Dins de l’univers del PP espanyol, el PP valencià té fama d’excessiu i problemàtic. De màquina d’obtenir vots, però també de font d’escàndols. Si mirem amb deteniment, però, el PP valencià no n'és un, sinó tres. El d’Alacant, el de València i el de Castelló.

No tot s’ho emporta el temps, i no és veritat que mai no passa res: Eduardo Zaplana, condemnat a deu anys de presó.

La condemna de 10 anys i mig de presó a l'expresident valencià Eduardo Zaplana per haver cobrat comissions a canvi de l'adjudicació de les ITV l'any 1997 és tota una fita en la lluita contra la corrupció al País Valencià i també representa la caiguda del seu principal símbol. L'anomenat cas Erial és important perquè fa referència a casos de corrupció que es van produir a l'inici del seu mandat com a president valencià (1995-2002), cosa que demostra que tota la seva carrera política va estar presidida per l'afany de "fer-se ric", tal com va confessar ell mateix en les escoltes del cas Naseiro a principis dels 90.

Normalment no és fàcil anticipar quins polítics es corrompran, però hi ha casos en què es veu venir de lluny, que no enganyen ningú, i llavors cal preguntar-se per què el seu partit els va promocionar. Eduardo Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956) és un corrupte de manual, algú que va entrar en política per fer diners, una cosa que tot Espanya va poder sentir de la seva pròpia veu en les converses enregistrades en el marc del cas Naseiro, el primer gran escàndol de finançament il·legal del PP.

L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana ha estat condemnat a deu anys i cinc mesos de presó en el conegut com a cas Erial. L'Audiència Provincial de València l'ha considerat culpable dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals pel cobrament de comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997). A més, li imposa multes superiors als 25 milions d'euros i 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació de càrrec públic.

L'excomissari José Manuel Villarejo ha acusat l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exdirector general de la policia i polític valencià Juan Cotino i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) de liderar una operació policial contra Eduardo Zaplana per evitar que aquest disputés el lideratge del Partit Popular a Rajoy. El polèmic expolicia ha fet aquestes declaracions en qualitat de testimoni durant el judici a l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i altres 14 persones per una suposada trama de cobrament de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que s'hauria originat amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics del País Valencià.

L’anomenat “afer del collar” és una de les estafes més sonades de la història. Stefan Zweig recrea l’episodi a la fascinant biografia de Maria Antonieta, ara en català. El que comença com un regal fallit acaba com una enganyifa, ordida per una vividora sense escrúpols. S’aprofita de la credulitat d’un cardenal, àvid de poder, i del seu afany per recuperar el favor de la reina. Ella és del tot aliena al muntatge, però la seva proverbial frivolitat la fan el cap de turc ideal. Coagula una hostilitat, llargament covada envers l’abús i el malbaratament, que soscava els fonaments de l’Antic Règim. Els símbols de desmesura travessen el temps i l’espai. Una bossa Dior de més de dos mil euros, acceptada per “la Maria Antonieta de Seül”, primera dama coreana, ha provocat fa ben poc una crisi política sense precedents. 

Tres noves confessions, les dels empresaris Vicente i José Cotino, que han admès que van pagar comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997) i del pla eòlic (2003) del País Valencià, i la de Juan Francisco García, ex mà dreta d'Eduardo Zaplana, que ha detallat que va falsejar les convocatòries que va guanyar la companyia Sedesa, han despullat un poc més els tripijocs de la trama que presumptament dirigia l'expresident valencià, i que hauria aconseguit un mínim de 20 milions d'euros a canvi d'adjudicacions a dit de l'administració.

Francisco Grau, el cervell financer de la trama corrupta que hauria liderat l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, ha afirmat aquest dijous que el presumpte testaferro i amic de tots dos, Joaquín Barceló, li va dir ahir que l'"havien obligat a confessar" que els fons i immobles que posseïa eren, en realitat, de l'exlíder del PP.

"¿Vostè era el testaferro d'Eduardo Zaplana?" "Sí". Així de contundent ha contestat Joaquín Barceló, examic "de l'ànima" de l'expresident valencià, a les preguntes del fiscal anticorrupció Pablo Ponce al judici que investiga les presumptes comissions il·lícites de, com a mínim, 20 milions d'euros, originades per les concessions dels parcs eòlics del País Valencià (2003) i la privatització de les ITV (1997), i que haurien anat a parar a les butxaques del també exministre de Treball del Partit Popular.

Ni líder d'una suposada trama de cobrament de comissions il·legals de, com a mínim, 20 milions d'euros, ni posseïdor de diners a l'estranger que hauria repatriat amb la compra d'immobles. Únicament un mitjancer i assessor dels negocis dels seus amics que, en agraïment, li pagaven creuers, el deixaven residir en els seus habitatges i utilitzar els seus vaixells o avionetes. Aquest ha estat el relat exposat per l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana en el judici que investiga les suposades comissions il·lícites originades per les concessions dels parcs eòlics del País Valencià i la privatització de les ITV.

Eduardo Zaplana ara és una espècie de residu tòxic de la política valenciana i de l’espanyola, però hi va haver un temps, no tan llunyà com pugui semblar, que en va ser un dels protagonistes indiscutibles. De fet, va ser una de les estrelles més rutilants de l’aznarisme, és a dir, del fort entramat de poder públic i privat que es va formar durant els mandats com a president de José María Aznar, i que han tingut una multitud de derivades en forma de casos judicials que encara avui s’arrosseguen pels tribunals. Sovint els casos de l’aznarisme repten al costat dels que es van congriar anys més tard durant la presidència de M. Rajoy –o amuntegats, o relligats amb ells–, que en molts aspectes va continuar la manera de fer les coses d’Aznar, a pesar de la tírria que es professaven els dos líders.

El tribunal de l'Audiència Provincial de València que jutja l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i altres 14 persones per una suposada trama de cobrament de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que s'hauria originat amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics del País Valencià, ha rebutjat els intents de la defensa de l'excap del Consell d'anul·lar la causa i traslladar-la a l'Audiència Nacional.

El periodista Javier Martín de l'agència Efe explica a l'ARA que l'11 de març del 2004 al matí estava fent una entrevista en un búnquer secret de Beirut a un alt càrrec de Hezbol·là, la guerrilla xiïta que actua al Líban. Era un lloc subterrani on, en teoria, no hi havia d'arribar cap senyal de l'exterior. Tot i això, quan va acabar l'entrevista el representant de Hezbol·lah li va dir que sentia molt el que havia passat a Madrid i que els que ho havien fet eren "mals musulmans que no representaven l'islam". Martín relata que en aquell moment no sabia de què li parlava, però quan va sortir a l'exterior i va saber la magnitud dels atemptats, va escriure ràpidament un teletip assenyalant que Hezbol·lah en responsabilitzava el jihadisme i els condemnava. Aquest teletip, com tantes altres informacions que assenyalaven cap a l'autoria jihadista durant les primeres hores i dies, mai es va publicar en un mitjà públic com l'agència Efe. Això mateix va passar amb moltes altres informacions que apuntaven a l'autoria jihadista i no a ETA, que van ser censurades als mitjans públics espanyols, llavors controlats pel PP.

La Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar ahir dinou anys de presó i una multa de 40 milions d'euros per a l'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, considerat el principal culpable d'una suposada trama de comissions il·lícites i blanqueig de capital que es va originar amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics.

La magistrada titular del jutjat d'instrucció número 8 de València, María Isabel Rodríguez, ha processat l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana en el cas que investiga el presumpte cobrament de fins a 17 milions d'euros en comissions il·legals a canvi d'adjudicacions del servei de la ITV i del pla eòlic valencià, segons ha informat l'agència Europa Press.

La defensa de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana ha sol·licitat al jutjat d'instrucció número 8 de València la declaració del comissari jubilat José Manuel Villarejo i la de l'exgerent de l'empresa pública Imelsa Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, perquè afirma que tots dos testimonis podrien ajudar a esclarir l'origen de la investigació que afecta el també exministre de Treball.

Nascut en una família conservadora de Benigànim (Vall d’Albaida), Marcos Benavent va iniciar la seva trajectòria política el 1995 a l’Ajuntament de Xàtiva de la mà del popular Alfonso Rus, a qui anys després va fer famós gravant-lo comptant diners. De la mà de Rus va arribar a la Diputació de València, on va ser nomenat gerent de l’empresa pública Imelsa. I és llavors quan es va convertir en un “ionqui dels diners”, segons les seves pròpies paraules. També en un addicte de l’àudio, ja que va començar a enregistrar totes les negociacions que mantenia amb empresaris i companys de partit.

L'exgerent d'Imelsa, una antiga empresa pública de la Diputació de València, i autodenominat "ionqui dels diners", Marcos Benavent, ha declarat aquest dimecres al magistrat titular del jutjat d'instrucció número 18 que ell i el seu sogre van manipular i van editar els enregistraments que van donar peu a la investigació policial i judicial sobre la suposada corrupció en diverses administracions del País Valencià governades pel PP, i que s'inclouen en els casos coneguts com a Taula i Imelsa.