“Afortunadament ja tenim la República. La República que ve a escombrar i netejar Catalunya i a deixar-la neta com una patena”: quina pena, llegir aquestes coses amb perspectiva històrica. Però quin privilegi, també, poder llegir articles d’actualitat dels anys trenta. Això és el que ens permet aquest recull de la faceta més periodística de l’escriptora Rosa Maria Arquimbau, editat per Julià Guillamon, que ha ordenat i classificat una selecció d’articles de diferents diaris per donar-los context i acabar de posar en circulació l’obra d’aquesta escriptora rescatada no fa ni deu anys per ell mateix. El llibre està prologat per Irene Pujadas, que expressa el desconcert que li ha suposat la lectura d’alguns dels articles al costat de l’entusiasme que li han provocat d’altres. I és que no és evident que el feminisme dels anys trenta es pugui explicar amb les premisses del feminisme actual. Sigui com sigui, la llengua esmolada, la ironia i la frescor dels articles són ja un motiu per llegir-los: és molt divertit veure com carregava contra les feministes “oficials” com Carme Karr o contra les senyores de classe alta amb creu al pit, que es preocupaven més de quedar bé amb l’Església o amb el poder que no pas que les dones obreres tinguessin accés a la cultura. Arquimbau no tenia pèls a la llengua, anava per lliure i no es devia a cap escola o capelleta: això acostuma a pagar-se car.

A la col·lecció de Comanegra Autories ja s'hi havia publicat la Capmany, la Marçal, la Roig... Ara s'hi suma Isabel-Clara Simó. És un pòquer d’asos, tal com diu Núria Cadenes al pròleg d’aquesta edició que recull part del seu periodisme, sempre sense embuts. L’autora alacantina (1943-2020) és un d’aquests casos de narradora-periodista hereva de les lletraferides de la Segona República que es van dedicar a tots dos oficis amb solvència i que van inocular en el debat públic la veu de les dones. Fa uns dies, Gloria Steinem, tot recollint el premi Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats, recordava que els europeus vam ser uns genocides amb la població nativa americana, tota una gosadia davant la presència de la Corona a l'acte. Simó era de la mateixa corda, de les que no deixen les veritats sense dir.

Arran del Dia Mundial del Treball Social, que celebràvem aquesta setmana, pensava en els trets de caràcter que comparteixen les persones que treballen en el tercer sector, en el sentit més ampli. Paral·lelament al món dels llibres, faig comunicació per a una xarxa d’entitats d’economia social, la Plataforma Educativa, amb seu a Girona i incidència en gran part del territori català. Veig la feina que fan per dignificar la vida de persones en situació de risc d’exclusió social des de les diverses entitats, també en el sentit més ampli. I és que si em posés a especificar les tasques relacionades amb els objectius i la tipologia d’usuaris de les organitzacions de què us parlo, potser necessitaria un mica més de l’espai que tinc pensat per explicar-vos com és de valuosa la seva feina.

Imaginem que ens trobem en una carretera convencional de muntanya. Què faríem si de cop un nen en bicicleta surt d'imprevist en un revolt envaint el nostre carril? La resposta de qualsevol humà és clara: pitjar a fons el pedal de fre, mantenir el cotxe dins l'asfalt, agafar el volant amb força… i tancar els ulls.

No és el mateix agafar un nen/a de un any i mig i canviar-li el bolquer, que preguntar-li abans si el pots agafar perquè és el moment de canviar-li el bolquer. Seguidament li pots explicar perquè necessites canviar-li el bolquer. I si ell no vol, pots fins hi tot fer un pacte amb ell: “Primer canviaré el bolquer de la Clàudia i després te’l canviaré a tu, d’acord?”. Finalment, si el que està fent li ve més de gust que venir amb mi a canviar-se el bolquer, jo li diré: “em sap greu, però ara t’he de canviar. Després pots continuar jugant”.

Leo Messi va ser aquest dilluns el gran triomfador de la gala de la Pilota d'Or de la FIFA. L'argentí va guanyar el seu cinquè guardó, un fet que ningú havia aconseguit fins ara. La premsa es fa ressò d'aquesta fita i elogia l'argentí. Aquest és el recull d'articles d'opinió d'aquest dimarts:

L'alineació indeguda del rus Denis Txérixev, que pot provocar que el Reial Madrid sigui eliminat de la Copa del Rei, és el tema que centra gran part dels articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dijous.

Aquest dilluns a les 12 de la nit es va tancar el mercat de fitxatges d'aquest estiu. A Madrid, estaven pendents de l'arribada del porter David de Gea, que de moment no vestirà de blanc després que la documentació del seu traspàs arribés tard a la Lliga. Els articles d'opinió d'aquest dimarts tracten aquest tema, que qualifiquen com "ridícul sense precedents" o "nyap galàctic".

Les paraules de Dani Alves sobre el seu futur i l'adéu de Carlo Ancelotti com a tècnic del Reial Madrid centren els articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimarts.

Com era de preveure, l'eliminació del Madrid a la Champions ha centrat el recull d'opinions de la premsa esportiva d'aquest dijous.

La rabieta de Neymar a Sevilla després de ser substituït centra bona part dels articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimarts.

La petició de presó de la Fiscalia per a Bartomeu i Rosell centra bona part dels articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimarts. El triomf blaugrana al clàssic també és un altre dels temes tractats.

El penal fallat per Messi en l'últim minut del partit contra el City centra les opinions de la premsa esportiva d'aquest dijous. Un altre tema de debat són els càntics contra l'exdona del jugador del Betis Rubén Castro.

El partit contra el Manchester City d'aquest dimarts al vespre i la capacitat de reacció del Barça després de la derrota contra el Màlaga centren els articles d'opinió de la premsa esportiva d'aquest dimarts.