El comissari i investigador cultural José Luis de Vicente (Granada, 1973) deixa la direcció del Museu del Disseny de Barcelona dos anys i mig després del seu nomenament, segons ha avançat El Punt Avui i ha pogut confirmar l'ARA de fonts municipals, que apunten que De Vicente abandona el càrrec "per emprendre nous reptes professionals". Segons les mateixes fonts, està prevista la convocatòria d'un concurs per rellevar-lo. "Han sigut dos anys apassionants. Hem fet moltíssimes coses i hem obert moltes línies. I ara tinc nous projectes i ofertes que em ve de gust abordar i que em fan estar entre Barcelona i a fora", explica De Vicente a l'ARA. "Crec que ara, amb la inauguració del parc de les Glòries, el centre ho té tot per iniciar una nova etapa de connexió amb la ciutat de maneres noves", afegeix.

Les obres que van ser premiades en els certàmens oficials de fa més d'un segle poden ser molt agressives avui. La medalla de primera classe en l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona del 1896 la va guanyar un luxós centre de taula protagonitzat per la figura d'una indígena dreta damunt unes roques de pedra fina, sostenint una de les caravel·les de Colom. Com que va ser guardonat, l'Ajuntament de Barcelona el va comprar immediatament. Faltaven dos anys perquè Cuba i les Filipines s'independitzessin d'Espanya i s'havia abolit l'esclavitud. Sigui com sigui, per exposar aquest objecte avui cal posar-lo molt bé en context perquè mostrar-lo no sigui un gest racista.

La remodelació de la col·lecció del Museu del Disseny plantejada pel seu director, José Luis de Vicente, ha suscitat una forta polèmica entre els que creuen que vol relegar els fons als magatzems i els partidaris d'una renovació en clau contemporània. Una quinzena d'institucions acadèmiques i fundacions de Catalunya fins i tot han presentat un manifest que s'oposa al canvi, En defensa del Museu del Disseny. La resposta del regidor de Cultura de Barcelona, Xavier Marcé, va ser contundent: "L’encàrrec que ha rebut el director és modernitzar el discurs, però el punt de partida sempre seran les col·leccions. No desapareixeran", va sentenciar, per calmar els ànims. I mentrestant, el sector s'ho mira entre estupefacte i amatent.

El nou director del Museu del Disseny, José Luis de Vicente (Granada, 1973), es va trencar una cama en un accident, tot just després d'assumir-ne el càrrec fa dos mesos. Però les ganes per posar-se a treballar van fer que estigués de baixa només nou dies. El seu segell es començarà a notar de ple el 2024, coincidint amb el desè aniversari del museu. Hi haurà altres canvis, com la posada en funcionament d'un edifici annex per fer-hi residències de treball i l'obertura d'una botiga. Una altra novetat cabdal serà l'obertura d'una boca de metro dins l'edifici que farà que el museu sigui com un carrer més de Barcelona. "El Museu del Disseny s'ha percebut durant un temps amb una certa indefinició, i la meva prioritat és donar una veu, una visió i un relat del que és aquesta entitat", afirma José Luis de Vicente. "Per a mi, aquesta casa reflecteix una comunitat de comunitats, del disseny, l'arquitectura, l'urbanisme i la innovació, que totes juntes miren cap a la transformació que el món requereix en un moment en què estem en una transformació històrica radical", subratlla.

Des que es va inaugurar el 2014, el Museu del Disseny no havia fet grans canvis a la seva col·lecció permanent. Aprofitant la incorporació de 72 peces noves a la col·lecció de disseny industrial –que va impulsar als anys 90 l'arquitecte Oriol Bohigas–, el museu ha traçat una nova mirada sobre aquests objectes i ha remodelat també els seus espais expositius. A partir d'aquest divendres, la primera planta de l'equipament de les Glòries acollirà l'exposició Objectes comuns. Històries locals, debats globals, amb una selecció dels elements de la col·lecció permanent. La segona estarà dedicada al Modernisme i a les arts decoratives, la tercera a la indumentària i la quarta acollirà la col·lecció de disseny gràfic. La directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez, explica que, d'aquesta manera, busquen "fer més pròxima i accessible" la col·lecció permanent i alhora mantenir el museu com "un aparador de referència internacional".

Una de les peces més espectaculars de l'exposició El millor disseny de l'any, que s'acaba d'obrir al Museu del Disseny, és una de les més petites i lleugeres. És molt econòmica i aparentment insignificant, però ecològicament revolucionària. Es tracta dels cartronets que han substituït els plàstics dels packs de cervesa. L'invent és obra de Damm i el grup Alzamora d'Olot, que es dedica al packaging, i "en menys de dos mesos va ser copiat per la competència", diu Salvi Plaja, president de l'Associació de Disseny Industrial del FAD. Potser no és una bona notícia per al disseny però sí per al planeta, perquè "mostra el camí que seguiran els plàstics en l'embalatge", assenyala.

L'enginyer Ignasi Plaza i els seus col·legues de Protify només van necessitar 24 hores des que va començar l'estat d'alarma al març per tenir enllestida la primera versió del respirador OxyGEN per combatre l'emergència sanitària. Més endavant es va popularitzar perquè es va produir a la cadena de muntatge de Seat, però la primera versió és feta de la fusta d'una de les dues parets del seu estudi, perquè no podien disposar de materials a causa del confinament. Ara es pot veure al Museu del Disseny juntament amb altres de posteriors dins l'exposició Emergència! Dissenys contra la covid-19.

La reacció dels noucentistes contra del Modernisme, amb tot aquell menyspreu cap al Palau de la Música, s'ha convertit en un dels tòpics més arrelats de la cultura catalana. Però ¿i si els dos moviments estiguessin vinculats més enllà de les formes? Sí que ho estan per a la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez, i per a la catedràtica emèrita de la UB Mireia Freixa, les comissàries de la nova exposició al museu, Modernisme, cap a la cultura del disseny. Creuen que el Modernisme va deixar "un pòsit" en el Noucentisme, que representa "la institucionalització de la cultura catalana", en fets com la recuperació de l'artesanat i la cultura popular, amb iniciatives com l'Escola Superior dels Bells Oficis.

El dissenyador Palomo Spain, l’antropòloga Mara Martínez Morant i la catedràtica d’estudis de gènere a la Universitat de Barcelona Marta Segarra són algunes de les persones que participen avui en la jornada D-Generades, una cita organitzada pel Centre Universitari de Disseny BAU i el Museu del Disseny de Barcelona i cocomissariada per la conservadora de tèxtil i indumentària Sílvia Ventosa i la historiadora de moda Sílvia Rosés. “La primera comunicació sempre és: «¿Ets home o dona?» I volem superar-ho, als museus en concret i a la societat en general, perquè els gèneres són marcadors de desigualtats socials i les reforcen. En aquesta jornada volem reflexionar i superar el binarisme per parlar ja de persones o humans”, explica Sílvia Ventosa.

La visita a les sales d'un museu és només la punta de l'iceberg de les activitats que s'hi duen a terme, i un any més l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) vol donar visibilitat als professionals de les col·leccions i als espais restringits com els arxius i les reserves. Aquest és el propòsit de la jornada d'In Museu, la quarta edició del qual se celebrarà l'1 de febrer de les 10 a les 18.30 h.

Pilar Vélez va assumir la direcció del Museu del Disseny tres anys abans que la institució obrís les portes a Glòries el desembre del 2015. Provenia del Museu Marès, i des de que va assumir el nou càrrec va sumar als seus coneixements històrics el repte d'endinsar-se en el disseny actual: "Des de la primera exposició temporal, Disseny per viure, vam plantejar que una de les línies claus del museu ha de ser la reflexió crítica sobre el rol del disseny i del dissenyador avui", afirma Pilar Vélez. Aquella exposició es va prolongar en el temps amb jornades sobre la relació del disseny amb qüestions com l'educació i l'accessibilitat, i també amb una altra exposició, Design does (2018), en col·laboració amb l'escola Elisava, sobre què pot aportar el disseny a preocupacions socials com la sostenibilitat.

La Càtedra Gaudí ha cedit per a un període de trenta anys el seu fons patrimonial al Museu del Disseny. El dipòsit aplega 36 peces procedents d'obres d'Antoni Gaudí com ara les cases Batlló i Milà i el Parc Güell, amb objectes com portes, revestiments ceràmics, reixes i mobiliari. També incorpora una singular col·lecció de fragments de vitralls de la catedral de Palma. El conjunt té una gran rellevància, donada la dificultat de trobar d'elements aplicats a l'arquitectura i mobles dissenyats per l'arquitecte modernista, poc presents als museus de la ciutat. De fet, actualment a Barcelona només es poden veure algunes peces a la Casa Museu Gaudí, al Museu Nacional d’Art de Catalunya i, de caràcter litúrgic, al Museu de la Sagrada Família.

No són pocs els artistes i dissenyadors que afirmen fermament que la moda és un art. I, com a tal, cal que tingui el seu propi espai als museus: no només per mostrar la seva evolució al llarg de la història, sinó també per donar a conèixer els grans dissenyadors de roba que han marcat tendència durant generacions. Des de fa temps hi ha museus dedicats a la moda, i fins i tot alguns dels millors del món ofereixen exposicions temporals que val la pena de visitar. Destaquem alguns dels museus més reconeguts i les exposicions que presenten actualment.

Les quatre grans exposicions que articulen el Museu del Disseny són “semipermanents”, com diu la seva directora, Pilar Vélez. I quatre anys després de la inauguració han arribat les primeres novetats: 36 objectes acaben d’ingressar a la col·lecció de disseny industrial, titulada Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural, entre els quals criden l’atenció a l’apartat dels més reconeguts socialment l’encenedor Clipper Classic, d’Enric Sardà, i l’osset de la casa de joieria Tous, dissenyat per Rosa Oriol. “No ens pensàvem que seria una peça de museu i ens fa sentir orgullosos que ho sigui perquè l’hi ha fet la gent”, diu la filla de la dissenyadora, Marta Tous. Una altra de les peces destacades és el llum de taula Followme, d’Inma Bermúdez, l’única dissenyadora de l’Estat que treballa per a Ikea, i produït per la casa Marset. “Estic molt contenta que hagi entrat al museu, i també es pot trobar en altres llocs excepcionals, com a les botigues del MoMA i el centre Georges Pompidou”, afirma Inma Bermúdez. “La Followmeha tingut un èxit comercial espectacular”, diu Javier Marset, el director executiu de l’empresa.

Les col·leccions i exposicions del Museu del Disseny tenen un valor afegit: com que molts dels objectes que s’hi exposen són quotidians, és encara més fàcil emprendre un viatge en el temps. “ Maizena cría niños robustos ”, diu un anunci d’aquesta marca dels volts del 1925. “ Tos. Se cura radicalmente con las pastillas Tubed’Homs ”, es pot llegir en un altre de les mateixes dates. I en un tercer afirmen que la pintura esmalt Robbialac és “ perfecta para todos los usos y en todos los colores ”. Es poden veure a l’exposició El boom de la publicitat. Reclams de llauna, cartró i rajola. 1890-1950. “Va més enllà del cartell convencional. Les peces exposades ens permeten parlar de qüestions com les noves maneres de treballar, els nous productes que sorgeixen amb la Revolució Industrial i les noves tècniques de reproducció, que en les primeres etapes representaven el binomi de l’art i la indústria”, explica la directora del museu i comissària de la mostra, Pilar Vélez. Entre les peces exposades n’hi ha d’incombustibles, com la maja de l’oli Carbonell i altres d’emblemàtiques, com el majordom del Netol i el camperol a cavall del nitrat de Xile. “Els protagonistes són icones de la vida familiar -explica la directora-, gairebé s’han convertit en mascotes. Són una expressió popular en el millor sentit de la paraula”.

La nova exposició permanent de gràfica del Museu del Disseny és, com diu la comissària, la historiadora i professora de la UB Raquel Pelta, “un cop de nostàlgia tremend”. Sobretot perquè, després de la mostra dels pioners que la va precedir, la d’ara és plena de l’eufòria i les ganes de modernitat d’Espanya i de Catalunya des dels anys 80, amb peces com el llibre dels Comediants Sol solet, les revistes de la Movida, els cartells dels Jocs i l’Expo 92, els pòsters coloristes de Juan Gatti per a les pel·lícules de Pedro Almodóvar, els anuncis de les sabates Camper i les bosses que Pati Núñez va dissenyar per a la desapareguda Vinçon. “Els 80 a l’Estat em semblen una etapa molt interessant, perquè van ser l’època d’una Transició que no va ser fàcil i que avui està en el punt de mira. També van ser uns anys molt interessants i divertits i alhora molt dolorosos, perquè hi havia terrorisme, intents de cop d’estat, de fer molts pactes i de sacrificar una part de la memòria històrica”, explica Pelta. La mostra porta per títol Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual. 1980-2003 i, com la seva predecessora, no és una mostra qualsevol, ja que les peces han ingressat a la col·lecció permanent del centre, en la majoria dels casos, per donació dels mateixos dissenyadors. “És una exposició panoràmica que permet entendre tota una època -afirma la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez-. Hem incrementat les col·leccions en un 70% amb la complicitat dels autors, amb l’objectiu de ser un referent internacional”.

El Museu del Disseny celebra el tercer aniversari en gran: va obrir les portes el desembre del 2014 i fa pocs dies va presentar l’exposició “més completa” de les obres i els dissenys de l’arquitecte Adolf Loos (Brno, Moràvia 1870 - Viena, 1933). “Inaugurar una exposició internacional és un dels millors regals que ens podem fer i que podem fer a la ciutat de Barcelona”, diu la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez. La mostra inclou cent vint mobles i més d’un centenar de dibuixos, litografies, fotografies, llibres i manuscrits. Tot i que la mostra porta per títol Adolf Loos. Espais privats, un dels plats forts del recorregut està en una sèrie de maquetes de grans projectes de Loos que van quedar al calaix. “Adolf Loos és una figura clau de la modernitat, i al Museu del Disseny ens interessa especialment perquè ens definim com un museu dels objectes per viure, com els objectes dels interiors domèstics, i Loos és l’arquitecte dels espais interiors”, subratlla Vélez.

America Sánchez ha donat gran part del seu arxiu professional i un centenar de peces al Museu del Disseny, segons informa la institució amb un comunicat. La donació s'incorporarà a la col·lecció de disseny gràfic del museu i alguns dels 116 treballs del conjunt es podran veure l'any que ve dins la nova presentació de la col·lecció permanent de disseny gràfic.

Una cita de Plató i el vestit dissenyat per Kansai Yamamoto per a la gira del disc Aladdin Sane donen la benvinguda a l’exposició 'David Bowie is', que es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona des d’avui fins al 25 de setembre. Tokyo pop, es diu el vestit, i és una combinació de tradició, en aquest cas japonesa, i modernitat, aquí la dels anys 70. El diàleg, a vegades a crits, entre tradició i modernitat és un dels relats d’aquesta mostra sobre David Bowie (1947-2016) comissariada per Victoria Broackes i Geoffrey Marsh que es va inaugurar al Victoria and Albert Museum de Londres el 2013 i que ja s’ha vist a Toronto, Berlín, Chicago, París, Melbourne, Groningen, Bolonya i Tòquio.

Els lleons de l'antiga Babilònia rugeixen a la plaça de les Glòries: el Museu del Disseny presenta aquest dimarts l'exposició 'D'obra. Ceràmica aplicada a l'arquitectura', un dels plats forts de la qual és un relleu amb un lleó de la via processional de Babilònia. La mostra, comissariada per l'arquitecte i professor d'estètica Pedro Azara, inclou prop de 300 peces, una seixantena de les quals provenen de les col·leccions del museu. "És una exposició que ve de molt lluny. Un any i mig abans d'obrir el museu ja hi treballàvem", afirma la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez. "La ceràmica té un paper clau en la vida humana, és indissociable d'aquesta condició, i l'exposició parla, alhora, de tradició i d'innovació", subratlla Vélez. "El fet que una seixantena de les peces de la mostra siguin del museu destaca la importància de les nostres col·leccions", diu també la directora. "Es va decidir centrar la recerca de peces en el món mediterrani, però no s'ha acotat temporalment i arrenca a les acaballes del paleolític i arriba al 2016. La majoria de les peces van ser usades en edificis que han desaparegut i són capaces d'evocar els edificis i les comunitats que s'hi reunien a l'interior", explica Pedro Azara.