Quan Paco Alcácer va fitxar pel Borussia de Dortmund li van advertir que arribava a un lloc tirant a lleig. “Tota la ciutat viu per a l’equip, el club és a tot arreu i l’ambient t’acaba impressionant”, explica el davanter valencià, que es retrobarà amb el Barça, on no va tenir gaires oportunitats, en un moment dolç de la seva carrera. Als 26 anys, ha marcat 10 goles els últims 8 partits que ha jugat, entre el Borussia i la selecció, uns gols que han servit al seu equip per guanyar la Supercopa alemanya i començar la Bundesliga amb bon peu.

Paco Alcácer ja és jugador del Borussia Dortmund a tots els efectes. El club alemany "ha executat l'opció de compra", segons ha confirmat el Barça a través d'un comunicat. El club alemany pagarà 23 milions fixos més cinc de variables.

El Borussia Dortmund ha anunciat a través d'un comunicat el fitxatge definitiu de Paco Alcácer. El davanter valencià, que jugava a l'equip alemany com a cedit, ha convençut el seu actual equip, que ha anunciat la seva incorporació fins al 2023.

Paco Alcácer va viure la cara més alegre i més amarga de la vida el mateix dia, el 13 d'agost del 2011. Aquell dia debutava amb el primer equip del València al Trofeu Taronja i marcava un gol. I també aquell dia, poc després, perdia el seu pare sortint de Mestalla, víctima d'un atac de cor.

“Campió alemany només ho serà el Bayern”. Cap a la mitja hora de joc els aficionats de l’equip muniquès desplaçats al Westfalenstadion van començar a entonar aquest càntic provocador. Els bavaresos s’havien posat 0-1 al camp del líder i gràcies al gol d’un ex del Dortmund, Robert Lewandowski. La mentalitat “ mia san mia ”, que és la principal força d’aquest club i que lliurement es podria traduir com “som com som i n’estem molt pagats”, semblava desapareguda en aquest primer quart de temporada. Però justament en l’anomenat clàssic alemany el Bayern semblava que recuperava l’autoritat perduda, almenys durant una bona hora de partit. Dos cops es va avançar al marcador, amb un doblet de Lewandowski. Però l’anunciat cop de puny a la taula del sis vegades consecutives campió de la Bundesliga finalment no va tenir lloc. El Dortmund va ser capaç de capgirar el matx (3-2) amb dos gols de Reus i un de l’exblaugrana Paco Alcácer per distanciar-se en el liderat a set punts del Bayern. Queda molta competició, però la fase difícil que travessa el totpoderós conjunt muniquès cada cop es fa més llarga i la inseguretat va minant per dins els jugadors, al tècnic Niko Kovac i l’entorn del club.

Paco Alcácer està desconegut. Des que va marxar al Borussia Dortmund no li ha calgut ni ser titular per convertir en gol gairebé cada pilota que toca, i li passa el mateix amb la selecció espanyola. L’explicació es diu confiança. Ell sempre havia vist porteria amb facilitat, però quan va aterrar al Camp Nou es va arronsar per la falta de minuts i per la seguretat absoluta que, fes el que fes, tenia perduda la cursa amb Luis Suárez. I això no deu ser fàcil, fins al punt que va haver de deixar el Barça per reflotar la seva carrera. Aquest és un cas que ens ha de fer pensar.

Pels carrers de Dortmund Paco Alcácer camina decidit després d’haver recuperat el somriure. El davanter valencià del Barça, cedit aquesta temporada al Borussia Dortmund, només ha trigat dos mesos a fer aparèixer el seu nom a les tertúlies dels bars d’aquesta ciutat alemanya de la regió industrial del Ruhr. Sense ser titular en cap partit de les set jornades de la Bundesliga disputades fins ara i en què el Dortmund s’ha guanyat ser líder, Alcácer acumula sis gols en 81 minuts repartits en tres estonetes. La seva millor aparició va ser dissabte passat, quan, a falta de poc més de mitja hora per al final del partit, el tècnic suís Lucien Favre li va dir que ja n’hi havia prou d’escalfar i que sortís a jugar. Alcácer va fer tres gols que van donar la victòria al seu equip per un ajustat 4-3 davant l’Ausburg. A la Champions també ha participat en un partit, en el triomf 3-0 contra el Mònaco, en què va contribuir amb un gol.

De fer gols al València, a fitxar pel Barça, on va topar amb la crua realitat de la banqueta, i d'allà a recuperar el nas golejador al Borussia Dortmund i ser convocat per Luis Enrique per anar amb la selecció espanyola. Aquesta és la història de Paco Alcácer, que acumula 6 gols en 81 minuts disputats a la Bundesliga, on el seu equip és líder de la taula.

El mercat de fitxatges continuarà en ebullició fins a la campana final. Els traspassos a última hora són una tradició a l’estiu. Les negociacions s’estiren. Compradors i venedors esgoten les seves opcions de millorar els números de les operacions. El ball de noms és inevitable, també al Barça. El club blaugrana treballa per rematar la seva plantilla, fer-la encara més competitiva. És tan important la carpeta d’arribades, amb la dels migcampistes oberta a mitges, com la de sortides, en què es fa un esforç per desprendre’s dels jugadors que no sumen.

A poques hores del primer partit del Barça als Estats Units es busquen al·licients. L’absència dels grans noms donarà tot el protagonisme de l’estrena als menys habituals, entre els quals hi ha alguns jugadors que no tenen garantida la continuïtat. El partit contra el Tottenham serà gairebé més un exercici de posar jugadors a l’aparador que de treure conclusions dels nous plans del tècnic blaugrana.

Ernesto Valverde va definir el mes d’abril com de “terrible”. I no li faltava raó al tècnic del Barça. Durant aquest mes l’equip pot sentenciar el títol de Lliga, disputarà la final de la Copa del Rei i es jugarà el pas a la final de la Champions. I, en aquest mes que comença simbòlicament el dissabte 30 de març a Sevilla i que s’acaba el diumenge 6 de maig amb el Barça-Madrid al Camp Nou, Valverde també va dir que necessitava disposar de “tots” els efectius de la plantilla. Per aquest motiu l’aturada de seleccions pot ser molt important per a tres noms propis: Paco Alcácer, Aleix Vidal i Denis Suárez, tres futbolistes que fins ara han tingut un paper secundari i que rebran lliçons específiques de part de l’entrenador en aquestes dues setmanes que estaran entrenant gairebé en solitari. En el cas concret de Denis, que es va lesionar a la Supercopa de Catalunya però que ja és al tram final de la recuperació, ja pot treballar amb normalitat amb els companys.

El Barça segueix perdent efectius a la punta d'atac. Sense Dembélé ni Deulofeu ara li ha tocat a Paco Alcácer, que ha marxat als vint minuts del partit contra el Dépor per unes molèsties musculars. El davanter ha notat algun problema físic i s'ha deixat caure sobre la gespa del Camp Nou, visiblement afectat per unes molèsties que arriben en el moment més dolç des que va arribar al Barça ara fa un any i mig. Alcácer té una lesió muscular al recte anterior de la cama esquerra, i estarà de baixa 3 setmanes.

Quan, en plena sequera golejadora de Luis Suárez, dos gols de Paco Alcácer van desencallar el Barça contra el Sevilla, més d’un es va plantejar la titularitat de l’ex del València en el lloc de l’uruguaià per donar-li un descans. Li podia servir per acabar de fer net del genoll, apartar els fantasmes de cara a porteria i, per què no, realimentar la fam competitiva que la titularitat per decret de vegades rebaixa. Però això no funciona amb Suárez, “insistent, agressiu, perseverant en la feina”, com l’elogiava fa unes setmanes el tècnic. Al final, Suárez va trobar el descans en l’aturada FIFA i en el favor del seu seleccionador, que el va alliberar dels amistosos i el va deixar fent treball específic a Barcelona per sanejar les molèsties al menisc. Pot ser circumstancial o no, però al compromís següent a Leganés va destapar el bloqueig i va trobar els gols que se li resistien.

Com si encara li fes una mica de vergonya celebrar els gols, Paco Alcácer, xop de cap a peus, va buscar la pilota després de fer el primer gol del partit per amagar-la sota la samarreta i dedicar el gol a la filla que en poques setmanes vindrà al món. El davanter de Torrent va ser l’heroi inesperat del triomf del Barça contra el Sevilla (2-1), amb dos gols de davanter centre, d’aquells que ara falla un irreductible Luis Suárez. D’aquells que decideixen partits. I els va dedicar pensant en el futur, en la vida. Amb una rialla que compartien els seus companys. El Barça arriba a l’aturada de seleccions de novembre amb un currículum immaculat, havent cedit tot just un empat a la Lliga, tot i que el joc encara no és el millor. “Els resultats solen ser conseqüència del joc, ofensiu i defensiu. No demanarem perdó per guanyar”, deia Valverde, defensant els seus.

Més enllà de Messi i l’exhibició física i tàctica de Sergi Roberto incorporant-se per banda dreta, una de les coses positives del partit contra la Reial Societat va ser l’aportació de Paco Alcácer, a qui se li va fer llarg el duel contra els bascos i va acabar exhaust, sense forces, substituït en el tram final per Denis Suárez.

Els aficionats blaugranes no estan gaire acostumats a les rotacions, sobretot des que Messi, Neymar i Suárez vesteixen la samarreta del Barça. Per això, quan al Camp Nou es va conèixer l’onze inicial i es va comprovar que Suárez no jugaria d’inici, molts van arrufar el nas. Luis Enrique decidia capgirar l’equip i donar descansos generalitzats, també als davanters. Aquesta vegada va ser el torn de l’uruguaià, que va cedir el lloc a Paco Alcácer. I el de Torrent, que encara no havia marcat cap gol a la Lliga des que vesteix la samarreta culer, ho va celebrar marcant el primer gol del partit, el segon des que va fitxar a l’estiu (l’altre havia sigut al desembre a la Copa). 281 dies després, Alcácer tornava a veure porteria al torneig de la regularitat. L’últim cop havia sigut a l’abril, quan encara jugava al València, en un partit contra el Getafe.

Ni André Gomes, ni Samuel Umtiti, ni Denis Suárez, ni Paco Alcácer. El primer jugador fitxat aquesta temporada a aconseguir un gol en partit oficial va ser el francès Lucas Digne, trencant una ratxa de més de 500 minuts entre tots els reforços d’aquest estiu sense veure porteria. L’exjugador de la Roma, que no feia un gol des que en va marcar un al camp de l’Atalanta a l’abril, va jugar un gran primer temps, en què va rematar tres cops a porteria. I en un d’aquests xuts va fer el seu primer gol, i va marcar, doncs, abans que un Paco Alcácer que sí que havia marcat en l’amistós de la setmana passada a Qatar.

Un Camp Nou mig buit va presenciar com el Barça aconseguia classificar-se per als vuitens de final de la Copa del Rei després de golejar fàcilment l’Hèrcules per 7-0. Un partit que va servir per reforçar l’autoestima de jugadors com Arda Turan -autor d’un hat trick -, tancar l’any tal com Déu mana i permetre a Paco Alcácer marcar el seu primer gol oficial amb el Barça. Va costar, però el valencià va trobar per fi el premi que feia més de 10 partits que buscava. Curiosament, el va marcar en fora de joc, però va pujar al marcador.

Just abans del derbi contra l’Espanyol d’aquest diumenge, el Barça havia de jugar per primer cop a Doha (Qatar), un amistós pactat dins del contracte que permet a Qatar Airways ser el patrocinador de la samarreta blaugrana. El Barça no havia jugat mai fins ara a Qatar -el 66è estat on ho ha fet en més de 100 anys d’història-, però no havia trobat cap forat al calendari per fer-ho fins ara, quan falta mig any per acabar la relació contractual. L’amistós, jugat a la capital, Doha, contra l’Al-Ahli de l’Aràbia Saudita, va acabar amb golejada blaugrana per 5-3 i satisfacció a l’expedició blaugrana, ja que ben aviat es podria anunciar un nou acord amb Qatar Airways.

A Paco Alcácer se li presentava una bona oportunitat per reivindicar-se. Al Camp Nou, i amb l’absència obligada de Luis Suárez per sanció, el de Torrent passava a ser el davanter titular en el partit contra el Màlaga. Però lluny de fer un pas endavant, va fer un partit gris que fa encara més grans els dubtes sobre el seu rendiment. La dada més preocupant la va donar Carles Domènech a La TdP : Alcácer va passar-se sense tocar la pilota ni intervenir en el joc 31 minuts. Ni una, entre el 10 i el 41 de la primera meitat. Un fet incomprensible en un equip que domina el joc i que abans del descans va arribar a superar el 80% de possessió.