Les del 2015 van ser unes eleccions molt particulars. Es van convocar amb vuit mesos d’antelació, fruit d’un acord entre CDC i ERC amb la inestimable col·laboració de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural. Convergents i republicans van fer una llista conjunta en la qual també van incorporar les presidentes de les entitats i que va encapçalar un exmilitant d’ICV. I, per si no fos prou, amb l’objectiu d’apujar l’aposta de la consulta del 9-N, es van plantejar com un plebiscit sobre la independència. “El 27-S no són unes eleccions ordinàries: són unes eleccions per substituir un referèndum que no ens han deixat fer”, deia l’aleshores president del Govern, Artur Mas, fent servir una frase que faria fortuna durant tots aquells mesos.

Fa tant de temps que forcem les paraules a dir el que no diuen que al final no ens entenem. Ja fa anys que passa amb la paraula ‘terrorisme’. Des dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, els de les Torres Bessones de Nova York, partits i governs de tot el món van començar a qualificar de terrorista qualsevol comportament.

Ara fa un any que el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Després van venir el 155, la presó, l’exili, una sensació de derrota mal païda, de dol encara per fer i, enmig d’aquest desconcert, ha emergit la seva figura, que, d’entrevista en entrevista, s’ha anat convertint en una veu incòmodament lliure.

Anàlisi d'Antoni Bassas que conclou la temporada.

La reunió decisiva entre Junts pel Sí i la CUP s'ha celebrat amb gran secretisme –ha costat hores que alguns periodistes la descobrissin en un hotel proper a la Sagrada Família– i s'ha allargat des de primera hora de la tarda fins passades les set del vespre. Per part de la coalició formada per CDC i ERC, hi han assistit Josep Rull, Jordi Turull, Marta Rovira i Raül Romeva, cap de llista de la candidatura el 27-S. Per la CUP, les diputades Anna Gabriel i Eulàlia Reguant i el diputat Albert Botran.

Dia clau per determinar si dilluns es convocaran noves eleccions. Al llarg del dia està prevista una cimera de Junts pel Sí i la CUP amb les entitats sobiranistes per intentar desencallar la situació però els posicionaments no s'han mogut. Una de les novetats d'avui ha estat una proposta que ha llançat Súmate. El secretari de comunicació de l'entitat, Joan Solé, ha posat sobre la taula un govern presidit per Neus Munté amb Artur Mas de conseller en cap. Davant de la nova proposta de l'entitat, la vicepresidenta Munté ha deixat clar a través de Twitter que no serà "moneda de canvi" de ningú per "trair la voluntat dels electors" i que el seu candidat a la presidència és Artur Mas.

El Parlament ha descartat convocar un altre ple d'investidura després del 'no' de la CUP a la investidura de Mas. La decisió s'ha comunicat després de la reunió aquest matí de la mesa del Parlament i de la junta de portaveus. La mesa havia reservat els dies 4, 5 i 7 de gener per fer el debat d’investidura si Artur Mas hagués obtingut el 'sí' en el consell polític de la CUP. El Parlament només ha decidit convocar un ple dijous dia 7 per escollir els senadors de designació parlamentària.

Artur Mas devia estar convençut que aquesta setmana deixaria de ser un president en funcions i que aconseguiria el suport de la CUP perquè l'investissin, perquè ho tenia previst al calendari. Així ho ha destapat una fotografia d'Alberto Estévez, que ahir va enganxar el calendari que havia previst Mas per a aquesta setmana i que duia a la reunió del consell executiu.

El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha subratllat aquest dilluns que "s'han perdut ja dos mesos" a Catalunya sense govern i "no és per culpa de cap força política espanyola, sinó per la CUP".

El cap de llista de la CUP, Antonio Baños (5,34), el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva (5,28), i el president d'ERC, Oriol Junqueras (5,06), són els únics polítics catalans que aproven entre la ciutadania. Així es desprèn de l'enquesta postelectoral del CIS, feta pública aquest dijous, malgrat que cal tenir en compte que el cap de files de l'esquerra anticapitalista és desconegut per la majoria dels enquestats, mentre que, per contra, Junqueras és el segon amb un grau de notorietat superior, només per darrera d'Artur Mas. El president de la Generalitat en funcions, al seu torn, rep una puntuació de 4,19, superat pels dirigents de Catalunya Sí que es Pot Joan Coscubiela (4,47) i Lluís Rabell (4,33). Per sota, se situen els dirigents del PSC Miquel Iceta (3,89), de C's Inés Arrimadas (3,64), d'Unió Ramon Espadaler (3,52) i, com a polític menys valorat, el del PP Xavier García Albiol (2,02).

La majoria dels catalans rebutja la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP per a l'inici del procés cap a l'estat català, segons una enquesta de Metroscopia que aquest divendres publica 'El País'. El rotatiu apunta que un 51% dels catalans s'oposa a la declaració rupturista, mentre que un 42% l'aprova.

El Govern ha presentat un recurs davant el Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de no ampliar el termini de vot exterior a les eleccions del 27-S i "denegar" així aquest dret a més de 7.000 catalans, la tercera part dels que viuen en altres països.

Des del 27-S, si algú branda els resultats de les eleccions a Catalunya com un fet plebiscitari és Madrid, que durant mesos havia defensat que eren uns comicis autonòmics més. El govern de Mariano Rajoy s'aferra amb dents i ungles a la suma del 47% dels vots, els que van obtenir Junts pel Sí i la CUP. La vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha tornat a fer sumes aquest divendres, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, per recordar que el nou Parlament no està legitimat per fer una declaració rupturista.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha signat aquest dimecres el decret de constitució del Parlament. Després d'esgotar els terminis davant la "complexitat" de la negociació entre JxSí i la CUP, la constitució del Parlament el dilluns 26 d'octubre fixa també les dates límit que caldrà tenir en compte a partir d'ara. El debat d'investidura del nou president s'haurà de celebrar com a màxim el 9-N, just un any després de la consulta. En cas que no s'arribés a cap acord i calgués acabar convocant unes noves eleccions, serien cap a principis de març, dos mesos després de les eleccions al Congrés. Aquestes són les dates clau:

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha qüestionat aquest dimarts que JxSí proposi Carme Forcadell com a presidenta del Parlament, i ha assegurat que "té un històric de declaracions que posen en dubte la seva pluralitat". En concret, li ha retret unes paraules sobre que el govern espanyol, PP i Ciutadans eren "adversaris del poble català".