Vint anys després d'haver-se vist forçat a dimitir com a líder de l'SNP arran d'un fracàs electoral, John Swinney s'ha convertit aquest dilluns al migdia en el nou cap del Partit Nacional Escocès, al ser l'únic candidat que s'ha presentat per substituir Humza Yousaf, que va renunciar al càrrec la setmana passada. Els independentistes han evitat així una nova disputa entre faccions rivals pel timó d'una nau que fa temps que va a la deriva, i que una cursa pel poder hauria agreujat encara més.

L'ex primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, de 52 anys, ha estat alliberada sense càrrecs aquest diumenge a la tarda després que a les 10.09, hora local de Glasgow, fos arrestada en relació amb la investigació en curs sobre el possible finançament irregular del Partit Nacional Escocès (SNP). La policia ha confirmat que l'han interrogada i set hores després ha estat deixada en llibertat. Sturgeon, cap del govern escocès fins al passat 27 de març, havia acudit a l'interrogatori per atendre una citació policial.

Més problemes per al Partit Nacional Escocès i el projecte independentista que lidera, quan encara no fa ni vint dies que Humza Yousaf va assumir el càrrec de primer ministre del país en substitució de la dimissionària Nicola Sturgeon. Peter Murrell, el marit de l'ex primera ministra, ha estat arrestat aquest dimecres en relació amb una investigació sobre les finances del Partit Nacional Escocès (SNP). Fins fa un mes, Murrell n'era el president executiu, càrrec que ocupava des del 1999.

Humza Yousaf, el candidat continuista, molt pròxim a Nicola Sturgeon i el preferit dels parlamentaris del partit, ha estat nomenat aquest dilluns a Edimburg nou líder del Partit Nacional Escocès (SNP) amb un resultat bastant ajustat (52,1%) davant la segona candidata, Kate Forbes (47,9%). Yousaf, que el mes vinent farà 38 anys, és el primer musulmà que arriba al càrrec. Fins ara era el responsable de la cartera de Sanitat. Oficialment, serà elegit demà dimarts nou primer ministre d'Escòcia, el sisè des de la devolució de poders del 1998, en un ple al Parlament de Holyrood.

Un dels molts debats que ha hagut d’afrontar el feminisme per anar fent el seu camí és el següent: ¿si les dones manéssim, faríem les coses d’una altra manera? ¿El món i les formes de vida que organitzaríem serien diferents? Per part de determinades posicions feministes, la resposta teòrica ha estat sempre “No. Els homes han configurat l’única societat possible, la societat real, que podem modificar, però no n’hi ha cap altra d’imaginable”.

¿El sorprenent anunci, dimecres passat, de l'adeu de Nicola Sturgeon ha deixat en via morta el projecte del Partit Nacional Escocès (SNP)? ¿Pot ser el futur del sobiranisme escocès el mateix que el del quebequès? La situació actual del Quebec és el temut mirall trencat de qualsevol moviment independentista. Després del segon referèndum (1995), en què els secessionistes van fregar la victòria (49,42% a favor; 50,58% en contra), l'aspiració de l'estat propi no forma part ara de l'agenda política del país. També perquè Ottawa li va veure les orelles al llop.

L'independentisme escocès s'atura per agafar aire i repensar la seva estratègia. Reunit de forma virtual, el comitè executiu nacional del Partit Nacional Escocès (SNP) ha decidit a darrera hora d'aquest dijous que el congrés extraordinari, que s'havia de celebrar el 19 de març per establir els pròxims passos en la marxa cap a la independència –o almenys cap al segon referèndum–, s'ajornarà mentre no hi ha un nou relleu per a la fins ara totpoderosa Nicola Sturgeon. És la primera de les moltes conseqüències de l'inesperat adeu de la primera ministra, que es farà efectiu en les pròximes setmanes. El mateix comitè ha pres l'acord d'anunciar públicament qui agafarà les regnes del partit el proper 27 març. Era la decisió més lògica. No tenia cap sentit que primer s'adoptés una estratègia i després es triés un líder que hi combregués.

Sorpresa majúscula a l’independentisme escocès. Només tres setmanes després d’assegurar en una entrevista amb la BBC que “encara sento que tinc l’energia i les ganes per fer aquesta feina”, Nicola Sturgeon, la líder del Partit Nacional Escocès (SNP), i ministra principal del país des del novembre del 2014, ha anunciat aquest dimecres la seva dimissió. Des de la seva residència oficial, Bute House, al centre d'Edimburg, Sturgeon ha informat que es quedarà al càrrec fins que l'SNP triï un nou líder. El procés del relleu ja s'ha activat.

Escòcia no podrà celebrar, de moment, un segon referèndum d'independència, almenys sense comptar amb el permís de Westminster. El Tribunal Suprem del Regne Unit ho ha dictaminat per unanimitat aquest dimecres, en un esperat veredicte sobre el cas que al juny va presentar el govern d'Edimburg.

Pas endavant escocès. Escòcia tindrà moneda pròpia "tan aviat com sigui possible", sempre que el país esdevingui un estat independent. És una de les promeses que ha fet aquest dilluns la ministra principal, Nicola Sturgeon, en la presentació a Edimburg de l'argumentari econòmic sobre el qual el seu govern sustenta la necessitat de la plena sobirania. El nou llibre blanc detalla la proposta per reincorporar-se a la UE, la inversió dels ingressos del petroli en infraestructures més ecològiques i una nova política d'immigració per impulsar la força de treball.

La independència d'Escòcia és l'única manera de crear una "unió d'iguals" al Regne Unit per defensar-se d'un "unionisme agressiu", ha assegurat aquest dilluns, a Aberdeen, la ministra principal del país, Nicola Sturgeon, en el tancament del congrés del Partit Nacional Escocès (SNP), que ha tingut lloc des de dissabte a la capital petroliera del mar del Nord i que aspira a ser-ho, també, de la nova economia escocesa basada en les renovables.

Nou desafiament a Londres. Política de fets consumats. Nicola Sturgeon ha optat per celebrar un "referèndum consultiu" sobre la independència d'Escòcia, que tindrà lloc el 19 d'octubre del 2023, segons ha anunciat al Parlament d'Edimburg aquest dimarts a la tarda la ministra principal del país, al mateix temps que ha presentat el projecte de llei que l'hauria de fer possible. Sturgeon ha optat per aquesta via, que recorda el 9-N de Catalunya, tot i que també ha escrit avui al primer ministre britànic, Boris Johnson, per negociar la transferència dels mateixos poders que van fer possible el primer plebiscit, que va tenir lloc el 18 de setembre del 2014, i que va ser legal i vinculant.

Boris Johnson desafiava aquest dilluns a Brussel·les i Nicola Sturgeon ha desafiat aquest dimarts a Londres. I tot plegat, a causa del Brexit, d'una banda, i del Brexit i de l'anhel independentista d'una part de la població d'Escòcia, de l'altra. Al centre del terratrèmol, la mateixa persona, el premier Johnson, que el 2016 i el 2019 va posar per davant els seus interessos personals a qualsevol consideració política, encara que fos al preu de malmetre la relació de Londres amb Irlanda del Nord o la de Londres amb Escòcia. El clima polític al Regne Unit presenta símptomes de tempesta a l'horitzó.

Dilluns de la setmana passada, quan 122 caps d'estat i primers ministres del món començaven a arribar a la COP26 de Glasgow, pràcticament tota la premsa escocesa i anglesa publicava un anunci de pàgina sencera, pagat pel Partit Nacional Escocès (SNP), que lidera Nicola Sturgeon, en què es llegia: "Una nació a l'espera dona la benvinguda a les nacions del món". Al·lusió evident a les aspiracions dels nacionalistes –que governen amb un pacte de col·laboració amb els Verds, també partidaris de la independència– d'esdevenir un nou estat i posar fi al control que des del 1707 manté Londres sobre Edimburg, tot i la devolució de poders del 1997.

Nicola Sturgeon ha anunciat aquest dimarts a la tarda que el govern escocès reprendrà la iniciativa per celebrar un referèndum d’independència entre el setembre i el desembre del 2023, una idea que ja havia expressat a finals del 2019 i del 2020 i que va reiterar després de la victòria electoral del mes de maig a les eleccions del país. Amb tot, la ministra principal ha deixat ben clar que el plebiscit, el segon que es faria a Escòcia en menys d’una dècada –el primer es va celebrar el 2014–, només tindrà lloc "quan hagi passat la crisi del covid". L’anunci l’ha fet en la presentació del seu programa de govern, en un discurs al Parlament de Holyrood.

"És la voluntat de la gent, no pas la meva, no pas la de Boris Johnson". Fent servir una expressió que remet a l'eslògan que els brexiters van repetir fins a l'infinit mentre es debatia si era legítim fer o no un segon referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europa (UE), la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, s'ha referit aquest dissabte a la tarda al mandat aconseguit pels partits favorables a la independència per celebrar un segon referèndum. Es tracta del "dret dels escocesos a triar el seu propi futur quan la crisi sanitària hagi passat, una qüestió que és un principi democràtic fonamental", ha reblat.

"Glasgow Sud és el districte electoral més divers i multicultural d'Escòcia, una de les moltes coses que el fa tan brillant. Confio que avui s’unirà per rebutjar totalment aquests feixistes". Això escrivia aquest dijous al vespre Nicola Sturgeon al seu compte de Twitter, per comentar l'enregistrament, de quasi dos minuts de durada, de l'enfrontament que va mantenir dijous amb l'ex número dos de Britain First, partit xenòfob i d'inspiració feixista, a la rodalia d'un col·legi electoral de la ciutat.

Fins al pròxim dissabte no es podrà saber amb certesa el resultat exacte de les eleccions nacionals que tenen lloc a Escòcia aquest dijous, les quals podrien arribar a determinar el futur constitucional del Regne Unit a mitjà o llarg termini. El fet que un recompte centralitzat per regions no comenci fins a les nou del matí de divendres i, sobretot, que hi hagi menys responsables que el portin a terme, a causa de les restriccions imposades pel covid-19, alentirà encara més un procés sempre feixuc.

Fins divendres passat calia anar amb peus de plom a l'hora de mesurar les enquestes per a les eleccions escoceses del pròxim 6 de maig. No tant per saber qui seria el triomfador, que semblava i encara ara sembla clar, sinó per tenir la mateixa seguretat sobre si el Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) aconseguiria la majoria absoluta en escons –65, sobre 129 diputats– després de catorze anys al poder de manera ininterrompuda. Però a les dues de la tarda el tauler electoral es va fer bocins amb una jugada tan agosarada com arriscada de l'excap de govern (2007-2014), Alex Salmond.