L'ultranacionalista Karol Nawrocki ha jurat aquest dimecres com a nou president de Polònia per als pròxims cinc anys, després de derrotar a les eleccions del juny l'alcalde de Varsòvia, Rafał Trzaskowski, el candidat proper al primer ministre polonès, Donald Tusk. Amb la investidura de Nawrocki, Polònia s'enfronta a anys de bloqueig polític amb una cohabitació difícil entre un president ultraconservador i nacionalista i un primer ministre liberal-centrista i proeuropeu.

El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha superat aquest dimecres la qüestió de confiança a la qual ell mateix s'havia sotmès amb l'esperança de recuperar la iniciativa política, després que el seu aliat i alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, fos derrotat per un estret marge per l'ultradretà Karol Nawrocki a les eleccions presidencials de principis de mes. Els bons resultats obtinguts pel conservador i novell en la política havien desencadenat una onada de dubtes entre els socis de la coalició governant, sobretot perquè el president del país té dret a aplicar el veto en les mesures aprovades per l'executiu de Tusk. Nawrocki, que és exboxejador, encarna una postura més conservadora i nacionalista que Trzaskowski i el mateix Tusk, reformistes i proeuropeistes.

Rússia hauria intentat dur a terme una operació de sabotatge a escala internacional que consistia en col·locar explosius i incendiar avions de càrrega de companyies aèries occidentals per crear terror entre els països de l’OTAN que més suport han donat a Ucraïna. Això és el que ha assegurat aquest dimecres el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, un dels països europeus que més ha sostingut la resistència ucraïnesa i més agressiu s’ha mostrat en la seva retòrica contra Rússia. Precisament, ho ha explicat durant la trobada a Varsòvia amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, com a president del Consell de la Unió Europea que ara sustenta el líder polonès. 

Quan es tracta de la guerra a Ucraïna, França i Alemanya mantenen posicions molt divergents sobre el paper que han de jugar els aliats. El canceller alemany, Olaf Scholz, i el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, s'han reunit aquest divendres a Berlín per intentar, una vegada més, acostar posicions abans de la cimera europea de la setmana que ve. Però de la reunió només n'han sortit dues idees de consens, les mateixes que Macron ha repetit en més d'una ocasió.

Diumenge al vespre, al canal de notícies de la televisió pública polonesa, la TVPinfo, el periodista Wojciech Szelag sorprenia l’audiència i els seus propis convidats amb un gest que anava més enllà de l’honorabilitat. “Abans que comencem l’entrevista crec que cal pronunciar tres frases. Durant molts anys, a Polònia, s’han dirigit paraules vergonyoses a nombroses persones per haver decidit per elles mateixes qui són i qui estimen. Les persones LGTBI no són una ideologia. Són persones. Noms concrets, cares, familiars, amics”. I dirigint la mirada als seus convidats va afegir: “Totes aquestes persones haurien de sentir les paraules «ho sento» en algun lloc. Aquí és on demano disculpes”. Szelag feia aquest discurs per donar la benvinguda als dos entrevistats d’aquella nit: els activistes pels drets LGTBI Bart Staszewski i Maja Heban. Això passava en el programa Gość Wieczoru [El convidat de la tarda], un espai de quinze minuts en què s’entrevisten persones vinculades a temes d’actualitat. En la sorpresa continguda dels convidats es va fer evident la transcendència d’aquelles paraules. Des del 2015, el govern de Jaroslaw Kaczynski, del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), va promoure polítiques LGTBI-fòbiques que van provocar repressió i amenaça sobre aquest col·lectiu. Desenes de municipis polonesos es van declarar "lliures d’ideologia LGTBI" i els mateixos convidats havien estat assenyalats pel govern. L’elecció de Donald Tusk de Coalició Cívica com a nou primer ministre el desembre passat ha suposat un compromís de reparació. Una de les àrees d’actuació s’ha fet sobre la televisió pública, utilitzada fins ara com a màquina de propaganda del PiS.

Donald Tusk, el nou primer ministre polonès, ha passat a l'acció. Menys de deu dies després d'haver assumit el càrrec, l'expresident del Consell Europeu ha complert una de les promeses electorals: despolititzar els mitjans de comunicació públics. Per això ha destituït els caps de la televisió (TVP) i la ràdio públiques (PR) i també el de l'agència estatal de notícies (PAP). Ho ha anunciat aquest dimecres el ministre de Cultura, Bartlomiej Sienkiewicz. Com a reacció al que consideren un "atac a la democràcia", un grup de diputats de l'anterior partit de govern, l'ultradretà Llei i Justícia (PiS), al capdavant dels quals hi havia l'actual líder de l'oposició, Jarosław Kaczyński, han ocupat la seu de la TVP.

Retorn. Polònia enceta una esperada transició de poder. Donald Tusk tornarà avui al govern de Varsòvia, preparat per a una complicada cohabitació amb la presidència d'Andrzej Duda, i amb el repte de desminar una cultura política i unes relacions clientelars que han arrasat amb la credibilitat i la independència de les principals institucions del país. I tot això ho haurà de fer amb una societat dividida i una coalició de govern multicolor, liderada per la Plataforma Cívica de Tusk, però que agrupa des del centredreta fins als liberals de Tercera Via i la socialdemocràcia de Nova Esquerra. Entre el compromís i la claudicació, Tusk haurà de buscar la manera d’encaixar moltes agendes diferents. De moment, l’acord de coalició firmat amb la resta de partits que li donen suport no diu res, per exemple, d’avançar en la legalització de l’avortament, o sobre els drets de la comunitat LGTBI o dels refugiats, malgrat que el vot de les dones i els joves, contra les polítiques reaccionàries de vuit anys de govern del PIS, va ser clau en la victòria de l’oposició. En canvi, Tusk ja ha avançat que, com a primer ministre, mantindrà les prestacions per fills, una mesura molt popular entre les famílies poloneses, implantada del PIS.

L'europeista Donald Tusk ja té un peu i mig al govern de Polònia. Tot i que no serà oficialment primer ministre fins dimecres, aquest dilluns el camí se li ha aplanat del tot després que el candidat del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), Mateusz Morawiecki, hagi perdut la votació de confiança al Parlament. El president del país, Andrzej Duda (també del PiS), va encarregar a Morawiecki intentar formar govern després de guanyar les eleccions de l'octubre, tot i que era clar que no tenia prou suport per mantenir-se al càrrec que ha ocupat des del 2015.

Gairebé el 73% del cens. Mai, des de la caiguda del comunisme, tants polonesos havien anat a votar com el 15 d’octubre. Els estudis sociològics diuen que els joves van ser els que més es van mobilitzar, sobretot dones joves que se senten alleujades en veure que la ultradreta de Jarosław Kaczyński no pot mantenir el poder i governarà el centrista Donald Tusk. Moltes poloneses no obliden quan Kaczyński va ordenar a les emissores de ràdio públiques que els informatius no fossin conduïts per dones en hores de màxima audiència, amb l’argument que el to de veu femení resta credibilitat. Va costar fer front als assalts misògins, però no pas gaire impedir que les freqüències ultres penetressin el poder judicial fent-ne una comparsa de l’executiu, tot i les alertes de la Unió Europea, que aviat, amb Tusk governant, respirarà tan alleujada com moltes dones a Polònia.

Victòria. L’Europa intolerant és avui una mica més feble. Polònia haurà d’obrir ara negociacions per formar govern en un escenari postelectoral que ens és familiar. La dreta extrema ha guanyat els comicis però sense majoria suficient per poder governar, i l’oposició –aliada en una coalició multicolor, liderada per la Plataforma Cívica de Donald Tusk, però que agrupa des del centredreta fins als liberals de la Tercera Via i la socialdemocràcia de Nova Esquerra– espera amb ganes la seva oportunitat per decretar “el final d’una mala època”, com ho resumia Tusk diumenge.

El tomb electoral a Polònia és important. Europa, i especialment l'Europa Central, necessitava alguna bona notícia, i aquesta, tant des del punt de vista europeista i democràtic com de la guerra d'Ucraïna, ho és. L'oposició ha aconseguit frenar per fi l'ultraconservador PiS (Llei i Justícia), el partit que, liderat per Jaroslaw Kaczynski –tot i que el candidat actual era el primer ministre Mateusz Morawiecki–, durant vuit anys ha encadenat majories absolutes i ha protagonitzat una perillosa involució institucional i social. La victòria del bloc opositor encapçalat pel candidat de Plataforma Cívica, l'expresident del Consell Europeu Donald Tusk, amb el suport de les formacions minoritàries Tercera Via i l'Esquerra, suposa un gir de 180 graus i un respir per a Brussel·les, que en tots aquests anys ha vist com se li descontrolava la variable polonesa.

El partit que governa Polònia, Llei i Justícia (PiS), acaba de fer un pas més cap a l’autocràcia total. Ara que s’acosten les eleccions generals de la tardor, el PiS ha redactat una llei per crear una comissió especial que investigarà la influència russa entre el 2007 i el 2022, un període que inclou els anys en què va governar el partit opositor Plataforma Cívica (2007-2015). Pitjor encara: el president polonès, Andrzej Duda, ja ha signat el projecte de llei i l’ha enviat al Tribunal Constitucional, supeditat al PiS, perquè hi doni el vistiplau.

El Consell Europeu és l'organisme comunitari on es reuneixen tots els caps d'estat i de govern, la gran taula rodona on s'acaben prenent (o no) les decisions clau dins la Unió Europea. Però la presidència d'aquesta institució és un càrrec burocràtic, gairebé diplomàtic, que, tot i això, té la difícil funció de fer d'engranatge entre vint-i-vuit (aviat vint-i-set) líders amb interessos sovint contraposats. Donald Tusk, nou president del Partit Popular Europeu, abandona el càrrec aquest diumenge i traspassa la cartera a un polític especialment experimentat a l'hora de fer equilibris. Charles Michel (Namur, 1975) serà a partir de diumenge el nou president del Consell Europeu. Abans, com a primer ministre de Bèlgica, va ser el primer líder europeu a condemnar la violència de l'1-O i un dels pocs en fer-ho. "La violència mai pot ser la resposta! Condemnem totes les formes de violència i reafirmem la nostra crida al diàleg polític", va piular el mateix dia del referèndum. Però amb el nou barret de cap del Consell també parlarà en nom d'Espanya i tuits com aquest s'anticipen inimaginables.

El llenguatge diplomàtic i contingut, estudiat fins l'última coma, és característic d'una Unió Europea acostumada als equilibrismes, però Jean-Claude Juncker ja se'n va i l'eterna i rocambolesca negociació del Brexit li ha facilitat deixar clar que n'ha acabat tip. "La discussió de la marxa del Regne Unit ha ocupat molts debats. Hem hagut de perdre molt de temps parlant del Brexit. Ha estat una pèrdua de temps i una pèrdua d'energia", ha etzibat l'encara president de la Comissió Europea.

"On hi ha voluntat, hi ha acord", amb aquesta frase i amb una eloqüent exclamació Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, ha anunciat aquest dijous al matí que, per fi, s'ha tancat un altre acord del Brexit amb el Regne Unit. Després de dies i nits d'intenses converses els equips negociadors de Lonadres i Brussel·les han aconseguit el consens desitjat. El primer ministre britànic, Boris Johnson, també ha confirmat "un gran nou acord", amb què assegura que "recupera el control de lleis, fronteres, diners i comerç sense disrupcions". Un pacte que arriba al límit, perquè el Regne Unit pugui sortir de la Unió Europea de manera ordenada el 31 d'octubre i que encara no pot donar-se per ferm perquè necessita ser aprovat pel Parlament Britànic (que va tombar tres vegades l'acord anterior).

El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha reiterat aquest matí al president del Consell Europeu, Donald Tusk, la necessitat d'eliminar la garantia sobre la frontera nord-irlandesa ('backstop') de l'acord del Brexit que va signar Theresa May el novembre de l'any passat per fer possible que el Parlament britànic l'aprovi durant les primeres setmanes de setembre. Johnson, que qualifica l'anomenat 'backstop' "d'antidemocràtic" i "inviable", l'hi demana en una carta que li ha adreçat aquest dimarts. En termes del tot ambigus, basant-se en "compromisos unilaterals" i "bons propòsits", Johnson proposa el canvi de la garantia pel que defineix com a "acords alternatius".

Dures crítiques però amb poques conseqüències reals. El repartiment de càrrecs que van pactar els líders de la Unió Europea en una cimera eterna ha provocat dures crítiques en un Parlament Europeu que se sent ignorat. En la sessió plenària d'aquest dijous a Estrasburg, l'encara president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha comparegut davant dels grups polítics per defensar l'acord que no dona cap càrrec a cap candidat oficial (com defensava l'Eurocambra) i ni tan sols els populars, que s'han quedat la presidència de la Comissió Europea, s'han estalviat les crítiques. Els eurodiputats estan ressentits perquè les decisions sobre els lideratges de la UE els passen per sobre, fins i tot la del seu propi president, David Sassoli. Tot i això, dos grans grups (conservadors i liberals), que tindrien la possibilitat de donar un cop sobre la taula i tombar la decisió dels estats, ja han avançat que hi votaran a favor. Els socialistes són més prudents perquè estan dividits internament però han sigut menys durs amb les crítiques.

"He constatat amb una certa diversió, plaer i alegria que sembla que no és fàcil substituir-me". Així ha arrencat aquesta matinada la roda de premsa de Jean-Claude Juncker, actual president de la Comissió, després d'una llarga i infructífera reunió entre els 28 líders de la Unió Europea, que tenien la missió de posar-se d'acord per substituir-lo, a ell i a la resta de presidents de les institucions, com el mateix Donald Tusk, que també ha comparegut en roda de premsa. La seva cara feia visible el fracàs i l'enuig d'hores i dies de converses que no han arribat a bon port i amb l'únic acord de tornar-se a trobar diumenge 30 de juny, dos dies abans de la constitució del Parlament Europeu.

Els líders de la Unió Europea estan reunits aquest dimecres al vespre per decidir fins quan s'allarga (un altre cop) l'embolicada sortida del Regne Unit de la UE. Abans d'entrar a la reunió amb la resta dels seus homòlegs, poc abans de les 19 hores, la primera ministra britànica, Theresa May, s'ha reunit amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. La demanda de May és una segona pròrroga del Brexit fins al 30 de juny. Però ja d'entrada la proposta de Tusk als Vint-i-set és d'una pròrroga més llarga (d'un any) i flexible, que permeti al Regne Unit marxar quan aconsegueixi aprovar l'acord de retirada al seu Parlament i al mateix temps alliberi la UE de les contínues reunions límit per evitar la sortida sense acord. Que la reunió s'acabarà amb una segona pròrroga està gairebé garantit, la qüestió és definir a canvi de què.

El Regne Unit torna a demanar més temps. Aquest divendres la primera ministra britànica, Theresa May, ha demanat per carta a la Unió Europea una nova pròrroga del Brexit, aquesta vegada fins al 30 de juny i assumint que amb aquests terminis el Regne Unit hauria de presentar-se a les eleccions europees. Davant aquesta nova petició, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, proposa que es concedeixi als britànics una pròrroga flexible d'un any ('flextension') perquè el Regne Unit pugui marxar "quan estigui preparat", tal com confirmen fonts europees.