El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictat una sentència que dona la raó a la justícia espanyola per haver restringit els drets polítics de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras pel seu empresonament pel referèndum de l’1-O i durant les eleccions del desembre del 2017. La decisió del tribunal d’Estrasburg, un text de 79 pàgines aprovat per unanimitat, rebutja que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena violés diversos articles de la Convenció Europea dels Drets Humans i els seus protocols, i coincideix amb el Tribunal Constitucional espanyol que el va avalar per apreciar la concurrència d’indicis raonables de delictes greus. I això que, com va dir el Comitè de Drets Humans de l’ONU, els dirigents havien fet crides als ciutadans per manifestar-se pacíficament i els actes violents aïllats no se’ls podien atribuir.

La sentència de dijous del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala que el Tribunal Constitucional pugui vetar, en alguns casos, la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia ha estat una galleda d'aigua freda, i hi haurà temps d'analitzar-la. En aquest article em centro en una altra qüestió relativa al TEDH. En el marc de les negociacions entre Junts per Catalunya i l'executiu de Pedro Sánchez a Suïssa, dilluns es va conèixer que el consell de ministres espanyol aprovaria l’adhesió d'Espanya al Protocol 16 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH; Tractat No. 214) de manera immediata. Aquest protocol, que va entrar en vigor l'agost de 2018, va introduir una innovació significativa al sistema judicial de protecció dels drets humans a Europa. En concret, permetre a les altes instàncies dels tribunals estatals designades pels estats membres sol·licitar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) una opinió consultiva sobre qüestions de principi relacionades amb la interpretació o aplicació dels drets i llibertats definits en el Conveni. Les sol·licituds es poden fer en el context de casos pendents davant dels tribunals domèstics competents, i el TEDH té la facultat d'acceptar la sol·licitud i emetre un dictamen que, formalment, no és vinculant. Tot i que la innovació és significativa, no és comparable amb la repercussió del procediment de remissió prejudicial del dret de la Unió Europea (UE), a causa de la diferent estructura jurídica del procediment del Protocol núm. 16 en comparació amb el procediment de referència prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) –l'anomenada qüestió prejudicial, que sí que és vinculant perquè l'objectiu és garantir la supremacia del dret de la UE.

Tres qüestions de l’actualitat del dia. Mazón ja és un cadàver polític, xiulat als carrers i als actes, que ara, com a mesura desesperada d’autodefensa, ha ensenyat la captura d’una càmera de seguretat del centre d’emergències que determina que, en efecte, va arribar-hi cap a dos quarts de nou de la nit del dia de la DANA, com una manera d’espolsar-se les responsabilitats que no s’hauria enviat abans l’alerta pels mòbils perquè ell no hi era. Tant és, des que abans-d'ahir la jutgessa va determinar clarament que la majoria dels 227 morts no van rebre cap alerta oficial que probablement els hauria salvat, tots els que van tenir a veure amb aquesta decisió estan ben entrampats, i el cap dels entrampats és Mazón. 

Que sigui un tribunal que s’anomena "de Drets Humans" el que estableixi que és proporcionat vetar un debat i una votació en seu parlamentària sobre el dret a l'autodeterminació i la monarquia és el més semblant a una contradicció. Segur que, per avalar la seva sentència, els jutges europeus han trobat fonaments de dret més sòlids en la Constitució d'un estat preexistent i en la jurisprudència del seu màxim òrgan interpretador que en les pretensions de desconnexió d'un Parlament regional amb gens dissimulades intencions constituents. Però la paradoxa es manté: hi ha el dret que l'autodeterminació o la monarquia puguin ser votades pels ciutadans en un programa electoral però no que puguin ser votades pels seus representants, encara que hi estigui a favor una majoria parlamentària sorgida de les urnes.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) segurament ha establert, de debò, una referència històrica en haver condemnat el govern de Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic. L’alt tribunal d’Estrasburg ha donat per bona l’argumentació segons la qual una política poc diligent en matèria mediambiental pot comportar vulneracions dels drets humans, començant pel dret a la vida. Així ho presentava la demanda presentada per l’associació KlimaSeniorinnen Schweiz, a la qual ha donat la raó el TEDH. Aquesta associació està formada per més de 2.500 àvies suïsses (la majoria d’elles, com podem llegir a la notícia de Laia Forès en aquest diari, passen dels setanta-cinc anys), però l’aire simpàtic d’aquesta dada no hauria de despistar-nos de la importància del fet: hi ha una sentència ferma d’un tribunal europeu que diu que governar sense tenir en compte el canvi climàtic, o sense dedicar-hi l’atenció i els esforços suficients, atempta contra els drets humans. La jurisprudència que s’estableix és important ara, i ho serà encara més si, com tot fa preveure, les eleccions europees de juny duen un augment significatiu dels partits d’extrema dreta i negacionistes al Parlament Europeu. I és important, també, perquè cal recordar que les sentències dels tribunals europeus són d’aplicació als estats membres de la Unió Europea, exactament igual que si fossin sentències emeses pels tribunals d’aquests estats. Això cal subratllar-ho en un país com Espanya, amb una magistratura que tendeix a oblidar, quan li interessa, les seves obligacions amb el dret comunitari. I amb un sistema autonòmic actualment ple de governs del PP i Vox, que troben un plaer especial a legislar des del negacionisme climàtic i contra els objectius marcats per l’Agenda 2030.

Un grup de dones grans de Suïssa vol aconseguir una fita històrica: que el Tribunal Europeu de Drets Humans declari l'emergència climàtica com una violació dels drets humans. El judici que podria dictaminar això ha tingut lloc aquest dimecres, en una única sessió pública de prop de tres hores que ha quedat vista per a sentència. Els 17 magistrats que conformen el gran jurat d'aquest tribunal han sentit els arguments d'aquestes dones, que després de sis anys de lluita judicial al seu propi país han decidit portar el seu govern davant de la justícia europea per reclamar-li accions més contundents contra la crisi climàtica.

A la devastadora guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995), es van enfrontar els projectes polítics dels nacionalismes serbi, croat i bosníac –els bosnians de religió musulmana–. Per intentar acomodar-los, els acords de Dayton que van posar fi al conflicte definien aquestes tres ètnies com “els pobles constituents”, i creaven un sistema de repartiment dels càrrecs polítics sobre la base de quotes. Tot i això, també habitaven el país des de fa segles altres comunitats que no s'identificaven amb aquestes ètnies, com els jueus o els roma –també coneguts com a gitanos–. Dayton i la Constitució els defineix com els “altres”, i els exclou de bona part dels llocs de representació política.

Quan el Tribunal Constitucional (TC) nega l'empara als condemnats per la sentència de l'1-O, s'obre el camí per anar a presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. És un pas que ja han fet alguns dels líders independentistes empresonats en el seu dia, i que aquest dijous ha anunciat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (ERC). "Inicio amb evident satisfacció el camí de la justícia europea. Espero trobar la justícia que no he trobat a Espanya", ha dit en roda de premsa des del Col·legi de Periodistes. L'objectiu és, encara que sigui molt a posteriori, trobar a Europa el que no van concedir ni el Constitucional ni el Suprem: que els fets de l'octubre del 2017 no constituïen delicte.

El filàntrop i activista truc Osman Kavala no ha sigut mai condemnat, però porta gairebé quatre anys entre reixes, per diversos càrrecs. El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, en va demanar l'alliberament el 2019, al dictaminar que ha sigut objecte d'un procés polític, però les autoritats turques han encadenat una sèrie de causes per mantenir-lo a presó. El setembre del 2017 el Consell d'Europa, l'organisme polític que agrupa 47 estats del continent, va emetre un dictamen final demanant que fos posat en llibertat i amenaçant Ankara d'obrir un procediment d'infracció si no queda en llibertat abans de finals de novembre. Ell és l'origen de la crisi diplomàtica oberta entre Turquia i diversos països europeus.

El duel de cartes entre Oriol Junqueras i Jordi Sànchez ha acabat amb la convicció que les diferències entre Esquerra i Junts sobre unilateralitat són més declaratives que reals, tot i que en el món de Junts o dels que hi van estar a prop el fet que Junqueras advoqui pel diàleg fa un contrast dolorós amb la seva posició l’octubre del 2017, quan va empènyer per la DUI. L'últim a dir-ho ha sigut l’exconseller Santi Vila, aquí al plató de l’ARA: "Jo això ho saludo i, per tant, agraeixo, ara sí, la valentia de l'Oriol. En l'àmbit de la família, dels meus amics, és evident que diem: «Home, que bé que hauria anat que aquesta valentia ja hi hagués sigut, a finals del 17». «Déu nos en guard, ja està fet, hauria dit el meu avi»"

El Tribunal Europeu de Drets Humans ja té dos recursos contra la sentència del Procés sobre la taula. El primer el va presentar dimecres el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i aquest dijous ho ha fet l'exconseller Jordi Turull, que va ser el primer a obtenir la sentència del Tribunal Constitucional avalant la seva condemna. L'advocat de l'extitular de Presidència durant l'1-O, Jordi Pina, ha registrat aquest matí l'escrit a Estrasburg acompanyat de l'expresident Carles Puigdemont -que s'hi ha desplaçat gràcies a la restitució de la seva immunitat com a eurodiputat- i l'exconseller i coordinador de les defenses de JxCat, Francesc Homs.

La Sra. Lozano, una manifestant de l'Asociación Parad@s en Movimiento de Valladolid, acaba de regalar a la col·lectivitat un baló d'oxigen. La decisió d'Estrasburg del 6 d'octubre sobre el seu cas, sobre dret a la protesta i violència policial, arriba en ple pols de la societat civil organitzada contra una cultura policial que en plena crisi postcovid pretén seguir mantenint l'ordre social a base d'autoritarisme.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per l'ús desproporcionat de la força policial contra una manifestant en una protesta per la crisi econòmica el 2014. En concret, l'alt tribunal europeu amb seu a Estrasburg ha dictaminat aquest dimarts que l'estat espanyol va vulnerar el seu dret de protesta perquè els cops de porra que va rebre –i que la van deixar "incapacitada"– en una manifestació a Valladolid el 2014 van ser desproporcionats.

Que l'estat espanyol és un estat de dret resulta difícilment discutible. Les publicacions internacionals més reconegudes situen Espanya en un lloc destacat dins el rànquing de països amb un sistema democràtic. I de manera consistent i continuada des de fa unes quantes dècades. Negar a Espanya la condició d'estat de dret no té credibilitat.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert en una sentència contra Itàlia que la cadena perpètua no revisable constitueix una violació de la Convenció Europea de Drets Humans.

El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ha desestimat un recurs de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i una setantena de persones més en contra de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el ple del 9 d'octubre del 2017, convocat per aplicar els resultats del referèndum de l'1 d'octubre. Estrasburg considera que el TC no va vulnerar el dret de reunió ni expressió del Parlament, ni tampoc el dret dels diputats afectats a recórrer la decisió i tenir un judici just.

Després que l'Audiència Nacional hagi absolt Sandro Rosell, que va estar 21 mesos en presó preventiva, la jutge degana de Barcelona ha assegurat que és "indispensable" revisar aquesta mesura privativa de llibertat. En la presentació de la memòria judicial del 2018 i en resposta a les preguntes dels periodistes, Mercè Caso ha apostat per comprovar si es compleixen "els índexs" que marca el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg sobre la presó preventiva. Ha posat com a exemple que s'ha de considerar si el risc de fuga "no pot ser previngut d'una altra manera que la presó provisional".