Les seus d’Unipost de Manresa i Terrassa van protagonitzar telenotícies i portades de diaris quan el 19 de setembre del 2017 la Guàrdia Civil va decomissar-hi paperetes del referèndum de l’1-O. Feia mesos que els treballadors de l’operadora postal vivien un autèntic calvari que no tenia res a veure amb el Procés: no cobraven al dia ni la totalitat del sou, i l’empresa estava en concurs de creditors. A aquesta situació de neguit per l’amenaça de tancament s’hi va afegir el tràngol de l’escorcoll.

"Cares d'odi", "cares de ràbia" i situacions inèdites després de dècades d'experiència professional, sumat a la inacció o fins i tot oposició dels Mossos. Amb aquest discurs en comú estan declarant un per un la majoria dels agents de la Guàrdia Civil que van actuar l'1 d'Octubre, així com també alguns que van dur a terme els escorcolls del 19 i 20 de setembre previs al referèndum –tot i que en aquest últim cas parlen de la col·laboració de la policia catalana–. Un dels agents que va actuar al Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Andreu de la Barca ha qualificat de "delinqüents" els votants que van "agredir verbalment" els agents. "No sé si em van insultar per complir la interlocutòria judicial o perquè era guàrdia civil. El que m’ha quedat és com em miraven, no sé si per menyspreu o odi. Mai per fer la meva feina m’havien escopit", ha explicat el sergent primer G3772B, que ha recordat insults d'una vintena de persones que se situaven a l'interior del centre. L'única situació d'enfrontament que ha descrit ha estat un intent de mossegada a la mà d'un dels agents per part d'un ciutadà, tot i que les defenses han apuntat que hauria estat en un altre lloc del cos.

El jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona acumula desenes d'informes de la Guàrdia Civil referits al referèndum de l'1-O (bona part dels quals han servit per a la causa de rebel·lió del Tribunal Suprem). En un dels més recents, al qual ha tingut accés l'Agència Efe, l'institut armat sosté que Francesc Sutrias, antic director de Patrimoni de la Generalitat i un dels alts càrrecs detinguts el 20-S, va acordar amb el responsable de l'empresa postal Unipost, Pau Raventós –també detingut el desembre del 2017– la destrucció de proves que els vinculessin amb l'1-O.

L’operador privat de correu postal Unipost tancarà el dia 31 de maig. La companyia, que està en procés de liquidació després d’instar el concurs de creditors el passat estiu, va anunciar el dilluns a tots els seus proveïdors que aquest dijous serà el seu últim dia d’activitat i que a partir de l’1 de juny les seves instal·lacions ja no estaran operatives. Per a aquella jornada està previst l’acomiadament dels últims 80 empleats de l’empresa, dels que 57 treballen a les instal·lacions centrals de L’Hospitalet de Llobregat. A partir de llavors, tot s’haurà de vehicular a través de l’administrador concursal.

L'exdirector general d'Unipost, Pau Raventós, ha negat davant del jutge que investiga l'organització de l'1-O que l'empresa cobrés un milió d'euros de la Generalitat per enviaments postals i certificats destinats al referèndum, segons fonts judicials consultades per l'ARA. Raventós, que va ser detingut per la Guàrdia Civil, ha declarat com a investigat aquest dimarts, juntament amb un altre dels responsables de l'empresa.

Cinc responsables de l’empresa Unipost han assegurat al jutge que investiga els preparatius de l’1 d’octubre que no sabien que tenien les 45.000 targetes censals que la Guàrdia Civil els va intervenir al setembre a Terrassa. Els cinc treballadors han declarat com a testimonis davant del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona.

L'administració concursal d'Unipost, el primer operador postal privat d'Espanya, ha demanat avui al jutge l'obertura de la fase de liquidació de la companyia després de no haver rebut cap oferta de compra per a la unitat productiva durant el termini establert.

El jutjat del mercantil número 7 de Barcelona ha donat 40 dies per trobar un possible comprador per a la unitat productiva d'Unipost, l'operador postal privat que va presentar concurs de creditors l'any passat. Després que l'administració concursal en demanés la liquidació al desembre, el jutge ha decidit acotar el calendari. L'oferta de compra hauria d'arribar en 40 dies, i si no es considera suficient, el jutge decretarà l'obertura de la liquidació de la companya.

La Guàrdia Civil ha escorcollat aquest dijous a partir de les 8 del matí la seu de l'empresa postal Unipost a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i n'ha detingut el director general, Pau Raventós, en el marc de la investigació sobre els preparatius del referèndum de l'1-O que porta a terme el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. A les set de la tarda, Raventós ha estat posat en llibertat.

L'operador postal privat Unipost ha presentat un ERO que afecta 2.200 treballadors, la totalitat de la seva plantilla, segons ha pogut saber l'ARA. La companyia catalana es troba en concurs de creditors des del juny i els sindicats ja havien denunciat impagaments dels salaris als empleats.

El grup productor de cava Codorníu ha negat qualsevol tipus de vinculació amb l'empresa Unipost, propietat d'Antón Raventós, membre de la família Raventós, que gestiona el Grup Codorníu. Unipost ha estat registrada aquest dimarts per la Guàrdia Civil per suposats enviaments relacionats amb l'1-O. La cavista també ha desmentit qualsevol altra participació amb el procés sobiranista, segons ha informat en un comunicat.

AQUESTS DIES ENS TROBEM a la bústia de casa sobres amb propaganda electoral, algun catàleg comercial per incentivar les compres i alguna felicitació nadalenca. Arriben a casa gràcies a Correus i altres competidors d’aquesta empresa pública que intenten esgarrapar un tros del pastís del negoci postal. Però el cert és que aquest pastís cada cop és més petit. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ho ha quantificat en un estudi recent: només un de cada tres espanyols ha rebut una carta d’un altre particular en l’últim mig any. Els particulars ja no es comuniquen per carta. Les noves tecnologies s’imposen, i no només entre particulars. També s’ha reduït la comunicació postal que fan les administracions (la meitat dels espanyols no han rebut cap notificació d’una administració en els últims sis mesos) i el poc correu que es manté ve d’empreses, sobretot les d’electricitat, gas, telecomunicacions i bancs, tot i que també van pel camí del descens.

La Guàrdia Civil ha lliurat aquest dilluns a l'empresa de correu Unipost l'ofici de la Fiscalia Superior de Catalunya perquè l'informi sobre el seu contracte per al servei de l'enviament de la propaganda del procés participatiu del 9-N i perquè li especifiqui qui els va subministrar el llistat de destinataris.