A Jeff Koons (York, Pensilvània, 1955) li agrada sentir-se part d'una història de l'art en què hi ha des de Velázquez i Goya fins a Duchamp, Dalí i Picasso. Dalí va ser el primer artista de qui va tenir una monografia. El va conèixer a Nova York quan Koons tenia divuit anys, i en recorda la generositat i que va marxar pensant que podia fer de l'art la seva forma de vida. A Picasso no el va conèixer personalment, però la seva obra li va produir un impacte profund, com explica a l'ARA el mateix Koons a l'Alhambra, amb motiu de l'exposició al pati del palau de Carles V i el Museu de Belles Arts de Granada on tres de les seves obres dialoguen amb dues de l'artista malagueny. "Del surrealisme m'interessava que era molt obert, però amb Picasso se'm va fer molt evident la vastitud de la producció, els gestos cap al món, l'intel·lecte, la capacitat creativa", afirma Koons.

La història dels artistes d’avantguarda que ensenyen –com una feina, com art o com una combinació de les dues coses– és rica i variada. Joseph Beuys concebia les conferències com a performances, i en una de famosa del 1965 va explicar obres d’art a una llebre morta. Faith Ringgold ha treballat amb estudiants de totes les edats i ha escrit llibres infantils. I ara Jeff Koons ha entrat a les aules amb 65 anys com a instructor per MasterClass, la plataforma de vídeo en què famosos com RuPaul, Natalie Portman i Usher comparteixen les seves habilitats. La matrícula costa 180 dòlars i dona accés il·limitat a la plataforma durant un any. M’hi vaig subscriure immediatament (soc fan seu), encuriosit per veure com Koons adaptava la seva gran visió a artistes amb ambicions més modestes.

L'obra de David Hockney 'Portrait of an artist (pool with two figures)', de 1972, va acaparar aquest dijous totes les mirades en la subhasta que va celebrar Christie's a Nova York, en què va trencar un rècord en enfilar-se fins als 90,3 milions de dòlars. És el preu més alt que s'ha pagat per una peça d'un artista viu i la suma, en la qual s'inclouen taxes i impostos, va fer que Hockney destronés amb facilitat l'artista nord-americà Jeff Koons, que fins ara ostentava aquest rècord. El 2013 el seu 'Balloon dog' es va vendre per 58,4 milions.

Dos anys després de la donació, la polèmica que va aixecar el ram de flors gegantí que Jeff Koons va donar a la ciutat de París com a mostra de solidaritat després dels atemptats jihadistes del 2015 va pel camí de resoldre's: l'encarregat de Cultura de l'alcaldia parisenca, Christophe Girard, ha explicat aquest divendres a l'emissora France Inter que l'obra, que fa 11,6 metres d'altura i pesa 33 tones, s'instal·larà en un dels jardins municipals que envolten el Petit Palais, on hi ha el Museu de Belles Arts.

Continuen les vicissituds de l'escultura gegantina que Jeff Koons va donar a la ciutat de París fa un any per homenatjar les víctimes de l'atemptat jihadista del novembre del 2015: els responsables de l'Ajuntament no es posen d'acord sobre la seva ubicació. L'obra consisteix en una mà amb un ram de tulipes d'11,6 mestres d'alçada, 8,30 d'ample i 10,1 de profunditat. Pesa 33 tones.

París encara rumia on instal·larà el Bouquet of tulips que Jeff Koons els va regalar “en homenatge a les víctimes dels atemptats” del 2015 i el 2016. Com quan et fan un regal però no t’agrada i no saps on posar-lo. L’obra, que fa 10 metres d’altura i pesa 33 tones, és una reproducció d’una mà que agafa deu tulipes de diferents colors, construïda als tallers que l’artista nord-americà té a Alemanya. “Les flors simbolitzen la vida que continua, i la mà l’acte d’oferir”, va explicar Koons en el seu dia. És una escultura de dimensions descomunals, d’acord amb les seves obres. Koons també és l’autor de Puppy, l’escultura coberta de flors instal·lada a l’aire lliure a l’entrada del Museu Guggenheim de Bilbao, i la retrospectiva que li va dedicar el Centre Pompidou entre el 2014 i el 2015 va ser l’exposició més visitada d’un artista viu en tota la història del museu: 650.045 visitants.

Amb Siri Hustvedt no es pot seguir un guió preconcebut. La riquesa de matisos de les seves respostes obliga a reconfigurar la conversa a cada moment. Mitja hora amb ella és poca cosa, no tant pel que no ha dit durant l’entrevista sinó per tot el que podria haver afegit en cas d’haver disposat de més minuts. “No et preocupis si t’han quedat preguntes per fer –diu–. Com a dona jo sempre m’he hagut de preparar més del compte”. Hustvedt presenta un nou recull d’assajos, 'La dona que mira els homes que miren les dones' (Edicions 62 / Seix Barral), i demà viurà el seu primer Sant Jordi a Barcelona.