Snap, l'empresa matriu de l'aplicació de missatgeria Snapchat, va comunicar dilluns que acomiadarà més de 500 empleats, unint-se així a altres empreses tecnològiques en una onada de noves mesures de reducció de costos, segons informa The New York Times. Aquests acomiadaments, la major part dels quals seran efectius durant el primer trimestre, representen el 10% de la força laboral de tota l'empresa.

El 8 de novembre del 2017 va ser un dia negre als despatxos de Snap, la companyia propietària de la xarxa social Snapchat. Aquell dimecres, l’empresa va fer públics els resultats econòmics del tercer trimestre. Les xifres que no convidaven a l’optimisme. Snap seguia creixent, però no ho feia al ritme que els analistes havien previst. Al cap de pocs minuts es va desplomar a la borsa, amb una caiguda d’un 20%. Però la companyia no només passava per un moment difícil a nivell econòmic. El nombre d’usuaris que cada dia es connectaven a la seva xarxa social de fotografies efímeres tampoc acaba d’alçar el vol: si Instagram, la seva eterna rival, ja rondava els prop de 800 milions d’usuaris arreu del món, Snapchat només havia sabut créixer fins als 178 milions. Tot malgrat els esforços de la companyia per atraure nous usuaris amb un invent que havia de ser revolucionari: les ulleres de sol Snapchat Spectacles.

Hi ha productes les repercussions dels quals van molt més enllà de la seva pròpia aparició, ja que després del seu naixement res torna a ser com abans. Són el que anomenem productes disruptius, perquè trenquen amb el passat i creen un present nou i ple de possibilitats. L’iPhone va ser un llançament disruptiu, perquè va donar un tomb al món de la telefonia mòbil. I les mateixes qualitats li hem d’atribuir a Instagram, la plataforma per compartir fotografies instantànies fetes amb el mòbil.

Snapchat, l’aplicació reina de la missatgeria efímera via mòbil -la que ens permet enviar a un contacte un vídeo o una foto que durarà només un temps limitat a la pantalla del seu mòbil i al seu disc dur- ha tingut aquesta setmana una espectacular sortida a borsa. Si inicialment en els documents presentats davant la SEC -el supervisor de la borsa dels EUA- oferia una valoració pròxima als 25.000 milions de dòlars (24.000 milions d’euros), l’empresa finalment ha captat prop de 30.000 milions de finançament.

La trajectòria de Facebook al llarg de l’última dècada té certa aroma de La casa de Bernarda Alba, la tragèdia de García Lorca: cada vegada que la xarxa social per antonomàsia ha fet un pas cap al domini gairebé total del seu sector, li ha sorgit un nou adversari disposat a prendre-li usuaris o, com a mínim, hores d’ús, cosa que es tradueix en la pèrdua de valuoses dades per complir els seus objectius publicitaris.

Les xarxes socials van apareixent com bolets a internet i cada cop tenen més particularitats, cosa que condiciona més el perfil dels usuaris. Això és el que li va passar al principi a Snapchat, que amb els seus vídeos efímers va triomfar entre els adolescents de mig món, que l'utilitzaven principalment per fer 'sexting'. No obstant, els continguts volàtils de la xarxa del fantasma no han suposat cap obstacle perquè, amb el pas del temps, persones amb una faceta pública l'acabin fent seva i l'utilitzin per explicar amb molta informalitat el seu dia a dia, parlar d'alguns temes que els apassionen o, com passa en molts de casos, fer broma.