La medicina sol ser escèptica: intenta aplicar només tractaments científicament provats. Per això, quan es vol trobar informació clara i fiable, dirigida al públic general, sobre un tema de salut, sol ser una bona idea buscar a Internet el nom en anglès de la malaltia o tema en qüestió i NHS. Diuen que l’assistència al National Health System britànic s’està deteriorant en els últims anys (igual que en el nostre); però la seva informació a Internet continua sent de primera qualitat. No és que no hi hagi molt bones pàgines informatives en català o castellà, però a vegades no diuen el mateix que la pàgina anglesa i en cas de discrepància, l’anglesa sol tenir raó. Busquem per exemple, fever, NHS.

Sembla que els publicistes són més enginyosos (o potser més nombrosos) que els polítics, i així sempre van un pas per davant: “Feta la llei, feta la trampa”. Resulta que, per fer una declaració de salut (health claim) en un producte alimentari (del tipus “Aquestes magdalenes curen l'hepatitis”), cal que aquesta declaració sigui estudiada i aprovada pel comitè científic de l’EFSA, Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. I l’EFSA rebutja la gran majoria de les sol·licituds presentades.

La mort de 15 menors al Regne Unit per infeccions d'estreptococ A des del setembre ha posat en alerta l'agència de salut pública del país, que aconsella les famílies a detectar els símptomes de la infecció en un estat incipient per poder aturar-la abans que es converteixi en un problema seriós. Aquesta setmana, la Comunitat de Madrid també ha informat de dues morts més a causa d'aquest bacteri i observa 14 menors més diagnosticats, tots amb edats compreses entre un i 12 anys que, de moment, evolucionen favorablement. A conseqüència de la proliferació de contagis, el ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes estan pendents de l'evolució de la malaltia.

És força probable que fa dos segles, el 1822, el llibreter Joseph Lluch, establert, com no podia ser d'una altra manera, al carrer de la Llibreteria de Barcelona, es fes un tip de vendre el romanç Dialogo entre Feliu y Jaumet abitants en Barcelona: refereix cada qual com que li succehí durant la epidemia en la ciutat lo any 1821. El total de morts passan de 9500 [sic], la il·lustració del qual acompanya aquest article. Feliu i Jaumet són dos joves que comenten el gran desastre de l'epidèmia de febre groga que va patir la fètida i insalubre ciutat, encara emmurallada. Es tracta d'un full a quatre columnes escrit en un català estrambòtic, que reflecteix la putrefacció de la llengua a la Barcelona de començaments del segle XIX. Té un gravat a la part superior, d'un realisme ingenu però alhora impactant. El paper va sorgir de la impremta de Joseph Torner. L'exemplar, que el lector pot consultar aquí, es troba en un estat de conservació força precari i –aviso– costa de llegir. Paga la pena, però, i ara veuran per què.

A l'hivern circulen més virus que a l'estiu. El fred i la concentració de persones en espais tancats n'afavoreixen l'expansió. N'hi ha de top tipus i ataquen tota mena de punts, des de les vies respiratòries fins a l'aparell intestinal. En molts casos provoquen febre, justament la manera que té l'organisme de combatre la infecció. I aquí comença el problema per a moltes persones que s'estimen més seguir teràpies naturals i no volen recórrer als fàrmacs convencionals. Cal deixar de banda els mètodes alternatius quan tenim febre? És possible combatre-la sense prendre ibuprofèn o paracetamol?