L'exministre de Justícia Rafael Catalá admet que l'executiu espanyol hauria hagut de fer algun gest per rebaixar la tensió amb la Generalitat les hores prèvies al 27 d'octubre i evitar la DUI. "En aquell moment, alguna relaxació de la tensió hauria ajudat", ha afirmat en una entrevista a 'La Sexta' diumenge a la nit.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'ha mostrat en desacord aquest matí a Barcelona amb la decisió de la justícia belga de no extradir Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret. "Vivim en una Europa en què els sistemes jurídics estan cridats a coordinar-se, en la qual hem d'enfortir la confiança mútua", ha assegurat mentre sortia d'un acte del Col·legi d'Advocats: "Vaig tenir l'oportunitat de treballar en l'ordre europea de detenció i entrega que es va aprovar l'any 2002, i no obstant això veiem que en alguns casos concrets el model que teòricament havíem dissenyat, basat en la confiança i la reciprocitat, no funciona com es pretenia".

El president del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), Joaquín Galve, ha sortit en defensa del magistrat que va redactar un vot particular a favor de l'absolució dels cinc membres de la Manada acusats de violar una jove de 18 anys als Sanfermines del 2016 i que finalment han sigut condemnat a nou anys de presó per abusos sexuals i no per violació. "Ningú sap a què es refereix Catalá quan diu que el jutge té problemes. Sobretot perquè immediatament després diu que no el coneix", ha assegurat Galve en una entrevista a la Cadena SER, en què ha defensat el magistrat Ricardo González: "És un bon jutge. El conec i li puc assegurar que és una persona absolutament normal, com qualsevol altra".

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, no ha tingut cap mirament aquest divendres a informar que havia parlat amb el fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, per saber com va anar la reunió entre el fiscal espanyol i l'alemany a l'Haia. En una entrevista a Onda Cero, el ministre ha assegurat que havia sigut "una bona reunió de treball", que havia "anat bé". I ha dit, a més: "Sembla raonable que el Tribunal Suprem espanyol, després de mesos d'investigació, pugui aportar més informació al tribunal alemany perquè resolgui el més oportú i convenient amb tota la informació sobre la taula".

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha dit avui que l'anunci de la majoria independentista del Parlament de presentar una querella contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena "amaga un cert ànim d'amenaça". "Contra les decisions dels jutges hi ha els recursos, i a mi em sembla que s'estan equivocant en intentar acovardir o fins i tot amenaçar un magistrat a base d'escarnis, de pintades a casa seva i de presentar-li una querella per fer la seva feina", ha defensat en una entrevista a Onda Cero. I ha insistit: "Crec que és un error gravíssim que a més amaga un cert ànim d'amenaça, de si no em dius el que jo vull et poso una querella".

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha retret al portaveu del PDECat, Carles Campuzano, que té sort de poder anar al Congrés dels Diputats amb un llaç groc. El considera ofensiu perquè assegura que a Espanya només hi ha polítics presos.

El govern espanyol "està convençut que la justícia espanyola adoptarà les mesures més adequades" davant de la decisió de la justícia alemanya de deixar Carles Puigdemont en llibertat sota fiança i descartar el delicte de rebel·lió, segons han dit fonts de la Moncloa. L'executiu ha assegurat que "desconeix els termes exactes en què s'ha pronunciat el tribunal alemany i per tant no pot fer cap valoració", i ha afegit que "mai opina sobre decisions judicials, més encara quan es tracta de decisions d'un tribunal d'un altre país".

El president del Parlament, Roger Torrent, es referma en el discurs d'aquest divendres al Col·legi d'Advocats de Barcelona durant el qual va denunciar l'existència de "presos polítics" davant del ministre de Justícia, Rafael Català, en la que era la seva primera trobada institucional. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, i el fiscal en cap, Francisco Bañeres, van plantar Torrent i se'n van anar de la sala. En una publicació al seu mur de Facebook d'aquest dissabte, Torrent insisteix que com a president del Parlament havia de denunciar una situació "anòmala", com és l'existència de "diputats presos i a l'exili": "Si normalitzés aquesta anomalia, no estaria complint amb les funcions del meu càrrec".

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha retret al president del Parlament, Roger Torrent, que el seu discurs al Col·legi de l'Advocats de Barcelona (ICAB) ha estat un "error" i fora" de lloc. En declaracions als mitjans, Catalá ha explicat que així mateix ho ha dit al president de la cambra en acabar l'acte, durant el qual representats del món jurídic han plantat Torrent. "Torrent s'ha equivocat perquè no és un fòrum per fer política. Totes les intervencions han estat estrictament professionals. Torrent s'ha equivocat de discurs, de formes i de lloc. No era el lloc adequat", ha declarat.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, matisa ara les seves paraules de dijous, en què en una entrevista a Antena 3 donava per fet que inhabilitarien Carles Puigdemont, els diputats a Brussel·les i els diputats presos abans d'obrir judici oral en la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem. En una entrevista a la Cope aquest dissabte, ha assegurat que ell "no ha aportat cap novetat" ni tampoc ha tret cap "conclusió". Opina que "simplement" ha citat dues interlocutòries del jutge Pablo Llarena en què es refereix a la suspensió de la representació política de persones sobre les quals hi ha un processament ferm.

Després que aquest dilluns es fes públic l'informe de la Guàrdia Civil que assenyala Marta Rovira en l'organització de l'1-O, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que l'estat de dret garanteix que "qui incompleix les normes ha d'assumir la seva responsabilitat". En un col·loqui en un esmorzar informatiu d'Europa Press Andalusia, ha explicat que "hi ha una investigació que sembla acreditar que Rovira també ha contribuït a la comissió d'un delicte", de manera que "si això és així es formalitzarà la querella, si té fonament, i un jutge independent l'analitzarà i arribarà a una conclusió".

L’empresonament dels Jordis i de part del Govern, la llarga estada del president a Bèlgica, el 155 amb destitució del major dels Mossos… Tota aquesta nova realitat és tan greu que el govern espanyol que l’ha promogut necessita un relat, un discurs. I Rajoy, i el periodisme d’estat que li fa de claca, està intentant imposar aquest discurs d’una Espanya tancada en la seva matriu castellana i on es criminalitza, literalment, l’opció independentista per deixar-la fora no només de la llei, sinó fora de tot. Es tracta de deixar la independència, i fins tot el referèndum, fora del pensament ‘pensable’, del que té lògica, del que és digne. Aconseguir aquesta expulsió del sobiranisme de la normalitat demana un gran aparell d’estat (i l’Estat el té) i un gran cinisme polític (i Rajoy i el seu govern el tenen). Aquí n'hi ha dos exemples (Aquest que sentiran és Rajoy, ahir al vespre a Barcelona, en un sopar de Foment del Treball.):

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que l'1 d'octubre no hi haurà a Catalunya un referèndum, encara que veu "probable" que es col·loquin urnes o hi hagi un "esdeveniment social" amb "castellers i botifarrades" a les places d'alguns municipis catalans.

Soraya Sáenz de Santamaría dibuixava un somriure durant una conversa informal amb periodistes aquesta setmana. Responia d'aquesta manera si el govern espanyol sabia on eren les urnes del referèndum de l'1 d'octubre. Denotava autocomplaença i seguretat. I semblava voler explicar que tenen asos a la màniga. Aquesta vegada, a diferència del 9-N, a l'executiu espanyol tenen la sensació d'haver arribat al dia D amb els deures fets. No els han sorprès, diuen fonts de la Moncloa, els últims moviments dels sobiranistes, que sí que han desconcertat els poders fàctics espanyols.

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, que és qui proposa a Mariano Rajoy els recursos a presentar davant el Tribunal Constitucional, ha optat per elevar davant aquest organisme un "incident d'execució de sentència" tan bon punt la mesa del Parlament ha aprovat la proposta d'alterar l'ordre del dia per tramitar la llei del referèndum, sota el pretext que s'incomplien resolucions anteriors.

L'Agència Tributària ja "actua d'ofici" al voltant del cas que ha provocat la dimissió del ja exfiscal en cap d'Anticorrupció espanyol Manuel Moix. Així ho avança aquest dissabte 'Infolibre', el mitjà digital que ha anat revelant que Moix té una societat a Panamà. Fonts de l'Agència Tributària citades per 'Infolibre', però, no detallen si la investigació ja ha començat o si començarà els pròxims dies, ja que es tracta d'un procés secret. Asseguren, però, que l'organisme ja actua d'ofici en aquest cas.

La pressió de l'oposició sobre el fiscal en cap d'Anticorrupció, Manuel Moix, que té una empresa a Panamà, és extrema. I el govern espanyol comença a deixar enrere el tancament de files al voltant del fiscal. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha deixat aquest dimecres el futur de Moix en mans del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, adduint que és a ell a qui li correspon el nomenament o cessament dels caps dels fiscals.