No feia ni un mes que havia parit, però tenia clar que no s’ho volia perdre de cap manera. Així que va agafar el seu nadó i es va plantar a la facultat de física de la Universitat de Barcelona. Des d’allà, amb el seu grup de recerca, va poder seguir en directe, a través de grans pantalles, el llançament a l’espai del telescopi espacial Gaia, els ulls amb què durant 11 anys l’Agència Espacial Europea (ESA) ha escombrat el cel i ha revolucionat la visió que teníem de la nostra galàxia i el nostre veïnat còsmic. I on la participació catalana ha estat decisiva.

És possible que sentiu parlar d'un gran asteroide que es dirigeix cap a la Terra. No us espanteu. Just després del dia de Nadal, els astrònoms van observar alguna cosa que s'allunyava de la Terra: una roca d'entre 40 i 100 metres de llarg que van anomenar 2024 YR4. Durant les setmanes següents, van simular les seves possibles òrbites futures. Ara, basant-se en la informació més actualitzada, els investigadors diuen que hi ha entre un 1,3% i 2,3% de probabilitats que aquest asteroide impacti en algun lloc de la Terra el 22 de gener del 2032. Fins dimecres parlaven de poc més d'un 1%. Aquest dijous se situen ja en més d'un 2%.

Barcelona serà un dels epicentres de l'Agència Espacial Europea (ESA, en anglès) per estudiar la crisi climàtica i proposar solucions tecnològiques que puguin arribar al mercat. L'organització europea obrirà el primer laboratori de l'Estat del Phi-Lab –és a dir un centre d'última tecnologia per fer recerca sobre tecnologies espacials– que es pugui utilitzar per "impulsar la resiliència climàtica" mitjançant la col·laboració publicoprivada i empresarial. A tot Europa n'hi ha un total d'onze. El centre d'operacions català s'ubicarà a Castelldefels, en concret el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), i estarà coordinat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), després de guanyar el concurs de l'ESA. L'anunci s'ha fet aquest dimarts a la Llotja de Mar de Barcelona durant la primera jornada del NewSpace Economy Congress, organitzat per la Cambra de Comerç i la Generalitat.

El primer satèl·lit que es va llançar a l'espai va ser l'Sputnik I, de l'antiga Unió Soviètica. Va ser el 1957 i va marcar el moment en què els humans vam començar a contaminar l'espai. La brossa espacial (space debris en anglès) és qualsevol objecte que ha quedat a l'espai que ja no té utilitat o que ha fallat: els satèl·lits, els coets que es fan servir per posar-los en òrbita i els fragments que es generen en explosions o col·lisions.

Sigui capturant galàxies espirals o vivers estel·lars, el telescopi espacial europeu Euclid mostra per primer cop la millor cara del nostre Univers. Aquest dimarts l'Agència Espacial Europea ha compartit les primeres imatges captades per aquest telescopi robòtic: cinc vistes aèries del nostre cosmos. Llançat durant el mes de juliol, l'Euclid està immers en una recerca per cartografiar un terç del cel extragalàctic i per revelar com les misterioses influències de la matèria fosca i l'energia fosca han modelat l'estructura de l'Univers. Les noves imatges són només un petit tast del que els científics esperen que aconsegueixi captar el telescopi espacial.

El telescopi espacial James Webb, en vol des del dia de Nadal del 2021, ja fa ciència de primeríssim nivell. La seva tramesa d’imatges aporta tanta informació i de tanta qualitat que hi ha astrònoms, astrofísics i fins i tot astrobiòlegs que s’hi refereixen com un abans i un després. Sigui real o exagerada aquesta apreciació, el que és cert és que mai fins ara no s’havia pogut veure amb una resolució tan alta un exoplaneta, un planeta fora del nostre sistema solar. El telescopi espacial s’ha centrat en el planeta WASP-39 b, situat a uns 700 anys llum de la Terra. Les imatges donen informació d’àtoms, molècules i fins i tot senyals d’activitat química i núvols. La revista Science publica aquesta setmana una àmplia col·lecció d’articles sobre totes aquestes qüestions.

Catorze anys després de l'última vegada que l'Agència Espacial Europea (ESA) va seleccionar astronautes, l'organisme n'ha presentat una nova promoció aquest dimecres. Són dues dones i quatre homes seleccionats entre més de 22.000 aspirants en un procés que ha durat un any i mig. La nova generació d'astronautes europeus podria participar en el projecte més ambiciós que té l'ESA damunt la taula —en una missió internacional— de cara al 2030: un viatge tripulat a la Lluna.

Vuit minuts després de l'enlairament, el coet Vega de l'Agència Espacial Europea (ESA) s'ha perdut en l'espai i, amb ell, el SEOSAT-Ingenio, el primer satèl·lit d'observació terrestre de fabricació espanyola i una de les grans apostes de la indústria aeroespacial. Les primeres investigacions atribueixen el fracàs de la missió a una cadena d'errors humans, segons ha apuntat el consorci espacial Arianespace, que ha assegurat que la ferralla dels aparells ha caigut en una zona no habitada que no ha especificat.

La situació de la pandèmia a Europa és d'una "gran preocupació" a hores d'ara, ha assegurat aquest dijous al matí el director regional per al continent de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Hans Kluge, en conferència de premsa des de Ginebra. "Augmenta el nombre de casos diaris, augmenten els ingressos hospitalaris i el covid és ara la cinquena causa de mort", ha recordat.

El coet Ariane 5, primera missió al planeta Mercuri de l'Agència Espacial Europea (ESA), en col·laboració amb l'agencia espacial japonesa JAXA, s'ha enlairat amb èxit aquest dissabte a la matinada, des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.

El mòdul d'aterratge Schiaparelli, de fabricació europea, es va estavellar contra la superfície de Mart quan havia d'aterrar, segons ha anunciat aquest divendres l'Agència Espacial Europea (ESA) en un comunicat. L'ESA explica que els propulsors es van apagar abans d'hora i que, de resultes d'això, el mòdul va patir una caiguda lliure molt més llarga del que s'esperava. "S'estima que Schiaparelli va caure des d'una alçada d'entre 2 i 4 quilòmetres, i va impactar a una velocitat considerable, a més de 300 quilòmetres per hora", diu el comunicat. La sonda ExoMars TGO continua orbitant el planeta.

L'Agència Espacial Europea (ESA) investiga què ha pogut passar amb la sonda Schiaparelli, una de les protagonistes de la missió espacial més important dels últims anys: la recerca de vida extraterrestre a Mart. Els científics no saben encara si el mòdul ha aterrat amb èxit al planeta vermell, ja que hi han perdut la comunicació.

Aurores boreals, albades, capvespres, l'Estació Espacial Internacional, núvols, oceans, ciutats de nit plenes de lluminària... Aquestes són algunes de les coses que pots veure al vídeo fet amb la tècnica del 'time lapse' per l'astronauta alemany Alexander Gerst. 12.500 fotografies fetes en una missió de sis mesos i combinades en un sol vídeo d'alta definició de sis minuts publicat per l'Agència Espacial Europea. El resultat és una perspectiva espectacular de la Terra des de l'espai, com no l'havies vista mai abans.

"Si poguessis olorar un cometa, probablement desitjaries no haver-ho fet", aquesta és la sentència que l'Agència Espacial Europea (ESA) ha publicat al blog de la sonda Rosetta, la primera que entra en l'òrbita d'un cometa, després d'analitzar els gasos del 67P/Churyumov-Gerasimenko. En resum: l'ESA desmunta qualsevol imatge bucòlica de l'espai perquè el cometa faria pudor, segons la investigadora Kathrin Altwegg del projecte Rosina, dedicat a analitzar l'atmosfera del 67P/C-G.