Fa dues dècades l'aleshores conseller d'Educació, Josep Bargalló, va assegurar que l'escola catalana només havia de "tenir els mòduls prefabricats que fossin necessaris", però també va fer un advertiment molt clar: "Mai deixarem de tenir aules prefabricades". En aquell moment la xifra de barracons en escoles i instituts de Catalunya era de 643. Des de llavors, els nous consellers que han liderat la conselleria, de tres colors polítics diferents, han anat repetint aquest mateix missatge al principi de cada curs amb petites variacions.

L'escola de primària Teixidores, creada fa dos cursos i instal·lada provisionalment des d'aleshores en uns mòduls prefabricats al carrer Encarnació de la Vila de Gràcia, tindrà una ubicació definitiva: aquesta setmana l'Ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord amb la Fundació Privada Hospital Evangèlic –entitat privada sense ànim de lucre dedicada a l'assistència sanitària i hospitalització– per adquirir l'edifici del centenari Hospital Evangèlic, situat al carrer de les Camèlies, del mateix districte, per ubicar-hi el nou centre educatiu.

Les escoles modulars no suposen cap problema per als infants si el temps d’estada provisional no s’allarga més de dos anys, segons consideren els pares consultats. Els problemes arriben quan aquesta solució a la falta d’espai es cronifica i s’agreugen quan les famílies no saben quan -i, sovint, tampoc on- es construirà el centre definitiu. Les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) de les escoles públiques en barracons de Barcelona asseguren que aquestes construccions prefabricades dificulten fer una vida escolar completa: diuen que no es pot fer servir l’exterior de manera segura ni construir espais comuns, com ara menjadors o cuines pròpies per oferir als alumnes menjar saludable i fresc.

Quatre AMPA de Lleida, juntament amb la Fapac, han presentat una queixa formal a la Paeria i als Serveis Territorials d'Ensenyament per tal que es millorin les condicions dels centres escolars davant les altes temperatures que es viuen a la ciutat a finals i principis del curs escolar. Molts centres (sobretot barracons) no disposen de les mesures necessàries per poder fer classe amb normalitat, cosa que, remarquen, és molt perillosa, principalment per als nadons que passen el dia a les escoles bressol.

El departament d'Ensenyament s'ha compromès a construir una nova escola a Vall-llobrega (Baix Empordà). La notícia arriba després de constants demandes i mobilitzacions de tota la comunitat educativa del municipi, i també dels diferents grups polítics del consistori.

L'Escola de La Maquinista, que des del 2008 està en barracons, tindrà un edifici a partir del 2020. Així ho va anunciar l'Ajuntament de Barcelona als pares i mares dels alumnes d'aquest centre de Sant Andreu. La nova escola l'haurà de pagar la Generalitat, tal com fixa l'acord entre les dues administracions pel que fa a l'ensenyament, però el govern municipal ha fet "tot el que havia de fer" per desbloquejar un litigi que dura des de fa anys amb el Centre Comercial La Maquinista, segons han defensat fonts municipals. Per poder accedir al terreny, que ja té la catalogació necessària per construir-hi equipaments, l'ajuntament farà una mena d'ocupació temporal, ja que el solar encara és propietat del centre comercial. Tot i així, es tracta d'uns terrenys inclosos en el projecte de reparcel·lació.

L'escola pública Ernest Lluch, del barri de Collblanc de l'Hospitalet, va començar el curs 2011-12 amb barracons. Actualment els primers alumnes ja fan 5è de primària. Un equip de l'ARA conversa amb la directora de l'escola, Carme Martínez i dos membres de l'AMPA, la Sílvia i el Natxo, per conèixer la situació i el futur del centre. Hi ha un solar adjudicat al barri on hi ha previst l'edificació d'una nova escola, però el projecte executiu encara no està fet.