"Estem davant d'un any excepcionalment dolent", admeten fonts de Protecció Civil de Catalunya sobre la mortalitat a les platges catalanes. Aquest inici de 2025 ha sigut el que més ofegaments hi ha hagut de l'última dècada, amb 25 víctimes mortals al litoral català fins aquest dijous, quatre més que l'any passat i gairebé el doble que fa deu anys en el mateix període. Les últimes víctimes són dos nens d'11 i 13 anys que van morir ofegats el dimarts al vespre mentre es banyaven a la platja Llarga de Salou, al Tarragonès. Els menors eren dos germans britànics i el seu pare, que també va entrar a l'aigua per socórrer-los, va poder ser rescatat pels Serveis d'Emergències.

Hi ha bandera verda. El mar està en calma, però el sol crema i la calor és asfixiant. Manuela Arribas Díaz, de 30 anys, és socorrista i està asseguda en una cadira de fusta d'uns tres metres d'alçada a la platja del Cap de Sant Pere, a Cambrils. A la mà hi té un walkie-talkie, del coll li penja un xiulet i porta ulleres de sol. No deixa de mirar el mar amb atenció. Per protegir-se del sol, ha col·locat un para-sol a la cadira de vigilància, que també té un sostre, però és tan petit que amb prou feines fa ombra.

Malgrat que hi havia bandera groga a les quatre platges, els banyistes van preferir entrar al mar i l'onatge els va jugar una mala passada. Aquest cap de setmana han mort quatre persones, quatre homes, a les platges catalanes. L'últim, un home de 65 anys que ha perdut la vida mentre es banyava a la platja de l'Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Dissabte el fort onatge del litoral va provocar tres morts més, dues a l'Alt Empordà i una al Tarragonès. El funest cap de setmana ha coincidit amb l'inici d'una onada de calor molt forta, que s'accentuarà aquest inici de setmana amb temperatures que fregaran els 40 graus a l'interior del país. Des que va començar la campanya d'estiu, el 15 de juny, ja han mort deu persones a les platges catalanes.

Fa cinc estius que els socorristes viuen en un bucle a Catalunya: quan s’està a punt d’exigir-los la titulació que fixa la llei, la Generalitat aprova una moratòria per evitar-ho. El que acorda el Govern, de fet, és que no es pugui aplicar cap sanció als professionals de salvament i socorrisme aquàtic que treballen sense la titulació legal. Per què es repeteix aquesta seqüència? La Generalitat argumenta que si es demana el que diu la llei del 2008 –revisada el 2015– no hi haurà prou socorristes “per a la imminent temporada d’estiu”. En canvi, el sector urgeix una trobada amb el Govern per trencar la dinàmica i abordar també la precarietat dels treballadors.

Les restriccions per la pandèmia del coronavirus han escurçat la temporada de bany a les platges, que normalment començava el 15 de juny, i han esponjat l’afluència dels banyistes, que han de respectar els límits d’ocupació i les distàncies a la sorra. Però tot plegat no ha reduït la sinistralitat. Fins ara, aquest estiu han mort ofegades 23 persones, segons el balanç de la direcció de Protecció Civil de la Generalitat, i tot fa pensar que es podria tancar la campanya –que s’allarga fins al 15 de setembre– amb una xifra rècord de víctimes com la del 2019, en què van morir 29 banyistes en l’estiu més negre dels últims nou anys.

Amb el pla de desescalada sobre la taula, sembla ser que la tornada a una "nova normalitat" està cada vegada més a prop. Amb l'estiu picant a la porta, una de les grans preocupacions és saber quan podrem anar a la platja i sota quines condicions. Està previst que en alguna de les quatre fases del desconfinament es permeti l'accés a les platges, però està en mans dels ajuntaments proposar un model de retorn que garanteixi la seguretat tant dels banyistes com del personal que hi treballa.

Amb la temporada d'estiu en marxa, els socorristes catalans alcen la veu: no n'hi ha en un 40% de les platges del territori i, allà on sí que n'hi ha, no hi ha prou efectius i les condicions laborals i salarials es regeixen per una "llei obsoleta" del 1972. SOS Socorrisme, la plataforma impulsada per la UGT per defensar els drets del sector, ha denunciat aquest divendres que falten, com a mínim, 300 socorristes arreu de la costa catalana "per garantir la màxima seguretat" dels banyistes.

Un grup de socorristes s'han concentrat aquest divendres al matí a la plaça Sant Jaume per reivindicar la seva iniciativa legislativa popular (ILP) amb què demanen un decret que posi ordre i criteri a la seguretat a les platges. De moment, han recollit 2.200 signatures, però en necessiten 50.000.

¿Quan comença la temporada per als socorristes de les platges a l’estiu? ¿A partir de quina mida una cala està obligada a tenir-ne? ¿Quin material ha de portar un socorrista i quant ha de cobrar? Segons el sector, cap d’aquestes preguntes té una resposta clara perquè no existeixen ni un marc normatiu que reguli la vigilància de les platges ni un conveni laboral específic pels 1.100 professionals que hi treballen. Per això, alguns treballadors s’han agrupat a la plataforma SOS Socorristes, impulsada per la UGT, per demanar ordre i criteri a la sorra.

Proactiva Open Arms ha impulsat un curs de socorrisme aquàtic ocupacional destinat a sol·licitants d’asil i a persones en perill de caure en irregularitat administrativa, en cooperació amb la Generalitat i gratuït per als participants, que treballaran a les platges durant la temporada 2018, segons ha explicat l’entitat en un comunicat aquest divendres.

Una trentena de socorristes de la Creu Roja s'han tancat aquesta nit passada fins a la matinada a l'Ajuntament de Barcelona en una protesta que han abandonat quan han arribat a un acord amb el govern municipal. Segons el pacte, mantindran la feina i les condicions laborals amb l'empresa que ha guanyat el concurs per gestionar els socorristes, Pro-activa.