Ramon Brugada és cap de cardiologia de l'Hospital Trueta. Va créixer a pocs metres de l'estany de Banyoles, i afirma que això fa que s'aprengui a nedar gairebé abans que a caminar. Va tenir una infància de carrers sense asfaltar i de jocs al carrer, va viatjar i treballar en diferents països i va descobrir amb els seus germans –tots cardiòlegs– una síndrome que porta el cognom familiar.

A Valentí Fuster (Barcelona, 1943) li agrada dir que va néixer esportista però el destí li tenia reservada una altra missió. És el referent de la cardiologia mundial, amb contribucions decisives en recerca que han suposat tant la millora dels tractaments dels pacients amb malalties cardíaques com la comprensió de com s’origina l’infart de miocardi. El seu aspecte tranquil i el seu parlar pausat amaguen un home incombustible, que compagina la tasca de director de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mount Sinai de Nova York (ara rebatejat amb el seu cognom) amb la direcció del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid, on es desplaça un cop per setmana des dels Estats Units. 

Valentí Fuster (1943) és una de les veus més autoritzades en cardiologia al món. Dirigeix l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai, a Nova York –que recentment han rebatejat com a Mount Sinai Fuster Heart Hospital, en el seu honor–, i també el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III, a Madrid. Ha publicat milers d'articles en revistes científiques, ha rebut nombrosos reconeixements i és l'investigador de l'Estat més citat de la història. A més de visitar pacients i fer recerca, Fuster també fa divulgació sobre la salut entre infants i adults amb l'objectiu de promoure hàbits de vida més saludables i prevenir malalties.

L'infart de miocardi és la principal causa de mort al món i la despesa sanitària més important. Ara bé, la seva incidència a Catalunya va caure de manera continuada entre el 1990 i el 2019. Això vol dir que el nombre de casos nous d'aquesta malaltia per cada 100.000 habitants va baixar any rere any durant aquest període, en què també va millorar el pronòstic dels pacients que la pateixen. En concret, els diagnòstics han baixat a un ritme d’un 1% anual en dones i d'un 4% en homes, i el percentatge de pacients que moren per aquesta malaltia ha caigut fins al 15% al cap de 28 dies després de patir un infart. Ara bé, el ritme de descens de les defuncions s'ha estancat en l’última dècada, segons un estudi del grup Registre Gironí del Cor (Regicor) de l'institut de recerca de l'Hospital del Mar que publica aquest dimecres la Revista Espanyola de Cardiologia.

Vaig aprendre a estimar el caos de desembre: els meus intents frenètics per embolicar regals, treure coses de la meva llista de tasques pendents i sortir a fer unes copes amb els amics abans que se’n vagin de vacances. Tot i això, els metges asseguren que aquesta rutina fa que les festes siguin un moment àlgid per als problemes cardiovasculars: la quantitat de persones que moren a causa d’un infart és més alta entre Nadal i Cap d'Any que en qualsevol altre període de l’any. “Bevem i mengem molt més i ens exercitem i relaxem molt menys que en qualsevol altre moment de l’any”, afirma el cardiòleg de la Clínica Cleveland, Nicholas Ruthmann. 

Els mòbils intel·ligents, la pega superresistent, els cotxes elèctrics, les videotrucades: ¿en quin moment una novetat tecnològica et deixa de meravellar? ¿Quan t’acostumes tant a la seva presència que deixes de pensar-hi? ¿Quan apareix alguna cosa més nova i millor? ¿Quan t’oblides de com eren les coses abans?

Les cardiopaties són la principal causa de mort d’homes i dones, però els estudis demostren, des de fa temps, que les dones són més propenses a fer cas omís dels senyals d’alerta d’un atac de cor i de vegades esperen hores o dies per trucar a urgències o anar a l’hospital.

Quan tenia 35 anys i feia poc que havia deixat la competició professional, al Jorge Bello, excampió d'Espanya d'atletisme, li van diagnosticar una arrítmia. Primer el van tractar amb medicació, després li van fer una ablació i fa un any i mig, una innovadora intervenció que ha d'evitar que se li torni a reproduir. "Entrar a quiròfan no agrada a ningú, però et dona tranquil·litat saber que així tindràs menys possibilitats que es torni a reproduir", diu Bello.

Provocar una isquèmia -obstruir artificialment la circulació sanguínia amb la compressió intencionada del braç esquerre- no prepara el cor dels pacients d’infart abans d’una intervenció, ni tampoc redueix el dany o l’agressivitat de l’atac de cor. Així ho revela un estudi liderat pel grup de malalties cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) presentat ahir al Congrés Europeu de Cardiologia de París, un dels grans fòrums d’aquesta especialitat al món.

L'Hospital del Mar aconsegueix un nou avenç en el tractament de les malalties cardiovasculars. I és que el centre mèdic barceloní és el primer a tot Catalunya a disposar d'una tecnologia que redueix gairebé a 0 la radiació d'aquells pacients que han de sotmetre's a una ablació cardíaca, un tractament destinat a combatre arrítmies complexes.

De la mateixa manera que les vacunes es posen a tots els joves de manera sistemàtica, l’equip de l’Hospital Josep Trueta de Girona, liderat pel cardiòleg Ramon Brugada, ha demostrat que també és necessari realitzar un electrocardiograma a tothom qui practica esport, que en el cas dels joves són pràcticament tots. L’estudi, presentat avui en el marc del Congrés Europeu de Cardiologia de Barcelona, ha detectat que un de cada 200 joves de 15 anys presenten una alteració al cor que pot derivar amb una patologia greu o una mort sobtada en un futur. Per això, una prova "barata i efectiva", segons els investigadors, pot evitar-ho.