La guerra entre La revuelta i El hormiguero ha fet que surtin a la llum algunes males pràctiques de Motos, com ara suposats vetos a determinats actors o persones populars. L'últim a denunciar un cert rancor per part de Motos ha estat l'humorista Carles Sans, membre del Tricicle. Durant una entrevista al programa de SER Catalunya Tot és comèdia, Sans ha explicat que el presentador el va vetar a ell i als seus companys fa molts anys, arran d'un incident que va tenir lloc quan encara no tenia programa de televisió i era col·laborador d'un programa de ràdio. "Pablo Motos col·laborava en un programa de ràdio i nosaltres hi vam anar com a entrevistats. Ell va fer una sèrie d'acudits i nosaltres no n'hi vam riure cap, i això no ens ho va perdonar mai més", ha detallat Sans.

Paco Mir (Barcelona, 1957) és conegut per ser un dels membres del Tricicle, però també ha dibuixat tires còmiques per TBO i El Jueves, ha adaptat i dirigit més de cinquanta títols de teatre, òpera i sarsuela i ha produït diverses sèries de televisió. Ara publica el llibre El senyor correcuites (Thule Ediciones).

Paco Mir és un artista polifacètic i de petit volia ser aviador, dibuixant o director de cinema. A casa tenien una gran biblioteca. “El meu pare havia col·leccionat còmics. Em recordo copiant coses de Disney. Hi havia una col·lecció que es deia El monigote de papel en què hi havia tots els humoristes i va ser una inspiració”.

]]>

Xim-pum, que vol dir que s’ha acabat. Bé, al Perú en diuen així de les sabatilles de jugar a futbol per la derivació de la marca Champion. Hits-chimpum! és l'últim espectacle dels tres Tricicles, que no tornaran a pujar a un escenari per fer-nos riure. I s'han acomiadat a la seva manera, omplint el Liceu durant cinc funcions. Tricicle han estat sempre oportuns. Les seves decisions al llarg de 40 anys de carrera artística han estat mesurades, acordades i gairebé sempre exitoses. El seu adeu, el de la companyia, no podia ser d’altra manera. Al Liceu, envoltats de seguidors i dels fans irreductibles amb cares conegudes com Cayetana Guillén Cuervo, José Corbacho, Andreu Buenafuente, Joan Manuel Serrat, Joan Laporta, Fede Sardà... i una llarga llista d’admiradors que els han acompanyat en l’últim silenci i entre els quals hi havia l’actriu Anna Briansó. Ella va estar a punt de ser una Tricicle. Li van proposar quan preparaven Exit. Estava molt ocupada, cansada, i va dir que no. Em consta que fins i tot van fer un càsting... però finalment van preferir seguir els tres sols.

]]>

Carles Sans va pujar a l’escenari fa un any per fer-hi dues coses que no havia fet mai en 40 anys: actuar sol i parlar al públic. L’espectacle es diu Per fi sol!, i corrin, perquè el 6 de novembre s’acaba la temporada al Teatre Borràs de Barcelona.

]]>

Contra aquella gent que tracta les persones grans amb condescendència i infantilitzant-les, El Tricicle ha decidit recuperar la comèdia musical Forever young, protagonitzada per sis homes i dones centenaris que viuen en una residència. L'espectacle es va estrenar el 2011 a Madrid i va fer gira per l'estat espanyol durant dos anys: va acumular prop de 500 funcions i més de 200.000 espectadors. Ara la companyia formada per Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans l'ha tornat a produir amb un nou repartiment que l'estrenarà el 16 de març al Teatre Poliorama, on faran temporada fins al maig. "És una reivindicació del que significa ser gran avui en dia. No cal tractar la tercera edat com si no tinguessin enteniment, són vells, però no són idiotes", diu Gràcia.

]]>

La companyia el Tricicle rebrà el Premi Atlàntida 2021 del Gremi d'Editors de Catalunya en el marc de la 36a Nit de l'Edició, que se celebrarà el dilluns 13 de desembre al Teatre Condal de Barcelona. El guardó es lliura anualment a una persona o entitat que s’ha distingit per la defensa i promoció de la cultura en general, de la defensa de la propietat intel·lectual, i del foment de la lectura, i ha reconegut anteriorment Joan Manuel Serrat, Jaume Plensa, Jordi Savall i Viviane Reding.

]]> El Tricicle és cultura

Billy Wilder, l’esmolat guionista i director del millor Hollywood, deia que els premis són com les morenes, que un dia o altre arriben a tots els culs. Aquest mes d’octubre, el Tricicle es va endur -juntament amb altres guardonats- el Premi Nacional de cultura. Un reconeixement merescut que, segurament, arriba una mica tard. De fet, en el moment de sentir la notícia, més d’un va pensar “Ah, però no el tenien?” Certament, quan el trio teatral ja és a l’últim revolt de la seva carrera, quan s’han acomiadat “definitivament” dels escenaris dues o tres vegades i sempre amb les platees a rebentar, els arriba aquest premi oficial. I, d’entrada, sorprèn una cosa: que el reben amb la il·lusió dels debutants. I aleshores et preguntes el perquè, busques aquí i allà i trobes, tot d’una, un cert ressentiment que sempre havien dissimulat. “Després de 40 anys, per fi som acceptats dins del gremi, dins l’exquisit cercle de la cultura que considera que veure un espectacle d’entreteniment és una pèrdua de temps”, va dir Paco Mir en el faristol dels guanyadors. Si és així com s’han sentit, no serem els altres els qui modifiquem la manera com han percebut la realitat. I és veritat el que va dir Carles Sans en una entrevista recent a l’ARA: “No fem ben bé mim, els del teatre diuen que no és teatre, dansa tampoc, clown sí, però...” I? Deixem-nos d’etiquetes i de discernir entre què és cultura i què no ho és. Precisament, no se’ls ha pogut encasellar perquè ningú fa el mateix que ells, espectacle rere espectacle. Han creat. I han tingut llenguatge propi. Què és això, si no Cultura en majúscules? L’entreteniment també és cultura de masses. I, posats a entretenir, millor que el públic ho entengui, encara que sigui sense paraules. D’on surt el rancor si tenen el que voldria tenir tothom que aixeca un teló: èxit?

]]> Dimarts, a TV3, vam veure Tricicle 40, un repàs a la trajectòria de la tripleta còmica de més èxit al país coincidint amb el seu comiat dels escenaris. Va ser el tercer programa més vist del dia a Catalunya després de les dues edicions del Telenotícies. Un indicatiu que Tricicle sempre és un plat que ve de gust i que té l’estima incondicional del públic. Aquest Sense ficció, amb el segell de Minoria Absoluta, tenia més de reportatge que de documental. Era formalment correcte: un repàs a la seva trajectòria des del seu naixement fins a l’actualitat posant èmfasi en els moments més estel·lars de la companyia, una recopilació exhaustiva dels esquetxos més emblemàtics jugant amb el pas del temps, declaracions de Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir valorant la seva evolució i explicant els processos de creació, la participació d’un parell de col·laboradors més estrets, i una selecció de celebritats que intervenen per cantar les excel·lències de Tricicle. Era just i honest. Un plantejament estàndard de reportatge que executa amb rigor la seva funció. Però televisivament era convencional i pla. Si no fos pels esquetxos que vèiem i la manera com aquests estimulen la nostra nostàlgia, el reportatge no s’imbuïa gens de l’energia de Tricicle. A nivell de guió li faltava audàcia, ànima i esperit de creativitat, que és el que caracteritza la feina de Tricicle. Tot es construïa a base de paraula quan, justament, és l’antítesi de la filosofia de la companyia.

]]>

El Tricicle ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2020, just l’any en què es retiren dels escenaris. Joan Gràcia, Paco Mir i Carles Sans no han perdut l’ocasió per deixar constància, amb ironia, del seu malestar per no haver rebut abans cap premi a Catalunya tot i els seus 40 anys d’èxit als escenaris. “Ens han donat un premi. Ja no podrem dir que el millor premi és omplir teatres. Ara tenim un premi de debò, un que ens hem trobat després de competir durant 40 anys en la lliga del teatre comercial, sense el dopatge de les subvencions. Potser hauríem de rebre el premi als millors empresaris. Però no. Som cultura! Després de 40 anys per fi som acceptats dins del gremi, dins l’exquisit cercle de la cultura que considera que veure un espectacle d’entreteniment és una pèrdua de temps”, ha dit Paco Mir, amb els seus socis a banda i banda fent de cor dient que sí amb el cap.

]]>

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut amb el Premi Nacional de Cultura cinc personalitats i entitats: la cantant Maria del Mar Bonet, la residència de treball per a artistes i investigadors Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), la directora i guionista de cinema Carla Simón, la companyia de teatre Tricicle i el projecte cultural Xamfrà. La Capella del MACBA acollirà el diumenge 29 de novembre l’acte de lliurament.

]]>

De tots els papers que configuren la creació artística, a Paco Mir (Barcelona, 1957) el que més l'apassiona és escriure. Ara bé, la seva trajectòria com a membre del Tricicle l'ha catapultat a la popularitat més com a actor que com a dramaturg, tot i que ell mai ha deixat de crear. Mir esperava que aquest any podria deixar enrere les actuacions amb el trio còmic, que a finals del març passat havia de culminar el seu comiat al Teatre Coliseum amb Hits, i posar al centre la seva faceta d'autor. Però la irrupció de la pandèmia els va obligar a cancel·lar les tres últimes setmanes de funcions, que ara estan treballant per recol·locar al calendari. "Sembla que el destí no vulgui que marxem mai, gairebé és un acudit", diu.

]]>

“El Coliseum era un teatre que ens faltava”, informa Carles Sans amb la sorpresa als llavis, com si acabés d’adonar-se que el teatre de la Gran Via barcelonina encara no ha acollit un espectacle del Tricicle. El deute quedarà saldat des d’avui fins al 29 de març, perquè al Coliseum s’hi faran les 50 últimes funcions de Sans, Joan Gràcia i Paco Mir com a Tricicle. “És el comiat, sempre entre cometes, definitiu”, diu Sans.

]]>

L'Antoni Bassas conversa amb El Tricicle sobre el seu últim espectacle, Hits, i el seu futur com a companyia.

]]>

Tricicle presenta al Teatre Victòria el que serà el seu últim espectacle. En realitat és una compilació dels seus 'hits', els esquetxos més exitosos de la seva llarga trajectòria. Dels tretze espectacles que han creat, han escollit 40 esquetxos perquè el públic els esculli via xarxes. Els dotze més votats seran el corpus del muntatge. L'obra serà un resum de la seva trajectòria; fins i tot en vídeos s'hi inclouen les seves experiències fora del teatre, com la sèrie 'Tres estrelles' i l'actuació als Jocs Olímpics. "Qui vingui acabarà sabent tot el que ha fet Tricicle. És una classe magistral de Tricicle de la A a la Z", diu Mir. El 2019 celebraran 40 anys junts.

]]>

L'adeu definitiu del Tricicle als escenaris serà el 3 de febrer al Teatre Victòria. La companyia va estrenar fa dos anys 'Hits', el seu espectacle de comiat, que fins ara ha portat a 35 ciutats diferents i que han vist més de 175.000 espectadors. A partir de l'11 d'octubre, el muntatge s'instal·larà a l'escenari del Victòria, on el Tricicle representarà la seva última funció. 'Hits' és el desè espectacle de la companyia de Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir, que fa 40 anys que treballen junts i són l'únic grup teatral de l'estat espanyol amb tots els membres fundadors actuant.

]]>

El Tricicle estrenarà el que serà l'últim espectacle de la companyia a Albacete aquest divendres. Es titularà 'Hits' i el portaran de gira per Espanya durant tres o quatre anys per poder dir adéu a tots i cadascun dels seus espectadors.

]]> La celebració de la diada castellera de la festa major de maig, a més de tractar-se d'un dels moments tècnics més importants pels Castellers de Badalona, ha esdevingut des de fa prop de deu anys un nexe social amb la ciutat en incorporar el nomenament del casteller honorífic de la temporada. El proper diumenge 15 de maig, serà el torn de Carles Sans Padrós, fundador de la Companyia Teatral Tricicle, que rebrà la camisa de la colla de la mà dels seus màxims representants, segons ha confirmat la formació del Barcelonès.

]]>

Trenta-cinc anys de teatre, sis milions d'espectadors i interpretacions d'espectacles arreu del món. Carles Sans, Joan Gràcia i Paco Mir es van conèixer en una trobada d'arts escèniques a Menorca, i poc temps després van convertir-se en companys a l'Institut del Teatre especialitzats en pantomima i art dramàtic. L'1 de novembre de fa 35 anys van fer la seva primera actuació a Breda i es van convertir en El Tricicle.

]]>