El filòleg i acadèmic de la llengua Francisco Rico (Barcelona, 1942-2024) ha passat gran part de la seva vida instal·lat en un temps que no era el seu: l'Edat Mitjana i el Segle d'Or. Van ser aquests dos períodes els que va estudiar apassionadament, al mateix temps que va protagonitzar controvèrsies per causes polítiques, com ara els atacs furibunds al "supremacisme" i el "victimisme" independentistes. Rico, que ha mort als 81 anys després de passar deu dies ingressat a l'Hospital de Barcelona, ha estat una de les grans autoritats mundials en l'estudi del Quixot –amb assajos com Tiempos del Quijote (Acantilado, 2012) i l'edició definitiva del text de Cervantes–, però també ha aprofundit en la novel·la picaresca –de Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, a l'anònim Lazarillo de Tormes– i en dramaturgs com Lope de Vega, de qui va editar El caballero de Olmedo a Cátedra (1984). Encara aquest gener va reunir alguns dels millors estudis sobre una altra de les seves devocions, Francesco Petrarca, poeta i humanista del segle XIV, un dels grans exponents del Renaixement, al volum Petrarca (Arpa).

Miguel de Cervantes no va poder imaginar les aventures i desventures que hauria de superar el Quixot a la Xina. La gran muralla de la llengua va ser una batalla tan difícil com la que l'enginyós cavaller va lliurar contra els molins de vent. No va ser, de fet, fins al 1922 que el Quixot, i amb ell el seu autor, van arribar al gegant asiàtic. I, com si fos l'argument d'una novel·la d'aventures, cal remarcar que el responsable de la publicació de la primera versió xinesa del Quixot, l'escriptor Lin Shu, no sabia espanyol, ni cap altra llengua estrangera i ni tan sols havia llegit el llibre. En va fer una versió d'allò que Chen Jialing, un amic seu que sí que s'havia llegit l'obra en anglès, li havia explicat anys enrere. No era, doncs, una traducció. Era una readaptació, a la xinesa, del llibre.

Els pares de Joan Manuel Soldevilla (Barcelona, 1964) li van comprar el seu primer Tintín, El Temple del Sol, amb només cinc anys i, amb 7 anys, el besoncle Fernando li va regalar Don Quijote de la Mancha. Des d’aleshores no ha parat de rellegir, estudiar, publicar articles i llibres i comissariar exposicions sobre Hergé i Cervantes. No ha sigut fins ara, però, que els ha unit en l’assaig Del Quijote al Tintín. Relaciones insospechadas entre un libro de “burlas” i un tebeo “infantil” (Cal·lígraf), una mena de diccionari bilingüe Quixot-Tintín, Tintín-Quixot en què cada lletra recull una similitud o coincidència entre els dos universos. “Em sorprèn que no se m’acudís relacionar-los abans”, s’estranya l’autor.

Gairebé unes setmanes abans que es decretés l’estat d’alarma per la pandèmia, és a dir, moments abans que la vida deixés de ser normal, Joan Manuel Soldevilla va publicar a Edicions Cal·lígraf, de Figueres, Del Quijote a Tintín. Relaciones insospechadas entre un libro de “burlas” y un tebeo “infantil”. Per tant, aquest és encara un llibre normal, que reflecteix i conté una manera normal de conèixer, i és per això que ara ens fa tanta falta. Perquè la normalitat és mostrar interès i respecte per tot allò que a un li agrada i també tractar-ho amb amor, sense discriminar, o jerarquitzar, per raons alienes a aquests sentiments.

Era el desembre del 2015 quan el Ballet Nacional de Sodre/Uruguai deixava el públic del Gran Teatre del Liceu bocabadat amb una Coppélia divina. L’exballarí argentí Julio Bocca treia pit mostrant els resultats d’un treball intens al capdavant de la companyia, a la qual havia donat volada internacional. Ha plogut molt des d’aleshores i Bocca ha sigut reemplaçat pel també poderós Igor Yebra. Amb aquesta carta de presentació que fa augurar bones coses arriba divendres la companyia del Sodre al Festival de Peralada.

Per fi una bona notícia acompanya la pel·lícula maleïda de Terry Gilliam, 'El hombre que mató a Don Quijote'. Aquest dimecres a la tarda s'ha sabut que un jutjat francès ha desestimat la demanda de l'exproductor del projecte, Paulo Branco, que havia sol·licitat que el film es retirés del festival francès. El productor portuguès, que va estar a punt de produir el projecte fa uns anys, reclamava un percentatge dels beneficis de la pel·lícula assegurant que el director va incomplir l'acord que tenien. De fet, la sentència d'urgència només fa referència a la projecció del film, però encara s'ha de referir als 3,5 milions que li reclama Branco. El productor diu que va invertir 800.000 euros en el rellançament del projecte el 2016, mentre que l'advocat de Gilliam diu que van ser 300.000 euros.

El Quixot allibera condemnats, pobres criats víctimes de la brutalitat dels seus amos, i torna la dignitat a prostitutes i pastors. És un cavaller idealista que es llança contra els molins perquè vol justícia. I ara, en ple segle XXI, torna a cavalcar de nou contra la censura. El Gremi de Llibreters de Madrid ha creat una eina (https://www.findingfarina.com) amb la qual és possible llegir 'Fariña' a través d''El Quixot'. "Amb aquesta iniciativa queda demostrat que es podran segrestar els llibres però no les paraules", ha dit el secretari del Gremi, Fernando Valverde. Amb aquesta iniciativa els llibreters de Madrid posen de manifest la impossibilitat de censurar llibres en plena era digital.

Al temps de Felip III, quan havia pres la bona decisió d’abandonar Valladolid i instal·lar la cort a Madrid, i quan ja s’havien publicat les dues parts d’El Quixot, el rei va veure des d’una finestra un home assegut en un banc dels jardins de palau, tot sol, que es cargolava de riure. El monarca va dir-li llavors a un cortesà que anava amb ell: “Aquest home o és boig, o està llegint El Quixot ”. El prestigi d’aquest llibre, que és el gran monument de la novel·la en castellà com en català ho és Tirant lo Blanc, ja s’havia fet enorme. Les traduccions a altres llengües, com l’anglès, s’havia fet quasi immediatament, i el continent celebrava l’aparició d’una novel·la que transformaria el panorama d’aquest gènere a tot Europa per sempre més: encara vivim de les transformacions i reelaboracions que admet aquesta paròdia dels llibres de cavalleria, alhora clau per entendre la distància que separa la realitat de la ficció, la veritat de la mentida, la història de la literatura, l’Edat Mitjana dels temps moderns.

Treinta mil volúmenes se han impreso de mi historia, y lleva camino de imprimirse treinta mil veces de millares, si el cielo no lo remedia. (II, 16)

El 40,9% dels espanyols admet no haver llegit mai cap capítol d''El Quixot'. Així ho assegura el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) en un avançament dels resultats del baròmetre realitzat al mes de juny. D'aquesta xifra, el 31,9% declaren com a raó principal que no els agrada llegir, mentre que un 14,8% al·lega la falta de temps per a la lectura. El motiu del 10,4% restant és que no els agrada la literatura clàssica. A més, la meitat dels enquestats confessen "no haver sentit mai a parlar" del quart centenari de la publicació del llibre.

Els investigadors que busquen el cos de Miguel de Cervantes al convent de les Trinitàries a Madrid han localitzat una caixa amb les inicials M.C. reblades amb ferro, segons fonts de la recerca. El fèretre es trobava a la zona 1 on hi ha els nínxols (en total, més d'una trentena) i conté ossos. Ara es procedirà a l'anàlisi de les restes per saber si es tracta de les de l'escriptor, que va morir el 1616.