Òmnium Cultural pretén que el cas de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar, en què la justícia obliga els nens de P5A a fer un 25% de les classes en castellà, sigui la punta de llança per defensar el model educatiu català i la immersió lingüística. D'aquesta manera, l'entitat ha aglutinat 28 famílies que defensen el model d'escola en català per presentar un escrit d'oposició a la demanda presentada per la família que va provocar l'aplicació del 25% de classes en castellà. "El cas de Canet no és únic, però sí paradigmàtic perquè és un cas de país. És una intromissió intolerable dels tribunals, el model educatiu no el decideixen els tribunals", ha dit el president d'Òmnium, Xavier Antich, que espera que aquesta "batalla" on s'està jugant "la batalla de totes les altres escoles" estableixi "jurisprudència" en la qüestió lingüística i ajudi a "invalidar" tota la resta de casos similars al de Canet.

Allò que els estruços amaguen el cap sota terra quan són amenaçats és una llegenda urbana. Però em permetran que ho utilitzi, perquè aplica a la política catalana i la qüestió del català a l’ensenyament. Dic qüestió perquè –en lògica d’anàlisi de política pública– abans de dir-ne problema cal definir quin és el problema (i si és realment un problema).

Vehicularitat del català a l'escola, sí. Adaptació de la immersió lingüística, també. El PSC ha volgut marcar posicions al Parlament en plena polèmica pel tractament que fa del model lingüístic a les aules al seu full de ruta i ha rebutjat alinear-se amb les posicions més dures de Cs i PP. Els socialistes han sumat els seus vots als partits sobiranistes per tombar dues proposicions de llei del partit taronja i els populars, que demanaven que, a banda del català, el castellà i l’anglès o alguna altra llengua estrangera fossin també llengües vehiculars en l’ensenyament. Els de Miquel Iceta, això sí, han mantingut la seva aposta per flexibilitzar el model actual.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat sis actuacions en les quals obliga la Generalitat a modificar el model lingüístic de tres centres educatius de Barcelona i Tarragona a petició de sis famílies, els fills de les quals hauran de rebre un 25% de les classes en castellà, segons ha informat aquest divendres l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) en un comunicat.

Les escoles públiques i concertades de Catalunya acullen uns 50.000 alumnes amb nacionalitat de països on es parla àrab. Ara bé, només la meitat –24.844 alumnes des del 2004– han rebut classes extraescolars d'aprenentatge la llengua àrab i la cultura marroquina a l'escola. Amb l'objectiu de donar visibilitat i fer presents als centres les llengües que parlen els alumnes a casa, el departament d'Ensenyament vol que idiomes com l'àrab o el xinès no només siguin extraescolars, sinó que entrin a formar part de l'horari lectiu en forma de matèries optatives a l'ESO. La idea s'ha començat a aplicar aquest curs en quatre instituts públics, on una cinquantena d'alumnes ja s'examinaran d'àrab.

Aquesta setmana, començant per avui mateix, han de declarar al Tribunal Suprem Pascal, Rovira, Gabriel, Mas i Lloveras.