El suplement Camp de Tarragona del diari ARA compleix aquest mes de desembre el desè aniversari i ho ha celebrat aquest dimarts organitzant una trobada amb subscriptors, lectors del diari i les autoritats tarragonines al saló d'actes del Col·legi de l'Advocacia de Tarragona.

Fa menys d'una setmana, al diari ARA vam celebrar els nostres primers 15 anys, i aquest dimarts celebrem els primers deu del suplement Camp de Tarragona. Al llarg d'aquest temps, des de les pàgines d'aquest suplement hem intentat explicar la realitat tarragonina als tarragonins i també a la resta del país. Tot un repte, però apassionant i necessari.

Quan fa 15 anys es va crear el diari ARA, el gruix de la redacció no tenia fills, era una plantilla majoritàriament jove que tot just començava els seus projectes vitals. Hem presenciat casaments, separacions, mudances i, a poc a poc, també naixements. La primera filla de la redacció, la Laia, filla d'un company que llavors treballava a la secció d'internacional, ja té catorze anys -va néixer el febrer del 2011, tres mesos després de la primera portada de l'ARA, aquella amb el centenari Moisès Broggi i la Graciela Noguera- però després han vingut més d'una seixantena d'infants més.

Ara que l’eficàcia de la intel·ligència artificial ens fa sentir tant de vertigen, la festa de l’ARA va recordar-nos que el periodisme és un humà mirant als ulls de la realitat. En paraules de la directora, Esther Vera, l’opció d’aquest diari és “demostrar que la veritat necessita algú humà que escolti, que contrasti, dubti, rectifiqui, comprengui, expliqui". I en aquest sentit, la festa de l’ARA va ser un bany reconfortant d’humanitat. 

L'ARA celebra tretze anys amb aquesta nit especial al Palau de la Música.

Aquesta setmana, segurament t'hauria demanat que retratessis Montserrat Carulla o Diego Armando Maradona, però aquest dissabte es compleixen deu anys exactes del primer número de l'ARA. Una dècada de cartes cada dissabte és prou temps perquè, després d'haver dibuixat gairebé cinc-centes cares de personatges públics, ensenyis la teva als lectors.

El moviment es demostra caminant -de la mateixa manera que el periodisme es demostra publicant- i ja són nou anys de camí per a l’ARA, amb la missió intacta d’anar a buscar “el país que ve, el món que ve i el periodisme que ve”. La resposta al triple interrogant, esclar, es troba més en el mateix trajecte que en una suposada meta, i dijous al vespre va ser el moment de mirar enrere, a tot el camí recorregut, i començar a avançar cap a la fita dels deu anys. La Nit de l’ARA també va servir per celebrar haver reeixit en la creació d’un nou espai mediàtic, en un moment d’extrema complexitat per a la premsa, i ser ja el segon diari de Catalunya en nombre de subscripcions, en uns temps en què el suport dels lectors és el que assegura la màxima independència d’un mitjà.

La nit de l'ARA la van conduir Antoni Bassas i la directora de l'ARA, Esther Vera que durant el seu discurs assegurava que “procurem que l’ARA sigui cada dia com el país que volem. Exigent i creatiu, sense complexos, obert al món, lliure". També afegia que l'ARA s’ocupa de les prioritats que identifiquem com a nostres: l’educació, la ciència, la recerca, la universitat, l’emprenedoria, la salut, la cultura, la llengua. Amb la voluntat "que doni veu als que no parlen. Un espai sense prejudicis, obert a totes les idees i al debat que fa créixer. Obert, que miri al món i no caigui en l’autocomplaença”.

Durant el sisè aniversari de l'ARA, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va agrair la valentia que va suposar l'any 2010 treure al mercat el diari en un moment de debat profund dels mitjans i el sector del periodisme.

El premi Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria se l’ha emportat enguany Ship2B, una empresa dedicada a promocionar l’emprenedoria social a través d’invertir en projectes empresarials innovadors que tinguin un impacte social positiu. Per exemple, en la seva cartera de start-ups, Ship2B ha inclòs enguany un projecte de realitat virtual que vol ajudar a curar fòbies i una apli per combatre el bullying.