Un cop acabat el 2025, també s’ha acabat el pressupost del Pla que donava “aire” a les famílies amb persones amb un alt grau de discapacitat. “Ara què hem de fer?”, es pregunten, exhaustes, per l’escassetat dels anomenats respirs, programes d’estades temporals en residències per a les persones amb discapacitat perquè les famílies descansin. A més, són famílies empobrides a la força perquè la dependència o la discapacitat suposa un sobrecost econòmic en teràpies, pròtesis i cuidadores que no sempre cobreix l'administració pública.

Per il·lustrar els entrebancs financers, Artur Feijóo desplega un full amb un gràfic. Hi mostra el calendari de cobrament de les subvencions que rep TEB –el grup cooperatiu que dirigeix– per pagar els salaris de les prop de 650 persones amb discapacitat ocupades als seus centres especials de treball i el personal de suport que els acompanyen. El 100% de les ajudes corresponents al 2024, diu, tot just l'han acabat de cobrar aquest mes de novembre, mentre que del 2025 només n'han ingressat un 15%, per ara. "Estem al límit", admet Feijóo. L'endarreriment a l'hora de rebre aquests diners per part de la Generalitat els ha obligat a endeutar-se per pagar sous i haver d'assumir els interessos –entre 60.000 i 70.000 euros– d'aquests préstecs. Si aquest any aconsegueixen tancar amb el compte de resultats a zero, serà perquè els socis de la cooperativa han fet aportacions per evitar pèrdues. "Portem molts anys instal·lats en la incertesa", lamenta Feijóo.

El col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual ha crescut en els darrers cinc anys un 28% a Catalunya. Amb tot, continuen tenint els mateixos problemes per accedir a recursos i serveis públics, fet que vulnera els seus drets i oportunitats. En l'àmbit educatiu, un estudi de la patronal del sector, Dincat, denuncia que aquests infants només representen el 0,8% del total de matriculats d'infantil a secundària, malgrat el decret de l'escola inclusiva, que potencia la matriculació als centres ordinaris. En canvi, les inscripcions als centres especials va créixer el curs passat gairebé un 2% seguint la tendència a l'alça. La realitat que viu el col·lectiu "continua sent preocupant" pel que fa a drets i oportunitats, avisa l'entitat.

De la suma de les males experiències que persones amb discapacitat intel·lectual han tingut a Tinder i la por de les seves famílies resulta Dinder Club, segons els seus creadors, la primera aplicació de cites i d’activitats al món creada per donar “un lloc segur” al col·lectiu, especialment vulnerable i víctimes dels abusos i assetjaments. Montse Lamarca, de 28 anys, i Héctor Roura, de 33, havien tingut un perfil obert a Tinder i coincideixen que sovint no s’havien sentit còmodes per la reacció dels seus matchs en assabentar-se de la seva discapacitat. “Et rebutgen, et deixen plantada”, lamenta Lamarca, auxiliar administrativa i futbolista del CE Europa, a qui fa un any li van proposar entrar a testar l’aplicació i a participar en el disseny per millorar-lo. “És el Tinder per a les persones amb discapacitat”, ha il·lustrat el director de Dinder, Max Roures, a la presentació aquest divendres de la iniciativa empresarial, apadrinada pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que s'ha felicitat que s’ajudi a “trencar amb el tabú de la vida sexoafectiva” del col·lectiu. També la patronal Dincat i entitats com acidH (intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual lleu), Aura (promou la inclusió laboral) i FCSD (síndrome de Down) hi estan involucrades.

José Carlos Eiriz és des d'aquest estiu el nou president de Dincat, la federació d'entitats per a la defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual, que aquests dies està de celebració perquè ha fet 50 anys. Eiriz, economista de formació, fa 32 anys que treballa en entitats del sector, en el que defineix com l'aplicació de la teoria econòmica "al servei de les persones i no del capital".

Oriol Rivero, de 20 anys, va estudiar un cicle especial d'atenció a persones dependents. Està buscant feina en un centre per a la tercera edat o d'educació especial, ja que això el faria "sentir-se realitzat" i li donaria "autonomia personal i econòmica". El cas de Rivero exemplifica la situació en què es troben moltes persones amb discapacitat intel·lectual, un col·lectiu amb una taxa d'ocupació baixíssima: un 17,6%, pel 64,3% de la població sense discapacitat.

Quan Roger Vilaseca va entrar a la llista d’espera per accedir a una plaça residencial tenia 23 anys. Era el 2009, i en aquests 13 anys que han passat no ha rebut ni una sola resposta de l’administració. Silenci. Lògicament, la vida ha continuat per a aquest barceloní de 36 anys, amb una discapacitat intel·lectual i valorat amb el grau 2 de dependència (la meitat dels tres establerts), que mentre cauen els fulls del calendari conviu en el domicili familiar i manté una vida prou autònoma. "Al Roger no l’hem pogut congelar aquests anys i amb ell hem forçat la màquina perquè tingui habilitats per poder viure sol", explica Ramon Vilaseca, el seu pare, que ja fa anys que està preocupat pel que passarà quan ells no hi siguin o no el puguin cuidar. És la mateixa "angoixa" del fill, que confia que el seu expedient es resolgui com més aviat millor per donar "tranquil·litat als pares".

El Genís té 27 anys, en fa cinc que treballa al centre especial de treball Femarec i, si tot va bé, aviat podrà presentar-se a les oposicions que està preparant. La seva vida laboral, però, representa un 20% minoritari i trenca amb una estadística contundent: només una de cada cinc persones actives amb discapacitat intel·lectual tenen feina a Espanya. Aquesta és la realitat per a la majoria del col·lectiu que denuncia la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), aquest cop a través d’un informe amb propostes perquè el model d’inserció laboral sigui més inclusiu.

Les entitats socials del sector de la discapacitat i les dificultats especials proposen aplicar un nou model que inclogui formació professional dual per incentivar l'ocupació. L'Associació Empresarial d'Economia Social (AEES) Dincat ha presentat aquest dilluns, conjuntament amb l'escola de negocis IESE, els eixos clau per a un nou model d'integració social i laboral. Les mesures plantejades són fruit de l'anàlisi de la situació actual i de les necessitats del sector, que ha permès establir quina és la línia d'actuació que cal seguir per "assegurar el futur de les entitats" i "incrementar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i dificultats", segons Amèlia Clara, vicepresidenta de l'AEES Dincat.

Milers de persones s'han concentrat aquest matí davant el departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Barcelona per denunciar les retallades que s'han fet als serveis d'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual. Amb el lema "Amb la nostra feina no s'hi juga", les entitats socials protestaven pels deu anys de congelació de finançament i la no aplicació de l'increment del salari mínim interprofessional (SMI) per a persones amb discapacitat. Demanen a la Generalitat una millora en els serveis d’atenció i suport a aquestes persones, i al govern espanyol una distribució dels recursos equitativa.

Entre 6.000 i 7.000 persones del sector d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats s'han manifestat aquest matí a Barcelona per exigir millores en el finançament públic de les entitats i dels Centres Especials de Treball (CET) per revertir les retallades i congelacions que pateixen des de fa anys, unes reduccions que, segons les empreses i les entitats del sector, han provocat "una precarització progressiva en la qualitat de l’atenció a aquestes persones i pot causar, a més a més, la desaparició de prop de 10.0000 dels seus llocs de treball".

Càritas Diocesana de Barcelona ha instal·lat aquest dilluns siluetes als búnquers del Carmel com a símbol de la precarietat laboral que pateixen les persones que atenen diàriament i que "resten invisibilitzades pels poders públics i la societat". L'entitat religiosa assegura que les figures no tenen rostre perquè "simbolitzen la despersonalització que pateixen els col·lectius més vulnerables" a l'hora d'aconseguir la plena inclusió a la societat. Es tracta de col·lectius com els més grans de 55 anys, els joves i les mares amb fills.

Agents dels Mossos d'Esquadra impartiran tallers a persones amb discapacitat intel·lectual per ajudar-les a detectar i denunciar si estan sent víctimes d'algun abús. Es tracta d'un projecte pioner que s'ha posat en marxa amb la Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (Dincat), la Fundació Vicki Bernadet i la Fundació Catalana Síndrome de Down amb l'objectiu de fer prevenció i també d'ajudar aquestes persones a reconèixer i detectar els abusos. Els dos tallers pilots que s'han fet ja han ajudat a fer aflorar dos casos.

La Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.

Centenars de persones han protestat aquest dimecres a plaça Sant Jaume de Barcelona per defensar els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual, convocats per la Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (Dincat). El lema de l'acció és 'Esteu trepitjant els nostres drets. Això sí que no!' i vol tornar a fer visible i denunciar aquells greuges "encallats" i urgents que afecten aquest col·lectiu. La manifestació s'ha convocat quan falten pocs dies per al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el proper 3 de desembre.

Dincat, la federació catalana de la discapacitat intel·lectual, ha denunciat el Reial Madrid davant la Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport per l'ús d’expressions vexatòries que atempten contra la dignitat del col·lectiu. L’entitat ha presentat un escrit a Antiviolència pels crits de "ser del Barça és ser un subnormal" o "Messi és un subnormal", que l’afició va cantar durant el partit del Madrid-Barça del passat mes d’octubre a l’estadi Santiago Bernabéu.

A Catalunya hi ha 655 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament que esperen tenir accés a un servei d'atenció diürna –centres ocupacionals, centres d'atenció especialitzada i serveis d'orientació a la inserció– o d'acolliment residencial –llars-residències i residències–. Són dades del grup Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya, que acull més de 300 entitats sense ànim de lucre) presentades aquest dissabte en un acte al Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), on s'ha denunciat les "greus dificultats" per què passa el col·lectiu de discapacitats intel·lectuals i les seves famílies com a conseqüència de les retallades i les modificacions en la llei de dependència.