Tenim filtracions sobre l’amnistia que de seguida comentarem. Però abans no em puc estar de tractar una operació de l’exèrcit d’Ucraïna que té el món bocabadat (i amoïnat per la reacció que tindrà Rússia).

Aquest dimarts comença l'últim ple del Tribunal Constitucional sota la presidència del magistrat Juan José González Rivas, després de l'anunci del nom dels quatre magistrats que cobriran tants altres mandats caducats, un fet que es formalitzarà al novembre i que inclou el del president i la vicepresidenta, Encarna Roca. El conegut com el tribunal de les garrotades al govern espanyol –per l'objectiu no escrit del bloc conservador d'admetre en cada ple recursos d'empara o inconstitucionalitat preferentment de Vox– s'acomiada amb una ponència que proposa declarar inconstitucional la pròrroga de l'estat d'alarma per la pandèmia i una altra que aspira a declarar inconstitucional de manera total l'impost de plusvàlues.

Al president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, no li va agradar que Pedro Sánchez justifiqués els indults dels presos polítics amb l’argument que “els valors constitucionals eren la concòrdia i la mútua comprensió i no la venjança o la revenja”. Això ho va dir el president espanyol fa tres mesos i mig. I com que a Lesmes no li va agradar, s’ho va guardar, i ahir, davant el rei, li va contestar: “Serveixi d'exemple l'ocorregut recentment en ocasió de l'exercici de la prerrogativa de gràcia de la qual s'estan beneficiant determinats dirigents polítics condemnats per aquest TS. Quan s'ha arribat a contraposar per explicar la indulgència la concòrdia davant el ressentiment, com si l'acció de la justícia a l'aplicar la llei que a tots ens devem fos un obstacle per a la convivència o obeís raons diferents previstes per les normes. Res més allunyat de la realitat. La funció dels jutges i magistrats jutjant i fent executar el que és jutjat no es correspon de cap manera amb la idea de revenja o amb el sentiment de rancor”.

Amb la reforma del govern espanyol el president Pedro Sánchez busca reparar com a mínim dues grans àrees de funcionament en les quals han aflorat grans fracassos. El primer és extern: la política judicial; el segon és intern, el de la direcció del seu gabinet.

“Un llibre amb molt de morbo”, així resumeix Esther Vera part de l’interès que té El rey al desnudo, el llibre d’Ernesto Ekaizer que aquest dimarts el periodista ha presentat a Barcelona acompanyat per la directora de l’ARA, pel periodista Josep Cuní i per l’advocat Xavier Melero. Morbo? Doncs sí, perquè en paral·lel a l’obscuritat i l'opacitat de les relacions econòmiques (corrupció, donacions, desfalcs...) que acumula el currículum del rei emèrit, també s’exploren els laberints de les seves nombroses relacions extramatrimonials. El nom de Corinna Larsen és troncal, esclar, no només per haver sigut potser la més popular de les seves amistançades, sinó també com a beneficiària dels seixanta-cinc milions d’euros que li va ¿regalar? Joan Carles provinents de l’Aràbia Saudita, suposadament en concepte de comissions per l’adjudicació de l’AVE a la Meca. Ekaizer investiga i relata aquests episodis, posa noms i cognoms, busca precedents, causes i explicacions. Afirma sense embuts i sense dubtes que Joan Carles és un defraudador i es pregunta per què l’Agència Tributària ha tocat el violí durant tant de temps i si realment està investigant les successives declaracions complementàries fetes pel protagonista del llibre: “La fiscalia del Tribunal Suprem obrirà causa contra ell?”, una pregunta més d’aquest llibre que, segons concreta el seu autor, potser explica tantes coses sobre el rei emèrit com sobre el seu fill Felip, sobre els silencis entre els dos i les informacions que el pare, segons sembla, amagava sistemàticament al fill. 

“Joan Carles I és un gran seductor i un delinqüent”, sosté el periodista Ernesto Ekaizer. Ho argumenta a fons en el seu nou llibre El rey al desnudo. Ekaizer, col·laborador habitual de l’ARA, explica amb tot luxe de detalls, amb el seu característic estil incisiu i amb nombrosa documentació, com l’anterior rei, per una sèrie de truculents episodis, no només va dilapidar tot el seu prestigi –va ser, sens dubte, un dels reis més populars d’Espanya– sinó que a més ha arribat a posar en perill l'estabilitat de la monarquia espanyola.

"Un ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves ni ha de ser víctima de la impotència ni de l’egoisme de l’Estat”. Són paraules de Manuel Alonso, el ministre de Gràcia i Justícia del rei Alfons XII i pare de la llei espanyola d’enjudiciament criminal de 1882, que continua vigent. L’advocada Olga Tubau les va pronunciar, amb llàgrimes als ulls, al final del judici contra el major Trapero. Alonso era un monàrquic, conservador i centralista espanyol. Segur que l’advocada ho va tenir en compte quan va triar la cita per demanar l’absolució del seu client a l’Audiència Nacional.

Sembla com si Moustaki s’hagués inspirat en Ernesto Ekaizer (Buenos Aires, 1949) per a Le métèque: “Amb el meu aspecte de jueu errant, de pastor grec i els cabells als quatre vents...” Connectem a l’hora convinguda però no està disponible. “Estava parlant amb un magistrat”. Esclar. Es lleva i es posa a picar la pedra informativa cada dia, i quan et dediques a això durant més de quaranta anys acabes convertit en un dels periodistes més ben informats. Ell, a més, no competeix per ser el primer a donar la notícia, sinó per ser el primer a explicar-la bé. Va avançar que Marchena no acabaria condemnant els presos polítics per rebel·lió i ara s’atreveix a afirmar que el major Trapero serà absolt. Ekaizer disfruta amb el factor humà. I la seva opinió sobre la premsa espanyola és demolidora. Aquest estiu ha publicat dos llibres, Cap de turc (ARA) i El crispavirus (Espasa, 2020).

Des d’una distància d’una mica més d’un metre, el cap del president i la seva estreta esquena, enfundada en una americana negra, amb prou feines es mouen. Torra mira al davant de la Sala de Plens, al tribunal de cinc membres que presideix el magistrat Andrés Martínez Arrieta, i segueix els discursos del seu lletrat, Gonzalo Boye; de l’advocada de Vox, Marta Castro, i de la fiscal del Suprem, Pilar Fernández Valcarce. La mateixa sala del judici del Procés, amb dotze acusats, ha estat l’escenari de la vista del recurs de cassació d’una condemna.

El nou titular del jutjat penal 8 de Madrid, Jesús de Jesús Sánchez, es pronunciarà, després d’incorporar-se a la seva activitat avui, sobre si aquest divendres se celebra finalment el judici contra l’excomissari José Manuel Villarejo per delictes de revelació de secrets, calúmnies i injúries contra l’exdirector del CNI, el general Félix Sanz Roldán. La impossibilitat, comunicada per un tribunal de Westminster (Regne Unit), de retransmetre la declaració de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, testimoni citat per Villarejo, pot provocar el quart ajornament de la vista.

Pablo Casado torna a apostar per l’estratègia de la tensió, pel missatge que el govern de Pedro Sánchez és més dèbil que mai i no podrà sobreviure als reptes de la nova propagació del coronavirus (els rebrots de l’agost i la possible segona onada), la crisi econòmica i social i la votació dels pressupostos.

Els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira donaran a conèixer avui, en la represa del judici oral de l’excúpula dels Mossos d’Esquadra, les seves conclusions definitives sobre la conducta de Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i César Puig durant els esdeveniments dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017. Com ja vam informar quan es va suspendre el judici per la pandèmia, els fiscals han canviat la seva qualificació provisional. Però el canvi no es limita al que ja s’esperava, és a dir, a substituir el delicte de rebel·lió pel de sedició, sinó que ofereix una qualificació alternativa: el delicte de desobediència.

La sala d'admissió de la sala segona del Tribunal Suprem decidirà en les pròximes setmanes si admet a tràmit o rebutja el recurs de cassació del president Quim Torra contra la sentència que el va condemnar per desobediència amb pena d'inhabilitació.

“Això ho escriu Georges Simenon i condueix a algun lloc, però amb els personatges en dansa pot acabar com els germans Marx”. Ho diu una font judicial, i es refereix a la fruïció amb què alguns mitjans de comunicació ja anticipen el que el jutge Manuel García-Castellón es disposa a enviar a la sala segona del Tribunal Suprem: una exposició raonada perquè investigui el vicepresident segon, Pablo Iglesias, en relació amb els avatars de la targeta que li van robar a finals del 2015 a Dina Bousselham, que llavors era la seva secretària al Parlament Europeu.

“Crec que ho he captat bé. Pel to d’Iñigo Urkullu d’aquest matí a la reunió de presidents autonòmics em fa la impressió que l’última pròrroga de l’estat d’alarma, de trenta dies, ja està parlada”, explica una font present a la conferència consultada per l’ARA. “Anem a la cessió de les competències que demanen les comunitats autònomes”, afegeix.

Els caps territorials dels Mossos d'Esquadra van passant i després de contestar les preguntes de la lletrada Olga Tubau, defensora del major Josep Lluís Trapero, quan arriba el torn dels fiscals, la pregunta és fixa:

El 20 de desembre del 2018 el president Quim Torra i el president Pedro Sánchez, després d'un conclave dels seus governs a Barcelona, es van reunir al Palau de Pedralbes per donar fe del pacte per llançar un "diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport en la societat catalana", pacte que va mobilitzar la dreta i la ultradreta en contra del govern de l'Estat.

B, la pel·lícula sobre la confessió testifical de Luis Bárcenas del 2013, es va estrenar el 18 de setembre del 2015 a un grapat de sales d'Espanya i no va ser fins ahir, quatre anys després, que es va projectar a La Sexta. En el seu moment, no va durar gaire a les pantalles. Però durant uns mesos, el director David Ilundain i un servidor, que publicava en aquells mateixos dies Queríamos tanto a Luis (Planeta), vam fer una gira conjunta per diverses ciutats espanyoles, incloent-hi Barcelona, per promoure el debat, amb gran èxit de públic. Va ser tota una gira feta a la manera antiga.