Un cop presa la decisió per part de l'Audiència Nacional d'enviar a judici el BBVA com a persona jurídica així com el seu expresident Francisco González, la Fiscalia Anticorrupció ha mogut fitxa i reclama 173 anys de presó per a l'exdirectiu i més de 180 milions d'euros de multa per a l'entitat financera. Aquesta és la petició de pena del ministeri públic pel cas d'espionatge relacionat amb l'empresa de l'excomissari José Manuel Villarejo, segons consta en l'escrit d'acusació del ministeri públic. Concretament, a González se li demanen cinc anys de presó per un delicte continuat de suborn actiu i 168 anys més per 42 delictes de descobriment i revelació de secrets (quatre anys de reclusió per cada un).

L'Audiència Nacional ha confirmat que hi ha indicis per enviar a judici el BBVA com a persona jurídica, també qui va ser president de l'entitat financera entre els anys 2000 i 2018, Francisco González, i dotze persones més entre alts directius de l'entitat i càrrecs policials pel cas Villarejo. D'aquesta manera, el BBVA és, per ara, la primera i única empresa de l'Ibex-35 que anirà a judici per aquesta causa, mentre que altres companyies esquitxades com Repsol, CaixaBank o Iberdrola no s'han vist obligades a seure davant un tribunal.

L'expresident del BBVA Francisco González ha declarat aquest dilluns durant gairebé tres hores a l'Audiència Nacional, després que el titular del jutjat central d'instrucció número 6, Manuel García Castellón, imputés divendres l'ex número u de l'entitat bancària pel cas Villarejo. González, que ha declarat a porta tancada, ha defensat a la sortida del jutjat la seva innocència. "Quan acabi aquesta investigació quedarà molt clar que el grup BBVA i els seus directius han actuat sempre d’una forma íntegra i exemplar”, ha assegurat González.

El titular de jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castelló, ha acordat citar en qualitat d'investigat per presumptes delictes de suborn i revelació de secrets l'expresident del BBVA, Francisco González. El banquer haurà de declarar el dilluns 18 de novembre, segons informen a Europa Press fonts jurídiques.

El 25 d’abril del 2017 una denúncia anònima donava el tret de sortida a la investigació sobre les activitats de l’excomissari de policia José Manuel Villarejo. El novembre d’aquell any el controvertit Villarejo ingressava a la presó. El gener del 2019, dies després de l’adeu de Francisco González al càrrec de president del BBVA, es coneixia que la justícia investigava el banc per fer espionatges mitjançant l’excomissari. Al juliol, el banc passava a ser imputat. I aquest dimecres, quan l’operació Tàndem ja té 18 peces diferents, la Fiscalia ha demanat finalment la imputació del veterà exbanquer.

L'expresident del BBVA Francisco González ha qualificat aquest dimarts que la seva gestió al capdavant del banc va ser "irreprotxable" i que, des que es va obrir la investigació judicial pels seus contractes amb l'excomissari José Villarejo, s'ha mostrat "màximament interessat a col·laborar amb la justícia, amb la màxima transparència i objectivitat". González defensa la seva etapa com a president del BBVA després que l'Audiència Nacional decidís imputar l'entitat pels delictes de suborn, revelació de secrets i corrupció en els negocis pels espionatges contra la constructora Sacyr.

Francisco González és l'objectiu de l'estratègia. És ell qui com a president del Banco Bilbao Biscaia Argentària (BBVA) va teixir, a través del llavors comissari en actiu José Manuel Villarejo, una xarxa per espiar a tort i a dret, que va durar entre el 2004 i el 2017. Ara són els fiscals Ignacio Stampa i Miguel Serrano al costat del jutge Manuel García-Castellón, titular del jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional, els que estan teixint la tela per caçar González.

"Vols que dimiteixi de les empreses? Doncs dimiteixo i punt. Però si us plau, no em doneu més llenya". Implorava Emilio Ybarra, escoltava Francisco González, i així explica un reportatge de principis dels anys 2000 el moment culminant en la vida professional del primer, el que suposaria la seva caiguda d’un dels càrrecs de més poder econòmic i polític d’Espanya: la presidència del flamant BBVA. L’article, publicat a 'El Mundo', tenia un títol de ressonàncies històriques: 'La caiguda de Neguri'.

El d’ahir va ser l’interrogatori més ordenat fins ara del judici oral per la sortida a borsa de Bankia. Francisco González, expresident del BBVA, va tallar l’aire a la sala de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. El tall més gruixut: “Si un inversor internacional no feia una ordre de compra d’accions de Bankia, quedava ben clar: o això no valia res o valia poc”.

L'expresident de BBVA, Francisco González, ha assegurat aquest dimecres davant l'Audiència Nacional que la seva entitat va ser "implacable" al resistir-se als interessos polítics i econòmics i no anar a la sortida a borsa de Bankia, la qual va pretendre parar amb la seva decisió "però desgraciadament no es va fer cas".

El comissari José Manuel Villarejo va anotar en el seu resum d'un encàrrec del BBVA que duria a terme una "acció final" per "eliminar rastres" dels documents de l'expresident del BBVA Francisco González cremats a l'incendi de l'edifici Windsor. Segons publica aquest dilluns 'Moncloa.com', Villarejo va fer aquesta anotació en un dels treballs pels quals el va contractar el banc, però va suprimir uns paràgrafs per no deixar constància de quines accions eren "per raons de seguretat".

El nou president del BBVA, Carlos Torres, s'ha desfet en elogis cap al seu predecessor, Francisco González, i ha demanat durant la presentació de resultats de l'entitat aquest divendres que no es prejutgi el resultat de la investigació interna oberta per esbrinar per què el BBVA va contractar els serveis de Cenyt, l'empresa de detectius propietat de l'expolicia José Manuel Villarejo.

L'expresident i actual president d'honor del BBVA, Francisco González, va treure la seva multimilionària pensió del BBVA l'any 2009, quan va fer 65 anys, segons publica aquest dilluns 'El Confidencial'. Aquesta pensió ascendia a 79,9 milions d'euros i, segons va acordar el consell d'administració del banc, el conegut com a Efegé només podria accedir a aquests diners quan deixés les seves funcions executives al BBVA, cosa que va tenir lloc, finalment, el 20 de desembre passat.

Divendres, 25 de novembre del 2011. Un grup d’homes molt selecte creua l’Atlàntic en un jet privat. Són els directors dels principals diaris d’Espanya. L’aparell vola cap al Brasil per veure l’última cursa de la temporada de Fórmula 1. Els afortunats viatgers es desplacen convidats per Emilio Botín, l’avui difunt i aleshores totpoderós president del Banco Santander. Eren allà, a milers de metres d’altitud, quan a Madrid saltava una notícia sonada: l’últim consell de ministres de Zapatero, derrotat a les eleccions, indultava el banquer Alfredo Sáenz, conseller delegat del Santander. Botín culminava així un històric pols a la justícia per beneficiar el seu braç dret i feia una veritable exhibició del que és el poder financer.

El BBVA va utilitzar l'excomissari de policia José Manuel Villarejo per espiar el rei Joan Carles I, amb l'objectiu d'aclarir el paper que el monarca tenia en l'intent de la constructora Sacyr d'entrar al consell d'administració de l'entitat, informa 'El Confidencial'.

“Efegé és un bon paio. L’únic problema és que no li agraden les persones”. Aquest diagnòstic el feia fa poc un banquer de l’Íbex-35 com a balanç de la figura de Francisco González, Efegé, al BBVA, el banc que va ajudar a crear i del qual ha estat el líder indiscutible els últims 18 anys.

Avís de la banca als partits polítics. Si la proposta de Podem i del PSOE d'aplicar un impost a la banca per finançar el sistema públic de pensions es materialitzés, això acabaria repercutint en els clients. Així ho ha afirmat el president del BBVA, Francisco González, aquest dijous en la presentació de resultats de l'entitat. "Jo soc molt gran ja per sentir aquestes coses i, de fet, ho he sentit moltes més vegades a països com Bolívia que a Europa", ha etzibat.

Els inicis de Plusfresc estan clarament marcats per l’atzar.

La pertinença del Regne Unit a la Unió Europea és una qüestió que "han de decidir els votants" i que no posa en risc la presència del Banco Santander al país. És el que ha defensat aquest dimarts la presidenta de l'entitat, Ana Botín, en una taula rodona durant les jornades que l'Institut de Finances Internacional celebra a Madrid, i que aplega els principals líders mundials de les finances.