A la riba del llac Tiktalik, a l’Àrtic occidental canadenc, el desglaç del permagel ha provocat dues esllavissades enormes que s’han endinsat a l’aigua i han obert grans cràters a la tundra. Tenen uns centenars de metres d’amplada i la mateixa profunditat.

Thorsten Markus és el cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA. Atén les preguntes de l'ARA per videotrucada des de Washington, on hi ha la seu de l'Observatori de la Terra de la NASA.

La nevada d'aquest cap de setmana no ens ha de fer perdre la visió de conjunt. De fet, el cert és que les estacions d'esquí catalanes no han pogut obrir perquè la neu ha arribat molt tard i fins ara no n'havia caigut prou. És una situació que es va repetint molts anys i que serà més habitual en els pròxims anys. El que expliquen tots els científics a partir de les dades de les quals disposem fins ara és que l'escalfament es nota més en alta muntanya –al Pirineu ha pujat un 4% a les cotes altes en els últims 175 anys, i a més la serralada ha perdut ja el 95% del gel, que es va fonent i no es renova, de manera que el 2050 ja haurà desaparegut del tot–. Així les coses, encara que ara mateix aturéssim de cop l'emissió de gasos d'efecte hivernacle –cosa que seria desitjable per moltes raons però que no portem camí de fer; al contrari, estan augmentant encara més–, el desgel de les glaceres no s'aturaria, ni tampoc el de l'Àrtic, cosa que sens dubte provocarà un canvi en el clima global en moltes parts del món.

Fa temps que es preveu que l'Àrtic es quedarà sense gel a l'estiu; el dubte era a partir de quan passaria. Ara un nou estudi publicat a la Nature Reviews Earth & Environment anticipa que serà entre el 2035 i el 2067. En aquell període serà quan la massa de gel que cobreix el pol Nord es desfarà completament el mes de setembre, quan acostuma a arribar sempre al seu pic més baix, per tornar-se a formar de cara a l'hivern. L'estudi prediu que el primer estiu que l'Àrtic es quedarà sense gel serà en aquesta mateixa dècada, però seria un fenomen puntual. En canvi, a partir de l'interval 2035-2067 ja tindria lloc com a fenomen anual.

El canvi climàtic ja és una realitat a Catalunya. Les temperatures més altes del que és normal, els fenòmens cada cop més extrems i la sequera més llarga des que es tenen registres són alguns dels indicadors que auguren un futur poc optimista per a Europa en les pròximes dècades. Ara, un estudi elaborat per un equip de científics internacionals del Centre Nacional d'Oceanografia (NOC) del Regne Unit suggereix que les males previsions a llarg termini poden ser encara pitjors del que es preveia inicialment. Els investigadors han constatat que el factor que provocarà més i pitjors onades de calor als estius és el desgel a l'oceà Atlàntic. I en el mapa de territoris europeus més vulnerables a aquest canvi, Catalunya ocupa un lloc de gran vulnerabilitat.

La glacera Thwaites, situada sobre una plataforma rocosa a la costa oest de l’Antàrtida i d'una mida equivalent a la Gran Bretanya, podria estar accelerant el seu procés de desglaç, segons suggereixen dos articles complementaris que publica dimecres la revista Nature. En el primer, investigadors del Servei Antàrtic Britànic de Cambridge dirigits per Peter Davis apunten que la velocitat del retrocés del gel a les capes inferiors de la glacera “és més gran del que s’esperava”. En el segon, Britney Schmidt, de la universitat nord-americana de Cornell, raona que la formació d’escletxes o grans esquerdes a les capes de gel i de terrasses inclinades augmenta aquesta velocitat. Totes dues observacions podrien fer col·lapsar la glacera i provocar un increment del nivell del mar de 65 centímetres durant aquest segle.

La glacera Thwaites, situada al centre-oest de l'Antàrtida i amb una mida equivalent a tota l'illa de la Gran Bretanya, s'està desfent a un ritme alarmant i podria iniciar el procés cap a la destrucció total en els propers tres o cinc anys. És la glacera més ampla del món i el seu desgel provocaria "una crescuda directa del nivell del mar molt ràpida", segons adverteix la glaciòloga de la Universitat d'Oregon Erin Pettit.

Un enorme bloc de gel s'ha desprès de la costa nord-oest de l'Antàrtida i vaga ara pel mar de Weddell, convertit en l'iceberg més gran del món ara mateix, segons ha informat l'Agència Espacial Europea, que n'ha captat les imatges a través dels satèl·lits de Copernicus. L'iceberg, batejat com a A-76, fa uns 4.320 quilòmetres quadrats, més que tota l'illa de Mallorca sencera (3.640 quilòmetres quadrats), tal com apunta la mateixa ESA. L'iceberg té la forma de l'illa novaiorquesa de Manhattan, però amb una mida 70 cops més gran.

La crisi climàtica ha obert noves rutes marítimes a l'Àrtic que, irònicament, s'estan fent servir per transportar combustibles fòssils. El pas obert pel desglaç acaba d'assolir una nova fita històrica que evidencia el ritme accelerat de l'escalfament global. La fita és doble: per primer cop un vaixell de càrrega ha pogut travessar el pol Nord per la ruta nord-est en gener i en febrer. La nau russa Christophe de Margerie, carregada de gas natural líquid, va arribar a la Xina a través d'aquesta ruta el 26 de gener sense necessitar l'ajuda de cap trencaglaç, i el 19 de febrer havia aconseguit tornar a Rússia pel mateix camí (aquest cop sí, amb l'ajuda d'un trencaglaç en l'última part del trajecte). Els dos viatges, el d'anada i el de tornada, suposen nous rècords de navegació polar.

La Casa Blanca empeny contra la política de desgel amb Cuba iniciada per Barack Obama i aquest dimarts ha imposat noves restriccions per viatjar a l'illa com a mesura de càstig pel suport de l'Havana al govern veneçolà de Nicolás Maduro. A partir d'ara queden prohibits els creuers turístics i els vaixells d'esbarjo i els avions privats o organitzats per companyies, mentre que es permeten els vols comercials.

Dos nous estudis científics afegeixen encara més urgència a la lluita contra el canvi climàtic. El primer, publicat a 'Nature Communications', quantifica per primer cop el cost econòmic d'alguns dels efectes del canvi climàtic, com és el desglaç del permagel de l'Àrtic, la part de sòl congelada que emmagatzema metà i CO2 i per tant emetrà encara més gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera quan es desfaci, de manera que accelerarà el canvi climàtic. Aquest desgel pot arribar a costar fins a 62 bilions d'euros (69,9 bilions de dòlars) a l'economia mundial.

Territori de ningú però desitjat per tothom, el pol Nord sembla que cotitza a l’alça. I és que el desgel de la zona més septentrional de la Terra està oferint interessants alternatives a la navegació intercontinental. Noves opcions que, no obstant això, van a càrrec del futur del planeta. L’escalfament global ha propiciat en només quatre dècades la fosa accelerada del 40% de la capa de gel de l’àrtic. Per tant, en gran mesura, la desaparició d’aquelles plaques de gel que, fins ara, impedien el trànsit marítim en aigües polars. En aquest sentit, i com a conseqüència directa del desglaç, l’obertura d’altres vies de navegació al cercle polar àrtic, fins fa poc impenetrables, fa que els estats adjacents pugnin pel domini de la tan preuada zona de pas: l’anomenada ruta del mar del Nord.

“Sí, finalment som aquí”, exclama la Beth amb excitació. Ella és un exemple de la novetat que encara representen els visitants nord-americans a Cuba. La sorpresa hauria de ser cada cop menys habitual: segons dades del govern cubà, al mes de febrer els Estats Units es van convertir en el segon emissor de turistes del país amb 43.200 visitants, un 125% més que l’any passat.

El papa Francesc ha oficiat aquest diumenge la seva primera missa a Cuba. Milers de persones s'han congregat a la plaça de la Revolució de l'Havana, un dels llocs més emblemàtics del país. El pontífex ha instat els cubans a servir "les persones", i no "les idees", i ha afirmat que el poble cubà té "vocació de grandesa".

Aquesta tarda s'ha hissat la bandera cubana a Washington, per primer cop en 54 anys després que els Estats Units i Cuba han reprès formalment les relacions diplomàtiques. Aquesta etapa obre un nou capítol entre els antics rivals durant la Guerra Freda.

Estats Units i Cuba han refermat el desgel entre els dos països amb la històrica reunió dels presidents Barack Obama i Raúl Castro a la VII Cimera de les Amèriques, l'escenari on s'ha passat pàgina a l'últim conflicte de la Guerra Freda al continent.

Històric retrobament dels presidents dels Estats Units i Cuba aquest divendres a Panamà. Barack Obama i Raúl Castro han protagonitzat una encaixada de mans a l'inici de la "cimera de la reconciliació", després de més de 50 anys d'hostilitats entre els dos països.

L'expresident cubà Fidel Castro s'ha pronunciat per primera vegada sobre el restabliment de relacions entre l'illa i els Estats Units per afirmar que desconfia de Washington, encara que no rebutja la negociació per al desglaç amb el seu històric enemic.