El DNI d’Andrés Hinajeros és atípic per partida doble. Per una banda, és permanent –sense data d’expiració– des de vint anys abans de fer els 70 i, per l’altra, no té la seva signatura. És una concessió estranya de l'administració cap a Hinarejos, sense força ni mobilitat als braços i a les mans des d’aquell maig del 1974 que, quan era un jove en la vintena, va quedar paraplègic. Van ser quatre anys d’hospitalització duríssims en què confessa que només tenia el desig de morir, però s’ha refet i avui diu que se sent satisfet amb la vida fins al punt que celebra l’aniversari biològic i el del 17 de maig –que, com diu ell: “El dia que vaig tornar a néixer”–. “Soc feliç, visc amb la tetraplegia, però la tinc assumida”.

Un cop per setmana, setanta infants d’infantil i primària de l’escola Betània-Patmos, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, fan una sessió d’escacs al migdia. Es tracta d’una activitat que el centre ofereix com a extraescolar als alumnes des d’I4 des de l’any 2011. “Als pares els agrada molt perquè ajuda a endreçar el cap i a concentrar-se. Però als infants també els atreu”, comenta Uriel Jiménez, coordinador d’extraescolars de l’escola. I és així, afegeix, perquè els monitors encarregats de l’activitat ensenyen escacs amb una metodologia lúdica. Per això, segons diu, és de les extraescolars que té més altes que baixes al llarg del curs.

Era l'any 1008. Ermengol, comte d'Urgell, anava posant ordre a la seva vida fent el testament. I una de les pertinences que va decidir donar a un convent eren uns peces d'escacs. Durant molt de temps es va considerar que aquest era el text més antic on se citaven els escacs a Europa, tot i que anys més tard es trobarien uns textos en llatí sobre escacs a l'abadia benedictina d'Einsiedeln, a Suïssa, que podrien ser uns 50 anys més antics. Sigui com sigui, el testament demostra que als territoris de l'actual Catalunya els escacs ja havien arribat provinents de terres àrabs. Una tradició mil·lenària. I una federació centenària.

No és habitual que una personalitat de renom internacional com és Garri Kaspàrov, el campió mundial d'escacs i expert en intel·ligència artificial, faci una conferència a Barcelona oberta al públic. És per aquest motiu que aquest dilluns a la tarda al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, on se celebra el Talent Arena organitzat per la Mobile World Capital en el marc del MWC, no s'hi podia fer ni un pas. Centenars de persones hi han acudit per sentir el gurú i la seva ponència El nexe de la creativitat humana i la intel·ligència de les màquines, en què hi ha predominat un missatge d'optimisme: "No ens estan reemplaçant, ens estan promocionant!".

El gran campió d'escacs Magnus Carlsen porta texans. Com milers de persones, vaja. Però als grans tornejos d'escacs estava prohibit portar-ne. Aquesta darrera setmana el defensor del títol al Mundial d'escacs de partides ràpides va abandonar la present edició, que es disputa a Nova York, després que la Federació Internacional, la FIDE, no l'aparellés divendres a la novena ronda quan ell va negar-se a canviar-se els pantalons texans que portava posats. Carlsen, un geni que ho ha guanyat tot i que gaudeix trencant les normes, va decidir que preferia perdre el títol abans que cedir a una norma que considera retrògrada.

Lamine Yamal està batent tots els rècords de precocitat al món del futbol, però hi ha un nen que el supera en un altre esport. Amb només deu anys, Faustino Oro ja ha aconseguit meravellar el món dels escacs amb les seves gestes. Per exemple, és el jugador més jove amb el títol de mestre internacional i fa uns mesos es va imposar en una partida ràpida a Magnus Carlsen, considerat el número u del món. Per això, per la seva nacionalitat argentina i pel seu recent trasllat a Catalunya amb l'objectiu de desenvolupar millor les seves capacitats, s'ha guanyat el sobrenom de Messi dels escacs al seu país. I el de Chessi al món anglosaxó.

L’escriptor valencià Paco Cerdà (el Genovés, 1985) viatjava a l’AVE amb la seva parella, la també escriptora Purificació Mascarell. De sobte, ella li va donar uns copets al braç per cridar-li l’atenció sense alçar la veu. "Era el vagó del silenci", apunta ell. "Mira, aquest serà el teu pròxim llibre", va dir Mascarell assenyalant amb el dit la pantalla, on s’estava projectant un documental del programa Informe Robinson. Cerdà va quedar atrapat per una història que desconeixia, la d’Arturito Pomar, un nen prodigi dels escacs que va acabar convertit en una joguina en mans del franquisme. "En un peó", puntualitza Cerdà. D’aquell viatge en tren en va néixer un llibre que després de ser premiat a Espanya i França arriba en català, publicat per Ara Llibres i traduït per Imma Falcó. "Em coneix bé, la Puri", admet Cerdà en una cafeteria de Barcelona, on presentarà el llibre el pròxim 11 de novembre a la llibreria Ona.

Malgrat les sancions que l'esport rus ha rebut a causa de l'atac contra Ucraïna, els mesos vinents els jugadors d'escacs del país podran escoltar el seu himne i jugar sota la seva bandera, com si no hagués passat res. "És un esport on fan el que volen. És un escàndol que intentin fugir a l'Àsia per evitar les sancions que la Unió d'Escacs Europea els ha imposat", es queixava durant una conferència Malcolm Pein, delegat de la federació anglesa i gran mestre. Als escacs, els russos sempre juguen amb blanques i guanyen. Des de fa més de vint-i-cinc anys manen a la FIDE, la Federació Internacional d'Escacs. És un esport molt popular en una terra que va veure com el 1914 l'emperador Nicolau II creava el títol de "gran mestre" oferint-lo als cinc finalistes del torneig que havia organitzat a Sant Petersburg. Rússia és el país de Kàrpov i Kaspàrov (tot i que era nascut a Bakú), de Mikhaïl Botvínnik i Aleksandr Alekhin. Durant la Guerra Freda, els escacs també van ser escenari de grans duels entre soviètics i nord-americans, com el cèlebre del 1972 a Islàndia entre Bobby Fischer i Borís Spasski. Els escacs són tan populars a Rússia que, després de la caiguda de l'URSS, Moscou va treballar durament per passar a controlar la FIDE. Així, el 1995 va ser elegit com a president de la federació internacional el polític rus Kirsan Iliumjínov. Era l'inici del domini rus als despatxos.

El tauler mundial del món dels escacs s’ha trencat, amb totes les peces rodolant per terra. El gran campió noruec que ha revolucionat el joc l'última dècada, Magnus Carlsen, ha iniciat la guerra contra el jove nord-americà de 19 anys Hans Niemann acusant-lo de fer trampes. Els escacs, lluny de la seva imatge elegant, són un esport on sempre hi ha hagut escàndols. Sempre s’ha fet trampa, amb acusacions de practicar el dopatge per poder estar més concentrats, de donar substàncies a rivals perquè es trobin malament o d’utilitzar noves tecnologies per derrotar els rivals. De fet, Niemann ha vist com s’escampa el rumor, en part per culpa de personatges com el magnat Elon Musk, que va derrotar Carlsen fent servir un estimulador anal. Una joguina sexual introduïda a l’anus que, modificada, vibrava fent senyals en codi morse que servien perquè Niemann sabés quin moviment havia de fer. Un ajudant del jove nord-americà hauria fet servir un programa informàtic que decideix en un segon les jugades que cal fer, i hauria fet arribar el missatge en codi a Niemann, un jugador que s’ha vist envoltat d’una polèmica mai vista.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'he enganxat al Paraulògic. Aquest joc de paraules creat per l’equip de Rodamots s’inspira en l’SpellingBee del New York Times i proposa, cada dia, formar paraules a partir d’un grup de 7 lletres. Només s’admeten paraules que apareguin al DIEC i per fer-ho més difícil s’ha d’utilitzar sempre la lletra del mig. Si ho proveu, us hi enganxareu segur.

]]>

Quan la Isabel Marzal, vila-secana de 47 anys, va decidir apuntar-se al club d’escacs del seu poble, ara fa tres anys, es va trobar que era l’única dona. No només al club, també en els tornejos i a les activitats que organitzaven. “És incòmode i a vegades violent ser l’única dona a tot arreu. Comences a pensar que ets al lloc equivocat, et preguntes per quin motiu és així, si les dones no tenen la mateixa capacitat per jugar, si està mal vist...” L’escaquista afegeix que també s’ha trobat en situacions que evidencien que els escacs femenins no estan normalitzats. “Una vegada en una lliga em van dir «Les mares han d’esperar fora». Es dona per fet que si una dona és allà és perquè hi porta el nano -comenta-. O en un torneig vaig sentir que el del costat li deia al meu rival «Quina sort, t’ha tocat la dona». No són comentaris amb mala fe, són homes que mai a la vida han vist una dona jugant a escacs”. També s’ha trobat amb actituds paternalistes. “Et diuen «Que bé, esclar que sí, està molt bé que les dones jugueu»”. Tot i això, assegura que són comentaris més aviat excepcionals i que en general la gent és molt respectuosa.

]]>

Les pel·lícules i les novel·les en què els escacs són protagonistes, la biografia de grans campions d’escacs, la història dels escacs, el món dels escacs digitals... Tot això i moltes més coses trobareu a 100 tresors dels escacs per descobrir, que ofereix l’ARA. Aquest llibre està escrit per Miquel Castells, gran expert d’aquest joc universal de 64 caselles, que quan tenia set anys ja observava amb extraordinària atenció les partides que es feien en el campionat de la seva escola.

]]>

Els escacs, un dels jocs de taula més antics i més universals, han viscut un boom durant el confinament que ha comportat la pandèmia. Molts han tret la pols del tauler, de les torres, dels cavalls, dels peons... i han passat bones estones trencant-se el cap per fer bones jugades, per intentar guanyar la parella, la mare, el pare, un fill, una filla... Uns quants s’hi han “reenganxat” o s’hi ha aficionat, tant amb tauler i peces “de veritat” com online.

]]>

“La reina és la peça més poderosa dels escacs. Però la més important és el rei. Com a la vida real”, afirma Júlia Guerrero, de tan sols 13 anys. “¿Amb això vols dir que la dona té més capacitats que l’home, però que aquest últim acaba sent sempre qui mana?”, li preguntem. I somriu. Abaixa el cap i es tapa la cara. Però la sentim riure.

]]>

La sèrie de Netflix Gambito de dama s’ha convertit en un fenomen que ha revolucionat el món dels escacs les últimes setmanes. La venda de taulers s’ha disparat i centenars de milers de persones a tot el món han començat a practicar aquest esport. La protagonista de la sèrie és Elisabeth Harmon, una jove prodigi que durant els anys 60 va destacar en un món aclaparadorament masculí. Mig segle després, quina és la situació de les dones en els escacs a casa nostra?

]]>

Un clic i desenes de parells d’ulls es fixen en com el peó blanc llisca dues caselles. El rellotge comença a córrer. El seu contrincant negre és ara qui emmiralla el moviment i camina endavant. La llum de la sala és tènue i el públic observa atent en un silenci que només interromp el narrador de la partida. Som en un Moscou fictici de finals dels anys 60 i Elizabeth Harmon acaba d’obrir l’enfrontament final contra el campió mundial rus Vasili Borgov amb un gambit de dama, la jugada d’escacs que mig món ha descobert a través de Netflix. La minisèrie Gambito de dama s’ha convertit en un fenomen inesperat, no només per als seus creadors. A l’escena, continua el ball de reines i torres sobre un tauler de noguera emmarcat per una fina sanefa. En aquest moment de la ficció, al minut 43, els treballadors de Rechapados Ferrer -una empresa amb més de 50 anys d’història de la Garriga- van aturar l’episodi. Només amb aquest detall en van tenir prou per reconèixer que aquella fusta havia sortit del seu magatzem.

]]>

Principals fets i grans campions mundials

Els escacs són tan antics que els historiadors no es posen d’acord sobre quan van néixer. Podrien tenir els orígens a l’Índia, a la Xina o a l’Antiga Roma. Sí que sabem que es van estendre per tot Europa a l’Edat Mitjana i que van viure anys daurats al segle XX, quan alguns dels grans conflictes geopolítics es van traslladar al tauler. L’URSS va utilitzar els escacs com a arma propagandística, el duel Fischer-Spasski va ser un símbol de la Guerra Freda i l’ascens d’un jove Garri Kaspàrov va coincidir amb els aires de canvi de la perestroika. En els últims anys del segle va sorgir el que seria el primer campió mundial asiàtic de la història (Viswanathan Anand) i també la primera dona que arribava al top ten (Judit Polgár). Ara Magnus Carlsen encarna la imatge del campió modern: mediàtic, emprenedor i amant de les noves tecnologies.

]]>

Gambito de dama no és només la minisèrie més vista en la història de Netflix i un èxit global. Ha estat també “una porta d’entrada gegant a totes les persones que mai no havien tingut cap interès en els escacs i per a gent que feia molt temps que no hi jugava i s’han tornat a motivar”, diu Ramon Chalmeta, vicepresident i responsable d’escacs base de la Federació Catalana d’Escacs (FCE), que subratlla que s’està vivint un “boom” dels escacs com feia anys que no passava.

]]> The queen’s gambit (Gambito de dama en castellà) és un tipus d’obertura dels escacs i el títol d’una de les millors sèries de Netflix. Creada per Scott Frank i Allan Scott a partir de l’adaptació de la novel·la de Walter Tevis, són set capítols que et transporten per una història captivadora. Gambito de dama és un conte, és un biopic d’una protagonista inventada que passa de la infantesa a l’edat adulta, és un melodrama ple de personatges extraordinàriament ben treballats, és una gesta apassionant i versemblant del món dels escacs, és un relat amb rerefons feminista, és una recreació molt chic ambientada als anys 60, és un drama sobre pors, traumes, addiccions i obsessions, però també un relat sobre l’amistat. En definitiva, és una molt bona sèrie amb la interpretació magnètica de l’actriu protagonista, Anya Taylor-Joy. Gambito de dama explica la infantesa i joventut de Beth Harmon, una nena òrfena que descobreix els escacs a l’internat. L’enigma que amaguen aquelles seixanta-quatre caselles blanques i negres es converteix en el seu refugi per subsistir emocionalment, fins al punt que seran la seva salvació per obrir-se al món. Ella aspira a convertir-se en la campiona mundial d’escacs. Taylor-Joy es fusionarà meravellosament bé amb aquest personatge i serà capaç d’imbuir-nos de la seva capacitat de concentració. La sèrie construeix una intimitat al voltant de la protagonista que ens convertirà en discrets espies de la seva solitud. El guió és perfecte perquè no només sap utilitzar els diàlegs en la justa mesura sinó també els silencis i les mirades per dir les coses més importants. El disseny de producció i l’ambientació són exquisits, igual que el vestuari i la perruqueria. A nivell de realització, els moviments de càmera no són mai innocents i aporten informació complementària a l’escena. La manera com la música acompanya les partides d’escacs, convertint-les en emocionants encara que no hi entenguis un borrall, d’aquest joc, és magnífica.

]]>

Fa cinquanta anys el món va viure la primera partida d’escacs disputada al cosmos. Amb motiu de l'aniversari, aquest dimarts es recordarà la fita històrica amb un enfrontament entre Serguei Kariakin i els astronautes Ivan Wagner i Anatoli Ivanixin.

]]>