Un jove de 19 anys, Mohammed Fahir Khan, que visitava per primer cop el Regne Unit, ha acabat amb una lesió cerebral presumptament després de ser agredit per un agent de policia a la terminal T2 de l'aeroport de Manchester, poc després d'aterrar. El noi és familiar d'un oficial de la policia de Manchester que ha demanat ser rellevat del servei per por de la reacció dels companys del cos mentre no s'aclareixen els fets.

La policia d'Illinois, als Estats Units, va fer públic aquest dilluns un vídeo en què es pot veure un policia disparant a una dona negra desarmada a casa seva. El vídeo, que s'ha viralitzat ràpidament a les xarxes socials, ha despertat una onada d'indignació amb un cas que a molts ha recordat a les morts de Breonna Taylor o George Floyd, que va morir asfixiat per la pressió del genoll d'un policia sobre seu.

Les càrregues dels agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Sis anys després dels fets encara no s'ha registrat ni una sola condemna. Els pocs casos que s'han jutjat han acabat amb absolució i les grans causes o bé s'han arxivat o bé continuen pendents de judici. Hi ha 132 agents –alguns d'ells comandaments a peu de carrer durant la jornada del referèndum– que continuen processats i investigats. Una futura llei d'amnistia per a les causes del Procés com la que es discuteix ara podria fer canviar la seva situació. La gran pregunta, però, és si els policies de l'1-O n'haurien de formar part.

Homicidi voluntari: així defineix els fets que van acabar amb la vida del jove Nahel, de 17 anys, l’ordre de detenció del policia que va disparar contra ell. La brutalitat de l’acció repressiva ha provocat una onada de violència a Aulnay-sous-Bois que s’ha estès al mateix de centre de París i als suburbis d’altres capitals com Lió i Marsella, zones amb una llarga tradició de conflictivitat social i de xocs amb la policia, expressió d’uns nivells de discriminació i marginalitat que tensen sovint les comunitats. De fet, els mitjans de comunicació recorden un esclat de grans dimensions que hi va haver el 2005 en aquesta mateixa zona.

Van sempre en motos de gran cilindrada, vestits de negre de cap a peus, i mai es treuen el casc. A primer cop de vista, costa reconèixer-los com a policies. Fins que baixen de la moto i treuen la porra per dispersar manifestants. Són els membres de la Brigada de repressió de l'acció violenta motoritzada (Brav-M), una unitat que dona suport als dispositius policials a les manifestacions a França i que està en el punt de mira per les seves polèmiques actuacions en les protestes contra la reforma de les pensions. No estan a la primera línia i només actuen quan hi ha aldarulls i cal dispersar els manifestants, sovint a les manifestacions no autoritzades. És habitual veure'ls per damunt les voreres, amb les motos, perseguint manifestants.

La policia de Memphis ha anunciat en un comunicat que desmantella la unitat Scorpion, a la qual pertanyien els agents acusats d'assassinar el jove Tyre Nichols, després d'una pallissa que va quedar enregistrada en les càmeres dels agents. Després de l'enèsim cas de violència policial als Estats Units, la unitat, formada per 50 agents i que tenia la funció de rebaixar els índexs de criminalitat en algunes zones més conflictives, quedarà "permanentment desactivada".

La policia de Memphis (Tennessee) ha publicat els vídeos que mostren la brutalitat que van exercir cinc agents afroamericans sobre Tyre Nichols, un altre afroamericà de 29 anys, que va morir tres dies després per les ferides. Durant una hora i set minuts d'esfereïdores imatges, que alternen la visió subjectiva dels agents i la d'una càmera de seguretat, es pot veure com, després d'aturar-lo en un control policial, un policia obre la porta del costat del conductor i el tira al terra. "Només intento anar-me'n a casa", diu, i es posa a córrer intentant fugir, mentre un altre agent el persegueix apuntant-lo amb una pistola elèctrica. Al cap d'uns minuts, aconsegueixen atrapar-lo, i fins a cinc policies colpegen Nichols amb els punys i els peus, i després amb una porra, el ruixen amb esprai pebre i el segueixen apallissant entre tots. Els cops el deixen gairebé inconscient, estirat al terra i amb la mirada perduda, mentre els policies que van arribant contemplen l'escena amb gest impassible, riures i mirades de complicitat. En un dels vídeos, es pot veure com el jove indefens no ofereix resistència mentre és colpejat despietadament, i es pot escoltar com crida: "mare, mare, mare". La casa de la seva mare, RowVaughn Wells, es trobava a menys de 100 metres del lloc de l'incident.

Un nou cas d'abús de la força policial contra un ciutadà negre sacseja els Estats Units. En aquest cas és, a més, un cosí de la cofundadora de Black Lives Matter Patrisse Cullors, que va morir després de ser disparat repetidament amb una Taser per la policia de Los Angeles. Keenan Anderson, un mestre de 31 anys, havia estat detingut i reduït per diversos agents com a sospitós de ser responsable d'un accident de trànsit poques hores abans.

Raval, novembre de 2020. Quatre Mossos d'Esquadra intercepten tres joves que s'han saltat el toc de queda en plena pandèmia. Un recrimina als agents que li acaben de robar cinc euros i que "és més important" que persegueixin el presumpte lladre que a ell. El caporal dels Mossos a qui interpel·la li respon amb una bufetada, l'empeny i l'acaba tirant a terra. Dos agents més l'ajuden a retenir a terra el noi, que acaba denunciat pels agents. Ara la Fiscalia demana vuit anys de presó als policies per colpejar el jove i falsejar l'informe policial per justificar-ne la detenció. L'acusació popular, que exerceix l'entitat en defensa dels drets humans Irídia, eleva la petició fins als 15 anys de presó.

Grècia ha estat testimoni d'un nou cas de violència policial. Dilluns a la tarda es va saber que a Salònica, la segona ciutat més gran del país, un policia havia disparat contra Kostas Fragoulis, un adolescent gitano de 16 anys que, suposadament, intentava marxar d'una benzinera sense haver pagat 20 euros. El noi, encara que va rebre un impacte de bala al cap, és viu a l'hospital, amb pronòstic crític. Durant tota la setmana hi ha hagut concentracions tant a Salònica com a Atenes per protestar per la violència de la policia. El principal partit de l'oposició, Syriza, va condemnar l'acte i ra lamentar que el govern no posi fre a la brutalitat policial. El cas de Kostas Fragoulis recorda el de Nikos Sabanis, un altre noi gitano mort a trets per la policia grega el novembre del 2021.

Fa 23 anys que Jordi Román forma part del cos dels Mossos d'Esquadra. Va entrar-hi el 1992, després de quedar-se sense feina perquè Espanya va entrar a l'espai Schengen i ell treballava a la duana. "Buscava una alternativa i la investigació sempre m'havia atret. Després de fer carrer a Puigcerdà, Roses i Figueres, vaig entrar a l'àrea d'investigació, on he estat 16 anys", explica Román, que segueix al cos policial però que fa cinc anys va passar a l'àrea penitenciària, i ara s'encarrega del trasllat i la custòdia de presos.

En història, les continuïtats pesen més que els canvis. Fins i tot en moments de canvi. Això, per exemple, cada cop resulta més evident pel que fa a la Transició espanyola a la democràcia. La dictadura es va acabar, sí, i de manera incruenta, sí. Però moltes impunitats del poder van continuar soterradament, amb botxins i víctimes. Així ho testimonia la recerca que ha fet l'historiador David Ballester en relació a les, per dir-ho eufemísticament, males praxis policials. Si hem de ser més clars: assassinats. Molts.

L’historiador David Ballester ha posat nom i cognom a les víctimes de la violència policial que hi va haver durant la Transició espanyola. Segons Ballester, del 20 de novembre del 1975 al 2 de desembre del 1982, 134 persones van morir per culpa d'una mala actuació policial. Eren homes i dones innocents i les seves morts, precisa l'historiador, són responsabilitat de l'Estat: "Aquests agents formaven part de l’aparell de l’Estat i actuaven sota les ordes de comandaments policials i responsables polítics. No és que l'Estat perseguís aquestes víctimes ni que ordenés matar-les, però és responsable dels errors i crims comesos pels seus funcionaris". Ballester, doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, documenta i contextualitza totes aquestes morts a Las otras víctimas. La violencia policial durante la Transición (1975-1982) (Prensas de la Universidad Zaragoza).

Irídia, el centre per a la defensa dels drets humans, ha publicat un informe sobre les amenaces que van patir el 2021 periodistes i defensors dels drets humans a Catalunya. L'entitat ha analitzat les principals vulneracions de drets d'entre les 161 sol·licituds d'actuació que va rebre l'any passat i ha posat el focus en les intervencions dels agents de seguretat privada, ja que considera "preocupant" l'augment de la gravetat i la desproporció de les seves actuacions.

L'entitat de drets humans Irídia assegura que els cossos policials continuen posant traves a la identificació dels agents investigats per agressions o males praxis. En l'actualitat, els advocats d'aquesta plataforma porten 56 casos judicials –la majoria, per una denúncia de violència policial– i asseguren que només en cinc d'aquests casos el cos implicat ha facilitat la identitat dels agents sota sospita. "És especialment preocupant", segons recull l'informe del servei d’atenció i denúncia davant de situacions de violència institucional d’Irídia, que s'ha presentat aquest dijous.

Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans, ha publicat l’informe Policies contra periodistes. Agressions, entrebancs i sancions contra periodistes per part de cossos policials, elaborat per Gemma Garcia Fàbrega. L’estudi constata que els incidents contra periodistes protagonitzats per cossos policials s'han intensificat els darrers anys. L’informe fa servir les dades recopilades els dos darrers anys al Mapa de la censura dels Països Catalans, una eina que des del 2015 registra els incidents que coarten la tasca dels periodistes o poden restringir la llibertat d’expressió i l’accés a la informació de la ciutadania. 

L’any 2022 hauria de ser el dels judicis contra els agents que van participar en les càrregues policials de l’1 d’octubre del 2017, que van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Quatre anys després encara no s’ha registrat ni una sola condemna per als policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més ràpid han acabat amb l’absolució dels policies o bé s’han arxivat per falta de proves. Però hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici. A Girona, el jutge ha processat 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues a la ciutat i a Aiguaviva. A Barcelona, el jutge ha prorrogat fins al gener la investigació contra 67 policies per la intervenció en diferents centres i les lesions a Roger Español, que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma.

Les imatges d'agents de la Policia Nacional fent volar pels aires els votants asseguts a l'escala de l'IES Pau Claris l'1 d'octubre del 2017 o la puntada de peu voladora que va intentar propinar un dels policies a un ciutadà són algunes de les icones de la violència policial durant la jornada del referèndum. Les lesions als votants que eren en aquell punt formen part de la causa per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona que investiga el jutjat d'instrucció 7 de la ciutat. Aquest dilluns un dels vuit caps de nucli de la Policia Nacional que va dirigir el dispositiu en aquest i altres centres de la capital catalana ha declarat davant del jutge Francisco Miralles. Segons fonts judicials, el comandament ha admès que tenia autoritat per ordenar als seus subordinats que aturessin les càrregues. Però no ho va fer perquè, segons el seu criteri, l'actuació dels agents va ser proporcionada.

És una de les últimes causes que es van obrir per les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre del 2017 i una de les primeres que podria anar a judici. El jutge que investigava l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat a Girona i Aiguaviva durant la jornada del referèndum arran de la querella col·lectiva impulsada per un grup d'advocats ha ordenat processar 27 agents de la policia espanyola i un guàrdia civil per lesionar diferents votants.

L'Audiència de Barcelona ha obert la porta a la possibilitat que l'escopeter que va treure un ull a l'activista Roger Español l'1-O amb una pilota de goma i la resta d'agents que formaven part del dispositiu siguin condemnats per un delicte més greu de lesions intencionades, amb una pena que podria arribar fins als dotze anys de presó. El jutge que investiga les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona durant el referèndum –una causa en què hi ha una setantena d'agents i comandaments a peu de carrer investigats– havia fixat que el cas s'havia de jutjar només per un delicte de lesions per imprudència. Els advocats de l'entitat Irídia que porten el cas d'Español i l'acusació popular d'Òmnium Cultural havien recorregut la decisió al tribunal perquè també es pogués acusar aquests agents de lesions doloses o intencionades i l'Audiència ho ha acceptat.