors han identificat una clara correlació entre la presència d'aquests ous patològics i un intens fenomen de reemplaçament faunístic que va tenir lloc a Europa a finals del Cretaci. L'estudi ha analitzat 450 mostres d'ous patològics de l'oogènere 'Megaloolithus', que s'associa al grup dels titanosaures, dinosaures herbívors de coll i cua llargs.

El Macba acull a partir d'aquest dijous l'exposició 'Espècies d'espais', formada per una cinquantena d'obres de 40 artistes que s'endinsen en les diferents tipologies d'espais privats i públics. El títol prové del llibre homònim del francès Georges Perec. Però el comissari de la mostra, Frederic Montornès no l'ha volgut il·lustrar de manera literal. "Aquesta no és una exposició ni sobre Perec, ni sobre el seu llibre" sinó que l'utilitza "com a manual d'instruccions per ordenar la exposició", va dir el comissari.

La cinquena extinció massiva es va produir fa 66 milions d'anys i va acabar amb la vida dels dinosaures. Però aquest passat remot està a punt de tornar a convertir-se en una realitat. Els experts no ho dubten: "Ja no hi ha dubtes, estem entrant en una extinció massiva, la sisena, que amenaça l'existència humana". El món perdrà, en l'arc de tres generacions, molts dels beneficis de la biodiversitat, segons assenyala Paul Ehrlich, professor de l'Stanford Woods Institute for the Environment i un dels autors d'un estudi que ha donat la veu d'alarma: "Estem serrant la branca on estem asseguts".

És sabut que la caça il·legal de rinoceronts, que té com a objectiu arrencar-los les banyes i vendre-les al lucratiu mercat negre, ha col·locat l'espècie a les portes de l'extinció. I és sabut que la pràctica suposa un exemple de fins on pot arribar la indiferència i la crueltat humanes quan el que està en joc és la supervivència en uns casos i el benefici econòmic en altres. Però aquests dies, des de Sud-àfrica, arriba una història que aporta un bri d'esperança en una guerra sòrdida i trista. La història de Hope, una rinoceront de quatre anys horriblemenda mutilada a qui els veterinaris han aconseguit salvar la vida.

Fa milers d'anys la Terra estava poblada per desenes de milers d'espècies animals, molts d'ells gegantins. Des d'aleshores, però, el nombre d'espècies ha experimentat una disminució dramàtica. La biodiversitat actual, producte de 3.500 milions d'anys d'assaig i error evolutiu, és la més alta en la història del planeta. Però pot estar arribant a un punt d'inflexió. Aquesta és la conclusió a què han arribat un grup de científics, que adverteixen que la pèrdua i el deteriorament dels animals està contribuint al que podrien ser els primers estadis de la sisena extinció biològica massiva del planeta. Més de 320 vertebrats terrestres s'han extingit des de l'any 1500. Però això no és tot: les poblacions de les espècies que encara resisteixen mostren una disminució mitjana del 25 per cent en el nombre d'exemplars. La situació és igualment greu per a la vida dels animals invertebrats.