La decoració surrealista i pop de l'Hotel Barceló Raval ha estat l'escenari que ha aprofitat l'editor Jorge Herralde per donar una notícia llargament esperada: l'arxiu d'Anagrama, que Herralde va fundar el 1969, no serà venut ni cedit a cap institució –els dos pretendents principals eren la Biblioteca Nacional i la Biblioteca de Catalunya– sinó que es mantindrà a la seu de l'editorial, actualment al número 172 de Pau Claris.

Amb el Formentor, Cupra estrena el seu primer model específic i diferent de la resta de la gamma de Seat. El Formentor és un CUV (mot que el grup Volkswagen utilitza per anomenar els seus SUV cupè) amb un disseny exclusiu i mecàniques d’altes prestacions que completa la gamma actual de la nova marca, que inclou també els Cupra Ateca que ja vam poder provar i el flamant Cupra León presentat fa poques setmanes.

I per fi Cupra ha presentat el seu primer cotxe com una nova marca independent. El prototip del seu primer CUV (un vehicle a mig camí dels SUV i els cupès) s’anomena Formentor, en homenatge al cap de Formentor, a l’illa de Mallorca. Finalment el nom escollit per Cupra ha sigut el d’aquest accident geogràfic balear, tot i que les primeres informacions apuntaven que el model definitiu s’anomenaria Terramar. Amb tot, encara no és clar quin serà el nom del model definitiu quan es comenci a comercialitzar.

Va ser un empresari argentí, Adán Diehl, qui va tirar endavant la construcció de l’hotel Formentor, inaugurat l’any 1929, i la relació amb la literatura d’aquest entorn privilegiat -un oasi luxós enmig d’un paratge natural d’excepció- va començar ben aviat, primer amb la Semana de la Sabiduría, promoguda pel comte Keyserling el 1930, i més endavant amb les Conversaciones Poéticas organitzades per Camilo José Cela el 1959. El mateix any s’hi va celebrar el primer Col·loqui Internacional de Novel·la, promogut per Carlos Barral, llavors editor de Seix Barral. Des de llavors i fins al 1961 l’hotel de Formentor va ser escenari de tres trobades que es van haver d’interrompre després que el govern de Franco les vetés i les considerés “dissidència intel·lectual”.