Durant les darreres setmanes Marc Giró s'ha mantingut com a tendència després d'anunciar el seu fitxatge per a Atresmedia i abandonar la televisió pública. El presentador català ja prepara Cara al Show, el seu nou programa d'humor i entreteniment, que s'emetrà a La Sexta després de Setmana Santa. Després de la notícia i del seu pas per El hormiguero, aquest dilluns es va emetre una entrevista doble amb Jordi Évole al programa Lo de Évole. Un dels moments més destacats de l'entrevista va ser quan Évole va sorprendre Giró amb una trucada en directe al president del govern central, Pedro Sánchez. Tots tres van mantenir una xerrada durant més de vuit minuts, i Giró no va deixar escapar l'oportunitat de reptar Sánchez a anar al seu nou programa.

Dijous al matí, el Partit Popular va filtrar a la xarxa X un vídeo de la ministra Margarita Robles rebent l’ambaixador dels Estats Units. El so era molt precari, però la piulada assegurava que la ministra de Defensa deia “No, no, yo estoy con Trump...”. Afegien la transcripció de la frase sobre la imatge per reforçar la declaració i demostrar que Robles contradeia el "No a la guerra" de Sánchez. Poc després, la Moncloa va advertir que era una manipulació del relat. Va facilitar el fragment del vídeo amb més context per confirmar que Robles parlava de la calefacció de la sala i que en realitat deia “No, no, yo estoy cómoda”.

La desfeta del PSOE a les eleccions de l’Aragó ha donat encara més impuls als magazins matinals d’Ana Rosa Quintana i Susanna Griso a l’hora de carregar contra Pedro Sánchez. Les dues presentadores estaven pendents de la participació de Felipe González en una xerrada per subratllar els seus atacs al govern socialista. A Espejo público, Griso també entrevistava l’exministre Jordi Sevilla, que representa el sector crític del partit, per furgar en la ferida. Com a anècdota curiosa, la periodista també destacava el comentari que una dona li havia fet a Pedro Sánchez: “¡Come un poquillo, que estás muy delgado!”, li deia la senyora al president. I Griso insistia en el mal aspecte de Sánchez.

La inoperància de Rodalies fa anys que dura. Els mitjans de Madrid, però, s’hi van començar a fixar quan les seves Cercanías van començar a fallar. Enmig de la crisi ferroviària i amb la gravetat dels accidents a Adamuz i Gelida, els problemes amb Renfe a Catalunya s’han convertit en el repicó del drama. Han servit per accentuar aquest efecte de la pila de greix on cada vegada es van afegint més circumstàncies. Les informacions sobre Rodalies són més o menys les mateixes a tot arreu: cròniques des de les estacions explicant les aturades del sistema i declaracions dels usuaris desesperats. Com a complement, s’hi suma la picabaralla política per depurar responsabilitats. Però més enllà d’això hi ha tres eixos bàsics sobre els quals pivota el relat, tant en informatius com en els magazins matinals. Un primer factor és la instrumentalització del conflicte. El desastre s’ha convertit en una eina per erosionar el govern de Pedro Sánchez i les seves relacions amb l’independentisme. Dilluns, Susanna Griso recordava que “Pedro Sánchez lleva siete años gobernando. Quiero decir que esta crisis le toca de lleno. A él y a ERC”. Ana Rosa Quintana no ha parat d’insistir en demanar la dimissió del president espanyol i del ministre Óscar Puente.

Com ja hem vist en altres catàstrofes, l’accident de tren d’Adamuz comporta decisions televisives absurdes i fins i tot cruels per omplir les hores quan hi ha poca informació fiable. Les xifres de víctimes en procés d’identificació obliguen a la prudència, però la impaciència fa que molts programes dedicats a l’actualitat especulin per mantenir l’audiència entretinguda.

Dimecres, els magazins matinals bullien amb el nou informe de la Unitat Central Operativa (UCO) sobre el cas Santos Cerdán. Però el plantejament d’Espejo público va ser molt original. Hi van incorporar una al·legòrica posada en escena. El programa de Susanna Griso va convidar l’exdiputat socialista Diego López Garrido per comentar l’informe. Però no els interessava tant el que l’home pogués explicar com la manera com ho representarien.

Dimecres al migdia, els espectadors d’Espejo público van presenciar un d’aquells ridículs estrepitosos del periodisme que només alimenten el discurs de l’extrema dreta. Susanna Griso va quedar en evidència davant d’una convidada que, atès el seu popular discurs xenòfob i masclista, s’hauria pogut estalviar. Si a la ultradreta li dones la paraula, amb vergonya t’aixeques de la taula.

Dilluns Antena 3 premiava l’espectacle del cap de setmana d’Isabel Díaz Ayuso a la Conferència de Presidents entrevistant-la al programa de Susanna Griso. La periodista la rebia amb un vídeo de presentació inaudit. Imatges alentides d’ella saludant amb la mà i somrient. I atenció, hi posaven una música tremendament sensual. Sonava la cançó More, more, more cantada per Andrea True Connection, que abans de dedicar-se a la música havia sigut actriu porno. El vídeo de presentació demostrava una fascinació eròtica per la presidenta de Madrid. Ayuso va mirar-se el vídeo amb satisfacció i va agrair-lo: “Soy fan de la música que habéis puesto”. Tot al seu gust. No és d’estranyar, perquè tenia efluvis de sex symbol i regalimava sexisme: difícilment es presentaria així un càrrec polític mascle.

Dimarts al matí, a Espejo público, Susanna Griso i els seus tertulians discutien sobre l’aval de l’amnistia per part del Tribunal Constitucional, i per qüestionar l’argument de l’interès general d’aquesta mesura, la presentadora donava pas a una imatge: “La amnistía coincidió en el tiempo con lo que le pasó ayer a Salvador Illa, que tuvo que aguantar un 'escrache' de los independentistas. Lo vivió así en el Palau de la Música". I van emetre unes imatges gravades amb mòbil on es veia el president de la Generalitat a la platea, al costat de Josep Rull, mentre tothom clamava “I-Inde-Independència!” i picava de mans. El vídeo tenia una durada de quatre segons, que s’emetia dues vegades per crear la sensació que era més llarg. Per descomptat, afegien l’efecte lupa sobre les imatges, per incrementar la intensitat del moment i posar el focus sobre Illa en aquell moment. Un rètol, a sota, preguntava a l’audiència: “AMNISTIA: ¿MEJORA LA CONVIVENCIA?”. La breu seqüència, per tant, va ser utilitzada per insinuar un clima d’hostilitat i crispació a Catalunya i per posar en dubte l’objectiu de l’amnistia. Després de les imatges, Susanna Griso va recuperar el timó: “Independencia, eh... Y él, impertérrito”. 

El 23 d’abril de l’any passat, la presentadora Sandra Golpe va obrir les notícies d’Antena 3 amb una frase sonada: “¿Qué tal? Buenas tardes. Hoy es 23 de abril. Día de Castilla y León, Día de Aragón y Día del Libro”. Un any més tard, parlar de la diada de Sant Jordi i pronunciar la paraula Catalunya els continua costant. Manu Sánchez obria l’informatiu matinal posant context a la data: “Hoy es el día de los fieles”. Es referia als devots del papa Francesc que podien començar a desfilar per la capella ardent instal·lada a Roma. El programa era pràcticament un monogràfic sobre la mort del pontífex i el seguiment de les exèquies. En cap moment va parlar de Sant Jordi, i això que el nom secular del Sant Pare era Jorge.

Dissabte, Ricard Ustrell va entrevistar Susanna Griso a Col·lapse. TV3 ja feia dies que ho promocionava, anunciant que el presentador conversaria amb “la periodista catalana Susanna Griso”. La voluntat de subratllar la seva catalanitat cridava l’atenció. ¿S’afegiria també aquest adjectiu si s’entrevistés Raquel Sans o Antoni Bassas? ¿Si el fet de treballar a Madrid és el que determina la necessitat de precisar la catalanitat d’un entrevistat, caldria remarcar “el periodista català Carles Francino” o “la periodista catalana Àngels Barceló”? En l’entrevista a Sala i Martín tampoc no se'l va anunciar com “l’economista català”, Joan Pera com “l’actor català” o Rosario Flores com “la cantant madrilenya” o espanyola. Afegir aquest matís en Susanna Griso, quan l’audiència de TV3 sap perfectament que és catalana, denotava una necessitat de reforçar-li uns orígens, com si se la restituís d’una identitat manllevada, gairebé com si fos una condecoració.

Des que el 2020 Susanna Griso va fer oficial el seu divorci de Carles Torra, la periodista ha intentat protegir la seva privada de la premsa rosa. Aquesta setmana, però, la catalana s'ha convertit en protagonista de les revistes de paper cuixé després que ¡Hola! publiqués unes fotografies d'ella amb qui és la seva nova parella, Luis Enríquez Nistal, executiu dels mitjans de comunicació. Segons detalla la revista, Enríquez Nistal és actualment assessor d'El Confidencial i fins a l'abril de l'any passat ocupava el càrrec de conseller delegat del grup Vocento.

Dimecres, Oriol Junqueras va anar de convidat a Espejo público. La trobada amb Susanna Griso no podia ser més oportuna. El pla de condonació del deute havia ocupat una bona estona del debat d’actualitat del programa, i era evident que provocava indignació i escarafalls entre els col·laboradors. Com era de preveure, en la línia editorial del magazín també es percebia la displicència habitual que els genera tot allò que té a veure amb Catalunya.

Aquest dimecres s’ha difós el testimoni del fill gran de Juana Rivas, la dona que l’any 2017 va ser condemnada per haver segrestat els seus fills. Rivas va voler evitar entregar els nens al seu exmarit, a qui acusava de maltractaments i de ser molt violent. Ara el noi, que ja té 18 anys i ha pogut tornar amb la mare, ha fet servir la seva veu per demanar ajuda per al seu germà, que té 10 anys i viu amb el pare. Ha explicat la violència i els abusos que exerceix el pare contra el nen. La justícia italiana finalment ha processat l’exmarit de Rivas. Aquest dimecres, a Espejo público, Susanna Griso abordava al cas entrevistant l’advocada de Juana Rivas i recordant la història. “En Italia se pusieron al lado de Francesco y decían que Juana era poco más que una loca”. La presentadora també va recordar que la dona s’havia convertit “en un símbolo político de Podemos”. I ara Griso afirmava: “Los hechos están dando la razón a esta madre que se equivocó secuestrando a sus hijos pero que se quejaba de los malos tratos que ella también había sufrido”.

Els cinc dies de reflexió de Pedro Sánchez han tensat el país i han creat una expectació mediàtica extraordinària al voltant del futur d’Espanya. La possible dimissió del president del govern va dominar els primers dies de campanya electoral a Catalunya, fins al punt que, dissabte al matí, a TV3 ens oferien en directe l’abrandat discurs de la vicepresidenta espanyola, María Jesús Montero, al comitè federal del PSOE. Disset minuts de retransmissió èpica de suport a Pedro Sánchez i Begoña Gómez. Després, per rematar-ho, unes "imatges realitzades pel PSOE" del carrer ple de gom a gom de militants amb pancartes que també expressaven la solidaritat amb el president.

Dimarts, a Espejo público, Susanna Griso va convidar al seu programa Pau Brunet, un nen de deu anys que té trastorn de l’espectre autista. En Pau s’ha fet popular perquè a través de les xarxes socials fa divulgació sobre la seva neurodiversitat amb la voluntat d’ajudar altres nens i nenes. En Pau té una gran capacitat comunicativa i, a més, mostra molta seguretat quan s’explica, segurament superior a l’esperable en un nen de la seva edat. I això, a la televisió, sempre li ha agradat molt.

Després del seu pas per la política i per la televisió d'extrema dreta 7NN, Toni Cantó té nova missió professional: des d'aquesta setmana és nou col·laborador d'Espejo público, el matinal que presenta Susanna Griso a Antena 3. L'expolític i actor participarà en les taules de debat social al costat d'altres col·laboradors com Samanta Villar, amb qui ja va tenir un primer enfrontament en el seu debut.

Aquest dijous al matí Susanna Griso entrevistava Alfonso Guerra a Espejo público per promocionar el seu llibre. En la conversa, la presentadora li ha recordat les crítiques de Yolanda Díaz a Felipe González, en què atribuïa a l’expresident socialista falta de rigor polític a l’hora de referir-se a l’amnistia. I Alfonso Guerra, que és gat vell, va fer veure que se sorprenia: “¿Quién? ¿La vicepresidenta? ¿Criticando falta de rigor político, jurídico...? ¿Ella? ¡Le habrá dado tiempo entre una peluquería y otra!” I Susanna Griso, sorpresa pel comentari, va abaixar la mirada, va somriure i va dir-li amb indulgència: “Ay... este comentario, señor Guerra… ¡Le aseguro que le van a caer muchas críticas!” I Alfonso Guerra, com si fos la reencarnació del mateix Vidal Sassoon i tot un expert en gestió capil·lar i pentinats, va reafirmar-se: “No. Pero es verdad. Le dedica mucho tiempo”. Després, Alfonso Guerra va poder continuar tranquil·lament amb les seves explicacions.

Un micròfon obert quan no tocava li ha jugat una mala passada a Susanna Griso, presentadora d'Espejo público, el matinal d'Antena 3. Aquest dijous la comunicadora va donar pas a una reportera que s'havia desplaçat a Lleó per entrevistar un noi que s'havia quedat tancat en una cafeteria poc abans de començar un examen de les oposicions a les quals es presentava. Quan la reportera va començar a parlar amb el noi es va poder sentir de forma clara com Susanna Griso deia: "A mi perdoneu-me, però aquesta noia, que no sé ni com es diu, no m'interessa veure-la". El comentari de la presentadora el van poder sentir tots els espectadors, però també la reportera, que es gira cap a la càmera i la mira amb cara de perplexitat.